Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània. L'illa està situada al sud de Turquia, de la qual la separa la mar Mediterrània. Té 700.000 habitants i 9.000 km². El país està dividit entre els turcs i els grecs. La part grega és part de la Unió Europea des del 2004.[1] La part turca està formada per la República Turca del Nord de Xipre, només reconeguda internacionalment per Turquia.

El seu nom està relacionat amb el coure (llatí cuprum) que es trobava en abundància a l'illa i que ha propiciat, juntament amb la seva situació geogràfica estratègica, moltes invasions al llarg de la seva història. La capital n'és Nicòsia, situada en una vall a l'interior de l'illa.

El seu gentilici és Xipriota invar.; Xiprà, xiprana; Xiprè, xiprena; Xiprià, xipriana; Xiprí; xiprina;

Infotaula de geografia políticaXipre
Κυπριακή Δημοκρατία
Kıbrıs Cumhuriyeti
Bandera de Xipre Escut de Xipre
Bandera de Xipre Escut de Xipre

Himne Imnos eis tin Eleftherían

Localització
EU-Cyprus highlighted
 35° N, 33° E / 35°N,33°E
Territori reivindicat per República Turca de Xipre del Nord

Capital Nicòsia
Població
Total 1.141.166 (2013)
• Densitat 123,47 hab/km²
Gentilici xipriota, xipriotes
Geografia
Part de Orient Mitjà
Superfície 9.242,45 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Punt més alt Olimp (1.952 m)
Punt més baix Mar Mediterrània (0 m)
Limita amb
Història i celebracions
Creació 16 agost 1960
Organització política
Forma de govern república
Òrgan legislatiu Parlament de Xipre
• President Nicos Anastasiades
Economia
PIB nominal 21.651.791.751,183 $ (2017)
PIB per càpita 25.658 $ (2017)
Reserves totals 887.692.448 $ (2017)
Moneda euro
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00
Domini de primer nivell .cy
Prefix telefònic +357
Codi país CY
Altres

Lloc web Lloc web

Història

Prehistòria

El lloc on es va desenvolupar la primera activitat humana coneguda a Xipre és Aetokremnos, situat a la costa sud, que indica que els caçadors-recol·lectors hi tenien presència al voltant de l'any 10.000 aC, amb comunitats estables en poblats que daten del 8.200 aC. L'arribada dels primers humans es correlaciona amb l'extinció dels hipopòtams enans i els elefants enans. Els pous d'aigua trobats a l'oest de Xipre per part d'arqueòlegs foren classificats entre els més antics del món, datats d'entre 9.000 i 10.500 anys.[2]

Les restes d'un gat de 8 mesos d'edat foren descobertes enterrades juntament amb el seu propietari humà en un jaciment neolític de Xipre. La tomba s'estima en 9.500 anys d'edat, i per tant és anterior fins i tot a l'antiga civilització egípcia.

El poble neolític de Choirokoitia o Khirokitia, bastant ben conservat, és patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i data aproximadament de l'any 6.800 aC.

Antiguitat

Sanctuary of Apollo Hylates temple 2010 3
Santuari d'Apol·lo, Kourion.

Xipre ha estat ocupada per diverses cultures al llarg de la seva història. La civilització micènica hi hauria arribat al voltant del 1600 aC, i posteriorment s'hi van establir colònies fenícies i gregues. El faraó Tuthmosis III d'Egipte va sotmetre l'illa l'any 1500 aC i va forçar els seus habitants a pagar tributs; aquesta situació es va mantenir fins que el domini egipci va ser substituït pel dels hittites (que van posar el nom d'Alaixiya a Xipre) durant el segle XIII aC. Després de la invasió dels pobles de la mar (aproximadament al 1200 aC, els arqueogrecs es van instal·lar a l'illa (al voltant del 1100 aC, actuant decididament en la conformació de la seva identitat cultural. Els hebreus anomenaven Xipre amb el nom de Kittim.

Els assiris van envair l'illa l'any 800 aC, fins que el faraó Amosis II va reconquerir l'illa l'any 600 aC, i van ser substituïts pels perses després que conquerissin Egipte. Salamina, que era la ciutat-regne xipriota més poderosa en aquesta època, es va rebel·lar contra el domini persa l'any 499 aC, sota el rei Onissils. Tant aquesta rebel·lió, com els conseqüents intents grecs d'alliberar Xipre, van fracassar; entre ells el del rei Evàgores I de Salamina l'any 345 aC. No obstant això, l'any 331 aC, Alexandre Magne va conquerir Xipre, fins llavors sota domini persa, i el va incloure en el domini del món hel·lènic. La flota xipriota va ajudar-lo a conquerir Fenícia.

