Vila de Cruces

Vila de Cruces és un municipi (concello en gallec) de la província de Pontevedra (Galícia). Pertany a la comarca do Deza.

Limita amb els concellos de Boqueixón, Touro, Arzúa i Santiso per La Corunya; i Silleda, Agolada i Lalín per Pontevedra.

Segons el padró del 2003, tenia una població de 6.953 habitants. La patrona del poble és la Nostra Seyora de la Pietat, la festa de la qual se celebra un cap de setmana d'inicis d'agost. També s'hi celebren festes gastronòmiques com la de la Castanya al novembre, la del Xoriç al febrer i la del «Gallo de Corral», totes amb degustacions de productes de la zona.

Aquestes són les 28 parròquies que conté Vila de Cruces: Añobre (San Pedro), Arnego (Santa María), Asorei (Santa María), Bascuas (Santa Mariña), Besexos (San Fiz), Bodaño (San Mamede), Brandariz (San Miguel), Camanzo (San Salvador), Carbia (San Xoán), As Cruces (Nosa Señora da Piedade), Cumeiro (San Pedro), Duxame (San Miguel), Ferreirós (San Xes), Fontao (Santiago), Gres (Santiago), Larazo (San Xoán), Loño (San Mamede), Merza (Santa María), Obra (San Tomé), Oirós (Santa María), Ollares (Santa María), Piloño (Santa María), Portodemouros (San Salvador), Sabrexo (Santa María), Salgueiros (San Pedro), San Pedro de Losón (San Pedro), San Tomé de Insua (San Tomé) i Toiriz (San Xoán).

Infotaula de geografia políticaVila de Cruces
Vila de Cruces Escudo
Vila de Cruces - Galiza - 070325 074

Localització
Situacion Vila de Cruces
 42° 47′ 42″ N, 8° 10′ 06″ O / 42.7950805°N,8.1682653°O
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaPontevedra
Població
Total 5.273 (2018)
• Densitat 34,13 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 154,5 km²
Altitud 827 m
Limita amb
Organització política
Identificador descriptiu
Codi postal 36590
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE 36059
Altres

Lloc web Lloc web

Personalitats

Articles relacionats

Enllaços externs

Agolada

Agolada és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca do Deza. Limita amb els municipis de Palas de Rei, Antas de Ulla, Rodeiro, Lalín, Vila de Cruces i Santiso. Es creu que el nom prové del llatí Acqua Lata, potser perquè per allí hi passà un aqüeducte.

Alfredo García Ramos

Alfredo García Ramos (Cumeiro-Vila de Cruces, 7 de febrer de 1877 - Caldas de Reis, 21 d'agost de 1934) va ser un periodista, escriptor i jurista gallec.

Arzúa

Arzúa és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca d'Arzúa. Limita amb els municipis de Boimorto, Melide, Santiso, Vila de Cruces, Touro, O Pino i Frades.

Boqueixón

Boqueixón és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca de Santiago. Limita amb els municipis de Santiago de Compostel·la, Vedra, Touro i Vila de Cruces.

Carretó manual

El carretó és un petit vehicle d'una sola roda dissenyat per a ser propulsat per una sola persona i utilitzat per al transport manual de càrrega. N'hi ha de diversos tipus:

El carretó d'una sola roda frontal està dissenyat per a distribuir el pes de la càrrega entre la roda i el treballador, la qual cosa permet portar càrregues més pesants que si haguessin de ser transportades totalment per la persona. Té un ús molt important en la indústria de la construcció i en jardineria. La seva capacitat aproximada és de 170 litres de material.

El carretó de dues rodes, més estable a nivell del sòl, és àmpliament usat per carregar caixes o altres coses que es puguin apilar; mentre que el gairebé universal d'una roda té major maniobrabilitat en espais petits, sobre taulons de fusta o quan un sòl inclinat faria caure la càrrega. El d'una roda també permet major control de servei de càrrega.

