Luna

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Full Moon Luc Viatour
Luna prena.

Sa Luna est s'ùnicu satelliti naturali de sa Terra, su segundu satelliti de su Sistema Solari po densidadi (agoa de Io), su de cincu po mannesa e su prus mannu apetus a su praneta de cosa sua. Oi si pensat chi sa Luna s'est formada po mori de unu atumbu catastròficu intra sa Terra e unu praneta mannu circa cummenti a Marte, chi is scientziaus nant Theia, agiumai 4,6 milliardus de annus fait, mancai cancunu naressit siat prus bècia.

Tenit unu volumi de 0,0203 bortas de su volumi de sa Terra, est a nai agiumai una parti de cincuanta, una massa chi est su 1,23%, e s'aceleratzioni de gravidadi in sa superfitzi de cosa sua est de 1,62 m/s2, agiumai una de ses partis de sa de sa Terra.[1]

Sa Luna est in rodatzioni sìncrona cun sa Terra, est a nai chi ddi ammustrat sempri sa propia faci. Est su segundu corpus celesti prus luxenti me in su celu de sa Terra. Mancai pàrriat crara po mori de su celu nieddu a ingìriu, su colori de cosa sua est scuru meda, agiumai cummenti s'asfaltu. A pitzu de issa si podint biri logus prus iscurus, tzerriaus maria (dae su latinu po mari), terras prus artas a crateris de atumbu.

Sa Luna est atesu agiumai 384 402 km dae sa Terra, in una òrbita ellìtica de 27,321 dies terrestras. S'atratzioni gravidatzionali de cosa sua a pitzu de sa Terra causat fenòmenus cummenti is mareas. Su fatu chi sa mannesa angulari de cosa sua siat agiumai sa propia de sa de su Soli causat su fenòmenu de is eclissis solaris, ma custu no at continuai po sempri: sa gravidadi de sa Luna fait rallentai sa Terra andendi prus atesu issa e totu, e in su benidori at a essi prus atesu de cantu siat oi, parrendi prus pitica in celu.

Sa Luna est s'unicu corpus de su celu bisitau dae is umanus, e at tentu e tenit grandu importàntzia po totus is culturas umanas fintzas dae s'antichidadi

Formatzioni

Splash Theia
Schema de sa formatzioni de sa Luna. Gaia, sa Terra antiga, est biaita, Theia est niedda, is materialis chi ant formadu sa Luna funt arrùbius e pustis sa Luna torrat a murra. Is dimensionis de is pranetas funt esageradas po fai biri mellus su chi est sutzèdiu.

Oi sa teoria prus abbalorada a pitzu de sa formatzioni de sa Luna est cussa de s'Atumbu Catastròficu agiumai 4,5 milliardus de annus prima de oi. Is rocas de sa superfitzi de sa Luna funt similis meda a is de sa Terra poita tenint cantidadis similis de isotopus radioativus, e sa cosa fait pensai chi is duus corpus si siant formadus dae su matessi materiali. Duncas si pensat chi sa Terra de oi e sa Luna si siant formadas a pustis de s'atumbu intra Gaia, sa Terra antiga (dae su nomini de sa Terra in gregu), e Theia (dae su nomini de sa mama de sa Luna in sa mitologia grega), unu praneta de agiumai is dimensionis de Marte chi depiat essi a s'inghitzu in su puntu lagrangianu L4 o L5, logus aundi is fortzas de gravidadi de Gaia e su Soli si balantzànt cun sa fortza centrifuga e permitiant a Theia de tenni su pròpiu periodu orbitali de Gaia. Gaia e Theia si funt fùndias po mori de s'atumbu, e custu at bogau materialis dae is partis prus a fora de Gaia chi ant criadu sa Luna.

Atras versionis de sa matessi teoria nant chi s'atumbu est stètiu intra corpus de dimensionis differentis. In sa storia ant pensau chi sa formatzioni de sa Luna est stètia causada dae sa fissioni, est a nai dae chi sa Luna si ndi est stacada dae sa Terra po mori de sa lestresa de rodatzioni, chi sa Luna e sa Terra si siant formadas impari, e chi sa Luna fiat unu praneta catturau dae sa Terra.

