Enciclopèdia

Una enciclopèdia es un document que l'objectiu es de contenir tot lo saber uman, dins totes los domenis. L'enciclopèdia mai importanta en occitan es Wikipèdia.

Al-Tasrif

Lo Kitab al-Tasrif (arabi, ' كتاب التفسير ') ( Lo metòde de medecina) es una enciclopèdia de medecina e de cirurgia fòrça famosa, escrita cap a l'an 1000 per Abu Al-Qasim (Abulcasis), considerat coma lo paire de la cirurgia modèrna. Los 30 volums d'aqueste obratge comprenon de descripcions anatomicas, de classificacions de malautiás, d'informactions subre la nutricion e d'articles subre la medecina, l’ortopedia, l’oftalmologia, la farmacologia, e tractan mai que mai de la cirurgia.

En Occident, lo libre s'es espandit largament jos lo títol latin de Concessio ei data qui componere haud valet. Pendant al mens sièis sègles, demorèt un guide important per la practica medicala dels mètges e cirurgians a l'encòp dins las civilizacions islamicas e crestianas. Lo trenten volum d'aquesta òbra es tractat cirurgical (La Cirurgia d'Albucassis) que foguèt revirat en occitan per iniciativa de Gaston III de Foish-Bearn (Gaston Fèbus) e que ne'n demora, uei lo jorn, un manuscrit a la bibliotèca de l'Universitat de Montpelhièr.

Aldover

Aldover es un municipi de la província espanhòla de Tarragona dins la Generalitat de Catalonha.

Arthropoda

Los artropòdes (arthropoda, de grèc ἄρθρον, "articulat", e ποδός, "pè") constituisson l'embrancament (filum) mai grand d'animals e incluson, entre autres, insèctes, aracnids e crustacèus. La seuna diversitat es extraordinària; mai del 80% de las espècias animalas conegudas son d'artropòdes, es a dire, un milion d'espècias existentas descritas e un registre fossil que remonta fins l'èra proterozoïca.

Los artropòdes se son adaptat tant al mitan aqüatic (marin e aiga doça), coma al mitans terrèstre e aerian. Incluson totes tipes de formas de vida, tanben de formas simbiòticas e parasitas.

Avicena

Abū ‘Alī al-Husayn ibn ‘Abd Allāh ibn Sīnā, latinizat en Avicena (en persan : ابو علی الحسين بن عبد الله بن سينا) èra un filosòf, un autor, un mètge e tanben un astronòm, quimista, geològ, matematician, poèta, psicològ. Vasó lo 7 d'agost de 980 (lo prumèr deu mes de Safar de l'an 370 de l'Egir) a Afshenà, près de Boukhara dens la província de Korasan en Pèrsia, uei lo dia en Ozbequistan, morí a Hamadan, en Iran, en agost de 1037 (lo prumèr divés deu mes de Ramadan 428 de l'Egir).

Las soas òbras principaus que hon Lo libe de la garison, ua vasta enciclopèdia filosofica e scientifica, e Lo Canon de la Medecina, que ho un estandard medical dens mantuas universitats medievaus.Lo Canon de la Medecina ho un libe utilizat dens las universitats de Montpelhièr e de Lovaina dinc en 1650. Ibn Sīnā que desvolopè un systèma medical combinant la soa experiéncia personau dab la medecina aràbia, la medecina deu mètge grèc Galen, la metafisica aristoteliana (Avicena èra un deus principaus interprèts d'Aristòtel), e las medecinas ancianas de Pèrsia, de Mesopotamia e d'Índia (Ayurveda).

Besòs

Lo Besòs es un riu catalan, amb un cors de 17,7 km, que nais dins la comarca del Valés Oriental de l'union dels rius Mogent e Congost e desboca dins la Mediterranèa en a Sant Adrià de Besòs.

Son bacin conten las comunas de Aiguafreda, Figaró-Montmany, la Garriga, las Franquesas del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló e Mollet del Vallès, mas, subretit, passa per Parets del Vallès, Montcada e Reixac, Sant Todon de Gramenet, Barcelona e Sant Adrià de Besòs. Lo debit del Besòs es tipic de la Mediterranèa, fòrça irregular pendent l'annada.

