Tunisia

Tunisia est una natzione in s'Àfrica.

Flag of Tunisia
Bandera
Tunisia in its region
Tirada
Alberto Burri

Alberto Burri (Città di Castello Provintzia de Perugia, 12 de martu 1915 – Nizza, 13 de freàlzu 1995) est istadu unu pintore e artista italianu.

Gerba

Gerba (in arabu: جزيرة جربة, Jazirat Jarba, o Jerba, Jarbah o Girba; bèrberu e arabù dialetale: Jerba [ʒərba]) est sa prus manna isula de s'Àfrica de su norti.

S'agatat in su gulfu de Gabès, ananti de sa costera de sa Tunisia.

S'ìsula tenet istèrrida de 514 km² e pobulatzione de unos 140.000 bividores. Sa bidda prus manna, chi contat unos 65.000 bividores, est Houmt Souk.

A primìtziu de su sèculu de 20, s'ìsula de Gerba teniat unos 40.000 bividores, de chie chnetinas de maltesos catòlicos, chi si balangiaiant su pane gràtzias a sa pisca de ispòngias.

Est unu de is pagus logus de sa Tunisia in ue si chistionet galu su berberu (in sa biddighedda de Guellala (berb. Iqellalen) e unu pagu, in is biddas a costadu de Sedouikech(berb. Azdyush) e de Adjim.

S'ìsula est unu tzentru de sa seta khrigita ibadita de sa religione islàmica, e est nodia fintzas pro sa minoria ebrea, chi bi bivet de sèculos (o fortzis milli e prus annos), mancari siat reduende·si in nùmeru de sa metade de su sèculu de 20.

Gerba è logu de importu pro su turismu in Tunisia.

Istados de su mundu

ATENTU: custa pàzina benit de sa wiki italiana. Cheret acabada de traduire, in ispètzia sos nòmenes de sos istados.

Lista in òrdine alfabèticu de sos istados de su mundu cun indicatzione de su nùmene interu.

Bi sunt iscritos sos 191 istados de sas Natziones Unidas prus :

Kosòvo (reconnoschimentu partziale)

Taiwàn (reconnoschimentu partziale)

Tzitade de Vaticanu (reconnota regularmente, ma no est parte de s'ONU)

Autoridade Natzionale Palestinesa (reconnoschimentu partziale)

Sahara Otzidentale (reconnoschimentu partziale)

Limba bèrbera

Su bèrberu est sa lìngua de is Bèrberus, est una lìngua camìtica chi fait parti de sa familla linguìstica camito-semìtica, e est parenti cun s'egìtziu antigu e cun s'arabu. Is prus momentus antigus de su bèrberu funt rappresentaus de su lìbicu antigu.

In italianu, berbero benit de su frantzesu berbère, chi pigat torra sa pronùntzia magrebina de su arabu barbar. Su fueddu arabu probabilmenti benit de su latinu barbarus, nòmini po is popolatzionis de lìngua no latina. Una etimologia populari, arrelatada giai de Ibn Khaldūn, narat chi is Arabus, chi no cumprendiant chini fueddàt su bèrberu, narant chi "faiant sonus chi no si cumprendiant" ("narai sonus chi no si cumprendint" si narat in arabu barbar).

Oi is Bèrberus no baliant prus a si intendi lamai cun custu nòmini (in arabu barbar bolit nai fintzas "bàrbaru"), e preferint a imperai po sei su fueddu bèrberu amazigh (a su prurali imazighen, "òminis lìberus"), e po sa lìngua bèrbera su femininu tamazight.

Limbas afro-asiàticas

Is limbas afro-asiàticas, connotas traditzionalmente che limbas camito-semìticas, sunt una famìllia meda ampra de chentinas de limbas e dialetos (unos 300), faeddados mescamente in Oriente Mèdiu, Àfrica de Norti, Corru de Àfrica e in partes de su Sahel.

Custa famìllia de limbas tenet signìficu mannu in su campu de sa linguìstica istòrica, sende chi contat unas cantas de is limbas prus antigas connotas de s'istòria.

Is locutores de is limbas àfro-asiàticas sunt prus de 350 milliones, chi nde faghent sa de bator prus ispainada de is famìllias limguìsticas. Sa limba chi contas nùmerù prus mannu de faeddadores est s'aràbu (cunsiderende·nche siat is bariedades literaias, siat is allegadas), cun unos 200-300 milliones chi ddu tenent a limba mama, ispartos mescamente in Oriente Mèdiu e Àfrica de Norti.