Strutura e Geografia

Main lunar core it
Strutura interna de sa Luna.

Sa parti a intru de sa Luna, cummenti atrus corpus terrestris, tenit unu nùcleu e unu manteddu. Su nùcleu est de ferru cun partis de tzùlfuru e nichel, sa parti prus interna sòlida e sa prus esterna lìcuida, cun unu ràju de 450 km, meda prus piticu de sa dimensioni sòlita po is corpus terrestris. Sa crosta est spissa 40 km in sa parti prus sutili, in sa faci visìbili, e 90 in cussa prus spissa, in sa parti cuada.

Su croxu parrit fatu po sa prus parti de anortositi, no tenit tetònica a placas, e s'atividadi geològica parrit studada, mancai cancunu fenòmenu vulcànicu parrit giovanu. Est divìdiu in terras artas, prus craras e bècias, e maris, prus scurus e formaus dae basaltu. Is maris si agatant agiumai sceti me in sa parti prus acanta a sa Terra. Si funt formaus intra de 3,16 e 4,2 milliardus de annus fait, mancai cancunu pàrriat prus giòvunu, a pustis de erutzionis de lava chi ant prenau is logus prus bàscius de sa superfitzi.

Me in sa superfitzi de sa Luna ddoi funt medas crateris de impatu, chi si podint biri oi puru po mori de sa mancàntzia de erosioni. Dae su numeru si podit cumprendi s'edadi de is diferentis superfitzis.

Cummenti a pitzu Mercùriu ddoi funt gorropus chi andant dae una parti a s'atra de sa Luna, e parrint formadas po mori de su fatu ca sa Luna, sfridendi·si, torrat prus pitica, e duncas in sa crosta si formant frunzas.

Sistema Terra-Luna

Earth-to-Moon-Scale
Màgini de sa Luna e sa Terra cun sa distàntzia e is dimensionis in scala.

Òrbita e Rodatzioni

Distantzias e Perìodus lunaris

S'òrbita de sa Luna a ingìriu de sa Terra est elìtica cun ecentritzidadi bàscia, tandu agiumai circulari, cun apogeu (su puntu prus atesu de sa Terra) de 405 500 km e perigeu (su puntu prus acanta) de 363 300 km. Sa Luna fait unu giru de s'òrbita e cosa sua apetus is stellas fissas donnia 27,3 dies, est a nai chi s'agatat in sa matessi costellatzioni. Custu perìodu est tzerriau perìodu siderali o mesi siderali. Su perìodu intra duus Lunas prenas, est a nai intras is duus mametus aundi sa Luna est in opositzioni, precisamenti a s'atra aprti apetus a su Soli, est tzerriau perìodu sinòdicu o mesi sinòdicu. Custu perìodu est de 29,5 dies. Sa arrexoni de custa diferèntzia intra is duus mesis est su movimentu de sa Terra a ingìriu de su Soli: difatis insuretis chi sa Luna si movit a ingìriu de sa Terra, sa pozitzioni de su Soli apetus is steddus fissus cambiat, e sa Luna si depit movvi atras duas dies po arribai a sa positzioni de opositzioni noa.

Rodatzioni e Libratzioni

Tidal locking of the Moon with the Earth
Sa rodatzioni sìncrona de sa Luna, a manca: in su mentris chi sa Luna andat a ingìriu de sa Terra, girat issa e totu, duncas fait biri sempri sa propia faci a sa Terra. A dereta nc'est s'esempiu de unu giru chentza rodatzioni: in cussu accasu, sa Luna iat a ammustrai totu sa superfitzi intra unu giru de sa Terra.
Libration longitude4
Schema de sa libratzioni de sa Luna. Asula est sa Terra. Sa parti murra de sa Luna est cussa chi si podit biri cun sa Luna prena e noba. Sa Luna a su primu cuartu (a susu) e de s'urtimu cuartu (a suta) tenit sa làcana de is partis chi si podint biri sinnadas dae una linia asula.

