Mercuri (element)

Lo mercuri (tanben anomenat argent-viu), es un element quimic de simbòl Hg e de numèro atomic 80. Es un metal qu'a temperatura ambienta se presenta jos la forma d'un líquid argentat inodòr. Tre que sa temperatura aumenta produsís de vapors toxicas e corrosivas, mai pesantas que l'aire. A d'efièches irritants e mai nocius s'es inalat, ingerit o mes en contacte amb la pèl.

80
aurmercuritalli

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Cd

Hg

Uub
Hg-TableImage
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro mercuri, Hg, 80
Tièra quimica metals de transicion
Grop, Periòde, Blòc 12, 6, d
Massa atomica 200.59(2) g/mol
Configuracion electronica [Xe] 4f14 5d10 6s2
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 32, 18, 2
Proprietats fisicas
Fasa liquid
Densitat (temperatura ambienta) (liquid) 13,534 g/cm³
Punt de fusion 234,32 K
(-38,83 °C, -37,89 °F)
Punt d'ebullicion 629,88 K
(356,73 °C, 674,11 °F)
Calor de fusion 2,29 kJ/mol
Calor de vaporizacion 59,11 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 27,983 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 315 350 393 449 523 629
Proprietats atomicas
Estructura cristallina romboedric
Estat d'oxidacion 2, 1
(oxid leugièrament basic)
Electronegativitat 2.00 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion 1èr : 1007,1 kJ/mol
2nd : 1810 kJ/mol
3en : 3300 kJ/mol
Rai atomic 150 pm
Rai atomic calculat 171 pm
Rai covalent 149 pm
Rai de Van der Waals 155 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme diamagnetic

Modèl:Elementbox eresist ohmm

Conductivitat termica (300 K) 8,30 W/(m·K)
Dilatacion termica (25 °C) 60,4 µm/(m·K)
Velocitat del son (liquid, 20 °C) 1451,4 m/s
Numèro CAS 7439-97-6
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') mercuri
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
194Hg syn 444 y ε 0.040 194Au
195Hg syn 9,9 h ε 1,510 195Au
196Hg 0.15% Hg es estable amb 116 neutrons
197Hg syn 64,14 h ε 0,600 197Au
198Hg 9,97% Hg es estable amb 118 neutrons
199Hg 16,87% Hg es estable amb 119 neutrons
200Hg 23,1% Hg es estable amb 120 neutrons
201Hg 13,18% Hg es estable amb 121 neutrons
202Hg 29,86% Hg es estable amb 122 neutrons
203Hg syn 46.612 d β- 0,492 203Tl
204Hg 6,87% Hg es estable amb 124 neutrons
Referéncias
Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Cinabre

Lo cinabre (var. cinabri) es un minerau de color roge viu, roge brun ò gris. A una duretat de 2-2,5 e una densitat de 8,09. Es format de sulfur de mercuri (simbòl quimic : HgS) cristallizat segon un sistèma trigonau de classa trapezoedrica. Pasmens, dins la natura, lei cristaus son fòrça rars e lo cinabre forma generalament de massas granularas. Son esclat es adamantin dins lei cristaus roges e metallic dins lei cristaus sorns.

Se troba generalament dins de venas d'origina idrotermala de temperatura bassa. En causa de sa volatilitat auta, necessita tanben la preséncia de jaç impermeables. De jaciments situats a l'entorn d'un gueisèr ò dins de placers existisson tanben mai son fòrça rars. Es associat ambé d'autrei mineraus coma la calcita, l'estilbina, lo realgar e de còps ambé d'autrei sulfurs. Lo cinabre es lo minerau principau de mercuri. Es tanben utilizat coma pigment e coma matèria premiera per fabricar de detonators d'explosius.

Mercuri (omonimia)

Mercuri pòt designar:

un element quimic - Mercuri (element)

una planeta del Sistèma Solar - Mercuri (planeta)

un dieu dels romans - Mercuri (mitologia)

un roman d'Amélie Nothomb - Mercuri (roman)

Numèro atomic

Lo numèro atomic, que se sòl representar amb la letra Z, correspond al nombre de protons presents dins lo nuclèu atomic. S'emplega per classificar los elements quimics coneguts dins la taula periodica.

Dins d'autras lengas

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.