Su bèrberu, in totu is bairedades, est faeddadu in Maroco, Algeria, Lìbia, Tunisia, Mali e Niger setentrionales, de unos 25-35 milliones de pessones.

Àteras limbas àfro-asiàticas sunt:

hausa, limba dominante de su norti de Nigèria e de su sud de Niger, faeddada de 25 milliones de pessones e impitada che limba franca de unos àteros 20 milliones de s'Àfrica otzidentale e Sahel.

oromo, in Etiòpia e Kenya, faeddadu de unos 33 milliones de pessones.

sòmalu, faeddadu de unos 15,5 milliones de pessones

ebreu modernu, faeddadu de unos 7 milliones de pessones ispartas in totu su mundu.Limbas antigas meda importantes intre is limbas àfro-asiàticas sunt egitzianu antigu, acadianu, ebreu biblìcu e aramàicu.

Lluís Llach i Grande

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maju de su 1948) est unu mùsicu, cantautore, iscritore e polìticu catalanu. Est istadu su cumponente ùrtimu de su grupu de sos Sèighi Giùighes e est cunsideradu unu de sas ghias de su fenòmenu de sa Nova Cançó (cantzone noa) Est istadu unu referente, non petzi musicale ma puru intelletuale, de tres generatziones.

Pessighidu dae su franchismu, in sos annos setanta s'est dèpidu esiliare pro carchi tempus in Parigi. A cabudanni de 1979 est divenidu su primu cantante no operìsticu chi at cantadu in su Gran Teatre del Liceu de Bartzellona pro presentare Somniem. Su 6 de trìulas de su 1985, Llach at riunidu 103.000 persones in su Camp Nou durante sa tzelebratzione de unu cuntzertu, su prus grandu fatu mai in Europa finas a cussu momentu.

Intre 1969 e 2007, Llach at registradu 33 discos. Sa cantzone sua prus populare e prus cumpromìtida, L'estaca (1968), est istada adatada comente a innu dae su sindacadu polacu Solidarność, fundadu dae Lech Walesa, e s'est cunvertidu in s'innu ufitziale de su club de rugby Unione Isportiva Arlequins de Perpignanu e de sa Rivolutzione de Tunisia de 2011.Su 2011 at creadu sa Fundatzione Lluís Llach in su Senegàl. Su libru suo Memòria d'uns ulls pintats est istadu unu de sos prus bènnidos in s'annu 2012. Est unu de sos fundadores de s'Assemblea Natzionale Catalana.In sas eletziones in su Parlamentu de Catalugna de 2015, Lluís Llach at ghiadu sa lista de sa coalitzione indipendentista Junts pel Sí de sa tzircoscritzione de Girona. Su 8 de martzu de 2016 est divenidu presidente de sa Cumissione de Istùdiu de su Protzessu Costituente in su Parlamentu, pighende su rilievu de Muriel Casals.

Msemen

Su Msemen (bèrberu: ⵎⵙⴻⵎⴻⵏ Msemen) est unu pane traditzionale de su Nordafriga, tipigu de su Marrocu, s'Algerìa e sa Tunisia. Custu màndigu si accumpanzat, a su solitu, cun mele o una tassighedda de tei a sa menta, o galu unu pagu de cafei. Su msemen, in prus, si podet agattare prenadu de petza.

Repùblica de Gènova

Sa repùblica de Gènova (in lìgure: Repúbrica de Zêna, pronuntziadu [reˈpybrika de ˈze:na]; in latinu: Res Publica Ianuensis; in italianu: Repubblica di Genova) ifat unu itadu indipendente dae su 1005 a su 1797 chi currespondiat agiomai a s'autale regione italiana de Ligùria, impare a unos cantos territòrios ispaniados in totu su Mediterràneu.

S'orìgine remontat a cando Gènova si fiat fata comunu autònomu in sinu a su rènniu de Itàlia, sa fine sua est acontessida cun sa conchista frantzesa durante sa Prima Repùblica Frantzesa, suta Napolione, cando fiat remprasasa dae sa Repùblica Lìgure. Sa Còrsiga fiat tzedida a sa Frantza in su tradadu de Versailles de su 1768. Sa repùblica lìgure fiat annessionada dae su Primu Impèriu Frantzesu in su 1805; sa restauratzione fiat acontessida pro tempus curtzu in su 1814 a fatu de sa derrota de Napolione, ma fiat a ùrtimu annessionada dae su rènniu de Sardigna in su 1815.

