Vocal mitjana

Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal mitjana és que la llengua es posiciona a mig camí entre una vocal oberta i una vocal tancada. L'única vocal mitjana amb un símbol dedicat a l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) és la vocal mitjana central també anomenada vocal neutra sense arrodoniment, [ə].

També hi ha vocals mitjanes que no tenen símbols dedicats a l'AFI:[1]

L'AFI divideix l'espai de vocals en terços, amb les semitancades com ara [e] o [o] i les vocals semiobertes com ara [ɛ] or [ɔ] equidistants a l'espai formant entre l'[a] oberta i les tancades [i] o [u]. Així doncs, una vocal mitjana anterior autèntica podria transcriure's tant com una [e̞] baixa o una [ɛ̝] alta.

Poques llengües contrasten les tres alçades de la vocal mitjana, perquè és molt estrany que una llengua distingeixi més de quatre alçades de vocals anteriors o posteriors autèntiques. Un que ho fa, el dialecte d'Amstetten de l'autrobavarès, contrasta quatre alçades de vocals anteriors no arrodonides, anteriors arrodonides i posteriors a més de tenir una vocal oberta central. Aquestes vocals han estat transcrites amb el símbols AFI disponibles /i e ɛ æ/, /y ø œ ɶ/, /u o ɔ ɑ/, i /a/.

Bavarès d'Amstetten
(transcription)
Tancada i y u
Semitancada e ø o
Semioberta ɛ œ ɔ
Quasioberta æ ɶ̝ ɑ̝
Oberta a

Tot i així, les vocals transcrites /æ ɶ ɑ/ estan a un terç de distància entre /a/ oberta i /i y u/ tancada, precisament la definició AFI de vocals obertes mitjanes [ɛ œ ɔ]. En conseqüència el bavarès d'Amstetten pot ser un exemple d'una llengua que contsasta les vocals mitjanes tant amb vocals mitjana-obsertes com mitjanes tancades.

Bavarès d'Amstetten
(espai formant)
Tancada i y u
Semitancada e ø o
Mitjana ø̞
Semioberta ɛ œ ɔ
Oberta a

La lengua kensiu, que es parla a Malàsia com a Tailandia és molt especial perquè contrasta vocals mitjanes autèntiques amb mitjanes tancades i mitjanes obertes sense altres diferències als paràmetres com ara si són posteriors o s'arrodoneixen.

Fonemes de vocal (Oral)
Anterior Central Posterior
Tancada i ɯ u
Quasitancada ɪ
Semitancada ɚ
Mitjana e ə o
Semioberta ɛ ʌ ɔ
Oberta a
Diftongs
Fonemes de vocal (nasal)
Anterior Central Posterior
Tancada ĩ ɯ̃ ũ
Quasitancada ɪ̃
Semitancada ẽ̝ õ̝
Mitjana õ
Semioberta ɛ̃ ʌ̃ ɔ̃
Oberta ã
Diftongs ĩẽ
Triangle vocàlic de l'AFI
Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
Blank vowel trapezoid.svg
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Els parells de vocals són: no arrodonidesarrodonides

Referències

  1. Rafel, 1999.

Bibliografia

Iurac

El iurac o nenets (autònim: ненэцяʼ вада) és la llengua parlada pel poble nenets del nord de Rússia. Pertany al grup de les llengües samoiedes que forma part de la família de les llengües uràliques amb les llengües ugrofineses. Consta de dos grans dialectes, nenets de la tundra, el que té més nombre de parlants, i nenets del bosc, força intel·ligibles entre ells.

Mam

El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu. També hi ha uns milers de parlants mam a Califòrnia, Estats Units.

Mazateca

El mazateca o llengües mazateques és una macrollengua o grup de llengües ameríndies estretament emparentades parlades a Mèxic, parlades pels mazateques al nord de l'estat d'Oaxaca i en algunes comunitats dels estats de Puebla i Veracruz.

Formalment el mazateca no és una llengua homogènia, sinó que consta d'un conjunt de varietats lingüístiques que podrien considerar-se llengües diferents a causa del grau divergència existent entre ells. Una part de les varietats es parlen a la regió amb els límits de Puebla-Oaxaca a Mèxic; es troben en aquesta més de 6 variants destacades les dels municipis de Mazatlán, Flores Magón i Huautla de Jiménez. La variant més comuna és la de Mazatlán (ja la majoria són semblades a aquesta),però s'usa en l'ensenyament la de Huautla de Jiménez.