Sa rodatzioni de sa Luna est sìncrona, est a nai chi su perìodu de rodatzioni est su pròpiu de su de rivolutzioni, duncas sa Luna ammustrat sempri sa pròpia faci a sa Terra. Po custu fatu una die solari de sa Luna est uguali a su mesi sinòdicu, mentris una die siderali, est a nai su tempus intra duus tramontus de unu steddu fissu, est uguali a su mesi siderali. Mancai sa rodatzioni siat sìncrona, s'orbita no est precisamenti circulari, e su movimentu a ingìriu de sa Terra anticipat sa rodatzioni candu sa Luna est prus acanta a sa Terra e abarrat agoa candu est prus atesu. Po mori de custu movimentu sa parti de sa Luna chi si podit biri in unu mesi sinòdicu est pagu de prus de sa mitadi, agiumai su 59%. Custu fenòmenu ddu nant libratzioni.

Mareas

Tides overview
Schema de su princìpiu de is mareas: sa parti prus acanta e sa prus atesu a sa Luna (Moon) de sa Terra (Earth) tenit artas mareas (high tide), is apartis in mesu mareas bàscias (low tide).

Sa Terra puru andat a ingìriu de sa Luna: su centru de cosa sua andat a ingìriu de su baricentru de su sitema Terra-Luna. Custu baricentru est a intru sa Terra. Po mori de custu, me is partis de sa Terra prus atesu dae sa Luna sa fortza centrifuga est prus forti. Is partis prus acanta invecis funt atiradas de prus dae sa gravidadi de sa Luna. Po mori de custas fortzas si formant is mareas.

Mareas de mari

Is mareas prus cannotas funt cussas de mari: me is partis prus atesu dae sa Luna, aundi sa fortza centrifuga andat contra sa gravidadi de sa Terra, ddoi funt is artas mareas antipodalis; Me is partis prus acanta, aundi sa gravidadi de sa Luna andat contra sa de sa Terra, ddoi funt is artas mareas sublunaris o suta-luna. Si sa Terra fessit coberta de àcua sceti, is artas mareas de mari si iant a podi prividi in manera fàcili: iant a arribai donnia 12 oras e 25 minutus: 12 oras po sa rodatzioni de sa Terra, 25 minutus poita sa Luna si movit issa e totu. Sa presèntzia de continentis e terras frenat su movimentu de s'àcua, duncas is mareas beras funt prus difitzilis de previdi.

Mareas de terra e mareas lunaris

Ddoi funt puru is mareas de Terra, est a nai chi sa Terra cambiat sa forma de cosa sua po mori de is fortzas de marea, ma s'efetu est prus piticu.

In sa Luna puru ddoi funt mareas: sa forma de sa Luna est cambiada dae sa fortza de gravidadi de Terra, e est cambiada de prus candu custa est prus acanta. Custus cambiamentus funt sa principali càusa de lunamotus, est a nai terremotus de sa Luna, chi funt meda prus debilis de is terremotus de sa Terra.

Fasis de sa Luna

Moon phases 00
Fasis de sa Luna: in is puntus 1 e 9 sa Luna est noba, in su puntu 5 est prena. Sa figura rappresentat totu unu mesi sinòdicu: Sa parti birdi in s'òrbita 9 est sa diferètzia intra su mesi sinòdicu e su mesi siderali.

Is fasis o puntus de sa Luna funt causadas dae su cambiu de sa diretzioni relativa de sa luxi solari chi lughiat sa Luna. Candu sa Luna est prus acanta a su Soli sa parti allughiada est cussa cuada, duncas sa Luna si narat noba. Candu sa Luna est prus atesu sa parti allughiada est sa chi si podit biri dae sa Terra, e sa Luna si narat prena. Candu sa Luna est a unu angulu de 90° apetus sa diretzioni de su Soli teneus su primu e s'urtimu cuartus de Luna.

