Urpa

Una urpa és un apèndix corbat i punxegut, que es troba al final d'un peu o d'un dit, en la majoria de mamífers, ocells i alguns rèptils al final del tars. Tanmateix també es fa servir sovint el terme "urpa" per als invertebrats. Algunes formes similars a urpes es troben en artròpodes com coleòpters i aranyes al final de la seva pota. També s'anomena impròpiament urpes als apèndixs de crustacis.

Una urpa està feta de la proteïna queratina. En animals carnívors les urpes serveixen per capturar i retenir les preses però es poden fer servir per altres propòsits com el de grimpar pels arbres.

Les urpes són en realitat ungles però amb la forma esmolada i corbada

Cat claw closeup
Urpa retràctil de gat

Tetràpodes

En un tetràpode, les urpes estan fetes de queratina i consten de dues capes. La capa unguis és l'externa i més dura, feta de fibres de queratina disposades perpendicularment a la direcció de creixement i en capes d'angle oblic. La capa subunguis és la més tova amb grans paral·lels a la direcció de creixement. L'urpa creix cap enfora de la matriu de l'ungla. La unguis creix cap enfora més de pressa que la subunguis i produeix una corba i una part final punxaguda.

Ocells

L'urpa dels ocells de presa serveix principalment per caçar.

Mamífers

L'ungla és més tova que l'urpa una ungla prou forta per suportar pes es diu peülla (com per exemple en els cavalls)

Katzenkralle
Urpa de gat

Les urpes creixen talment com ho fan les ungles i en alguns animals cal anar-les retallant

Primats

L'anatomia de les ungles dels primats consta només de la capa unguis, la subunguis ha desaparegut. Només alguns lemurs tenen urpes de neteja.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urpa Modifica l'enllaç a Wikidata

Aetonyx

Aetonyx ("urpa d'àguila", del grec antic αετος/aëtos, 'àguila'; i ονυξ/onyx, 'urpa') fou el nom donat a unes restes fossilitzades d'un dinosaure del Juràssic inferior que va viure va uns 198 milions d'anys, durant el Hettangià.

Antigament Aetonyx es va classificar com un carnosaure, però des d'aleshores s'ha identificat amb Massospondylus, un prosauròpode. Aetonyx actualment és un nom invàlid.

Albertonykus borealis

Albertonykus borealis ("urpa d'Alberta del nord") és una espècie de dinosaure alvarezsàurid que va viure al Maastrichtià (Cretaci superior). Les seves restes fòssils foren trobades a la formació de Horseshoe Canyon a Alberta, Canadà. Es coneix a partir de restes de les potes anteriors i posteriors de diversos individus.

Anguatib daurat

L'anguatib daurat (Arctocebus aureus), també conegut com a poto daurat, és un primat estrepsirini de la família dels lorísids, que comparteix el gènere amb l'anguatib daurat de Calabar (Arctocebus calabarensis). En conjunt, aquestes dues espècies són conegudes com els potos daurats. El poto daurat viu al Camerun, la República del Congo, Guinea Equatorial i Gabon, on el seu hàbitat més freqüent és la selva, encara que també pot viure a terres de cultiu.

Té un pes que varia entre 266 i 465 grams, una cua vestigial, un dit índex escurçat, una urpa a cada peu, especialitzada en la neteja i una línia blanca al seu rostre. Se'l distingeix del poto daurat de Calabar en bona part per la coloració del seu pelatge, el qual és daurat vermellós a l'esquena i d'un vermell més apagat al ventre. A diferència de l'altra espècie del gènere, el poto daurat no té membrana nictitant.

El poto daurat és una espècie nocturna i arborícola, que viu generalment en branques petites, a entre 5 i 15 metres sobre el terra. La seva dieta està formada en un 85% d'insectes (especially erugues) i un 14% de fruits. El seu comportament alimentari, antidepredador, social i reproductiu és extremadament semblant al del poto daurat de Calabar.