Denis Diderot

Denis Diderot (Langres, lo 5 d'octobre de 1713 - París, 31 de julhet de 1784) foguèt un escrivan, filosòf e enciclopedista francés del sègle XVIII. Escriguèt Jacme lo Fatalista (Jacques le fataliste), Letra suls cècs (Lettre sur les aveugles), La paradòxa del comedian (Le paradoxe du comedien), Lo filh natural (Le fils naturel), lo Nebot de Rameau (Le neveu de Rameau), de La Religiosa, creèt una revista de critica d'art (Salons), e foguèt coautor de l'Enciclopèdia.

Dirigiguèt de 1751 a 1772 la redaccion de la primièra enciclopèdia universala editada en França (la segonda del mond occidental, doncas que lo anglés Ephraim Chambers faguèt lo meteis en 1729), jol nom de L'enciclopèdia, o diccionari rasonat de las sciéncias, arts e mestièrs (Lo encyclopédie, uòu Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, 28 volums, 71 818 articles, 2885 illustracions). I participèron Voltaire, Montesquieu, Jean-Jacques Rousseau e Jaucourt entre d'autras.

Diccionari

Un diccionari es una lista de mots generalament classificats alfabeticament amb sas definicions, o una lista de paraulas amb las que son sas correspondentas dins d'autres lengas. Fòrça diccionaris contenon d'informacion suplementària, coma per exemple: d'informacion sus la prononciacion, les derivacions dels mots, d'exemples d'utilizacion, l'etimologia, d'illustracions, d'informacion sus l'utilizacion d'aquelas paraulas...

Lo metòde scientific per elaborar un diccionari se sona la lexicografia: es una branca de la lingüistica. Una persona que fa un diccionari en respectar aquel metòde es un lexicograf.

Se pòt distinguir un diccionari d'una enciclopèdia essencialament pel fach que lo diccionari se centra sul significat e l'emplec dels mots, mentre qu'una enciclopèdia ensaja de recopilar e d'organizar las coneissenças sus de tèmas plan variats. Per exemple, las enciclopèdias generalas an sovent d'articles suls toponims (païses, vilas, accidents geografics,...) e las biografias de personatges istorics.

Eliocentrisme

L' elocentrisme, sistèma o modèl eliocentric (Ἥλιος = dieu grèc del Solelh e κέντρο = centre) es lo modèl cosmologic segon que lo Solelh es lo centre del sistema solar e totes las planetas orbitan a son entorn.Foguèt prepausat pel primièr còp dins la Grècia antica per Aristarc de Samos, en responsa al modèl geocentric, e evoluèt amb lo temps e segon los diferents filosòfs que lo defendon. Pendent los sègles XVI e XVII, après aver èsser reviscolada per Nicolau Copernic, foguèt un motiu d'una importanta disputa amb lo modèl geocentric. Fin finala, l'eliocentrisme s'impausèt.

Una granda partida dels problèmas d'acceptacion del modèl eliocentric venián de motius religioses. Si dins la Bíblia es plan l'èsser uman es lo centre de la creacion perque es fach a l'imatge e semblança de Dieu, se podava pas èsser que la tèrra ont abitava siá pas lo centre de l'univèrs.

Encyclopédie

L'Encyclopédie (Enciclopèdia, en occitan) foguèt un voluminós compendi de coneissenças en francés editat per Denis Diderot e Jean d’Alembert.

Es considerada coma un exemple tipic del projècte del Sègle de las Luses. Lo seu nom original èra L'encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers (en occitan: L'enciclopèdia, o diccionari rasonat de las sciéncias, arts e mestièrs).

Jimmy Wales

Jimmy Donal Wales, mai conegut coma Jimbo Wales (Huntsville, 7 d'agost de 1966) es un entrepreneire d'Internet, conegut internacionalament per encausa qu'es un dels fondadors, amb Larry Sanger de la Wikipèdia. Son ròtle e son discors al sen d'aquesta enciclopèdia liura son criticats durament per mantun membre del forum de critica wikipedian Wikipediocracy.