Eclissis

Candu su Soli, sa Terra e sa Luna si agatant in sa pròpia lìnia acadessint is eclissis. Si sa Luna est intra su Soli e sa Terra acadessit una eclissi de Soli, candu invecis sa Terra est intra sa Luna e su Soli acedessint is eclissis de Luna.

2017 Eclipse- Earth, Moon and Sun (36035244880)
Schema de un'eclissi de Soli

Eclissi de Soli

Teneus un'eclissi de Soli candu sa Luna est noa e si ponit intra su Soli e sa Terra. Si s'òrbita de sa Luna fessit in su propiu pranu de sa de sa Terra iat a acadessi una eclissi de Soli donnia mesi sinòdicu. Ma s'òrbita de sa Luna est inclinada, duncas sa prus parti de is bortas sa Luna si agatat in su puntu prus acanta a su Soli chentza chi sa Terra intrit me in s'umbra de cosa sua. Is eclissis de Soli s'arrepitint donnia 18 annus, candu sa Luna est prena acanta a s'intersetzioni intra su pranu orbitali de cosa sua e su de Terra, e sigumenti sa Luna est prus pitica de sa Terra no si podint biri dae totu sa superfitzi terrestri.

Lunar-eclipse-09-11-2003-cropped.jpeg
Eclissi de Luna

Eclissi de Luna

Teneus un'eclissi de Luna candu sa Luna est prena e si ponit agoa de sa Terra apetus a su Soli. Ddoi funt prus eclissis de Luna chi de Soli, poita sa Luna est prus pitica, e duncas est prus fàcili chi siat aintru de s'umbra de sa Terra, e poita una eclissi de Luna si podit biri dae totus is partis de sa superfici aundi est noti. Si castièssimus sa Terra dae sa Luna insuretis a s'eclissi, eus a biri unu aneddu de luxi arrubia a ingìriu de s'umbra de sa Terra: custa est sa luxi chi passat intra s'atmosfera de sa Terra e torrat a arrubia po mori de sa spainadura Rayleight. Me is logus de sa Terra aundi sa luxi de su Soli est arrubia ddoi funt su tramontu e s'obresciu: sa matessi luxi est sa sola chi allughiat sa Luna candu custa est in s'umbra de sa Terra, donendi·ndi su colori arrubiu.

Galileo's sketches of the moon
Sa Luna designada dae Galileo in su Sidereus Nuncius in su 1610.

Osservatzionis e esploratzionis

Sa Luna est stètia castiada fintzas dae s'antichidadi. Is Babilonesus iant descritu su Saros, unu ciclu de 18 annus, est a nai 223 mesis sinòdicus, definiu dae su fatu chi a pustis de custu su Soli, sa Luna e sa Terra si agatant in sa matessi positzioni relativa. Su primu a provai a mesurai sa distàntzia intra sa Terra e sa Luna est stètiu s'astrònomu gregu Aristarcu de Samo in s'interis de un'eclissi de Luna[2], ma una medida prus pretzisa est stètia fata dae Tolomeu. Su primu a castiai sa Luna cun su telescòpiu est stètiu Galileo, chi at fatu sa prima mesura de s'artaria de is montis de cosa sua.

Esploratzionis

Sa Luna est stètiu su primu corpus de su celu a essi bisidau dae is sondas e s'unicu aundi siant arribaus is umanus. In s'interis de sa Gherra Frida is Stadus Unius e sa Rùssia ant fatu sa chi dda narant Gara po su Spàtziu po dimostrai sa primatzia tecnologica insoru. Sa prima sonda a passai acanta a sa Luna est stètia Luna 1 de is sovieticus, sighida dae sa prima sonda chi at atumbau sa Luna, Luna 2, e sa prima chi at fotografau sa faci cuada, Luna 3. Sa prima sonda a fai unu allunàgiu (aterràgiu a pitzu de sa Luna) chentza s'arrogai est stètia Luna 10. Is americànus funt stètius is ùnicus chi funt arranèscius a lompi a sa Luna cun missionis umanas, s'Apollo 11, e su primu òminis chi est arribau a pitzu de sa Luna est stètiu Neil Armstrong, narendi sa frasi fentomada "Unu passu piticu po un'òmini, unu brìnchidu giganti po s'umanidadi". Is missionis Apollo, dae sa 11 a sa 17 (francu sa 13, chi no est allunada), at portau a pitzu de sa Terra 380 kg de rocas lunaris.