Aonyx

Aonyx ("sense urpes", del prefix a- ["sense"] i onyx ["urpa"]) és un gènere de llúdries que conté dues espècies vivents, la llúdria del Cap i la llúdria d'ungles curtes oriental.

Podria ser parafilètic amb el gènere Lutrogale.

Apocalypto

Apocalypto és una pel·lícula nord-americana dirigida per Mel Gibson l'any 2006. La pel·lícula es va estrenar el 8 de desembre del 2006 als cinemes nord-americans i ben aviat esdevingué un èxit de taquilla.

És una pel·lícula ambientada a les terres maies de Mesoamèrica fa 500 anys, poc abans de la colonització espanyola d'Amèrica. Els diàlegs de la pel·lícula són exclusivament en maia yucatec. Els espectadors que no comprenen l'idioma maia només poden seguir els diàlegs mitjançant subtítols.

Bandera de les Illes Verges Nord-americanes

La bandera de les Illes Verges dels Estats Units, un territori ultramarí sota dependència Americana, és un camp de color blanc en què apareixen les inicials del territori: "V" "I" en color blau, en el centre, l'àguila nord-americà representada en groc amb l'escut de les barres i les estrelles dels Estats Units; en la seva urpa dreta sosté una branca de llorer i en l'esquerra subjecta un grapat de tres fletxes blaves. A més, els colors de la bandera són: groc, el que representa diverses característiques del territori i les flors en groc, els verds que simbolitzen turons, i blanc que representen els núvols i per últim els blaus, que representen les aigües.

Chelemys megalonyx

Chelemys megalonyx és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. És endèmic del centre de Xile. El seu hàbitat natural són els matollars. Està amenaçat per l'impacte de l'agricultura, la viticultura i el pasturatge de bovins sobre el seu medi. El seu nom específic, megalonyx, significa 'urpa grossa' en llatí.

Deinonychus antirrhopus

Deinonychus (del grec δεινος, 'terrible', i ονυξ, 'urpa') és un gènere de dinosaure dromeosàurid carnívor. Se n'ha descrit una única espècie, D. antirrhopus. Aquest dinosaure de 3,4 metres de longitud visqué a principis del Cretaci, entre fa 121 i fa 98,9 milions d'anys. Se n'han trobat fòssils a Montana, Wyoming i Oklahoma, tot i que també s'han trobat dents que podrien pertànyer a Deinonychus tan a l'est com Maryland.

El seu nom genèric vol dir 'urpa terrible' i es refereix a l'urpa particularment gran i en forma de falç que l'animal tenia al segon dit de les potes posteriors, que probablement quedava alçada del terra mentre el dinosaure caminava sobre el tercer i quart dits. S'ha pensat tradicionalment que Deinonychus donava puntades de peu amb aquesta urpa a les seves preses per estripar-les, però proves recents amb reconstruccions de les urpes del dinosaure semblant Velociraptor suggereixen que l'urpa servia per clavar, no per estripar. El seu nom específic, antirrhopus, significa 'contrapès' i es refereix a la visió de John Ostrom sobre la funció de la cua del dinosaure. Com en altres dromeosàurids, les vèrtebres de la cua tenen una sèrie de tendons ossificats i processos ossis sobreallargats. Aquestes característiques semblaven convertir la cua en un rígid contrapès, però un fòssil de l'espècie Velociraptor mongoliensis (IGM 100/986), molt propera, té un esquelet de la cua articulat que queda corbat lateralment en forma de "S" llarga. Això indica que, en vida, l'animal podia moure lateralment la cua amb un alt grau de flexibilitat Tant a la formació de Cloverly com a la d'Antlers, les restes de Deinonychus han estat descobertes en una associació estreta amb les de l'ornitòpode Tenontosaurus. Les dents descobertes a prop de les restes de Tenontosaurus indiquen que aquest dinosaure era caçat, o com a mínim consumit com a carronya, per Deinonychus.

