Anatomia

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Anatomia del corpo humano
Anatomia de su corpus umanu de Juan Valverde de Amusco, Roma 1559

S'anatomia est su cumone de sas disciplinas sientìficas chi istùdiant in manera morfològica su corpus de sos èsseres bividores: su corpus umanu (anatomia umana), de sos animales (anatomia animale), de sas prantas (anatomia vegetale).[1][2] Depet su nùmene suo a su mètodu printzipale de iscumbata, sa dissezione, abarrada de fundamentale importu fintzas in època moderna, pro cantu integrada dae unos àteros modernos e apperfessionados mètodos de iscumbata. Sa "partzidura seghende" est unu de sos mèdios de istùdiu de custa sièntzia, chi in manera prus cabale diat pòdere èssere mutida "Anatomia settoria", sa cale at rapresentadu e rapresentat galu oe, sa base de sa morfologia[3][4].

Partziduras de s'anatomia

S'anatomia benit partida in anatomia animale (zootomia) e vegetale (fitotomia).

S'istùdiu de sas relatziones tra èsseres diversos o òrganos de èsseres diferentes benit narada anatomia comparada; cando est limitada a una sola zenia animale, benit narada anatomia ispetziale.

Prima rapresentante de s'anatomia ispetziale est s'anatomia umana; custa podet essere ligada a diversos puntos de bista.

De su puntu de bista mèdicu cunsistet in su connoschimentu de sa cabale forma, positzione, medida, variantes, isvilupu e interrelatzione de sas vàrias alas de su corpus umanu in salude, e a custu istùdiu benint datos sos tèrmines anatomia umana descritiva o topogràfica.

Unu connoschimentu accuradu de totas sas minudas anatòmicas netzèssitat annos de osservatzione e est possedida solu de pagos mèdicos chi dèdicant sa vida issoro a sa chirca in custu àmbitu. Su corpus umanu est gai complessu, chi petzi unu restrintu nùmeru de anatòmicos umanos (narados fintzas anatomistas) connoschet totus sas minudas suas: medas s'ispetzializant solu in carchi ala, comente a su cherbeddu, sas intragnas, etc., mantenende unu bonu connoschimentu generale de su restu de su corpus.

S'anatomia topogràfica depet èssere imparada dae onzi aspirante anatòmicu tràmite sa repìtida dissezione e ispetzione de sos mortos. Est unu tipu de connoschimentu pro tzertos versos prètzisu a cussa de unu pilota de aèreu, depet èssere pretzisa e disponìbile in situatziones de apretu. Una tale preparatzione faghet a segudare isceti cunsighende sa làurea in Meighina e Chirurgia, s'arta formatzione post-làurea e diversos annos de esperièntzia in su campu, siat in s'area macroscopica chi microscòpica, ma fintzas in sas aplicatziones clìnicas.

De su puntu de bista morfològicu, s'anatomia umana est un'affascinante istùdiu sientìficu chi tenet comente a ogetu s'iscoberta de sas càusas chi ant batidu a s'atuale istrutura de s'èssere umanu, e netzèssitat su connoschimentu de unas àteras sièntzias: s'istologia, sa citologia, s'embriologia e sa fisiologia.

Su Dutore Anatòmicu s'òcupat de chirca, de insegnamentu e de formatzione de sos Mèdicos Ispetzialistas (Anatomia Clìnica, Anatomia Chirùrgica, Anatomia Radiològica, Anatomia Endoscopica, Anatomia Isperimentale etc). Duncas, pro acumprire custa professione est netzessàriu possedire fintzas profundos connoschimentos de Fisiopatologia, de Metodologia Clìnica semeiotica e de Patologia Chirùrgica.

S'anatomia patològica est s'istùdiu de sos òrganos malàidos. Mentras sas vàrias disciplinas de sa normale anatomia, chi s'àplicant a vàrias fines retzint una denumenatzione piessigna comente a anatomia mèdica, chirùrgica, ginecològica, artìstica e superfitziale, sa cumparàntzia anatòmica de sas diferentes etnias faghet parte de sa sièntzia de s'antropologia fìsica o de s'anatomia antropològica.

Acta Eruditorum - III medicina, 1691 – BEIC 13350590
Illustratzione publicada in sos Acta Eruditorum de su 1691 relativa a sa retzensione de s'òpera de Frederik Ruysch Observationum Anatòmicu-chirurgicarum centuria

Nòdidas

  1. Giuseppe Anastasi et Al..
  2. Cunningham - Romanes.
  3. Giulio Chiarugi - Luigi Bucciante.
  4. Drake R.L., Vogl A.W., Mitchell A.W.M., Edra edizioniª ed..

