Monarchia


Monarchia est una peraula chi derivat dae su gregu monárchìs, cumposta dae mónos (μόνος) 'solu, unicu' e -árchìs (ἄρχειν), dae árchein, 'guvernare, cumandare'. Sa monarchia est unu ordinamentu pulitigu chi prevedit chi a cumandare siat una persone sola, pro tottu sa vida o finas a cando isse e tottu renunziat abdicatzione. Cussa persona si narat re, in Sardigna judike, e d'est cunsideradu diversu dae tottu sos atteros chi sunu sudditos.

Cando su re benit a mancare benit sostituidu da unu re nou, de solitu, pro eredidade, dae unu parente e comunque dae calicunu de famiglia, e cando est gai si narat dinastia.

Bhutan

Su Bhutan o Butan, ufitzialmente Rènniu de Bhutan, est unu istadu minore de s'Àsia chi s'agatat in sa regione de s'Himalaya. S'isterret pro 47.000 km², e contat populatzione de unos 650.000 bividores. Su Bhutan est una monarchia costitutzionale dee su 2007; su soberanu est Jigme Khesar Namgyel Wangchuck. Sa capitale est Thimphu, sa limba ufitziale su dzongkha.

Canada

Su Canada est un'istadu chi òcupat sa parte a nord de s'Amèrica setentrionale, e est delimitadu dae s'Oceanu Atlantigu a est, dae su Pacificu a ovest e dae s'Oceanu Artigu a nord. A sud e a nord-ovest (Alaska) confinat cun sos Istados Unidos.

Pustis de sa Russia est su paese pius mannu de su mundu.

Su Canada est un'istadu federale cumpostu de deghe Provintzias e tres Territòrios, est una demogratzia parlamentare e una monarchia costitutzionale, rezida dae sa Reina Elisabetta II de su Regnu Unidu. Su Canada at otènnidu s'indipendèntzia dae su Regnu Unidu depustis de unu protzessu polìtigu chi fit comintzadu in su 1867 ed est istadu cumpridu in su 1982.

Sa capitale federale de s'istadu est Ottawa.

Est una natzione multiculturale e bilìngue: sas limbas ufitziales difatis sun s'inglesu e su frantzesu. Però in Canada, pro su fatu de sa cumpositzione de sa populatzione, chi cumprendet medas etnias, si bi faeddan limbas meda.

Su Canada est una natzione industrializada e tecnologicamente avanzada. S'economia si fundat printzipalmente in sas risorsas naturales e su comèrciu, in sa prus parte cara a sos Istados Unidos.

Su Canada at medas e complessas relatziones cun sos àteros istados de su mundu, difatis faghet parte de su G8, sa NATO, s'APEC, de su Commonwealth of Nations, de Francophonie e de sas Natziones Unidas.

Commonwealth de sas Natziones

Su Commonwealth de sas Natziones (in inglesu: Commonwealth of Nations; literalmente « Comunidade de sas Natziones »), prus comunemente naradu Commonwealth, est una organizatzione interguvernativa creada su 26 de onniasantu 1926, formada de 53 istados membros indipendentes e soberanos. Totus, foras pro su Mozambicu e su Ruanda sunt ex colònias o protetorados de s'Impèriu Britànnicu. Su Camerun est particulare , sende chi sa corona Rènniu Aunidu at retzidu petzi unu mandadu, dadu de sa Sotziedade de is Natziones, a coa de s'ONU, subra una parte minore de su territòriu.

Francisco Franco

Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde ([fɾanˈθisko ˈfɾaŋko βa.aˈmonde]; 4 de nadale 1892 – 20 de onniasantu 1975) est istadu unu generale ispagnolu e su Caudillo de Ispagna dae su 1936/39 a su 1975, annu de sa morte. Nàschidu dae una famìllia de traditzione militare, fiat divènnidu su generale prus giòvanu de Ispagna e unu de is prus giòvanos in s'Europa de sos annos '20.

Essende unu cunservadore monàrchicu, fiat abarradu shockadu cando cando sa monarchia fiat remplasada cun sa repùblica in su 1931. Cun sas eletziones de su 1936 sa Cunfederatzione Ispagnola de sas Deretas Autònomas aiat pèrdidu cun màrgine meda istrintu e su Fronte Populare, de manca, fiat lòmpidu a cumandu. In su cumprou de bessare sa repùblica, Franco e àteros generales aiant ghiadu unu corpu de istadu chi aiat tentu sutzessu partziale, dae chi fiat comintzada sa Gherra Tzivile Ispagnola. Cun sa morte de sos àteros generales, Franco fiat abarradu in pagu tempus solu ghiadore de sa fatzione sua.