La investigació del paleontòleg John Ostrom sobre Deinonychus a finals de la dècada del 1960 revolucionà el pensament dels científics sobre els dinosaures, engegant el debat sobre si eren de sang calenta o no. Anteriorment, el concepte popular dels dinosaures havia estat el de lents gegants reptilians. Ostrom descrigué ossos lleugers i urpes de caça a les potes, cosa que indicava que es tractava d'un predador actiu i àgil.

Dicrostonyx

Dicrostonyx és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids. Les espècies d'aquest grup es troben a la regió àrtica (Sibèria, Nord del Canadà i Alaska). Si bé aquests animals s'assemblen al lèmming comú en molts aspectes, el gènere Dicrostonyx ja no es classifica en la tribu dels lemminis, car les dades indiquen que els lemminis i les espècies de Dicrostonyx tenen orígens diferents i que les seves similituds són degudes a la convergència evolutiva. El nom genèric Dicrostonyx significa 'urpa forcada' en llatí.

Escut de Mèxic

L'escut de Mèxic, creat arran de la independència el 1821, mostra una àguila daurada devorant una serp que subjecta amb la seva urpa, situada sobre un nopal o figuera de moro. Aquesta varietat mexicana de cactus sorgeix d'un pedestal format pels símbols asteques de la terra i l'aigua, i tot plegat està envoltat per una branca de roure i una de llorer, lligades per una cinta amb els colors de la bandera de Mèxic. Precisament l'escut es troba representat també a la porció central de la bandera mexicana.

Harpagophytum procumbens

L'harpagòfit és una planta herbàcia originària del desert del Kalahari que s'ha utilitzat popularment per la seva acció antiinflamatòria especialment útil en processos inflamatoris crònics.

El nom científic és Harpagophytum procumbens Burc DC. i pertany a la família de les pedaliàcies (Pedileaceae). Tot i això també se la coneix per altres noms: uns de científics com Uncaria procumbens o Harpagophytum burchellii Decne i d'altres de coneixement popular com poden ser Harpagòfit o Urpa del dimoni.

El mot «harpagophytum» fa referència al fruit en forma d'urpa (ja que harpago vol dir ganxo) i el mot “procumbens” ens indica que la tija és reptant (creix en paral·lel amb el terra). El nom popular d'Urpa del dimoni se li va donar, ja que els fruit de l'harpagòfit tenen uns ganxos que serveixen per enganxar-se als pelatges dels animals i així poder disseminar-se, quan aquests s'enganxen a un animal això li provoca un dolor que fa que l'animal salti com si es trobés posseït pel dimoni.

Línia evolutiva de Sneasel

Aquesta línia evolutiva de Pokémon inclou Sneasel i Weavile.

Marzocco (Donatello)

El Marzocco és una escultura executada per Donatello, artista del Renaixement italià, entre 1419 i 1420. Actualment és dipositat al Museu Nazionale del Bargello a Florència. Representa un lleó heràldic de la ciutat de Florència. Donatello va rebre l'encàrrec per part de la República de Florència, amb motiu de la visita a la ciutat del papa Martí V, de l'execució d'una estàtua en pietra serena (pedra grisa), representant un marzocco, figura d'un lleó, símbol de l'orgullós caràcter florentí i que subjecta amb una urpa l'escut d'armes de la ciutat. Es va pensar, per ésser erigit en l'escalinata que conduïa a les habitacions papals de Santa Maria Novella. Més tard en 1810 va ser col·locat a la Piazza della Signoria, per finalment ser reemplaçat per una còpia i portat l'original al museu Bargello. L'escultor va saber donar una gran vivacitat a l'expressió de l'animal heràldic, que es mostra amb majestuositat i orgull a la seva expressió.

Paynomys macronyx

Paynomys macronyx és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a l'Argentina i Xile. Els seus hàbitats naturals són les fagedes i les estepes ecotonal occidentals de Patagònia. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie. El seu nom específic, macronyx, significa 'urpa llarga' en llatí.