El carretó industrial, més sofisticat, compta amb sistema de suspensió hidràulic i dos travessers, cadascun amb una petita roda i un altre parell de rodes frontals giratòries. Aquest últim es fa servir per a càrrega més pesant i en el comerç serveix per al transport d'electrodomèstics.

Lalín

Lalín és un concello gallec de la província de Pontevedra, en la Comunitat Autònoma de Galícia, Espanya i és la capital de la comarca do Deza.

Té una població 20.732 habitants (01-01-2005). És considerat el quilòmetre zero de Galícia. Segons un dels fills il·lustres de Lalín, el matemàtic José Rodríguez González (més conegut com a matemàtic Rodríguez), el centre geogràfic de Galícia està en la parròquia de Bermés, en Lalín.

El municipi pertany a la Diòcesi de Lugo, i està dividit en cinquanta-dues parròquies.

El seu alcalde és Rafael Cuíña de Compromiso por Galicia.

Llista de festes gastronòmiques de Galícia

Les festes gastronòmiques de Galícia es componnen d'una sèrie d'esdeveniments celebrats per diferents organitzacions amb la finalitat d'exaltar un determinat producte o grup de productes alimentosos. Algunes d'aquestes han estat declarades Festes d'interès turístic de Galícia o d'Interès turístic nacional.Les festes gastronòmiques van ser fomentades amb el règim franquista després de passar les conseqüències de racionament de la Guerra Civil Espanyola i, fins i tot, es van declarar algunes d'interès turístic nacional (la festa del pebrot d'A Arnoia o la festa del pop d'O Carballiño). La Xunta de Galícia va seguir amb aquesta política i es van popularitzar festes com la festa del bullit de Lalín.

O Deza

O Deza és una comarca de Galícia, a la província de Pontevedra. La seva població és de més de 45.000 habitants. El Deza coincideix amb l'antiga comarca de País del Deza, és a dir, les jurisdiccions de Deza, Camba, Dozón, Trasdeza, Carbia i Valquireza. Està composta pels municipis:

Silleda

Vila de Cruces

Agolada

Rodeiro

Dozón

Lalín capital

Parròquies de Galícia

Una parròquia o parròquia civil és una divisió administrativa de Galícia com a entitat col·lectiva de població inferior al consello o municipi. Segons el Nomenclátor oficial da Xunta, a Galícia hi ha 3.771 parròquies civils que tenen el seu origen en les parròquies eclesiàstiques gallegues.

Peio Arreitunandia Quintero

Peio o Pedro Arreitunandia Quintero (Vila de Cruces, 24 de juliol de 1974) és un ciclista espanyol, que fou professional entre 1999 i 2007. Nascut a Galícia de ben petit va marxar al País Basc on es va formar com a ciclista i va debutar amb l'equip Euskaltel-Euskadi.

Requinta

La requinta és un instrument musical de vent de fusta, de la família de les flautes travesseres, tradicional de Galícia.

Santiso

Santiso és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca da Terra de Melide. El riu Ulla, aixamplat per l'embassament de Portodemouros, serveix de separació amb Vila de Cruces i Agolada. Al nord i a l'oest limita amb Arzúa, al nord-est amb Melide i a l'est amb Palas de Rei, de la província de Lugo.

Silleda

Silleda és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca do Deza. Limita al nord amb Vila de Cruces, a l'est i sud amb Lalín i a l'oest amb A Estrada i Forcarei. El municipi inclou les parròquies de:

Abades (Santa María)

Ansemil (San Pedro)

Breixa (Santiago)

Carboeiro (Santa María)

O Castro (San Mamede)

Cervaña (San Salvador)

Chapa (San Cibrao)

Cira (Santa Baia)

Cortegada (Santa María)

Dornelas (San Martiño)

Escuadro (San Salvador)

Fiestras (San Martiño)

Graba (Santa María)

Lamela (San Miguel)

Laro (San Salvador)

Manduas (San Tirso)

Margaride (San Fiz)

Martixe (San Cristovo)

Moalde (San Mamede)

Negreiros (San Martiño)

Oleiros (San Miguel)

Parada (San Tomé)

Pazos (San Martiño)

Piñeiro (San Xiao)

Ponte (San Miguel): Segons el cens municipal de 2011 tenia 175 habitants (95 homes i 80 dones), distribuïts en 10 cossos de les persones, el que representa una caiguda respecte a l'any 2000, quan tenia 187 habitants. El seu nom prové de l'antic pont que servia de pas entre les terres del Deza i de Trasdeza.