Bibliografia

Benedetti - Historia corporis humani - 3017032
Alessandro Benedetti, Historia corporis humani, 1502
De re anatomica libri 15 V00044 00000004
Realdo Colombo, De re anatòmica, 1572
  • Anothomia de Mondino de sos Liuzzi.
  • Anatomicae, sive de historia corporis humani de Alessandro Benedetti.
  • Atlas de anatomias pathologique du corps humain de Jean Cruveilhier.
  • De humani corporis fabrica de Andrea Vesalio.
  • De re anatòmica de Realdo Colombo.
  • Observationes anatomicae de Gabriele Falloppia.
  • Anatomia de sas prantas de Marcello Malpighi.
  • Adversaria anatòmica de Giovanni Battista Morgagni.
  • Anatomia generale aplicada a sa fisiologia e a sa meighina de Marie François Xavier Bichat.
  • Icones anatomicae quotquot sunt celebriores ex optimis neoteoricum operibus summa diligentia deromptae et collectae de Leopoldo Marco Antonio Caldani e Floriano Caldani.
  • Manuel de anatomias descriptive du corps humain de Jules Cloquet.
  • Tabulae Anatòmica de Julius Casserius.

Boghes curreladas

  • Istòria de s'anatomia
  • Anatomia umana
  • Anatomia comparata
  • Anatomia de sos mammìferos

Collegamentos esternos

Achille Bonito Oliva

Achille Bonito Oliva (Caggiano Salerno, 4 sant'andrìa 1939) est unu criticu de s'arte e teoricu de s'arte italianu, est istadu su chi aiat fundadu sa Transavanguardia.

Laureadu in lettere in s'Universidade de Napoli "Federico II", in cussos annos aiat partizipadu a su movimentu culturale de su Gruppo 63.

Dae su 1968 insinzat Istoria de s'arte contemporanea in s'Universidade de Roma ""La Sapienza". In su 1973 aiat curadu sa mostra "Contemporanea", chi fit istada allestida in sos parcheggios sutterraneos de Villa Borghese in Roma. S'avvenimentu fit istadu su pius importante relativu a s'arte contemporanea: Aian partecipadu artistas de totu su mundu e si fin misurados cun su tema de sa cultura e sos diversos limbazos: artes visivas, poesia, dansa, informatzione, fotografia, teatru, cìnema. Incussa secustantzia Christo aiat imballadu cun d'unu nylon e funes unu trettu de dughentos metres de sas muras aurelianas.

In sos matessi annos ABO aiat criadu su Centro d'Informazione Alternativa, chi fit istada una de sas istitutziones culturales pius attivas in Italia. Medas attividades fin istadas realizzadas in su Palazzo Taverna (in su centru de Roma); b'aiat mostra, performance, dibattitos, e ateru. Fra sos animadores de cuss'istajone bi fin sos artistas Jannis Kounellis, Giulio Paolini, Mario Merz, Sol LeWitt, Gino De Dominicis, Luigi Ontani e ateros meda; sos criticos e istoricos de s'arte: Giulio Carlo Argan, Maurizio Calvesi, Alberto Boatto, Filiberto Menna, Germano Celant.

Astronomia

S'Astronomia (dae su gregu: αστρονομία = astron (ἄστρον), "istedda" + nomos (νόμος), "lei"= lei de is isteddas) est sa sièntzia ch'istùdiat is acuntèssius de su celu e is ogetus celestes (isteddas, pranetas, cometas e galàssias).

Biologia

Sa Biologia (de su grecu βίος, biòs= bida e λόγος,logos= istudiu) est s'istùdiu de sa bida segundu sos mètodos de sa sièntzia moderna.

Sa biologia includit medas materias ispissu funt cunsideradas indipendentis, is primus a proponi custu tremini fuint, in sos comintzos de XIX securu, Jean-Baptiste de Lamarck e Gottfried Reinhold Treviranus.

Chìmica

Sa chìmica (dae s'arabu "al kimiaa", الكيمياء) est s'iscièntzia chi istùdiat sa cumpositzione, sas propiedades e sas trasformatziones de sa materia.

S'àtomo, est sa parte prus pitica de sa matèria. Sa chímica istùdiat sos síngulos átomos in sas caraterìsticas e propiedades issoro, e in prus comente custos si unin tra issos a frommare sas moléculas. Sa frommatzione o sa truncadura de unu ligàmene tra átomos o tra moléculas sunt a sa base de sa trasformatzione de sa materia.