La Tor de França

La Tor de França (ancianament Trinhac o la Tor(re) de Trinhac o encara La Tor de Fenolhedés o La Tor(re) de Fenolhedés) (en francés e oficialament Latour-de-France), es una comuna de Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region d'Occitània.

Se trapa dins una zòna de parla occitana amb cèrtas influéncias catalanas. Es lo capluòc del canton de la Tor de França.

MediaWiki

MediaWiki es un logicial wiki escrich en PHP, creat per Magnus Manske. Inicialament desvolopat per Wikipèdia, s'utiliza dempuèi 2002 sus aquesta enciclopèdia, mas tanben sus d'autres projèctes coma lo Wikiccionari, Wikisource, Wikilibre o Wikiquote. Tanben s'utiliza de mai en mai sus de sits independents de Wikimedia (Wikitravel e autres, vejatz los ligams).

MediaWiki inclutz de foncionalitats especificas a l'enciclopèdia, coma la gestion dels espacis de nom, la distincion entre las paginas de contengut enciclopedic e las paginas de discussion associadas,...

Ustaritz

Ustaritz (Uztaritze en basco e Ustaritz en francés) qu'ei ua comuna deu Bascoat, en Labord, administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics de la region Nòva Aquitània. Qu'estó la capitau labordina tre 1177 dinc a 1789 (Revolucion Francesa).

Las comunas tòcatocantas que son Vièlafranca au nòrd, Arcangós e Sent Pèr de Nivela a l'oèst, Zuraide e Espeleta au sud e Larresoro e Jatsu a l'èst.

Que s'esten suber las duas arribas de la Niva.

Wikipèdia

Wikipèdia (prononciat [lg./ga. wikiˈpɛðjɔ/bikiˈpɛðjɔ, pr. wikiˈpɛdjɔ/vikiˈpɛdjɔ, ni./va. wikiˈpɛdja/vikiˈpɛdja, au. wikjiˈpedjɔ/vjikjiˈpedjɔ, lm. wikiˈpedjɔ/vikiˈpedjɔ], en tot realizar eth w com en anglés o ben adaptar-la ath son deth v baish e, en çò que tanh ar a finau, com en toti es casi, era pronóncia vàrie segontes eth lòc) ei ua basa de donades dreçada sus Internet e eth projècte cooperatiu que s'encargue d'aumplir-la en tot crear ua enciclopèdia liura e multilingüa. Des deth començament, ei emparada pera Fondacion Wikimèdia, ua associacion sense anim de lucre qu'amie endeuant d'autri projèctes coma eth wikinòves, eth wikispècies, o eth wikiccionari. Eth sòn objectiu ei amassar tot eth coneishement universau e méter-lo ar avitalh de toti. Malurosament, pas toti pòden accedir ad aguest coneishement, pr'amor qu'ena planeta i a fòrça persones damb pògui recorsi e non a an eth benastre de dispausar d'un ordenador damb accès a Internet. Ath delà, fòrça govèrns an blocat er accès ara Wikipèdia.

« Imaginatz un mond ont cadun auesse accès liure a tota era sabença umana. Aquerò ei çò que hèm »

Jimmy Wales e Larry Sanger, fondadors dera Wikipèdia

En totau a dejà mès de 19 milions d'articles, mès de tres milions des quaus son en anglés, era lengua que ne possedís mès, e 86 204 son en occitan, era 51au lengua damb mès articles. Es lengües wikipedianes son dejà 276. Era enciclopèdia s'escriu damb era aportacion que hèn cada dia milions de volontaris de tot eth mond. Cada dia receb mès de cinquanta milions de visites. Era Wikipèdia siguec enprincipiada en 2001 per Jimmy Wales e Larry Sanger e ara era sua escaduda ei indiscutible. Aucupe era setau posicion laguens des pagines mès liejudes der hilat ena classificacion d'Alexa damb mès de 365 milions liegedors. e a devengut un trabalh de referéncia mondiau. Des deth 2007 ei era enciclopèdia mès longa deth mond.