Després de la mort d'Alexandre Magne, Xipre va causar rivalitats entre els generals que el van succeir degut a la seva riquesa i situació estratègica, caient finalment sota el domini dels ptolemeus d'Egipte. L'Imperi Romà, finalment, va conquerir l'illa l'any 57 aC.

A partir de l'any 45 dC, els predicadors sant Pau i sant Bernabé van introduir el cristianisme a l'illa, i Xipre va esdevenir el primer país al món governat per un cristià. Després de la caiguda de Roma, Xipre va passar a ser dominada per l'Imperi Romà d'Orient i l'imperi islàmic. L'any 1192 va ser conquistada pels croats sota el comandament de Ricard I d'Anglaterra, que es va coronar com a Rei de Xipre.

Domini otomà i britànic

Cyprus by Piri Reis
Mapa de Xipre elaborat el segle XVI pel cartògraf otomà Piri Reis.

La República de Venècia va controlar Xipre des del 1489 fins a la conquesta turcootomana el 1570. Després del Congrés de Berlín, Xipre va quedar sota l'administració britànica el 12 de juliol de 1878, essent convertida en colònia de forma oficial el 5 de novembre de 1914, amb l'inici de la Primera Guerra Mundial.

L'any 1931 comencen les primeres revoltes a favor de l'enosi (unió de Xipre amb Grècia). Després del final de la Segona Guerra Mundial, els grecoxipriotes van augmentar la pressió per acabar amb el domini britànic de l'illa. L'arquebisbe Makàrios va liderar la campanya a favor de l'enosi i va ser deportat a les illes Seychelles l'any 1956 després d'una sèrie d'atemptats a l'illa.

Independència i divisió

El 1960, Turquia, Grècia i el Regne Unit (juntament amb les comunitats turcoxipriota i grecoxipriota) van firmar un tractat que declara la independència de l'illa i la possessió britànica de les bases d'Akrotiri i Dekélia. Makàrios va assumir la presidència, mentre que segons la constitució els turcoxipriotes tindrien la vicepresidència i poder de veto. Aquesta constitució peculiar va dificultar el funcionament de Xipre com a estat i les relacions entre els greco i turcoxipriotes es van anar fent tenses, i van desembocar en explosions de violència intercomunitària el 1963 i 1967, que es va agreujar en la zona fronterera entre ambdues comunitats.

El 15 de juliol de 1974, un cop "progrec" amb el suport de la dictadura grega dels coronels, va deposar el govern legítim, i va provocar que Turquia envaís i ocupés militarment el terç nord de l'illa amb 30.000 soldats,[3] incomplint ambdues parts la legalitat internacional. Això va ser l'origen de la República Turca de Xipre del Nord, un estat de facto que només es reconegut per Turquia i per l'Organització de la Conferència Islàmica.

La República de Xipre va esdevenir membre de la Unió Europea l'any 2004, el mateix any que es va aplicar un pla per a la reunificació amb el suport de l'ONU. Malgrat que el referèndum va ser guanyat a la part turcoxipriota, el 76% dels grecoxipriotes el van rebutjar, i el pla no es va dur a terme.

En les eleccions presidencials del 24 de febrer de 2008, després de la segona volta dels comicis, el secretari general del Partit Comunista de Xipre (AKEL), Dimitris Christofias, va resultar vencedor amb el 53,36% dels vots, davant dle 46,64% dels vots de l'exministre d'Assumptes Exteriors Ioannis Kasulides. Un dels seus objectius fou reprendre les negociacions per reunificar Xipre. Posteriorment, el Partit Comunista va perdre la majoria i el 2013 fou elegit president Nicos Anastasiades, líder del partit Reagrupament Democràtic (en grec: Δημοκρατικός Συναγερμός).

Política

Mapa RTXN
República Turca de Xipre del Nord i zones de protecció de l'ONU

Xipre és una república independent i sobirana, amb un règim de caràcter presidencialista. El govern constitucional de Xipre és actualment l'únic govern reconegut internacionalment com a legítim, després que el vicepresident turc Rauf Denktaş proclamés unilateralment, el 1975, la part ocupada per l'exèrcit turc com a estat federat turc de Xipre, el qual el 1983 s'autoproclamà independent amb el nom de República Turca de Xipre del Nord. La capital, Nicòsia, es troba també dividida en dues zones, els límits de les quals són controlats per forces de l'ONU. D'acord amb la constitució del 1960, el president de la República xipriota és elegit per sufragi universal per un període de cinc anys, i és investit del poder executiu. L'assisteixen el vicepresident —turc— i el consell de ministres. El poder legislatiu és exercit per la cambra de representants, que es compon de 59 membres dels diversos partits polítics elegits en sufragi universal per a un període de cinc anys. Xipre és membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa, de la Commonwealth, i, des del 2005, de la Unió Europea.