Galleria

The Moon Luc Viatour
FullMoon2010
The Moon (09.07.2019)
MOON (09.07.2019)
NASA-Apollo8-Dec24-Earthrise
Lunar libration with phase2

Nodidas

  1. Moon facts sheet, in nssdc.gsfc.nasa.gov.
  2. Astronomy 101 Specials: Aristarchus and the Size of the Moon, in eg.bucknell.edu.
Aerospàtziu

S'Aerospàtziu est una iscièntzia ki istùdiat tottu sas attividades chi pertocant su bolu umanu, in s'aèra (in sa bascia atmosfera) e in s'ispàtziu interplanetàriu. Disciplinas chi intrant in custu campu sunt:

aerodinamica - iscentzia k'istudiat sos fenomenos ligados a su movimentu (dinamica) in s'aera ki nos respiraus;

meccanica de su bolu - parte de sa meccanica k'istudiat sos fenomenos meccanicos (fortzas, acceleratziones, velocidade, potentzia e àteros) ligados a su bolu e sa tecnologia de is veìculos ispatziales. Podent èssere veìculos pro s'òmine (cumente su LEM, Mòdulu Lunare) ki est caladu in sa Luna in su 1969.

Badde de sa Luna

Su Badde de sa Luna s'agatat in Gaddura, intre Trinità d'Agultu e Agghjus. S'abrit in su tzentru de una patada curta, a punta in susu intre una fua armudiosa de montigros. Cunnotu finas comente Pranu de sos Crastos Mannos, est una terra de assempru lunare, animada finas a no meda tempus a como dae rocas granìtigas isuladas, lissas e isfossadas dae s'erosione naturale, chi medas teniant formas animales. Iscortzinos sena iscrùpulos ant fatu su badde belle unu desertu; s'est sarvada petzi sa Conca de Pratone (o de su Monzu Cugutinu), comente est narada sa roca manna a curtzu de su caminu, a manu dereta pro sos chi andant chirru a Agghjus.

Cala Gonone

Cala Gonone est unu trighinzu de sa comuna de Durgale in sa provìntzia de Nùgoro, dae ue s’allargat unos otu chilòmetros.

Superende Durgale e pustis cursadu su tunnel in su C.n. 125 chi rugrat su monte Bardia, Cala Gonone si delìniat contra a su mare asulu asulu, posissionadu in su montigru isteremadu a punta in zosso chirru a sa costera de su Gurfu de Orosè. Sas prajas bellas a beru non si bident deretu, ca sa leada si nch’iscàmpiat a su portu turìstigu. Cala Gonone est rica in pensiones e hoteles e tenet un’acampadorzu e un’arzola echipada pro s’istassionamentu de sas autorulotas, peroe no est istada invàdida dae sas istruturas de retzida: difatis, issas sunt pro su prus architeturas refatas e destinadas a finalidades turìstigas, fitianu de reghidura familiale.

Sas calas istupendas de su gurfu, a bias, si podent sizire peri mare o, in tempus prus longu, a mèdiu de sas anderas de s’internu terrencu.

Intre sas calas prus cunnotas, s’amentant Cala Cartoe, Tiu Martine, Cala Fuili e Cala Luna.

Est famada e istupenda sa Perca de su Boe Marinu, chi moende dae sa costera intrat a su monte pro diferentes chilòmetros. A ie si refuzaiat su bigumarras (oe cussideradu istìnghidu in custa zona).