Refoxos (San Paio)

Rellas (San Martiño)

Saídres (San Xoán)

Siador (San Miguel)

Silleda (Santa Baia)

Taboada (Santiago)

Vilar (San Martiño)

Xestoso (Santa María)

Séchu Sende

Xosé Luís González Sende, més conegut com a Séchu Sende, nascut a Padrón el 1972, és un escriptor gallec.

Touro

Touro és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca d'Arzúa. Limita amb el riu Ulla, que el separa de Vila de Cruces, al nord amb O Pino, a l'est amb Arzúa, i a l'oest amb Boqueixón.

Vegetació d'Espanya

La vegetació d'Espanya és molt variada, a causa de diversos factors com són: la diversitat del relleu, del clima i la seva latitud. Espanya participa de diferents regions fitogeogràfiques (boreoalpina, eurosiberiana, mediterrània i macaronesiana —aquesta última, representada a Espanya per les Illes Canàries—), cadascuna amb característiques florístiques pròpies resultants en bona part de la interacció de diferents factors abiòtics, tals com el clima, el relleu, el tipus de sòl i el foc (incendis), amb factors biòtics (organismes vius que interactuen amb el mitjà i entre ells).

Clima: és molt variable, la qual cosa repercuteix sobre el cicle biològic de la vegetació, es donen microclimes que tenen vegetació encara més diferent.Relleu: destaca l'altitud, la continentalitat i la seva major o menys proximitat al mar. Es creen així diferents hàbitatsTipus de sòl: cada espècie s'adapta millor a un sòl amb característiques determinades quant a la seva textura, estructura, etc.La vegetació de la península Ibèrica es classifica en quatre grups:

Vegetació de l'Espanya humida: bosc atlàntic típic, amb roure, faig, avellaner, moixera, arç blanc, etc., falgueres, molses, bolets, matolls diversos, etc., així com prats.

Vegetació de ribera: la que es forma a les riberes dels rius a zones baixes o de mitja muntanya, amb arbres com ara àlbers, pollancres, freixes, gatells, oms, salzes, tamarius, aurons blancs, etc. i altres plantes com ara baladre, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc, més les plantes aquàtiques, els joncs, les canyes, etc.

Vegetació de l'Espanya seca: bosc mediterrani, amb arbres com ara l'alzina, l'alzina surera, la carrasca (Quercus rotundifolia), la savina i diferents pins (pi pinyer, pinastre, pi blanc o bord o carrasco, etc.), sotaboscs de ginebre, càdec, boix, bolets, etc, i extensions de garriga o matollars, amb arbustos o matolls (com ara el garric, Quercus coccifera, el llentiscle, el bruc, les estepes: estepa blanca, estepa negra; etc.), incloses matolls aromàtics com ara la farigola, l'espígol, la ginesta o el romaní.

Vegetació de muntanya segons la seva altitud i l'estatge climàtic: amb arbres com ara l'alzina, l'alzina surera, diferents tipus de roures, el castanyer, el bedoll, l'auró blanc, l'auró negre, la moixera de guilla, el teix, la savina turífera, la pinassa, el pi roig, pi negre, i l'avet, arbusts com ara avellaners, margallons, ginebre, ginebró, boix, boix grèvol (que a vegades creix com a arbre), etc, matollars i landes de bàlec, boixerola, neret, nabiu, etc, i prats.

La flora de les illes Canàries, on existeix una vegetació subtropical molt marcada per les diverses altituds: al litoral, palmeres, a l'altitud mitjà, la laurisilva i als cims, el pi canari.A Espanya hi ha 17.804 milions d'arbres i cada any creixen una mitjana de 284 milions més.