A les eleccions legislatives xipriotes de 2011 el partit més votat fou Reagrupament Democràtic.[4]

Geografia

Cyprus lrg
Imatge de satèl·lit de Xipre

L'illa, geogràficament és part d'Àsia però per raons històriques i culturals considerada part del continent europeu, és constituïda bàsicament per dues serralades, que la travessen en direcció est-oest, separades per la gran plana central de Messaoria:

  • La cadena muntanyosa del nord, anomenada serralada de Kyreneia o Pendadàkhtilos, té una longitud d'uns 129 km i es prolonga fins a la península del Kàrpathos i el cap d'Hàgios Andreas.
  • La plana central s'estén des del golf de Morfú fins al de Famagusta i, pràcticament mancada de vegetació, constitueix el graner de Xipre.
  • Al sud-oest, l'altra serralada, el massís de Tróodos, cobert d'abundosa vegetació, té alguns cims importants, entre els quals l'Olimp, que s'eleva fins a 1.952 metres.

Les costes són rocalloses i abruptes, sobretot al nord, on les muntanyes de Kireneia cauen a plom sobre la mar, però són també nombroses les platges i les profundes badies.

El clima de l'illa és mediterrani, amb predomini de la sequedat i amb uns canvis d'estacions molt marcats: estius calorosos i assolellats, amb una mitjana de 29 °C a Messaoria i 22 °C al massís de Tróodos, i unes màximes de 36 °C i 28 °C, respectivament. Els hiverns solen ser suaus, puix Xipre es troba sota la influència de depressions lleugeres, que travessen la Mediterrània entre l'anticicló continental d'Euràsia i la zona de baixes pressions del N d'Àfrica. Les temperatures oscil·len entre 10 °C (Messaoria) i 4 °C (Tróodos). La mitjana anual de precipitacions és d'uns 500 mm, i, llevat del massís de Tróodos, són inexistents les nevades. Gairebé no hi ha rius, només el Pedieos i l'Idalias, que desguassen al golf de Famagusta, i el Kurris, que ho fa a Episkopí: són en realitat torrents que tenen un curs normal només els mesos d'hivern.

Economia

Tree map export 2009 Cyprus.jpeg
Representació gràfica de les exportacions, dividides en 28 categories codificades per colors

L'economia xipriota era pròspera i diversificada[5] fins que el 2012 es va veure afectada per la crisi del deute sobirà europeu. El juny de 2012 el govern xipriota va anunciar que necessitava 1,8 mil milions d'euros d'ajuda externa per al Cyprus Popular Bank i, seguidament, l'agència d'avaluació de crèdit Fitch va rebaixar la classificació dels seus bons fins al nivell de bo porqueria.[6] Fitch va afirmar que Xipre necessitaria addicionalment 4 mil milions d'euros per als seus bancs, per causa especialment del contagi de la crisi grega als tres bancs més grans de Xipre (Bank of Cyprus, el Cyprus Popular Bank i l'Hellenic Bank).[6]

El març de 2013, Xipre i la Unió Europea van arribar a un acord per rescatar el país i salvar-lo de la fallida amb un crèdit de 10.000 milions d'euros. A canvi del rescat, el govern xipriota va accedir a incrementar els impostos sobre les empreses del 10 al 12,5%, i a imposar una taxa del 9,9% sobre els dipòsits bancaris de més de 100.000 euros, i del 6,75% sobre la resta.[7] El govern del país va témer una fugida de capitals i va bloquejar els comptes bancaris fins al dia de l'aplicació de les noves taxes.[8] El dimarts 19 de març, però, el parlament no va aprovar les mesures proposades per la Unió Europea, i ara la situació es troba en un atzucac.

L'economia de Xipre està clarament afectada per la divisió de l'illa en dos territoris. Té una economia altament vulnerable, més estabilitzada després de l'entrada a la Unió Europea i a la zona euro l'1 de gener de 2008, amb una forta dependència del sector de serveis, i també pateix problemes d'aïllament respecte a Europa. El 2008 va ser classificada pel Fons Monetari Internacional entre les 32 més pròsperes del món.[9]

És dominada pel sector de serveis, que respon del 78% del producte interior brut. El turisme, els serveis financers i el transport són parts importants de la seva economia.[5]

Demografia

En el moment de la invasió turca i de la subsegüent partició de l'illa, la població era formada aproximadament per un 80% de grecs i un 20% de turcs. Per raons polítiques, però, un nombre important de colons procedents d'Àsia Menor han estat traslladats a la zona ocupada per l'exèrcit turc. Al costat de l'element grecoturc, viuen a Xipre altres minories (maronites, armenis i llatins), que constitueixen el 4% de la població.