Sa chímica, est divisa in duas brancas mannas: chìmica inorgànica e chìmica orgànica, e àteras brancas prus piticas, comente chímica física, chímica analítica, chímica de s'istadu sólidu e de sas superfìcies, biochímica, chímica farmacéutica, chímica industriale, chímica de sos alimentos.

Sa chímica inorgánica est sa chi istùdiat totu sos elementos chi cumponent sa matèria e sa creatzione de cumpostos inorgánicos. A partire dae inoghe sa chímica de sos metallos, s'eletrochímica, sa cristallografía, sa geochímica, s'astrochìmica, s'ispetroscopia moleculare, e finas sa metallurgia.

Sa chímica orgánica istùdiat sos cumpostos orgánicos, chi dian éssere sos cumpostos de su Carbòniu. L'aian cramada orgànica ca assoras cussa branca de sa chímica s'interessaiat de cumpostos pròpios de organismos biventes, vegetales o animales chi esserent.

Custa definitzione l'aian abandhonada cando aian iscobertu sa síntesi de s'urea partinde da cumpostos inorgánicos, dimostrande chi cumpostos criados in laboratòriu tenian sa matessi cumpositzione e istrutura de cussos produidos dae s'organismu animale o vegetale, cuntrastande sa ipótesi chi sos elementos orgànicos depian tenner pro fortza orígine biològica.

S'atmosfera est fata po su 79 po centu de azoto, pò su bintunu po centu de ossìgenu, e s'atru pagu chi abarrat est fatu de argon, anidride carbònica e atrus gas.

In natura s'ossìgenu esistet comente molècula de O2.

Deretu

Dirittu / Deretu' poded essede impreau in manera differente, commente:

-tottu su sistema de sas lezzese chi serbini a dare regulas po sa vida de sas popolatzione;

-s'iscienza de su zurista, chi istudiad su sistema de sa lezze ammentuau innantisi

-cussu chi sun sas sentenziasa de legalidade e lezittimidade de sas azionese de s'Istadu e de sa personalidade fisica e giuridica chi si rapportad paris cun issu.

-Su valore economico accappiau a una zenia de tributoso o oneres fiscales, o si nono una controprestazione

NOTZIONE:

Sos istudiososo in d'ognia tempusu ana arresonau criccande de arrespondede a sa pregunta “itte est su derettu” e galu oe, sun in chistionese, e sa soluzione a sa pregunta fatta est differente a segunda de su chi est s'orientamento filosofico de s'istudiante.

Una arresposta chi si potza narred zusta asua de tottu sas attirasa, no du est fintzes poite de ziniasa de derettu ind' ad medasa e sa menera de biede cambiada a segunda de su modellu. ( t'iada a bastare a pentzare a sa seberadura de su civil law e de su common law ingresu e de sos Istados Unioso)

Economia

S'Economia est cussa iscientzia sotziale chi istudiat sa produtzione, sa distributzione e su cunsumu de benes e servitzios. Sas peraula economia derivat dae su gregu antigu οἰκονομία (chi fit cumposta dae sas peraulas οἶκος (oikos, "domo") + νόμος (nomos, "legge".

Filosofia

Sa filosofia (dae gregu φιλείν (fìleìn) = amare e σοφία (sofìa) = sapienzia, est a nàrrere amore pro sa sapienzia) est definida comente s' istùdiu de sa possibilidade e de is làcanas de sa connoschèntzia umana e fintzas de s'anàlisi de s'òmine che sugetu de custa connoschèntzia, cussideradu in isse matessi in sa relatadura sua, teòriga e pràtiga, cun s' ogetu connotu.

Su pensamentu filòsofigu otzidentale naschet dae sa "meravìgia" naraiat Aristotele est a ischire cando s'òmine incumintzat a si preguntare chie siat isse etotu e su mundu chi ddu inghiriat. Custu, chi in filosofia est tzerriadu su problema de su raportu intra su sugetu e s'ogetu, e est tratadu segundu duas bisuras: sa prima est su de sa filosofia teorètica chi narat chi si cheret connoschere s'ogetu, su segundu est su de sa filosofia pràtiga o morale o ètiga, cando si cheret ischire comente nos depimus cumportare, ite fàghere in is cunfrontos de cuss'ogetu chi podet èssere un individuu che a mie etotu.

Sa definitzione de sa filosofia abbarat un problema filosoficu. Ma fintzas prus problemàtiga resurtat sa chistione de su "incomintzu" filosòficu, est a nàrrere de su fundamentu suo matessi e de sa possibilidade de sa chirca filosòfica comente tale. Si sa filosofia chircat in intro de issa etotu in manera dialètiga, in ue nche podimus pònnere is preguntas suas?