Chida

Sa chida (o xida in campidanesu) est unu gruppu de dies o una divisiòne de unu gruppu prus mannu comente su mese o s'annu.

Sas dies de sa chida in sardu logudoresu sunt: lunis, martis, mercuris, joja, chenabura, sapadu, dominiga. In campidanesu sunt: lunis, martis, merculis, jovia, cenabra, sabadu, dominigu. Est evidente chi tzertos nomenes derivant dae su latinu: "sa die de sa luna" (lunae dies), "sa die de Marte" (Martis dies), "sa die de Mercuriu" (Mercurii dies), "sa die de Jove" (Jovis dies). Chenabura/cenabra podiri benni de su latinu coena pura, sa cena sacra prima de su sabadu po is ebreus. Sabadu/sapadu est de origine ebraica (dae su fueddu ebraicu shabat) e dominiga/dominigu est de origine cristiana (dies dominica: "sa die de su Segnore").

Franti

Nascinti cum'enti Guerrilla's Band a iscola, a Torino. Si zerrianta Franti in su 1982.

Piganta su nomini de su protagonista de Cuore de Edmondo De Amicis. Cussu chi 'n ci ghettada is cogorrus a is birdis e arridi candu ca morridi su rei.

Cojanta una politica de autogestioni e autoproduzioni candu ca in Italia du fadiada pagu genti. Inantis fainti una cascitta cun duas canzonis, poi un'artra, Luna Nera, in 500 copias, a pustis fatta torra in vinile.

Po issus su copyright esti una forma de fascismu.

A pustis de Luna Nera sighinti is autoproduzionis, cun sa collaborazioni de etichettas e distribuzionis de su mundu 'e s'autogestioni, ma sempri controlladas in tottus is aspettus de is cumponentis.

Sa banda fit cumposta dae Stefano Giaccone (sassofono, chiterra, boghe), Vanni Picciuolo (chiterra), Massimo D'Ambrosio (basciu), Marco Ciari (baterìa) e Lalli (boghe).

Judicadu de Arbaree

Su Giuigadu de Arbaree est istadu unu de is bator rennos chi partziant sa Sardigna pro sa prus parte de s'Edade Mèdia. Su nùmene giuigadu est dèpidu a s'origine bizantina de s'istitutzione: sos bator rennos sunt de fatu nàschidos a cunsighidu de sa debilesa de s'Impèriu Romanu de Oriente, de chi s'ìsula faghiat parte, in antis a sas lòmpidas barbàricas.

Sa primu capitale fiat Tharros, abandonada a cara de su 1070 pro dda tramudare in Aristanis.

Est su chi at tentu durada prus longa intre sos bator judicados, de in antis a s'annu 1000 fintzas a su 1420. At fintzas tentu rolu de importu mannu in s'istòria de Sardigna, iscerende·si·nche dae sos àteros pro istabilidade polìtica prus manna e abilesa in su mantènnere autonomia.

Si connòschent prus de bintitres ingènneros de soberanos sutzèdidos s'unu a s'àteru a ddu guvernare, chi faghiant parte de sas iscràtzas Lacon-Gunale, Lacon-Zori, Lacon-Serra, Bas-Serra, Doria-Bas, Narbona-Bas. Sos ùrtimos ingènneros de jùdighes prus chi non sos cabudianos si sunt distinghidos pro sabiesa, chirchende de unire totu sa natzione sarda in unu rennu solu suta sa bandera issoro.Sos àteros tres judigados ant passadu a manu a manu crises graes, abbadinados a sas voluntades de sas repùblicas marineras de Genova e Pisa. S'Arbaree si fiat intames alliadu cun sos Aragonesos, decrarende·si vassallu issoro, in s'intentu de nche bogare pisanos e genovesos de s'ìsula. In tempus afatante aiat iscontzadu s'alliàntzia, e ordingiadu una gherra contra su Rennu de Sardigna, istituidu de pabadu in su 1297 e infeudadu a Jacu II de Aragona pro pònnere fine a sas gherras intre angioinos e aragonesos in Sitzìlia.