Després dels esdeveniments polítics, la invasió turca motivà el desplaçament d'unes 200.000 persones, que romanen en situació de refugiats a la zona grega de l'illa; a l'exterior, l'emigració es concentra a les principals zones industrials d'Europa i dels EUA. L'any 2000, al sector grec, el creixement natural de la població era del 5,2‰, la densitat de la població de 114 h/km² (a tota l'illa, la xifra era de 94 h/km²) i en un 70% era urbana. Les àrees més poblades corresponen a la capital, Nicòsia, i a les ciutats més importants: Làrnaca, Limassol, Famagusta, Kireneia i Pafos.

La comunitat grega és cristiana ortodoxa, i constitueix l'Església autocèfala ortodoxa de Xipre, presidida per un arquebisbe, amb seu a Nicòsia, i té sis bisbats més (Pafos, Kítion, Kireneia, Limassol, Morfú i Salamis). La comunitat turca és majoritàriament de religió islàmica. La minoria maronita (catòlica) té un arquebisbe propi. Dels armenis, n'hi ha de monofisites i de catòlics. Els idiomes oficials de l'estat són el grec i el turc.

Divisió administrativa

Cyprus districts named
Mapa de Xipre amb els districtes

Xipre és dividit en sis districtes:

Grec Turc
Famagusta Αμμόχωστος (Ammókhostos) Gazimağusa
Kerínia Κερύvεια (Kerínia) Girne
Làrnaca Λάρνακα (Làrnaka) Larnaka
Limassol Λεμεσός (Lemesós) Limasol/Leymosun
Nicòsia Λευκωσία (Lefkosia) Lefkoşa
Pafos Πάφος (Pafos) Baf

Referències

  1. «El porqué del 'no' en el referéndum de Chipre» (en castellà). El País, 17-05-2004. [Consulta: 19 febrer 2014].
  2. http://www.moi.gov.cy/moi/pio/pio.nsf/index_en/index_en?opendocument
  3. Uppsala conflict data expansion. Non-state actor information. Codebook pp. 228.
  4. «Right-wing opposition wins Cyprus election» (en anglès). Al-Jazeera, 22-05-2011.
  5. 5,0 5,1 «Cyprus Economy» (en anglès). Republic of Cyprus.
  6. 6,0 6,1 «Cyprus's credit rating cut to junk status by Fitch» (en anglès). BBC News Online, 25-06-2012.
  7. «Europa surt al rescat de Xipre amb un crèdit de 10.000 milions d'euros». 324.cat, 16-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
  8. «Xipre s'afanya a blindar-se contra la fugida de capitals mentre creix la indignació entre els dipositants». 324.cat, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
  9. World Economic Outlook Database - abril 2008

Enllaços externs

Coord.: 35° 7′ N, 33° 24′ E / 35.117°N,33.400°E

.cy

.cy és l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Xipre. És administrat per la Universitat de Xipre i només pot ser sol·licitat per les entitats que disposin d'una marca comercial o individual registrada al país, així com els seus residents.

.tr

.tr és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Turquia. L'administra el Centre de Càlcul de la Universitat Tècnica de l'Orient Mitjà. S'utilitza .nc.tr com a domini de segon nivell per a la República Turca de Xipre del Nord, ja que no té codi de país assignat.

Altres dominis de segon nivell:

.com.tr - Per a usos comercials i generals (vegeu les restriccions).

.gen.tr - Per a usos generals

.org.tr - Per a organitzacions (vegeu les restriccions).

.biz.tr - Per a usos generals

.info.tr - Per a webs informatius

.av.tr - Per a advocats i bufets d'advocats.

.dr.tr - Per a metges, societats mèdiques, hospitals, i les organitzacions sanitàries de primer nivell del Ministeri de Sanitat de Turquia.

.bel.tr - Per a organitzacions municipals turques.

.tsk.tr - Per a l'exèrcit turc (Ex. mil.tr)

.bbs.tr

.k12.tr - Per a programes d'educació preescolar, primària i secundària, i equivalents, aprovats pel Ministeri d'Educació Nacional.

.edu.tr - Per a universitats

.name.tr

.net.tr - Per a empreses i portals de xarxes, telecomunicacions i infraestructura

.gov.tr - Per a governs oficials

.pol.tr - Per a la Policia turca.

