Xina de l'Est

La Xina de l'Est (xinès tradicional: 華東, xinès simplificat: 华东, pinyin: Huádōng) és una regió geogràfica de la Xina que abasta, a nivell provincial, les províncies Fujian, Jiangsu, Jiangxi, Shandong i Zhejiang i la municipalitat de Xanghai i s'estén per la costa est de la Xina.

La República Popular Xinesa considera que l'Illa Formosa o de Taiwan i els seus illots propers formen la província de Taiwan, que actualment està governada per la República de la Xina (Taiwan), un país tècnicament independent encara que no reconegut.

Taipei també administra diversos illots de la província de Fujian considerats propis per la República Popular.

Infotaula de geografia físicaXina de l'Est
Ubicació
East China
 31° 16′ 43″ N, 120° 35′ 09″ E / 31.27855°N,120.58594°E

Divisions administratives

Províncies

Nom Xinès (S) pinyin Abreujament Capital Xinès pinyin Llista de divisions administratives
Anhui 安徽 Ānhuī 皖 wǎn Hefei 合肥 Héféi Divisions a nivell comarcal
Fujian 福建 Fújiàn 闽 mǐn Fuzhou 福州 Fúzhōu Divisions a nivell comarcal
Jiangsu 江苏 Jiāngsū 苏 sū Nankín 南京 Nánjīng Divisions a nivell comarcal
Jiangxi 江西 Jiāngxī 赣 gàn Nanchang 南昌 Nánchāng Divisions a nivell comarcal
Shandong 山东 Shāndōng 鲁 lǔ Jinan 济南 Jǐnán Divisions a nivell comarcal
Zhejiang 浙江 Zhèjiāng 浙 zhè Hangzhou 杭州 Hángzhōu Divisions a nivell comarcal
  • La dita província de Taiwan està administrada per la República de la Xina amb capital provincial en Jhongsing, la República Popular la considera territori nacional amb capital provincial en Taipei.

Municipalitats

Nom Xinès (S) pinyin Abreujament Divisions a nivell comarcal
Shanghái 上海 Shànghǎi 沪 hù Divisions administratives

Coord.: 31° 16′ 43″ N, 120° 35′ 09″ E / 31.27855°N,120.58594°E

Cí fàn tuán

El cí fàn tuán és un tipus de recepta de la cuina xinesa originària de Xangai A Hong Kong se sol anomenar ci faan. Es fa embolicant un tros de youtiao (massa fregida) amb arròs glutinós. A la Xina de l'Est, Hong Kong i Taiwan, sol fer part de l'esmorzar al costat de la llet de soia dolça o salada.

A Xangai el terme equivalent ci faan sol al·ludir a arròs glutinós premsat, i es fa servir en noms composts com cifan gao (‘pastís d'arròs glutinós’), un pastís torrat fet també amb arròs glutinós premsat.

Es troben dues varietats contemporànies: la salada, incloent ingredients com el zha cai (verdura adobada), rousong (cotó de porc) i trossets de youtiao; i la dolça, que afegeix sucre i de vegades sèsam al farciment.

Dongyi

Dongyi (xinès tradicional: 東夷, xinès simplificat: 东夷, pinyin: Dōngyí, Wade-Giles: 'Tung-yi', literalment «"estrangers de l'Est" or "'Bàrbars' de l'Est"») va ser un terme col·lectiu per a les persones de la Xina de l'Est i de les terres situades a l'est de l'antiga Xina. Les persones a qui es refereix el terme dongyi varien segons els anys. La prematura cultura dongyi va ser una de les primeres cultures neolítiques a la Xina.

D'acord amb un registre xinès més antic, Zuo Zhuan, de la dinastia Shang va ser atacada pel rei Wu de Zhou, mentre aquesta s'enfrontava als dongyi, i es va ensorrar posteriorment.

Elasmoteri

L'elasmoteri (Elasmotherium sibiricum, en llatí "bèstia plana siberiana") fou un enorme rinoceront extint asiàtic que pogué ser l'origen de la llegenda de l'unicorn, car tenia una sola banya llarga, punxeguda i excepcionalment gruixuda, producte de la fusió de les dues banyes habituals en els rinoceronts. A causa d'això, també se'l sol anomenar unicorn gegant.

Universitat Jiao Tong de Shanghai

La Universitat Jiao Tong de Shangai (xinès simplificat: 上海交通大学; xinès tradicional: 上海交通大學; pinyin: Shànghǎi Jiāotōng Dàxué; sigles: Jiao Da (交大) o SJTU) és una institució d'educació superior de la Xina, localitzada a la ciutat de Shanghai. Es tracta d'una de la universitats més antigues de la Xina i els seus orígens es remunten al 1896 amb la fundació de l'escola pública Nan Yang; el nom actual es va fixar el 1959. Depèn directament del Ministeri d'Educació i de la municipalitat de la Ciutat de Shanghai.