Est un' istùdiu chi s' acumprit formulende in manera linguìstiga is problemas, dende·nde sa solutzione e giustifiende·dda, e impreende protzeduras rigorosas pro dda argumentare. Est, finamentas, s' istùdiu de sos printzìpios primos e de is resones ùrtimas.

No tenende sa filosofia unu campu materiale de indagadura ispetzìfigu, comente sas sièntzias empìricas, podet èssere cussiderada siat in crae istòrica chi in crae sistèmatica, comente "mama de sas sièntzias".

Sa passione pro sa connoschèntzia de cada cosa, de su mundu, de s'umanidade, de su pensamentu pròpriu, chi at semper tentadu s'òmine in cada logu e in cada tempus. S'isfortzu de cumprèndere su ite est, su pro ite, de is cosas.

Sa filosofia est duncas una manera de si pònnere innantis de is cosas de sa vida e de su mundu; naschet cun su cumprendòniu de s'òmine. Non est beru chi est nàschida in sa Grètzia antiga: est nàschida in cada logu ue un'òmine s'at preguntadu cale si siat cosa e at chircadu, chentza de ispantos, una respusta isceti cun s'agiudu de s'atibidura sua.

Fìsica

Movimentos:

Movimentos in caminos derettos, in caminos curvos, bantzigadores, relativos, cumpostos, vettores.

Fortzas:

Sa de duas lezes de Newton, ispessias de fortzas, fortzas de inertzia, meccanica tzeleste, ecuilibriu.

Printzipios de cunservatzione:

Cantidade de movimentu, tzentru de massa, enerzia de gravidade, enerzia elastiga, pendulu, colpos, mamentu angulare.

Undas:

Movimentos armonigos, undas meccanicas, caratteristigas de sas undas, reflessione, efratzione, diffratzione, printzipiu de Huygens.

Interferentzia:

Printzipiu de subrappositzione, interferentzia, esperimentu de Young, undas istatzionarias, cannau vibradore.

Fenumenos unduladores:

Sonu, báttidos, effettu Doppler, polarizatzione.

Ottica:

Reflexione e refratzione subra pizos pianos, ispizos curvos, pizos curvos, lentes, puntos conzugados, lama, prisma, illuminamentu.

Termodinamica:

Mudas in sos gas, tzirculos, movimentu brownianu, macchinas termicas, irreversibilidade, cambiu de istadu.

Relatividade:

Relatividade galileana, ispessiale, zenerale.

Eletritzidade e mannetismu:

Campos, flussu, movimentu de una garriga in d'unu campu eletrigu, forza de Lorentz, condutzione, tzircuitos.

Eletromannetismu:

Indutzione eletromannetiga, generadores, tzircuitos in currente alternada, undas eletromannetigas.

Geografia

Sa geografia (dae su latinu geographia, e custu dae su gregu, γη/γεια (terra) e γραφειν (iscrier), de manera literale, iscritura de sa terra) est s'iscièntzia chi istùdiat, intèrpretat, descriet e rapresentat sa Terra in sos aspetos suos fìsicos e in sos organismos ispatziales de su pizu suo.

Sa geografia est meda prus de sa cartografia, est a narrer s'istùdiu de sas mapas, e no est nemancu s'istùdiu de cabos e calas, no iscrucuzat petzi ite e ue est in sa Terra, ma finas ca est ingune e non a carchi àtera banda, relatende·si a sa 'postura in s'ispàtziu' sua. Istùdiat custu chi sa càusa siat naturale o umana, e istùdiat sas cunsighèntzias chi custos fatos detèrminant.

Informàtica

S'informàtica (paraula chi benit dae su frantzesu informatique, contrassione de informatzione automatica) est s'istùdiu de sos fundamentos teoricos de s'informatzione, de su càrculu a livellu lógicu e de sas maneras pro achere e impreare sistemas eletronicos automatizados, chi son finzas muttìos sistemas informaticos.

Iscièntzia

Iscièntzia in su sentidu prus ampru si referit a calesisiat connoschèntzia o abilidade, mascamente (ma no petzi) cando faghet a la mesurare. Sa faedda iscièntzia descriet puru calesisiat campu de istùdiu sistemàticu o sa connoschèntzia tirada de unu istùdiu de gai. Prus a s'istrinta, iscièntzia si referit a unu sistema de achirire connoschèntzia fundadu in sa isperimentadura, e finas a su corpus de connoschèntzias organisadas chi sos òmines ant tiradu dae chircas de gai.

Sos campos de iscièntzia sunt pro su prus classificados segundu duas lìneas printzipales:

Iscièntzias naturales, s'istùdiu de sos fenòmenos naturales;

Iscièntzias sotziales, s'istùdiu de su cumportamentu umanu e de sa sotziedade.