.web.tr - Ús general

.tel.tr - Es pot adjudicar a particulars i organitzacions residents a Turquia, relacionat amb tots els tipus de números de telèfon que s'utilitzen a Turquia.

.tv.tr - Per als particulars i organitzacions que demostren activitat en el negoci de la teledifusió, i per als propietaris de programes internacionals.

.nc.tr - Els dominis que estan per sota del domini de tercer nivell .gov.nc.tr els utilitza el govern de la República Turca de Xipre del Nord; a causa de la seva manca de reconeixement internacional, Xipre del Nord no té domini de primer nivell territorialAl principi, nic.tr, el domini del registre oficial, era l'únic domini de segon nivell de .tr, i els altres estaven prohibits. No obstant, darrerament tsk.tr està registrat com a domini de segon nivell. El registre local sembla que ha esmenat la seva política per permetre dominis de segon nivell.

Calendaris hel·lènics

Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris. Quan es va anar avançant en els descobriments astronòmics es van establir els mesos, que no eren arreu iguals.

Conflicte de Xipre

El conflicte de Xipre és un conflicte obert a mitjans del segle xx i encara no acabat, que afecta al territori i a la població de l'illa de Xipre, amb la intervenció d'altres potències.

Degut a la colonització de l'illa per part de l'imperi britànic (l'any 1878 la Convenció d'Istanbul havia transferit l'administració de l'illa als anglesos per cessió de l'imperi otomà, que l'ocupava des de 1573), el conflicte, evidenciat des de la Segona Guerra Mundial (1945), podia identificar-se com un conflicte colonial, de descolonització o d'independència, en relació amb la reivindicació per part dels xipriotes del dret d'autodeterminació. Simultàniament es manifestà com un conflicte intern o guerra civil de base ètnica entre les comunitats identificades com a turcoxipriota i grecoxipriota, que van acabar ubicant-se al nord i al sud de l'illa en una veritable neteja ètnica, amb desplaçament de poblacions i abandonament de domicilis i propietats.El conflicte va tenir implicacions internacionals més enllà de l'illa de Xipre, i s'hi van involucrar Turquia, Grècia i el Regne Unit, potències garants dels Acords de Zuric i Londres, que van constituir la base jurídica de la independència xipriota (19 de febrer de 1959 i 11 de febrer de 1960), a més dels Estats Units, les Nacions Unides i la Unió Europea. No obstant això, les hostilitats entre ambdues comunitats no es van acabar aquí, i van agafar una intensitat pròpia d'una verdadera guerra civil durant els anys setanta.

A partir del cop dels coronels a Grècia (21 d'abril de 1967), la possibilitat de l'anexió de Xipre a Grècia (enosi) es va plantejar com una possibilitat versemblant, especialment des de la substitució del coronel Georgios Papadópulos pel general Phaedon Gizikis (23 de novembre de 1973). Davant d'aquests esdeveniments, l'arquebisbe Makarios, que ocupava el càrrec de cap d'estat xipriota, malgrat la seva condició de grecoxipriota i a la seva posició favorable a l'enosi, manifestà una rotunda oposició a qualsevol intervenció grega en aquestes circumstàncies. Amb el derrocament de l'arquebisbe Makarios (15 de juliol de 1974), la situació interna de Xipre es va agreujar, i això ho aprofità Turquia per envair l'illa de forma parcial (20 de juliol a 20 d'agost de 1974, condemnada per resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU).

L'exèrcit turc va ocupar, en benefici de la comunitat turcoxipriota, la part nord de l'illa, on es va acabar instaurant l'anomenada República Turca de Xipre del Nord, que va declarar unilateralment la seva independència o partició de l'illa (taksim), tot i que no té reconeixement internacional (amb l'excepció de Turquia, estat amb el qual ha establert plenes relacions diplomàtiques).

La República de Xipre controla el sud de l'anomenada Línia Verda (frontera militar de separació dels bel·ligerants establerta i mantenida per les Nacions Unides), que és l'espai habitat per la comunitat grecoxipriota. De fet, la República de Xipre és la reconeguda internacionalment i fins i tot ha aconseguit el seu ingrés a la Unió Europea, després d'unes delicades negociacions que implicaven determinades qüestions sobre la reunificació de l'illa que no es van dur a la pràctica per falta d'acord entre ambdues entitats polítiques.

Delícies turques

Les delícies turques (turc: Lokum) són unes llaminadures turques, xipriotes, o gregues, semblants a unes gominoles una mica més consistents, tallades a cubs i envoltades de sucre glas perquè no s'enganxin entre elles. Solen tenir gust de fruita (taronja, per exemple) o d'altres aromes i espècies, com per exemple, de rosa, gingebre o flor de taronger. Estan fetes amb sucre, suc de fruites o aigua, aromes naturals (pell ratllada de cítrics, etc.), midó i solen tenir una mica de suc de llimona. De vegades poden incloure fruites seques a l'interior. Solen tenir la mida d'una pruna però també n'hi ha de minis, que són més petits.