La luna e i falò

La luna e i falò (in sardu:Sa luna e sos fogarones) est s'ùrtimu romanzu de Cesare Pavese s'iscritore, iscritu in pagos meses in su 1949 e pubrigadu dae Giulio Einaudi Editore in su eranu de su 1950. Su romanzu presentat elementos autobiogràfigos de s'iscritore piemontesu edd'est su chi cuncruit sa carrera sua de narradore.

Su romanzu est dedigadu a s'ùrtima fèmina de sa bida de Pavese, Constance Dowling s'iscritora amerigana.

Launeddas

Is launeddas (reuleddas in logudoresu) sunt un'istrumentu musicale a alenu sighidu, de impreu populare fintzas dae sos tempos prus antigos. Unu brunzeddu agatau in su sartu de Ìtiri, chi amostat unu sonadore de launeddas, nde testimonzat s'esistèntzia giai in su tempus nuraghesu. Est fatu de canna de arriu segada in su mentras de sa luna manna de freàrgiu e lassada sicare pro nessi tres annos.

Limba tedesca

Su tedescu (die Deutsche Sprache, das Deutsche) est una limba de sa truma olandesu-germànica de su cambu ocidentali de is limbas germànicas de sa famìlia de limbas indo-europeas. Est sa limba germànica prus difùndia in su mundu a pustis de s'ingresu.

Est s'idioma cun su nùmeru prus mannu de fueddantis de limba mama in totu s'Unioni europea, fueddau che primu limba e arreconnotu comente limba ofitziale in Germània, in Àustria, in Lussemburgu, in Bèlgiu (cantones orientalis), in Liechtenstein e in Isvìtzera prus che àteru in sa parti de sus innui si fueddat una barianti tzèrriada "isvìtzeru tedescu" (Schweizerdeutsch).

Est fueddau fintzas in unus cantus logus de s'Itàlia comente su Tirolu de giossu o su Friuli (Val Canale), in àterus logus de s'Europa comente in Romania, Polònia (Voivodato di Opole), Frància (Alsàzia e Lorena), e fintzas in partis de is Istados Unidos d'America.

Cun unus 112 millionis fueddantis postus in 38 istadus est una limba pluricèntrica che s'ingresu. Ddui funt ìsulas linguìsticas in totu is cuntinentis e calincunas esistint giai dae parici sèculus.

Lunis

Lunis est sa die de sa chida frae sa Domìniga e su Martis, dae su latinu lunae dies, die de sa luna.

Mesi

Su mesi est un'unidadi de tempus impreada in su calendàriu ca est casi longa commenti unu perìudu de movimentu de sa Luna. Nci funt 12 mesis in un'annu solari.

Pier Paolo Pasolini

Pier Paolo Pasolini (Bologna, 5 martzu 1922 – Roma, 2 santuaine 1975) est istadu un'iscrittore, poete e regista italianu. Est cussideradu unu de sos mazores artistas e intellettuales italianos de su 900.

Sardigna

Sa Sardigna o Sardinnia est sa segunda ìsula prus manna de su Mare Mediterràneu. Est posta a otzidente a unos 200 km a ovest de sa penìsula italiana, unos 300 km de sa Liguria, 500 de s' Ispagna e a sud a unos 184 km dae sa Tunisia. Sa terra prus a probe est sa Còrsica o Còssiga, petzi 11 km. Sa Sardigna est una Regione Autònoma (Regione Autònoma de sa Sardigna) pro reconnoschimentu de sa Costitutzione Italiana e pro resones istòricas e linguìsticas.

Saturnu (praneta)

Saturnu est su de ses pranetas de su Sistema Solari e su segundu prus mannu e grai, a pustis de Jove. Commenti Jove est unu praneta giganti gassosu e a giru de sa circonferentzia de cosa sua tenit unu sistema de aneddus de perdas e pruini chi girant in sa òrbita equatoriali. Saturnu tenit 62 lunas ma sa prus manna est Titanu, s'unica luna de su Sistema Solari che tenit un'atmosfera.