Quitxé

El quitxé o també k'itxe' és una llengua que forma part del grup quitxé dins de la família lingüística de les llengües maies. És parlat per bona part dels quitxés originaris de Guatemala, encara que també té presència al sud-est de Mèxic a causa de la migració de refugiats a aquest país durant el període del genocidi maia en els anys vuitanta. Segons el cens guatemaltec de 2020 compta amb gairebé 900.000 parlants, encara que SIL International estima que el nombre total de parlants de quitxé és de més de 2.000.000 és la llengua maia amb la comunitat lingüística més extensa i la segona llengua de Guatemala, després del castellà. Molts parlants del quitxé són bilingües de la seva llengua nativa i espanyol, encara que aquest fenomen és menys freqüent en els àmbits rurals aïllats.

Existeix una substancial variació dialectal del quitxé, i alguns dels seus dialectes són considerats en algunes ocasions com a llengües separades. La major part dels parlants empren la varietat coneguda com a quitxé central, que també és la més emprada en els mitjans de comunicació i l'àmbit educatiu. Altres dialectes són el quitxé centre-occidental, quitxé de San Andrés, quitxé de Joyabaj, quitxé oriental, quitxé de Nahualá i quitxé de Cunén.

Encara que no és una llengua oficial ni a Guatemala ni a Mèxic i els nivells d'alfabetització com a primera llengua són baixos, la importància del quitxé tendeix a créixer tant a les escoles com en el radi al territori guatemalenc. És reconegut com a llengua nacional a Guatemala arran de la "Llei d'Idiomes Nacionals" aprovat pel Congrés de Guatemala en 2003. A Mèxic, com a resultat de les reformes a la Constitució d'aquest país i les lleis reglamentàries derivades, el quitxé té reconeixement de llengua nacional, amb la mateixa validesa al territori mexicà que l'espanyol i altres seixanta-set llengües indígenes.

L'obra més coneguda escrita en quitxé clàssic és el Popol Vuh (llibre de la comunitat).

So antihiàtic

Un so antihiàtic (també anomenat epèntesi antihiàtica) és un fenomen vocàlic que es produeix en seqüències amb vocal mitjana anterior seguida de vocal baixa. No hi ha realitzacions antihiàtiques en català oriental. És un fenomen propi de la llengua col·loquial i està en retrocés. En són un exemple les seqüències: pa-j-ella (paella/paiella); ide-j-a (idea/ideia); re-j-al (real/reial). En seqüències fonètiques com són ae i ea l'element antihiàtic -j- s'insereix pel caràcter palatal d'aquest so.

Un fenomen amb identitat de raó a la inserció antihiàtica és la inserció consonàntica.

Tonkawa

El tonkawa és una llengua extingida i aïllada, nadiua d'Oklahoma, Texas i Nou Mèxic, Estats Units. Era parlada pels tonkawes i es va extingir pel 1940.

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal central és que la llengua es posiciona a mig camí entre una vocal anterior i una vocal posterior. Les vocals centrals que tenen símbols específics a l'alfabet fonètic internacional (IPA) són:

vocal tancada central no arrodonida [ɨ]

vocal tancada central arrodonida [ʉ]

Vocal semitancada central no arrodonida [ɘ] (algunes publicacions més antigues poden usar en canvi [ë])

Vocal semitancada central arrodonida [ɵ] (algunes publicacions més antigues poden usar en canvi [ö])

Vocal mitjana central sense arrodoniment especificat [ə] (vocal neutra, usat generalment per a una vocal no arrodonida)

Vocal semioberta central no arrodonida [ɜ] (algunes publicacions més antigues poden usar en canvi [ɛ̈])

Vocal semioberta central arrodonida [ɞ] (algunes publicacions més antigues poden usar en canvi [ɔ̈])

Vocal quasioberta central sense arrodoniment especivicat [ɐ] (usat generalment per a una vocal no arrodonida)També hi ha vocals central que no tenen símbols dedicats a l'IPA:

Vocal quasitancada central no arrodonida [ɪ̈], [ɨ̞] o [ɘ̝] (símbol no oficial: [ᵻ])

Vocal quasitancada central arrodonida] [ʊ̈], [ʏ̈], [ʉ̞] o [ɵ̝] (símbol no oficial: [ᵿ])

Vocal mitjana central no arrodonida [ɘ̞] o [ɜ̝] (escrita usualment [ə])

Vocal mitjana central arrodonida [ɵ̞] o [ɞ̝] (escrita usualment [ɵ], o sigui com si fos quasimitjana)