Pteropus

Pteropus és un gènere de ratpenats de la família dels pteropòdids, coneguts col·loquialment com a «guineus voladores». Les espècies d'aquest gènere viuen als tròpics, des d'Àfrica fins a Oceania, incloent-hi illes de l'oceà Índic com ara Madagascar. Moltes espècies només es troben a arxipèlags petits i aïllats.

La majoria de ratpenats d'aquest grup són grans i manquen de cua. Presenten una urpa al segon dit de cada ala. Tenen dues dents incisives a cada maxil·lar. Sovint tenen el pelatge de l'esquena clar, a diferència de la part ventral del cos.

Quelat

Un quelat o un segrestant és un compost químic format per un ió metàl·lic lligat per diversos lligams covalents a una estructura heterocíclica de compostos orgànics com aminoàcids, pèptids o polisacàrids.

L'element lligat per un quelat queda impedit de seguir les reaccions químiques que tindria en cas d'estar lliure.

El nom de quelat prové de la paraula grega chele, que significa urpa o pinça (de cranc) i altres crustacis i es refereix a la forma per la qual els ions metàl·lics són empresonats en el compost.

Troodòntids

Els troodòntids (Troodontidae) constitueixen una família de dinosaures teròpodes similars als ocells, com els oviraptòrids i els ornitomímids. Eren relativament petits, amb potes llargues i una urpa corbada en el segon dit, com alguns dromeosaures. Durant la major part del segle XX, els fòssils de troodòntids eren pocs i incomplets i han estat aliats, nombroses vegades, amb molts llinatges de dinosaures. Troballes fòssils més recents d'espècimens complets i articulats (incloent espècimens que preserven plomes, ous i embrions, i juvenils complets), han ajudat a incrementar el coneixement d'aquest grup. Estudis anatòmics, particularment estudis dels troodòntids més primitius, com el Sinovenator, demostren semblances anatòmiques sorprenents amb l'arqueòpterix i amb els dromeosàurids primitius, i demostren que són parents comprenent un clade anomenat Paraves.

Utahraptor

Utahraptor (significa "urpa de Utah") és el gènere més gran conegut de la família de dinosaures teròpodes Dromaeosauridae, i data del Cretaci inferior (fa uns 126 milions d'anys).

Velociraptor

Velociraptor (en llatí, «lladre veloç», «saquejador veloç» o «ocell de presa veloç») és un gènere de dinosaure teròpode dromeosàurid que existí fa aproximadament entre fa 83 i 70 milions d'anys durant el Cretaci superior. Actualment només se'n reconeixen dues espècies, per bé que se n'hi assignaren altres en el passat. L'espècie tipus és V. mongoliensis; se n'han trobat fòssils a Mongòlia Interior i Exterior, al centre d'Àsia. Una segona espècie, V. osmolskae, fou descrita el 2008 a partir de material cranial trobat a la Mongòlia Interior.

A desgrat de ser més petit que altres dromeosàurids com Deinonychus o Achillobator, aquest dinosaure de la mida d'un gall dindi hi compartia molts trets anatòmics. Era un carnívor bípede i emplomallat, amb una cua rígida i llarga, i una gran urpa en forma de falç a cada pota posterior, que es creu que era utilitzada per a matar les seves preses. Es pot distingir Velociraptor d'altres dromeosàurids pel seu crani llarg i baix, amb un musell que apunta cap amunt.

Velociraptor, a vegades abreujat com a «raptor», és un dels gèneres de dinosaure més familiars al gran públic a causa del seu paper prominent a la saga de pel·lícules de dinosaures Parc Juràssic, encara que a les pel·lícules fou presentat molt més gran que no realment era, i sense plomes, a més d'altres imprecisions anatòmiques. També és ben conegut entre els paleontòlegs, amb més d'una dotzena de fòssils descoberts, més que de qualsevol altre dromeosàurid. Un exemplar particularment cèlebre preservà un Velociraptor en ple combat amb un Protoceratops.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.