Vila (desambiguació)

«Vila» té aquests significats:

Geografia:

Vila, entitat de població, a mig camí entre el poble i la ciutat

Vila closa, aquella protegida per muralles

Vil·la, explotació agrària construïda durant la república romana i l'Imperi Romà

Toponímia:

Vila (Encamp), nucli de població del Principat d'Andorra a la parròquia d'Encamp

Vila (Melgaço), freguesia portuguesa del concelho de Melgaço

La Vila Joiosa (popularment la Vila), municipi de la Marina Baixa, capital de la comarca

Vila-real, municipi de la Plana Baixa

Port Vila (o simplement Vila), capital de Vanuatu

Vila d'Eivissa o simplement Vila, nom popular de la ciutat d'Eivissa

Vila de Cruces, municipi de Galícia, a la província de Pontevedra

Vila do Conde, municipi de Portugal, al districte de Porto

Vila do Porto, municipi de les Açores, capital de l'illa de Santa Maria

Vila Franca de Xira, municipi de Portugal, al districte de Lisboa

Vila Franca do Campo, municipi de les Açores, a l'illa de São Miguel

Vila Nova de Famalicão, municipi de Portugal, al districte de Braga

Vila Nova de Gaia, municipi de Portugal, tocant al riu Douro, a l'altra banda de Porto

Vila Pery, antic nom de la ciutat de Chimoio, a Moçambic

Districte de Vila Pery, antic districte de Moçambic durant l'època portuguesa, actualment província de Manica

Vila Real, municipi de Portugal, capital del districte homònim

Can Vila, diversos indrets

Biografies:

Anton Vila i Sala (Santpedor, província de Barcelona, 1863 - 1936), capellà catòlic, arxiver, historiador, periodista, excursionista, poeta i dinamitzador cultural

Antoni Vila, diversos personatges

Bernat Vila (segle XVI), matemàtic barceloní

David Vila i Ros (Sabadell, Vallès Occidental, 1977), escriptor i dinamitzador lingüístic català

Emiljano Vila

Enrique Vila-Matas, escriptor català en llengua castellana

Hèctor Vila, nom artístic amb què és conegut el cantant català Pere Vilaregut

Jaume Vila Mulet, polític mallorquí

Joan Vila i Cinca, pintor català

Joan Vila i Pujol, dibuixant i il·lustrador català

Jordi Vila i Foruny, industrial i polític català

Josep Vila i Amorós, músic català

Josep Vila Closes, pintor català

Lluís Vila, diversos personatges

Maria Vila i Panadès, actriu catalana

Ramon Vila Capdevila, anarcosindicalista i maquis català, conegut amb el malnom de Cara cremada

Santiago Vila i Vicente o Santi Vila, historiador i polític català

Waldo Vila Gilabert, jugador de pilota valenciana

Miscel·lània:

Vila (Vielha e Mijaran)

Vila (títol)Viccionari

Xosé Neira Vilas

Xosé Neira Vilas (Gres, Vila de Cruces, Pontevedra, 2 de novembre de 1928 - Gres, 27 de novembre de 2015) fou un narrador, assagista, periodista i poeta en gallec. Va emigrar a Buenos Aires el 1949. Allí alternà el treball amb la formació autodidacta, mantenint els seus vincles amb Galícia en els centres de la col·lectivitat gallega emigrant. Es va casar amb l'escriptora cubana Anisia Miranda, filla de gallecs, i es va traslladar a Cuba, on va desenvolupar la seva labor literària. Després de trenta-un anys a l'illa, ja jubilats, van tornar a Galícia en 1994 per a viure a Gres, on van dirigir la Fundación Xosé Neira Vilas i van continuar amb la seva labor cultural i periodística. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Gallega, Doctor Honoris causa per les Universitats de La Corunya i L'Havana, Premi de la Crítica Espanyola (narrativa) i premi de la Crítica Gallega (assaig). Li van ser concedides les medalles Castelao, Pedrón de Honra i Celanova Casa dos Poetes.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.