Era Wikipèdia occitana a :

Eth nòm Wikipèdia, encunhat pes creadors dera enciclopèdia, ei fruit d'un crotzament entre eth mot enciclopèdia e era paraula hawaiiana wiki, que vòu díder “brivent”/“rapid”, qu'a passat a designar ua tecnologia entara creacion de pagines web cooperatiues damb era quau ei basada era Wikipèdia. Damb aguest plantejament, cadun pòt enregistrar-se damb un nòm conegut per toti e un senhau que sonque coneisherà er usatgèr. Un còp hèt, ja pòt collaborar en projècte. Bèths utilizaires an er estatus d'administrators, es quaus an eth déuer de moderar eth projècte e intervier en casi de vandalisme, pagines prepausades tà escafar e d'autri conflictes. Arron, es diuèrsi volontaris se pòden coordinar, discutir e compartir coneishements a trauèrs d'espacis de comunicacion coma era Tavèrna e es pagines de discussion.

Amiar endeuant un projècte cooperatiu damb volontaris de tot eth mond que non se coneishen entre eri non ei un shantièr bric aisit. Pòden aparéisher faussades e cau revisar contunhadament era informacion e apraiar aqueres causes que bères persones agen hèt per error o ben damb mala idèia, que passe sovent. A despient des mesures que met en practica era Wikipèdia tà garantir-ne era veracitat e era neutralitat deth punt d'enguarda, diuèrsi critics l'acusen sistematicament de contier errances e incoeréncies en tot sajar de hèr-le pèrder credibilitat. Autres critiques se fondamenten en problèma deth vandalisme e enes informacions ahijudes sense era seguretat que siguen totaument veraies . Pasmens, d'autres arrecèrques an demostrat qu'eth vandalisme se pòt combàter.

Jonathan Dee, deth jornau The New York Times, e Andrew Lih, en 5au Simpòsi Internacionau sus eth Jornalisme en Linha, mentèren era imporatància dera Wikipèdia, non sonque coma referéncia enciclopedica, senon tanben coma hònt de nòves actualizades damb freqüéncia.

Coneishètz era Wikipèdia en ua menuta liegent er article desplegant Wikipèdia.

Eth nòstre projècte ei crear era enciclopèdia en lengua occitana, çò que hèm dempús eth 13 de deceme de 2003. Campatz aciu es estadistiques deth projècte en occitan en grilhes e en grafiques.

Wikipèdia en anglés

La wikipèdia en anglés es la version en lenga anglesa de l’enciclopèdia en linha Wikipèdia.

Wikipèdia en francés

La wikipèdia en francés es la version en lenga francesa de l’enciclopèdia en linha Wikipèdia.

Wikipèdia en occitan

La wikipèdia en occitan es la version en lenga occitana de l’enciclopèdia en linha Wikipèdia. Foguèt creada en març de 2003, lo 20 d'octobre o en decembre de 2003.

Respond a la manca actuala d’aisinas enciclopedicas en occitan. Coma las autras wikipèdias, es enriquesida e bailejada per de contributors benevòls, generalament apelats "editors" o "wikipedistas", enregistrats (amb un nom d'utilizaire) o anonims.

L’administracion (valent a dire la velha contra lo piratatge e los possibles blocatges, e las operacions de supression d’articles) de la wikipèdia en occitan es bailejada per d’utilizaires dels dreches especials donats après una votacion dels utilizaires enregistrats.

La Wikipèdia en occitan utiliza la nòrma classica de l’occitan e n’accèpta las variacions dialectalas d’un biais coerent a l’interior dels articles coma es descrich dins la Carta lingüistica.

La wikipèdia en occitan a pas de politica d’admissibilitat dels articles. Lor existéncia dins una wikipèdia dins una autra lenga, l'interès de l’informacion, e subretot la manca d’autra aisina son los motius principals de creacion d’articles.

Wikipèdia en polonés

La wikipèdia en polonés es la version en lenga polonesa de l’enciclopèdia en linha Wikipèdia.

Wikipèdia en tagalòg

La wikipèdia en tagalòg es la version en lenga tagalòg de l’enciclopèdia en linha Wikipèdia.

Dins d'autras lengas

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.