Aquesta universitat és reconeguda pel seu paper destacat en la ciències i les enginyeries; però la seva fama mundial prové del rànquing d'universitats que elabora el seu Institut d'Educació Superior, amb un gran reconeixement a nivell internacional i que es fonamenta en l'estudi de la metodologia per a la classificació acadèmica d'universitats del món.

Universitat de Nottingham

La Universitat de Nottingham és una universitat pública amb seu a Nottingham, Anglaterra, al Regne Unit. Fou fundada amb el nom University College Nottingham el 1881 i va aconseguir la Carta Reial el 1948.

El campus principal de Nottingham, University Park, està situat als afores de la ciutat de Nottingham, amb diversos campus menors i un hospital universitari (el Queen's Medical Centre), localitzats a diversos punts de Nottinghamshire. Fora del Regne Unit, Nottingham té campus a Semenyih (Malàisia) i Ningbo (Xina). La Universitat de Nottingham està organitzada en cinc facultats, amb més de cinquanta departaments, instituts i centres de recerca. Nottingham té prop de 34.000 estudiants i 9.000 empleats, i va tenir uns ingressos totals de 520 milions de lliures el curs 2012/13, dels quals 100 milions provingueren de l'àmbit de la investigació i de contractes.m

L'escriptor D. H. Lawrence fou alumne de la universitat. És membre de l'Associació d'Universitats de la Commonwealth, el Consorci Virgo, l'Associació d'Universitats Europees, el Russell Group, l'organització Universities UK, la xarxa Universitas 21, i participa en el programa d'estiu Sutton Trust.

Xangai

La ciutat de Xangai o Xanghai (xinès: 上海, pinyin: Shànghăi) és la ciutat més poblada del món, amb 17.836.133 habitants, i la seva metròpoli és la segona de la Xina, per darrere de la megalòpoli de Chongqing i una de les més poblades del món. És al sud del delta del Iang-Tsé. En xinès les abreviatures de Xangai són Hu (tradicional: 沪, simplificat: 沪) i Shen (申).

Administrativament, Xangai és una de les quatre municipalitats de la República Popular de la Xina, totes elles administrades directament pel govern central del país. Xangai és la capital econòmica de la Xina i compta amb més de 4.800 gratacels. Ocupa una superfície de 6.340 Km2 i una població censada de 17.836.133 habitants l'any 2013.L'àrea on se situa la ciutat va ser colonitzada i assentada per als refugiats que fugien dels mongols cap al 960-1126 aC. En 1842 es va signar el tractat de Nanjing en què el port de Xangai s'obria al comerç occidental després de ser capturada pels britànics durant la Primera Guerra de l'Opi. Tant orientals com occidentals van conviure a Xangai afavorint un ric intercanvi cultural, encara que la població occidental va començar a abandonar la zona al començament de la Guerra del Pacífic, l'any 1941. Aquests van fugir definitivament amb l'arribada al poder dels comunistes, que expropiaren i nacionalitzaren l'economia local i de tota la Xina. Va ser un punt neuràlgic sota el poder de Mao, Xangai va experimentar un espectacular creixement econòmic i turístic durant la dècada del 1990, sent seu de nombroses empreses multinacionals i d'avantguardistes gratacels. L'any 2005 es va fundar el Casal Català de Shanghai. Convertida el 2010 en centre de l'atenció internacional amb l'Expo de Xangai, actualment és la ciutat més cosmopolita i moderna del país.

Xiquets de Hangzhou

Els Xiquets de Hangzhou (en xinès, 桃花庄 - 人塔俱乐部; en pinyin, táo huā zhuāng - rén tǎ jù lè bù; literalment: "Club de torres humanes del poble de les flors de presseguer") són una colla castellera xinesa de la ciutat de Deqing, a uns 40 km al nord-oest de Hangzhou, capital de la província de Zhejiang, a la Xina de l'Est.

Va ser creada per iniciativa de l'empresari tèxtil xinès Qian Anhua, el qual va conèixer els castells en un viatge a Catalunya l'any 2009 i decidí importar-los a la seva colònia tèxtil, Antex (De Qing) Fashion Clothes Co. Ltd, com a activitat social per als treballadors de l'empresa. La colla inicià la seva activitat el maig del 2010, arran del viatge de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Xangai amb motiu de l'Exposició Internacional. Són la colla estrangera que ha assolit les millors fites. Els seus millors castells són, de major a menor dificultat: el 3 de 9 amb folre, el 2 de 8 amb folre, 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7. La fita més important de les quals fou aconseguida l'1 d'octubre de 2016, quan van completar el 3 de 9 amb folre al XXVI Concurs de castells de Tarragona a la Tarraco Arena Plaça, després que unes setmanes abans el completessin per primer cop al seu país.La relació dels Xiquets de Hangzhou amb la Colla Vella és molt estreta i membres de totes dues formacions han viatjat diverses vegades a visitar els altres: dos viatges de la Colla Vella els anys 2010 i 2015, i dos viatges dels de Hangzhou el 2012 (per ajudar la Colla Vella al concurs de castells de Tarragona) i el 2015 (per assajar conjuntament abans del viatge dels de Valls).

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.