Sa fatzione militare ultra-natzionalista de Franco aiat retzidu agiudu dae medas grupos fascistas, susetotus dae sa Germània nazista e dae s'Itàlia fascista, mentras sos republicanos fiant apompiados dae comunistas e anàrchicos, retzende fintzas agiudu dae s'Unione Soviètica, dae su Mèssicu, e dae is Brigadas internatzionales. Sa gherra, lassende mesu millione de mortos, fiat bìnchida dae Franco in su 1939. Franco aiat istabilidu una ditadura autocràtica, chi isse definiat istadu totalitàriu. Franco si proclamaiat cabu de istadu e de su guvernu, suta tìtulu de El Caudillo (Su Dugone), duncas meda simigiante a s'italianu Il Duce e a su tedescu Der Führer. Durante su regìmene franchista, fiat legale unu solu partidu polìticu, chi poniat impare su partidu monàrchicu e su partidu fascista chi dd'aiant agiudadu durante sa gherra FET y de las JONS.

Franco aiat autorizadu una sèrie de atos violentos de motivatzione polìtica, intre chi campos de cuntzentramentu, traballos fortzados e degòllios, massimamente contra inimigos polìticos e ideològicos, causende unu nùmeru de mortos istimadu intre 200.000 e 400.000, segundu comente si cunsìderant is càusas morte acontèssidas in is campos diferentes. S'Ispagna suta Franco aiat mantentu una polìtica ufitziale de neutralidade durante sa Segunda Gherra Mundiale, cun s'etzetzione de sa Divisione Asula chi aiat cumbàtidu a costadu de sa Germània contra s'Unione Soviètica. Dae sos annos '50, sa natura de su regìmene fiat mudada dae una forma istrema de ditadura a unu sistema autoritàriu semi-pluralista. Durante sa Gherra Frida Franco fiat abbaidadu che una de is figuras prus anti-comunistas de su munsu; cunsighentemente su regìmene suo fiat aprovadu dae sos Istados Unidos, ddi fiat propostu de si unire a sa Natziones Unidas e a sa NATO. Dae sos annos '60 s'Ispagna aiat agatadu una addelentadura econòmica progressiva e carchi imbonidas democràticas.Franco fiat mortu in su 20 de onniasantu de su 1975, a pustis 36 annos de ditadura. In antis de mòrrere aiat torradu a istabilire sa monarchia faghende de Juan Carlos I re e sighidore suo, dae chie dipendet sa transidura a sa democratzia. A pustis de unu referendum fiat adotada una costitutzione democràtica.

Giamàica

Sa Giamàica (in inglesu Jamaica /dʒəˈmeɪkə/) est unu istadu insulare chi s'agatat in su mare de is Caràibes, in ue est fintas sa de tres ìsulas prus mannas de is Antillas Majores. Sa capitale est Kingston, sa limba uffitziale s'inglesu.

Sìsula tenet istèrrida de 10.990 km² e pobulatzione de unos 2.900.000 bividores, chi nde faghent su de tres istados anglòfonos prus pobulados de is Amèricas. Est posta unos 90 km a sud de Cuba e unos 119 km a s'uestu de Hispaniola (ìsula in ue s'agatant Haiti e sa Repùblica Dominicana. Est su de chimbe istados insulares prus istèrridos de is Caràibes.

Sa Giamàica est parte de su Commonwealth, duncas su soberanu britànnicu est su cabu de istadu. Sa Giamàica est duncas una monarchia costitutzionale cun costitutzione parlamentare.

Giappone

Su Giappone (日本, にほん、Nihon o Nippon) est una natzione insulare de s'Asia Orientale, edd'est un arcipelagu e sa bator ìsulas printzipales sunt Honshu, Kyūshū, Shikoku e Hokkaidō. S'agatat in su Ocèanu Pacìficu, a est de sa Cina, Corea e Russia s' allongat dae su mare de Okhotsk a nord fintzas a su Mare Cinesu Meridionale a sud. Sos caràteres chi cumponent su nùmene de su Giappone cherene narrer literalmente "Accantu naschet su sole", pro custu su Giappone est connotu finas comente «Terra de su Sole Levante», unu nùmene chi derivat dae sa positzione orientale de s'istadu rispetu a sa Cina. Sa capitale e tzitade printzipale est Tōkyō.