Etli gölevez

Etli gölevez o Kolokas yemeği (taro amb carn o menjar de taro, respectivament, en turc) és un plat de taro (corms de colocasia) amb carn vermella. És un plat comú a la Regió de l'Egeu a la cuina turca i també es fa en les cuines de les illes greques de l'Egeu i de Xipre. Mentre els turcs de l'Egeu utilitzen la paraula gölevez per al taro, els turcs de l'Illa de Xipre on dieux kolokas. Aquest plat se considera un estofat o yahni i generalment es fa amb carn d'ovella o de xai.

Força de les Nacions Unides pel Manteniment de la Pau a Xipre

La Força de les Nacions Unides pel Manteniment de la Pau a Xipre (UNFICYP) és una força de manteniment de la pau de les Nacions Unides que fou establerta per la Resolució 186 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en 1964 per prevenir una recurrència de combats després de la violència intercomunitària xipriota entre els grecoxipriotes i els turcoxipriotes per contribuir al manteniment i la restauració de la llei i l'ordre i facilitar la tornada a condicions normals.

Després del cop d'Estat a Xipre de 1974 i la invasió turca de Xipre, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides (UNSC) va ampliar i ampliar la missió per prevenir la disputa es va convertir en guerra i la UNFICYP es va redistribuir per patrullar la zona d'amortiment de les Nacions Unides a Xipre i ajudar en el manteniment de l'statu quo militar. Des de la seva creació, la força també ha treballat conjuntament amb el Representant Especial del Secretari General i representants de les dues comunitats per buscar una solució diplomàtica amistosa al conflicte de Xipre.

Inicialment, la UNFICYP consistia en contingents militars i civils extrets d'Austràlia, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Canadà, Suècia, Irlanda, Nova Zelanda i el Regne Unit. No obstant això, durant la seva llarga història, la força ha estat objecte de i les reorganitzacions, i actualment es compon de contingents d'Argentina, Austràlia, Àustria, Hercegovina, Canadà, Croàcia, El Salvador, Hongria, Índia, Irlanda, Itàlia, Montenegro, Països Baixos, Perú, Sèrbia, Eslovàquia, Ucraïna i el Regne Unit.

Hellim

Hellim (turc) o Helloumi (grec: χαλλούμι) és un formatge blanc propi de l'illa de Xipre fet amb llet de cabra. És un formatge molt salat i generalment es consumeix fregit o a la graella, com un entrant o sobre l'amanida. Actualment també es produeix hellim a Turquia.

Macun (dolç de fruita)

Macun és un dolç de fruita a la cuina turca i a la cuina dels turcs de l'illa de Xipre. Macun és similar a la confitura i s'elabora amb fruites, sucre i aigua. Generalment es fa amb bergamota, taronger agre, closques de síndria, i fruites silvestres com arç blanc.

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km².

És el bressol de moltes civilitzacions occidentals de l'edat antiga.

L'única connexió natural amb l'oceà és amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.

La Mediterrània prové d'una mar anterior més gran, anomenada Tetis. La teoria de la tectònica de plaques preveu l'acostament d'Àfrica a Europa, de manera que la mar es convertirà d'aquí a cinc milions d'anys en un gran llac que s'assecarà, ja que rep menys aigua dels rius que la que s'evapora.

És el mar amb les taxes més elevades d'hidrocarburs i contaminació del món.

Nicòsia

Nicòsia amb una població de 200.686 habitants el 2001, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia. Situada vora el riu Pedieos, el més important de l'illa, Nicòsia és el centre d'un districte administratiu i actualment és l'única capital dividida del món, amb la part septentrional (turca) i la meridional (grega) dividides per la "Línia Verda", una zona desmilitaritzada sota la vigilància de les Nacions Unides, tot i que, a diferència de les denominacions de "Berlín Est" i "Berlín Oest" de la Guerra Freda, no s'acostumen a utilitzar els termes "Nicòsia Nord" i "Nicòsia Sud". La ciutat és un centre comercial i manufacturer (tèxtils, pell, ceràmica, plàstics i altres productes). A prop hi ha mines de coure.

Nicòsia és la seu de la Universitat de Xipre.

L'any 2005, l'alcalde de la ciutat era Mihalis Zambelas, tot i que a la part nord de la ciutat, al sector controlat per la RTXN, l'alcalde és Kutlay Erk.