Repùblica de Pisa

Sa repùblica de Pisa fiat unu istadu de facto indipendente chi s'agataiat tzentradu in sa tzitade toscana de Pisa durante sos de 10 e de 11 sèculos. Aiat crèschidu fintzas a si faghere potèntzia econòmica, tzentru de cummèrtzios chi diat dominare subra su Mediterràneu e s'Itàlia pro unu sèculu, in antis de èssere imbàtidu e passadu dae sa repùblica de Gènova. Su pòdere de Pisa che natzione marìtima poderosa aiat comintzadu a crèschere fintzas a lòmpere a su màssimu in su de 11 sèculos, achirende fama che una de is bator repùblicas marineras de Itàlia.

Romanos de s'Africa

Sos Romanos de s'Africa fuint sa populatzione nordafricana de cultura romanizada e de allega neolatina, intra unu tempus chi zirat dae sa conchista romana in s'anticoriu a cuss'araba in s'arta edade mèdia.

Sos romanos de s'Africa biviant totus in tzitades a probe de su mare, in tretos chi como sunt parte de sa Tunisia, sa Lìbia otzidentale e s'Algerìa orientale. Su matessi tretu sos àrabos lu aiant mutiu Ifriqiya ("Africa"), picau deretu dae su nomine de sa provintzia romana.

Sos romanos de s'Africa fint pro su prus bèrberos o punicos, ma cumprendiant peri zente accudinde dae Roma etotu o dae sas paritzas regiones de s'imperju, comente legionarios e senadores.

Sardigna

Sa Sardigna o Sardinnia est sa segunda ìsula prus manna de su Mare Mediterràneu. Est posta a otzidente a unos 200 km a ovest de sa penìsula italiana, unos 300 km de sa Liguria, 500 de s' Ispagna e a sud a unos 184 km dae sa Tunisia. Sa terra prus a probe est sa Còrsica o Còssiga, petzi 11 km. Sa Sardigna est una Regione Autònoma (Regione Autònoma de sa Sardigna) pro reconnoschimentu de sa Costitutzione Italiana e pro resones istòricas e linguìsticas.

Sardigna/logudoresu

Sa Sardigna est un'ìsula de su Mare Mediterraneu occidentale, posta a unos 200 km dae sa peninsula italiana, su matessi de sa Tunisia, unos 300 km dae sa Ligùria e 500 dae s'Ispagna. Sa terra prus a probe est sa Corsica, appenas 11km.

Sardigna/nugoresu

Sa Sardigna est un'ìsula de su Mare Mediterràneu ocidentale, posta a unos 200km dae sa penìsula italiana, belle su mantessi dae sa Tunisia, unos 300km dae sa Ligùria e 500 dae s'Ispagna. Sa terra prus acurtzu est sa Còrsica, petzi 11km. Sa forma de s'ìsula est sa de unu retàngulu longu, de unus 260km in diretzione NS e unus 120 in sa EO. Sa punta a Nord est sa bidda de Lungoni (Santa Teresa de Gaddura), sa de Sud est su Capu Teulada. Sos mares chi l'inghirian sun su Mare Tirrenu a Est e su Mare de Sardigna a Ovest. Su locu est de unos 24.000km², s'oru de mare de unos 2400 km.

Sos montes sunt su 13,5 % de su locu, sos monticros su 68 % e sos pranos su 18,5 %. Su monte prus artu tirat 1834m (Punta de Lamàrmora), in sa serra de su Gennargentu, in su mesu de s'ìsula.

Su tempus tìrat a su sicu, in istiu e in iberru. Sa temperatura media est de 14-18 °C, chin cambiamentos mannos intr' 'e pranu e monte, istiu e iberru: si podet passare dae -2 o -3 a 30 °C. Su bentu podet èssere forte meda, prus de totus su bentu estu (de NO). Proghet pacu, 400-600mm a s'annu, cun diferèntzias mannas intr'e monte e pranu, oru de mare e terra 'e intro.