Vocal quasioberta central no arrodonida [ɜ̞] (escrita usualment [ɐ])

Vocal quasioberta central arrodonida [ɞ̞] (pot escriure's [œ], o sigui com si fo anterior quasioberta)

Vocal oberta central no arrodonida [ä] (també no oficial [a] però d'ús freqüent)

Vocal oberta central arrodonida [ɶ̈], [ɶ̠], [ɒ̈] o [ɒ̟]

Vocal mitjana anterior arrodonida

La vocal mitjana anterior arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [ø] i la semioberta [œ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Generalment s'utilitza ‹ø›, i si cal precisió pot indicar-se amb diacrítics (o bé amb el diacrític d'abaixada [ø̞] o bé el de pujada [œ̝]).

Aquesta vocal es dóna en molt poques llengües, com l'hongarès, el turc o el finès. Igualment pot ocorre en anglès neozelandès com una variant de /ə/ o /ɜ/, tot i que l'articulació és quelcom centralitzada.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dóna en català septentrional (per influència francesa i occitana). Habitualment sol aparèixer com una variant de ‹e› o com al·lòfon de ‹u› davant de consonants palatals.

Vocal mitjana anterior no arrodonida

La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [e] i la semioberta [ɛ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen [E], mentre la representació més comuna i estesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada [e̞] o bé de pujada [ɛ̝].

Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dóna en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.

Vocal neutra

La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa [ə] en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada. És un so molt freqüent a les llengües del món. En molts idiomes s'anomena schwa (pronunciat /ʃwa/ en anglès) que en català seria xevà, transcripció de l'hebreu antic שְׁוָא (šĕwà [ʃəˈwāʔ]) ‘buidor, no-res; vacuïtat, vanitat’, nom del diacrític < ְ> en el sistema de vocalització de l'hebreu. En hebreu modern, aquest mot s'hi pronuncia [ʃv̥a]; val a dir, però, que l'antiga vocal [ə] modernament hi té dues realitzacions: [ɛ] o [ɛ̝] i pronunciació ∅ (absència de la vocal) la més freqüent: v.g., <שְׁלֹמֹה> → hebreu modern [ˈʃlɔ̝mɔ̝].

Vocal quasianterior

Una vocal quasianterior (també anomenada vocal anterior-central o vocal anterior centralitzada és un tipus de so de vocal que s'usa en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal quasianterior és que la llengua es posiciona de forma semblant a una vocal anterior, per amb la llengua lleugerament més enrere a la boca. Les vocals quasianteriors que tenen símbols dedicats a l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) són:

Vocal quasitancada quasianterior no arrodonida [ɪ]

Vocal quasitancada quasianteior arrodonida [ʏ]També hi ha vocals semiobertes que no tenen símbols dedicats a l'AFI:

Vocal quasianterior no arrodonida [ï], [i̠], [ɪ̝] o [ɨ̟]

Vocal tancada quasianterior arrodonida [ÿ], [y̠], [ʏ̝] o [ʉ̟]

Vocal semitancada quasianterior no arrodonida [ë], [e̠], [ɪ̞] o [ɘ̟]

Vocal semitancada quasianterior arrodonida [ø̈], [ø̠], [ʏ̞] o [ɵ̟]

Vocal mitjana quasianterior no arrodonida [e̽], [ɛ̽], [ë̞] o [ɛ̝̈]

Vocal mitjana quasianterior arrodonida [ø̽], [œ̽], [ø̞̈] o [œ̝̈]

Vocal semioberta quasianterior no arrodonida [ɛ̈], [ɛ̠], [æ̝̈] o [ɜ̟]

Vocal semioberta quasianterior arrodonida [œ̈], [œ̠] o [ɞ̟]

Vocal semioberta quasianterior no arrodonida [æ̈], [æ̠] o [ɛ̞̈]

Vocal quasioberta quasianterior arrodonida [ɶ̽], [œ̞̈] o [ɶ̝̈]

Vocal oberta quasianterior no arrodonida [æ̞̈]

Vocal oberta quasianterior arrodonida [ɶ̈] o [ɶ̠]

Vocal quasiposterior

Una vocal quasiposterior (també anomenada vocal posterior-central o vocal posterior centralitzada és un tipus de so de vocal que s'usa en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal quasiposterior és que la llengua es posiciona de forma semblant a una vocal posterior, per amb la llengua lleugerament més endavant a la boca.