Si creet ca su nùmene impreadu in otzidente siat derivadu dae su de unu dialetu de sa Cina meridionale su cale est pronuntziadu/jāk-bəng/. Su nomene ufitziale est Nihon-koku o Nippon-koku

Impèriu Russu

S'impèriu Russu (in russu: Российская империя, trasliterdu: Rossijskaja Imperja) fiat un'istadu transcontinentale esistidu intre 1721 a s'austu 1917, annu de decraratzione de sa repùblica. Su territòriu s'isterriat de su mare Bàlticu a s'otzèanu Patzìficu, ammuntende totu s'estu de Europa e totu sa parte setentrionale de s'Àsia. Sa capitale fiat Santu Petersburgu (torrada a batiare Petrograd in su 1914).

A sa fine de su de 19 sèculos s'impèriu aiat azuntu s'istèrrida massima de 24.769.700 km², sende chi fintzas a su 1867 nde faghiat parte fintzas s'Alaska, e a s'iscòpiu de sa prima gherra mundiale contaiat unos 160.750.000 de bividores de chie sa majoria (prus de su 70%) biviat in sa parte europea de s'istadu.

Prus de 100 grupos ètnicos diferentes bi biviant, duncas fiat unu istadu multiètnicu e no unu istadu natzionale. Is de ètnia russa rapresentaiant petzi unu 45% de sa populatzione, is àteros grupos fiant is pòpulos bàlticos, bielorussos, ucrainos, polonesos, moldavos, caucàsicos, finlandesos, is pòpulos de Àsia tzentrale e turcos.

Sa forma de istadu fiat sa monarchia eredària, ghiada de unu imperadore autocràticu (su tzar) de dinastia Romanov. Su cristianèsimu ortodossu fiat religione uffitziale, cuntrollada de su Tzar peri su Santu-Sìnodu.

Is bividores fiant divìdidos in classes intre chi s'agataiant is dvoryanstvo (nobilesa), su cleru, is cummertziantes, is mechtchantsvo (cummertziantes minores), is cosacos e is messajos (lìberos, de s'Istadu o de sa nobilesa). Is nadios de Sibèria fiant registrados uffitzialmente che inorodsty (istràngios).

In su 1914 s'impèriu fiat istadu partzidu in 81 guvernadorados e 20 oblast (regiones). A custos s'azunghiant is istados vassallos e is protetorados, chi fiant su Khanadu de Bukhara, su Khanadu de Khiva e a pustis de su 1914, Tuva. S'impèriu cumprendiat fintzas su rènniu de Polònia (1815-1915) assignadu a sa Rùssia durante su cungressu de Vienna, e su ducadu de Finlàndia (1809-1917).

Impèriu Àustro-Ungheresu

S'impèriu Àustro-Ungheresu, o Àustria-Ungheria (in tedescu: Österreichisch-Ungarische Monarchie; in ungheresu: Osztrák-Magyar Monarchia), fiat un'unione costitutzionale de s'Impèriu de Àustria e de su Rènniu de Ungheria, esistidu de su 1867 a su 1918, annu de s'iscontzu, sighidu a sa derrota in sa prima gherra mundiale. S'unione fiat istada resultadu de su Cumpromissu (Ausgleich) de su 1867. Sa capitale printzipale fiat Vienna, ma fintzas Budapest fiat capitale.

S'Àustria-Ungheria fiat un'istadu multinatzionale e una de is potèntzias majores de su mundu. Geograficamente fiat sa segunda natzione prus istèrrida d'Europa a fatu de s'Impèriu russu, cun 621.538 km² e cun unos 48.600.000 bividores sa de tres prus populada a fatu de Impèriu Russu e Impèriu Tedescu.

Ghiada de sa dinastia de is Habsburgu, fiat su resultadu ùrtimu de s'evolutzione de sa monarchia de is Habsburgos. A fatu de is reformas de su 1867 is istados austrìacu e ungheresu fiant fatos canteapares intro de s'impèriu. Su Cumpromissu aiat tentu cusseguèntzias fintzas in s'organizatzione polìtica de s'impèriu, sende chi is affàrios èsteros e militares andaiant a suta de cuntrollu aparigadu e totu is àteras facultades guvernativas fiant intames ischirriadas pro is respetivos istados.

S'impèriu cunsistiat de duas monarchias (Àustria e Ungheria) e una regione autònoma suta su pòdere de sa corona ungheresa, sa Croàtzia-Slavònia, chi aiat negotziadu su cumpromissu de cosa sua cun s'Ungheria in su 1868. A pustis de su 1878, sa Bòsnia e Ertzegòvina fiat passada a suta de su pòdere militare e tzivile de s'impèriu fintzas a su 1908, cando fiat cumprida s'annessione, ocasionende una crisi diplomàtica cun is àteras potèntzias. Fintzas una parte de su su sangiacadu de Novi Pazar, provìntzia de s'impèriu Otomanu, s'agataiat a suta de ocupatzione aparigada austro-ungheresa in cussu perìodu, ma s'esèrtzitu si fiat depidu retirare a sighidu de s'annessione de sa Bosnia e Ertzegovina.