Su nomine benit dae su deus romanu Saturnus, su deus de s'agricoltura, e s'agatat in meda linguas indoeuropeas po indicai sa de ses dies de sa cida, Sabadu (in inglesu Saturday).

Terra

Sa terra est su praneta innui bivit fintzas s'umanidadi, su de tres in òrdini de distàntzia dae su Soli. Est su prus mannu de is pranetas terrestris de su sistema solari, siat po sa massa siat po su diàmetru. Est s'ùnicu corpu pranetàriu adatau a nci sustènniri sa vida, a su mancu intre cuddus connotus dae sa iscèntzia moderna.

Est istadu su primu praneta connotu che portadori de aba in totu a-is tres stadus (sòlidu, lìcuidu e gassosu) in su pillu suo, e su solu in s'Universu cun presèntzia de vida.

Tenit unu campu magnèticu, ca, paris cun d-una atmosfera cumposta po su prus dae azoto e ossìgenu, dd'amparat dae is radiatzionis noxidoras po sa vida; s'atmosfera funtzionat puru che iscudu contras is metèoras piticas faendi·ddas abruxiari po s'atritu prima chi potzant lòmpiri a su pillu de sa terra.

Sa formatzioni de sa Terra est datada po unus 4,57 miliardus e tenit feti unu satèlliti naturali, sa Luna, ca s'est formada intre 4,29 e 4,56 miliardus a oi. S'asse de rotatzioni de sa Terra est incrubau dae sa perpendicolare de su pranu de s'eclitica: po mori de custa incrubadura e de sa rivolutzione de sa Terra a giru de su Soli, ddui est s'arretroga de is istagionis.

Titanu (astronomia)

Titanu est sa luna prus manna de Saturnu, s'unica luna de su Sistema solari che tenit un'atmosfera e s'unicu corpus celesti, francu sa Terra, aundi ddoi est evidèntzia de unu ciclu de una sustàntzia a su stadu lìcuidu, sòlidu e gassosu cummenti su ciclu idrogeològicu de s'àcua me in sa Terra, chi in sa superfitzi de Titanu, po mori de is temperaduras prus bascias, est suplia dae su metanu . Titanu est su 50% prus mannu de su satellite de sa Terra, sa Luna e intzandus sa segunda luna prus manna de su Sistema solari.

Verità supposte

Verità Supposte este su secondu album de CapaRezza, pubblicadu in su 2003 dae Extra Labels.

Vènere (praneta)

Vènere est su segundu praneta de su Sistema Solari. Est unu praneta terrestri cun sa massa chi est su 81,5% e su volume chi est su 88% de is de sa Terra, cosas chi ddu faint narai "praneta gemellu" de sa custa. Tenit una atmosfera de anidridi carbònica densa meda, cun 90 atm de pressioni me in sa superfitzi, cun nuis de àcidu solfòricu chi impedint s'osservatzioni de sa superfitzi cun luxi visìbili, e po mori de s'efetu serra est su corpus celesti prus callenti de su Sistema Solari, cun una temperadura mèdia de 462 °C. Tenit unu campu magnèticu debili. Probabilmenti est ancora geologicamenti ativu.

Est s'unicu corpus de su Sistema Solari cun rodatzioni retrograda, est a narai innoi su Soli nascit a Ovest e tramontat a Est. Sa die venusiana est prus longa de s'annu, siendi custa de 243 dies terrestris apetus de is isteddus fissus e de 224 dies s'annu. S'òrbita ellìtica tenit ecentritzìdadi bàscia, siendi agiumai circulari, cun ràju mèdiu de 108 208 930 km. No tenit satèllitis naturalis.

Venere est s'ogetu prus luminosu in sa noti a pustis de sa Luna, e est cannòsciu dae totus is cultùras umanas. Pigat su nomini dae sa dea de su pantheon romanu Venus.

Àteras limbas

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.