L'única vocal quasiposterior que té un símbol dedicat a l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) és la vocal quasitancada quasianterior sense especificar l'arrodonment [ʊ].També hi ha vocals semiobertes que no tenen símbols dedicats a l'AFI:

Vocal tancada quasiposterior no arrodonida [ɯ̟], [ɯ̈] o [ɨ̠]

Vocal tancada quasiposterior arrodonida [u̟], [ü] o [ʉ̠]

Vocal quasitancada quasiposterior no arrodonida [ɯ̽], [ɯ̞̈], [ʊ̜] o [ɤ̝̈]

Vocal quasitancada quasiposterior arrodonida [u̽], [ü̞], [ʊ̹] o [ö̝]

Vocal semitancada quasiposterior no arrodonida [ɤ̈], [ɤ̟] o [ɘ̠]

Vocal semitancada posterior arrodonida [ö], [o̟] o [ɵ̠]

Vocal mitjana quasiposterior no arrodonida [ɤ̽], [ʌ̽], [ɤ̞̈] o [ʌ̝̈]

Vocal mitjana quasiposterior arrodonida [o̽], [ɔ̽], [ö̞] o [ɔ̝̈]

Vocal semioberta quasiposterior no arrodonida [ʌ̈], [ʌ̟] o [ɜ̠]

Vocal semioberta quasiposterior arrodonida [ɔ̈], [ɔ̟] o [ɞ̠]

Vocal quasioberta quasiposterior no arrodonida [ɑ̽], [ɑ̝̈] o [ʌ̞̈]

Vocal quasioberta quasiposterior arrodonida [ɒ̽], [ɒ̝̈] o [ɔ̞̈]

Vocal oberta quasiposterior no arrodonida [ɑ̈] o [ɑ̟]

Vocal oberta quasiposterior arrodonida [ɒ̈] o [ɒ̟]

Vocal semioberta

Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal semioberta és que la llengua es posiciona a dos terços del camí entre una vocal oberta i una vocal mitjana. Les vocals semiobertes que tenen símbols dedicats a l'Alfabet Fonètic Internacional són:

Vocal semioberta anterior no arrodonida [ɛ]

Vocal semioberta anterior arrodonida [œ]

Vocal semioberta central no arrodonida [ɜ] (les publicacions antigues poden usar [ɛ̈] en canvi)

Vocal semioberta central arrodonida [ɞ] (les publicacions antigues poden usar [ɔ̈] en canvi)

Vocal semioberta posterior no arrodonida [ʌ]

Vocal semioberta posterior arrodonida [ɔ]Hi ha també vocals semioberted que no tenen símbols dedicats a l'AFI:

Vocal semioberta quasianterior no arrodonida [ɛ̈], [ɛ̠] o [ɜ̟]

Vocal semioberta quasianterior arrodonida [œ̈], [œ̠] o [ɞ̟]

Vocal semioberta quasiposterior no arrodonida] [ʌ̈], [ʌ̟] o [ɜ̠]

Vocal semioberta quasiposterior arrodonida [ɔ̈], [ɔ̟] o [ɞ̠]

Vocal semioberta anterior arrodonida

La vocal semioberta anterior arrodonida és un fonema que es representa [œ] en l'AFI. Apareix en determinades llengües de l'est i del nord d'Europa, majoritàriament, com en l'alemany "hören" (sentir). Al català aquest so és present al dialecte capcinès.

Vocal semitancada

Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal semitancada és que la llengua es posiciona a dos terços del camí entre una vocal tancada i una vocal mitjana. Les vocals semitancades que tenen símbols dedicats a l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) són:

Vocal semitancada anterior no arrodonida [e]

Vocal semitancada anterior arrodonida [ø]

Vocal semitancada central no arrodonida [ɘ] (les publicacions més antigues poden usar [ë] en canvi)

Vocal semitancada central arrodonidal [ɵ] (les publicacions més antigues poden usar [ö] en canvi)

Vocal semitancada posterior no arrodonida [ɤ]

Vocal semitancada posterior arrodonida [o]També hi ha vocals semiobertes que no tenen símbols dedicats a l'AFI:

Vocal semitancada quasianterior no arrodonida [ë], [e̠], [ɪ̞] o [ɘ̟]

Vocal semitancada quasianterior arrodonida [ø̈], [ø̠], [ʏ̞] o [ɵ̟]

Vocal semitancada quasiposterior no arrodonida [ɤ̈], [ɤ̟] or [ɘ̠]

Vocal semitancada quasiposterior arrodonida [ö], [o̟] or [ɵ̠]

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.