S'Àustria-Ungheria fiat una de is potèntzias tzentrales implicadas in sa prima gherra mundiale, ma giai su 3 de onniasantu de su 1918, cun sa firma de un'armistìtziu in Villa Giusti, fiat in is fatos giai isfatu. Su rènniu de Ungheria e sa repùblica de Àustria fiant tratados che is sutzessores suos de jure, e is potèntzias binchidoras aiant reconnotu s'indipendèntzia de is pòpulos islavos de s'uestu e de su sud che Repùblica de Cecoslovàchia e Rènnu de Jugoslàvia.

Iraq

S'Iraq (Arabu: لعراق‎ al-‘Irāq),), ufitzialmente Repùbrica de s'Iraq est una nazione mediorientale se su sud-ovest asiaticu.

In su 1920 fini istados delimitados sas lacanas de su territoriu natzionale e in su 1921 fit istada criada sa monarchia. Sa capitale est Bagdad.

Ispagna

S'Ispagna (Castiglianu e galegu España; catalanu Espanya; bascu Espainia; aranesu Espanha) est una natzione in s'Europa otzidentale. Sa capitale sua est Madrid. A oriente est infusta dae su Mare Mediterraneu, a nord dae su Oceanu Atlanticu, in parte. Ca pro un'atera parte, a nord lacana cun sa Frantza e sa micronatziòni de Andorra, pro su mediu des Sos Pireneos, una cadena montagnosa chi arrivat a sos 3.000 metros. A Ovest lacana cun su Portugallu, e pius a nord con s'Oceanu Atlanticu. A sud mesu mesu, cun s'Oceanu e-i su Mare Mediterraneu. Faghent parte de s'Ispagna sas Isolas Baleares in su Mediterraneu, e-i sas isolas Canarias, in s'Atlanticu, a nord ovest de s'Africa.

Iugoslàvia

Jugoslàvia o Iugoslàvia (in serbocroatu Jugoslavija chi cheret nàrrere "Terra de sos Islavos de su sud") est unu faeddu impreau pro inditare tres entidades polìticas diferentes chi in su XX seculu ant amministrau sas terras de sa Balcanos otzidentales.

Laos

Sa Repùblica Populare Democràtica de Laos est un'istadu de su sud-estu de s'Àsia inghiriadu dae Tailàndia, Birmània, Repùblica Populare de Tzina, Vietnam e Cambògia. Su riu Mekong dd'atraessat de su norte a su sud e is montes printzipales sunt sa Cadena Annamita e is Montes de Luang Prabang.

Liechtenstein

Su Liechtenstein (in tedescu Fürstentum Liechtenstein) est unu istadu de s'Europa tzentrale. Sa capitale est Vaduz.

S'istadu est unu printzipadu e sa forma de guvernu sa monarchia costitutzionale.

Agatendisì inserradu intra Isvìtzera e Austria non tenet bessida a mare.

Marocco

Su Marocco, o Marrocu, est una natzione de s'Àfrica setentrionale, in sa rezone de su Magreb. Est una monarchia, et su rei si narat Mohamed VI. Su lumene deribat dae sa tzitade de Marrakech, chi in sa limba berbera est "Terra de deus".

Su clima est mediteraneu in sas costas, montanu in sos montes de s'Atlante et deserticu in su Sahara.

Sa bidda prus importante est Rabat, tzitade chi tenet 577000 bividores.

Sas limbas chi se faheddant sunt s'arabu, su berberu et su franzese. (Sas limbas ufitzales sunt s'arabu et su berberu solu).

Su Marrocu fiat istadu colonia de sa Franza dae su 1912 a su 1956, divenende unu intra sas primas natziones chi si liberiant.

Mònaco

Mònaco (pronùntzia frantzesa: [monako]), ufitzialmente Printzipadu de Mònaco (in frantzesu: Principauté de Monaco), est un'istadu-tzitade soberanu e micro-istadu, postu a manu de sa costera frantzesa, in s'Europa otzidentale.

Sa limba ufitziale est su frantzesu, ma fintzas s'italianu e s'inglesu sunt meda faeddadas o a su nessi cumprèndidas. Bi si faeddas poi su monegàscu, dialetu de su lìgure. Est membru de s'Organisation internationale de la Francophonie.