B'at unu lacu naturale ebbia, su lacu de Baratz, in su NO de s'ìsula, acurtzu 'e Tàtari e de S'Alighera. Sos ribos chi non si sican in istiu sun pacos: de N a S su Coghinas, su Mannu (de Tàtari), su Temu, su Cedrinu, su Tirsu, su Frumendosa, su Mannu e su Cixerri. Su ribu prus longu est su Tirsu, chi tìrat 159 km e bessit in su Mare de Sardigna a pustis de àer tocau sa tzitade de Aristanis.

Sa Sardigna est dae su 1861 in s'istadu italianu (dae su 1720 fit de sos Savoia, s'istadu Piemontesu chi a pustis che l'an mutiu italianu)e dae su 1948 est una regione autonoma. Tenet una popolatzione de 1.680.000 pessones. Sas limbas faveddadas sun s' italianu (fintzas a chimbant'annos fachet prus chi ateru comente limba de cultura e burocratica e pacu connotu dae sa parte prus manna de sos sardos fintzas a sos annos '50-'60) e su sardu, una limba connota dae sa zente in unos 350 limbazos diversos (chi si poden ischirriare in duas macrovariantes, campidanesu e logudoresu), ma sos chi ischin faveddare su limbazu issoro cumprenden totus sos ateros, ca sa sintassi est sa mantessi in totu su sardu, sa morfologia cambiat pacu e sas dierentzias prus mannas sun in sa pronuntzia chi cambiat dae una bidda a s'atera. In unas 25 biddas de su Nord de s'isula si faveddan sos limbazos sardos-corsos, chi sun limbazos a lacana tra su sardu e su corsu e si poden ischirriare in tres: su turritanu, chi est acurtzu meda a su sardu ca sas paragulas sun belle tottus sardas e si faveddat in Tàtari, Sossu e Portu Turre, su gadduresu chi s'assimizzat meda a su corsicanu ma tenet paragulas sardas meda custu puru e si faveddat in totu sa Gaddura (in paritzas biddas si faveddat mascamente su logudoresu) e s'anglonesu chi istat in mesu intr'e custos duos e si faveddat in sas biddas de s'Aglona. In S'Alighera si faveddat s' aligheresu (impare a s'italianu e a su sardu) chi est unu limbazu catalanu anticu chin influèntzias sardas; e in Carluforte si faveddat su tabarchinu chi est unu limbazu ligure.

Meda zente faveddat puru s'inglesu pro traballare chin sos turistas e pro mannu nummaru de bases americanas ca bi sunt in totta s'isula.

Sardinnia/campidanesu

Sa Sardìnnia est un'ìsula de su Mari Mesu-terràniu ocidentali, posta a unus 200km de sa penìsula italiana, su propriu de sa Tunisia, unus 300km de sa Ligùria e 500 de sa Spannya. Sa terra prus acanta est sa Còrsiga, 11km.feti. Sa forma de s'ìsula est sa de un'arretàngulu longu, de unus 260km in deretura NS e unus 120 in sa EO. Sa punta a N est sa bidda de Lungoni (Santa Teresa de Gaddura), sa de S su Cabu de Teulada. Is maris ki d'ingìrianta funti su Mari Tirrenu a E e su Mari de Sardìnnia a O. Sa tirada est de unus 24.000km², s'oru de mari de unus 2400 km.

Monti po su 13,5 %, montixeddu po su 68 % e pranu po su 18,5 %. Su monti prus artu tìrat 1834m (Punta de La Màrmora), in sa serra de su Gennargentu, in su mesu de s'ìsula.

Su tempus tìrat a su sicu, in istadi e in ierru. Sa callentura mesana est de 14-18 °C, cun cambiamentus mannus intra de pranu e monti, istadi e ierru: si podit passai de is -2 o -3 a is 30 °C. Su bentu podit essi forti meda, prus de totus su bentu estu (de NO). Proit pagu, 400-600mm a s'annu, cun diferèntzias mannas intra de monti e pranu, oru de mari e terra 'e a intru.

Du-i at unu lagu naturali feti, su lagu de Baratz, in su NO de s'ìsula, acanta de Tàtari e de s'Alighera. Is frùminis (cambas de àcua sempri prenus) funti pagus: de N a S su Coghinas, su Mannu (de Tàtari), su Temu, su Cedrinu, su Tirsu, su Frumindosa, su Mannu e su Cixerri. Is atrus funt arrius, sicus in parti de s'annu. Su frùmini prus longu est su Tirsu, chi tìrat 159km e bessit in su Mari de Sardìnnia a pustis di essi tocau sa tzitadi de Aristanis.