Antigament s'anomenava Leucòsia (Leucosia, Λευκωσία, Λευκουσία). Degué ser poc important perquè només és esmentada per Hierocles i per l'historiador eclesiàstic Sozomen. El nom modern és Lefkosia o Nikosia, i és la capital del país.

Paral·lel 35º nord

El paral·lel 35º nord és una línia de latitud que es troba a 35 graus nord de la línia equatorial terrestre. Travessa Àfrica, el Mar Mediterrani, Àsia, l’Oceà Pacífic, l'Amèrica del Nord i l'oceà Atlàntic.

Ala Estats Units, el paral·lel 35º nord defineix la frontera meridional de l'estat de Tennessee, que la separa de Mississipí, d'Alabama i de Geòrgia. també defineix una part de la frontera entre Carolina del Nord i Geòrgia.

Ptolemeu IX Làtir

Ptolemeu IX Làtir, o Ptolemeu IX Soter II o Ptolemeu IX Filomètor II o Ptolemeu IX Filadelf II (Πτολεμαῖος) vers 142 aC-80 aC, fou rei d'Egipte i de Xipre. A les monedes i inscripcions porta els títols de Soter i Filomètor però mai el de Làtir (Lathyros).

Era el fill gran de Ptolemeu VIII Evergetes II i de Cleòpatra III. Quan va morir el seu pare era jove però ja en edat de governar, però el difunt havia deixat el regne a la seva dona i neboda Cleòpatra III. Aquesta, tot i això, va voler associar al tron al seu fill segon Ptolemeu X Alexandre I. La popularitat de Làtir entre els alexandrins la va obligar a fer marxa enrere i va enviar a Alexandre a Xipre i va proclamar rei associat a Làtir (5 d'abril del 115) mentre Alexandre era nomenat rei vassall de Xipre (114 aC).

Així Cleòpatra III i Làtir van governar durant uns anys conjuntament (amb la dona i germana de Làtir, Cleòpatra IV com associada per un temps) fins que van esclatar dissensions greus. Cleòpatra III li va exigir la repudiació de la seva dona-germana Cleòpatra IV i es va casar llavors amb l'altra germana Selene (Cleòpatra V), però no és clar si també fou associada si bé el costum era aquest. El 110 aC Cleòpatra va apartar a Làtir del poder (abans del 21 d'octubre del 110 aC) i aquest va passar a Cirene com a rei, i Cleòpatra va cridar al seu fill Alexandre de Xipre i al va associar al poder, però Làtir va poder tornar abans del 2 de febrer del 109 aC.

Finalment Cleòpatra el va acusar de conspirar contra la seva vida i va instigar una revolta a Alexandria que va obligar a Làtir a fugir entre el 10 de març i el 28 de maig del 108 aC, i Alexandre fou associat al tron per la mare Cleòpatra III (107 aC). Làtir es va retirar a Cirene, d'eon va sortir el 105 aC amb una petita força i es va presentar a Xipre on, absent Alexandre, va dominar fàcilment la situació i fou reconegut rei, sense possibilitat de reacció militar per part de Cleòpatra III i d'Alexandre. Làtir va cedir Cirene a son germà (germanastre) Ptolemeu Apió.

Els jueus es van apoderar de Samària el 109 aC i d'Iturea el 104 aC; el 103 aC van atacar Ptolemais, que al no rebre ajut de cap dels dos reis selèucides va demanar auxili a Làtir que va desembarcar a Sucamina amb un exèrcit el mateix 103 aC per lluitar contra els jueus però no va poder desembarcar a la mateixa Ptolemais per la vigilància i amenaces del rei egipci Ptolemeu X Alexandre I, si bé si que va poder ocupar Gaza, Estratonice i Dora els tirans de les quals van acollir a Làtir.

Alexandre Janeu va proposar a Ptolemeu X Alexandre I un pla per desfer-se de Làtir: els jueus expulsarien l'exèrcit xipriota i a canvi Egipte els permetria conquerir Xipre. Ptolemeu X va acceptar, però Làtir se'n va assabentar i va passar a l'ofensiva i en un ràpid avanç va arribar a Galilea i un dissabte va ocupar la vila d'Asòquia on va fer deu mil presoners, i seguidament va intentar un cop de mà contra Sèforis, al nord-oest del mont Tabor, que va fracassar, però es va recuperar i va vèncer decisivament als jueus a la Batalla d'Asofon, a la riba del Jordà. Els xipriotes van assetjar Ptolemais que van ocupar. Judea fou saquejada de manera intensa (103 aC). Ptolemeu X, davant el perill de què Làtir avancés cap a Egipte per recuperar el tron làgida, va decidir enviar un exèrcit.