Iscièntzias de sa Terra

Sas Iscièntzias de sa Terra sunt totas sas disciprinas chi istùdiant s'istrutura interna, sa morfologia de pìgiu e s'evolutzione de su pianeta Terra. S'istùdiu de su pianeta nostru est unu campu de sa Planetologia, chi in generale istùdiat sos pianetas presentes in su sistema solare nostru.

Sas disciprinas printzipales sunt:

Geologia: istùdiat sa parte pedrosa de su pianeta. Su campu de chirca de sa geologia si firmat a su còrgiu terrestre e a sa manta de susu.Geofìsica: istùdiat s'internu de sa Terra analizende sas propriedades fìsicas de sas rocas. Su campu de chirca de sa geofìsica abratzat totu su pianeta, dae su corzu a sa manta, a sa nughe. Sas propriedades fìsicas chircadas sunt su magnetismu, sa resistividade de sos terrinos, sa caentura e sas propriedades elàsticas de sas rocas.Geodesia: istùdiat sas mesuras e sa forma de sa Terra tota canta e de sas aspetos suos ligados a sa fortza de graidade, e medit sas partes de su pìgiu suo.Geochìmica: istùdiat sa cumpositzione chìmica de su pianeta.Idrologia: iscièntzia chi istùdiat sa distributzione, su moimentu e sa chìmica de sas massas de abba in su pìgiu de su pianeta.Iscièntzias de s'Atmosfera: istùdiant s'Atmosfera de su pianeta nostru.Climatologia: istùdiat s'atzione de sas partes cumponidoras de su pianeta e de su Sole cara a sas conditziones de caentura, pròidas e circulatzione atmosfèrica e otzeànica (in una paràula cara a su clima).Geologia planetària: istùdiat totu sos protzessos geològicos e geomorfològicos chi òperant o ant operadu a pitzus de corpos chelestes foras de sa Terra.Àteras disciprinas cumpartint cun sas iscièntzias de sa Terra unos cantos campos de interessu: pro esempru sa speleologia e sas iscièntzias naturales.

Istòria

S'istòria est sa disciprina chi istùdiat sos fatos de su passadu cun sos documentos iscritos (o trascritos, si sunt testimonias orales) lassados dae comunidades e tziviltades umanas. Sa paràula medas bortas la impreamus in generale pro indicare una regorta de informatziones a pitzus de ite est sutzessu in unu tempus lontanu meda.

Su nòmene istòria benit dae su gregu "ιστορία" (in latinu historia), "unu relatu de sas informatziones de una persona". Sos istòricos impreant fontes de tipu diferente, registratziones iscritas o imprentadas, intervistas (istòria orale) e archeologia. Modalidades diferentes podent esser impreadas a segunda de su perìodu suta esàmene, e s'istùdiu de s'istòria at sas modas e manias suas. Sos fatos sutzessos antis de s'assentadura umana sunt connotos comente antistòria.

Linguìstica

Sa linguìstica est s'istùdiu de sa limba segundu sos mètodos de sa iscièntzia moderna.

Sa linguìstica òperat in sos campos de: fonologia, morfologia, sintassi (chi imparis formant sa chi in su connotu la narant gramàtica), mètrica (chi istùdiat s'istrutura rìtmica e sa tècnica componidora de sos versos), semàntica, lessicografia (chi abratzat s'etimologia). Sutadissiprinas suas podent esser cunsideradas sa dialetologia, sa sotziolinguìstica, s'etnolinguìstica e sa psicolinguìstica.

Sos duos mètodos printzipales umperados dae sa linguìstica sunt:

linguìstica diacrònica, chi in s'universidade italiana la narant glotologia chi cunsistet in s'analizu de sos fenòmenos linguìsticos dae unu puntu de bista istòricu e acaradore e la narant duncas linguìstica acaradora;

linguìstica sincrònica, chi oe sighit in generale sas teorias de Noam Chomsky a pitzus de sa, gai la narant, gramàtica generativa. Custa si fundat in pagas paràulas in sa chirca de tzertas leges chi règulant sa produtzione (o sa generatzione, comente preferint a narrer) de sos fatos linguìsticos.

Lògica

Sa lògica est sa iscièntzia chi tene pro progetu s'istudiu de sa valididade et s'articulatzione de unu discorsu pro cussu chi cuncernat sas inferentzias sua - in particulare deduttivas.

Polìtiga

Sa Polìtiga, est s'arte de guvernare sa sotziedade.

Àteras limbas

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.