Mancari de istèrrida meda pitia Mònaco est nodiu, essende abitadu dae personàgios ricos e famados, chi nde faghent logu de atraida pro turistas e fintzas motore econòmicu in s'àrea mediterrànea. Si càrculat ca unu 30% de is bividores suos siant ultra-millionàrios.

Noa Zelanda

Sa Noa Zelanda (in inglesu: New Zealand, in maori: Aotearoa) est un'istadu de s'Otzeània, in su sud-uestu de s'otzèanu Patzìficu e formadu de duas ìsulas majores e numerosas àteras minores. Sa capitale est Wellington, sa bidda prus manna Auckland, is limbas uffitziales s'inglesu e su maori.

Paisos Bàscios

Sos Paisos Bàscios o Paisos Bassos (in olandesu: Nederland, [ˈneːdərˌlɑnt] [ˈneːdərˌlɑnt]) sunt unu paisu costituente (land) de su Rènniu de sos Paisos Bàscios e istadu membru de s'Unione Europea. In prus de èssere su tzentru organitzativu e amministrativu de su Rènniu, si b'agatant sas seus ufitziales de sa monarchia e sas autoridades esecutivas, legislativas e giuditziàrias.

Sa capitale costitutzionale est Amsterdam, mentras ca s'esecutiva e legislativa est S'Aja. Is àteras duas tzitades printzipales sunt Rotterdam e Utrecht.

Sas provìntzias chi cumponent sos Paisos Bàscios sunt situadas in su norte-ovest de Europa e si ghetant in su norte e in s'ovest in su mare de su Nord, in su sud pigant làcana cun su Bèlgiu e in s'estu cun sa Germània. Sas munitzipalidades ispetziales de Bonaire, Sint Eustatius e Saba, situadas in sos Caràibes, cumpletant su territòriu olandesu. S'istadu est una de sas zonas prus densamente populadas de su mundu e unu de sos istados prus isvilupados: in su 2011 ocupaiat sa de tres posiduras in s'inditu de isvilupu umanu publicadu dae sas Natziones Unidas.

Sa subrafache totale de sos Paisos Bàscios est de 41 543 km² (paragonàbile a sa de s'Isvitzera). Sa caraterìstica printzipale de sa geografia olandesa est su praniore de su territòriu. Gasi comente inditat su nùmene, su territòriu de s'istadu est formadu dae terras (land) bàscias (neder) de sas cales aprossimadamente sa de bator partes una s'agatat a su livellu de su mare o in suta suo. Una cadena de dunas a longu a longu de sas costeras e de sas ribas de is frùmenes majores impeigant chi is zonas in suta de su mare siant inundadas, mentras ca unas cantas istatziones de pompadura aprovident a nde bogare s'abba proina de demasia. Sa luta pro nde pigare su territòriu a su mare est unu tema recurrente in s'istòria e in sa geografia olandesa. Una parte de su territòriu est costituidu dae polder, chi benint a èssere terras arrancadas a su mare, a lagunas o paules de sas costeras. Su puntu prus artu de sos Paisos Bàscios est su Vaalserberg (321 m s.l.m.), in s'istremu sud-estu de su paisu.

S'impreu de su nùmene «Olanda» pro si refèrrere a sos Paisos Bàscios, est dèpidu a su primore econòmicu e istòricu de custa regione. Custa denominatzione est impretzisa, podet resurtare fintzas ofensiva pro sos olandesos chi apròliant de àteras regiones de s'istadu e est paragonàbile a s'impreu incurretu de su nùmene «Inghilterra» pro si refèrrere in su Regnu Unidu.

Sos Paisos Bàscios puru si confundent a s'ispissu cun s'unione duanera de su Benelux chi cumponent impare a su Bèlgiu e a su Lussemburgu. Sa denominatzione de custa unione naschet de s'acòrdiu de cooperatzione intergovernativa firmadu in su 1944.

Repùblica Ceca

Sa Repùblica Ceca (in cecu Česká republika), narada fintzas Cèchia (in cecu Česko), est unu istadu de s'Europa tzentrale, chi faghet parte de s'Unione Europea. Sa capitale e tzitade prus manna est Praga.

Rivolutzione frantzesa

S'inditat su periodu istoricu de sa Frantza ch'andat dae su 1789 a su 1799, de importu mannu pro tottu su mundu: difatis si boltulat s'anticu rezimene a s'acabu de sa monarchia e incumintzat sa repubrica.

S'eco de sa revolutzione frantzesa s'isparghet peri totu s'Europa, in Sardigna sa situatzione sotziale difitzile meda, pro more de sa dominatzione piemontesa, diat aer dadu comente cunseguentzia sos motos revolutzionarios sardos.

Àteras limbas

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.