Ryukyu

Ryukyu (pr. riuquiu, nom japonés: 琉球国 Ryūkyū Kuni; en riuquiuan, 琉球 Ruuchuu) es un país insular d’Asia orientala, entre Japon e Taiwan. La capitala n'es Naha, sus l’illa d’Oquinava.

Longtemps un reialme independent (amb un protectorat lonhtan de China, puèi lo mai fòrt dels feus japonés), foguèt annexat per l’empèri japonés en 1879, e constituís la prefectura d’Oquinava. De 1945 a 1972 foguèt separat de Japon pels ocupants americans, qu’i mantenon encara uèi una fòrta preséncia militària, malgrat las protèstas dels riuquiuans.

Las lengas riuquiuanas son una familha de lengas japonicas (que partejan una origina comuna amb la lenga japonesa) que se parlan encara dins las illas e dins la diaspòra riuquiuana, al Japon e endacòm mai.

Flag of Ryukyu
Bandièra del reialme de Riuquiu
Ryukyu orthographic
Situacion de Riuquiu
Traditional clothes of Ryukyu
Vestit tradicional de Riuquiu
.ryukyu

.ryukyu (archipèla japonesa) es un nom de domeni generic. Es en servici dempuèi lo 3 d'abril de 2014.

1639

Aquesta pagina concernís l'an 1639 del calendièr gregorian.

Bèstia de bast

Una bèstia de bast, es un animal domestic utilizat per l'òme coma animal de trabalh per portar des cargas. Es mai sovent un quadrupède que l’esquina es equipada d'un dispositiu permetent de repartir melhor lo pes dels objèctes de transportar e d’estabilizar aquestes pendent de movements de l'animal.

Lengas japonicas

Lo japonic o lei lengas japonicas son una familha de lengas que compren lo japonés, parlat dins la màger part de Japon, e lo ryukyuan, parlat dins leis illas Ryukyu.

Lei lengas japonicas fan partida de la familha mai larga dei lengas corèonipoainos segon Joseph Greenberg. Segon d'autrei lingüistas fan partida de la familha dei lengas altaïcas. Pereu existís l'ipotèsi d'una origina austronesiana, mai a recebut ben pauc d'audiéncia entre leis especialistas.

Se supausa que la familha japonica auriá inclús tanben de lengas ancianas que se serián parladas dins certanei reiaumes ancians dau sud Corèa, e que foguèron substituidas puei per lo corean actuau (qu'es pas una lenga japonica).

Leporidae

Los Leporids (del latin lepus, leporis, "lèbre") son una familha de mamifèrs lagomòrfs comprenent las lèbres e los conilhs.

Lista dels païses per superfícia

Aquí una lista dels païses del mond ordenats per superfícia. Las donadas fan servir lo sistèma metric internacional.

Las superfícias incluson las aigas interioras (lacs, sanhas, rius).

Mar de China Orientala

La mar de China Orientala es una mar costièra de l'èst d'Asia e forma una part de l'ocean Pacific. Cobrís una aira de 1 249 000 km². Es limitada a l'èst per las illas japonesas de Kyushu e Ryukyu, al sud per Taiwan e a l'oèst per la China continentala. Es religada amb la Mar de China Meridionala per l'estrech de Taiwan, e amb la mar de Japon per l'estrech de Corèa; al nòrd, se dobrís sus la mar Jauna.

Los territòris ribairencs de la mar son (en començant al nòrd e en seguir dins lo sens de las agulhas del relòtge): la Corèa del Sud, Japon, Taiwan e la Republica Populara de China. En chinés se sona la mar de l'Èst (东海, Dong Hai), en japonés 東シナ海 (Higashi Shina Kai) e en corean 동중국해 (Dong Jungguk Hae). En Corèa de vegadas tanben la dison mar del Sud (Nam Hae).

Entre autres, i desboca lo fluvi blau o Yangtzi. A part de las illas mencionadas, per la còsta chinesa s'i tròban las de Chongming, Putuoshan e Zhoushan, e al nòrd de l'archipèla de Ryukyu i a las illas Senkaku, administradas per Japon e reclamadas per China.

Mar de las Filipinas

La mar de las Filipinas es una partida de l'ocean Pacific bordada per las Filipinas e Taiwan à l'oèst, Japon al nòrd amb l'archipèla Nansei (illas Ryukyu), Kyushu, Shikoku, Honshu e l'archipèla de Nanpo, las illas Marianas a l'èst e Palaos al sud.

Lo fons de la mar de las Filipinas se constituís per la placa filipina que passa, a l'oèst, jos la placa eurasiatica que formèt l'archipèla de las Filipinas. Entre ambedoas placas i a la fòssa de las Filipinas (10 540 mètres de prigondor).

A l'èst, la placa pacifica passa jos la placa de las Filipinas per formar la fòssa de las Marianas (10 911 mètres de prigondor).

Del 19 al 20 juin 1944, dins la mar de las Filipinas se debanèt la batalha de la mar de las Filipinas, una batalha navala e aeriana de la Guèrra del Pacific pendent la Segonda Guèrra Mondiala, e qu'opausèt la Marina imperiala japonesa e la Marina dels Estats Units d'America.

Placa filipina

La placa filipina es una placa tectonica de la litosfèra de la Tèrra. Sa superfícia es de 0,13409 estereoradians. Mai sovent s'i associa la placa de las Marianas.

Cobrís la mar de las Filipinas, lo Nòrd de l'illa de Luçon e l'Èst de Taiwan levat las archipèlas de las Ryukyu e de las Marianas.

La placa filipina intra en contacte amb las placas d'Okhotsk, de l'Amor, d'Okinawa, de Yangtsi, de la Sonda, de Bird's Head, de las Carolinas, pacifica e de las Marianas.

Sas frontièras amb las autras placas son entre autre formadas de las fòssas de subduccion de Ryukyu sus la còsta Sud Èst de las illas Ryukyu, de las Filipinas sus la còsta Èst de las Filipinas, de Yap sus la còsta Sud de las Palaos e d'Izu Bonin sus la còsta Èst de l'archipèla d'Ogasawara.

Lo desplaçament de la placa filipina se fa cap al Nòrd Oèst a una velocitat de 6,35 centimètres per an o encara a una velocitat de rotacion de 1,00° per milion d'ans segon un pòl eulerian situat a 01°20' de latitud Sud e 45°80' de longitud Oèst (referencial: placa pacifica).

Singlar

Lo singlar (Sus scrofa) es un mamifèr omnivòr pròche del pòrc, que n'es l'ancèstre, aparten a la familha dels Suids. Aquesta aparten al taxon dels Artiodactils suifòrmes.

Dins d'autras lengas

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.