El 102 aC els egipcis van auxiliar a Alexandre amb una flota i un exèrcit i finalment van ocupar Ptolemaida i van amenaçar Gaza. Ptolemeu Làtir, en inferioritat material i numèrica, es va veure obligat a retornar a Xipre (101 aC).

Làtir fou aliat a Antíoc IX Cyzicenos en la seva guerra contra els jueus, mentre la mare Cleòpatra III s'hi oposava i fins tenia tot dos oficials jueus al front de l'exèrcit. Cleòpatra III va morir el 101 aC i llavors el govern el va exercir Alexandre que va seguir la mateixa política materna de suport a Antíoc VIII Grypos. Làtir va donar després suport a Demetri III Eucàros (o Filopàtor) (95 aC-87 aC)

El 88 aC, enderrocat Alexandre, Làtir va tornar a Egipte, i llavors Ptolemeu Alexandre va aprofitar per envair l'illa de Xipre però fou derrotat a una batalla naval per Kherees i va morir en aquest combat.

La Tebaida es va revoltar el 88 aC però el 87 aC la capital Tebes fou ocupada per Ptolemeu Làtir que el 86 aC va dominar el territori que va quedar assolat.

Durant la guerra de Mitridates els romans van demanar la seva assistència però Làtir va demanar de conservar la neutralitat i encara que va rebre a Lucul·le amb honors li va refusar ajut.

Va deixar una filla anomenada Berenice III Cleòpatra i dos fills il·legítims anomenats Ptolemeu un dels quals fou després Ptolemeu XII Auletes i l'altre fou rei de Xipre (Ptolemeu de Xipre)

Ptolemeu VI Filomètor

Ptolemeu VI Filomètor(Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.

Regne de Xipre

El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la tercera croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489. El seu govern va estar dominat per la dinastia francesa de Lusignan, que convertí aquest regne en un bastió occidental després dels fracassos a les croades. També fou la seu de l'Orde Teutònic.

República Turca de Xipre del Nord

La República Turca de Xipre del Nord (RTXN) (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti, KKTC) és l'estat proclamat el 15 de novembre de 1983 per la població turca de l'illa de Xipre després de l'ocupació del terç nord de l'illa per part de Turquia el 1974. L'RTXN només és reconeguda pel govern de Turquia. La resta de governs i les Nacions Unides reconeixen la sobirania de la República de Xipre sobre tota l'illa, i consideren la part nord ocupada militarment per Turquia. Pakistan i Bangladesh havien declarat el seu reconeixement inicial de Xipre del Nord com a estat sobirà, poc després de la seva declaració d'independència, però es van retractar per pressions dels Estats Units després que les Nacions Unides ho consideressin il·legal. L'Organització de la Conferència Islàmica reconeix la RTXN com a estat constituent sota el nom d'Estat Turc Xipriota.

La RTXN té una població d'uns 210.000 habitants, la majoria dels quals són de parla turca. La RTXN té com a capital la ciutat de Nicòsia, concretament el nord, ja que també està dividida.

L'ONU va proposar un pla de reunificació que es va sotmetre a referèndum el 24 d'abril de 2004. El 65% de la població de la RTXN hi va donar suport. Per contra, va ser rebutjat per la població de la República de Xipre (de majoria grega). Si el pla hagués estat acceptat per ambdues comunitats, Xipre hauria entrat com a estat unificat a la Unió Europea l'1 de maig del mateix any.

Selecció de futbol de Xipre

La Selecció de futbol de Xipre és l'equip representatiu del país a les competicions oficials. La seva organització està a càrrec de l'Associació de Futbol de Xipre, que pertany a la UEFA.

Tahinli çörek

Tahinli çörek és una varietat de çörek turca tradicional amb tahini. Es troba també a la gastronomia de Xipre. Els turcoxipriotes l'anomenen "daşinobitta".

Tulumba

El tulumba o tulumba tatlısı (postres de tulumba en turc) és un tipus de postres elaborat amb trossos (d'uns 10 cm de llarg) de massa sense llevat als qual se'l dóna una forma ovoidal amb crestes al llarg usant una mànega pastissera amb un filtre especial. Primer es fregeixen fins que es dauren i llavors s'aboquen sobre ells almívar quan encara estan calents. Es mengen freds. Aquestes postres es consumeixen en tots els Balcans, i tenen el seu origen en Turquia. Literalment significa bomba en idioma turc, de l'italià pompa.

Túrquic Occidental
Túrquic Oriental
Membres de la Unió Europea
Candidats oficials
Candidat sense reconeixement oficial
Dependències:
Primer viatge de Pau de Tars

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.