Sa Sardìnnia est parti de s'istadu italianu est regioni autònoma e tenit una populatzione de 1.680.000 personis. Is lìnguas chistionadas funt s'italianu e su sardu in duas bariedadis prus mannas campidanesu e logudoresu.

Est fueddau puru s'inglesu a livellu cumerciali e turìsticu po is medas basis americanas chi ddui funt in totu s'isula.

Tamazgha

Tamazgha (in berberu: ⵜⴰⵎⴰⵣⵖⴰ) est unu faveddu de sos ativistas berberos pro indittare totu sos istados in ube si faveddat (o faveddabat) sa limba berbera.

Su tamazgha cumprendet totu sos chimbe istados de su Maghreb (Marocco, Algerìa, Tunisia, Libia e Mauritania) e parte de de ateros battor (nord de su Mali, nord de su Niger, unu biculu a ponente de s'Egitu (Siwa), sos tretos ispagnolos de Melilla, Ceuta e sas isulas Canarias).

Sa paraula la ant a primu imbentada sos ativistas berberos in Cabilia, Algeria. Si tratat de un'ispressione de su natzionalismu e de comente su berberu si cheret natzione e populu unitu.

Tenore de Vitzi "Mialinu Pira"

Su Tenore de Vitzi "Mialinu Pira", este dedicatu a s'istudiosu e iscrittore vitzichesu Michelangelo "Mialinu" Pira e naschiti in su 1995.

Testughine grecu

Su testùghine grecu (Testudo Graeca) est unu rettìliu chi fachet parte de sa famìlia Testudo.

Tostoine de abba

Su tostóine de abba (Caretta Caretta) est unu rettìliu chi faghet parte de sa famìlia Cheloniidae. Sos trèttos in ue zirat de prus su tostoine de abba sun in Grèghia, Turchia, Sitzilia, Calabria, Tunisia o in Libia. Si assimìzat meda a su tostòine de Kemp (Dermochelys Kempii), tantu chi si podet fìntzas cunfùndere chin issu, ma cussu b'est in su golfu de su Messicu e a nde bìder in su Mare de Mesu est una raridade. Mancari chi siat s'ispètzia de abba prus a comùnu de su Mar' 'e Mesu, est a puntu de sìche estìnghere in medas trettos suos.

Àfrica de su Norti

S'Àfrica de su Norti o Nordàfrica est sa regione prus setentrionale de su cuntinente africanu. Segundu sa definitzione de is Natziones Unidas nde faghent parte ses istados:

Algeria

Egitu

Lìbia

Maroco

Sudan

TunisiaA custos, segundu is bisuras benint azuntos fintzas:

Chad

Mali

Mauritània

NigerAlgeria, Maroco, Tunisia, Lìbia e fatuvatu sa Mauritania e su Sahara Otzidentale cumponent su Maghreb, intames Egitu e Sudan cumponent sa Badde de su Nilu (chi pigat nùmene de su frùmene omònimu).

S'Egitu est unu istadu transcuntinentale, sende chi sa penìsula de su Sìnai geograficamente est posta in Àsia. S'Àfrica de su Norti contat fintzas is possidèntzias ispagnolas de Ceuta, Melilla, duas exclaves chi s'agatant a cara de sa costera de su Maroco. Is ìsulas Canàrias, chi faghent parte de s'Ispagna e is ìsulas de Madeira, chi sunt portughesas, a illargu de sa costera norti-otzidentale de s'Àfrica, sunt carchi bortas cunsideradas a partes de sa regione.

Culturalmente su Nordàfrica s'iscerat de su restu de su cuntinente africanu, pro ite su desertu de su Sahara at fatu de barriera limitende is cuntatos cun is àteros populos chi bivent in a sud de su desertu. S'Àfrica de su norti est duncas istoricamente e antropologicamente prus custrinta a s'Oriente Mèdiu, in Àsia e a s'Europa. S'influèntzia islamica in s'àrea, nde faghet fintzas una parte significativa de su mundu àrabu.

Àteras limbas

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.