Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob,[1] a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

12 staemme israels
Mapa de les 12 Tribus d'Israel
Izrael kmeny
Mapa de l'antic Israel
MiddleEast.A2003031.0820.250m
Israel vist des de l'espai
Mosaic Tribes
Mosaic amb els símbols de les 12 Tribus d'Israel
Infotaula de grup humàTribus d'Israel
Mosaic Tribes
Tipus grup social
12 Tribes of Israel Map

Origen

Segons la Santa Bíblia, el patriarca Jacob va tenir dotze fills que emigraren amb el seu pare cap a Egipte:

Les Tribus

En el país d'Egipte, els hebreus es multiplicaren i s'agruparen formant tribus segons l'avantpassat comú. Uns tres-cents anys més tard, quan estaven travessant el desert després d'haver fugit d'Egipte, efectuaren, segons la Bíblia, el primer cens de les tribus. Al cap de quaranta anys, quan arribaren a la Terra promesa de Canaan, i es repartiren la terra entre les diferents tribus. D'aquesta manera, s'establia una divisió genealògica i geogràfica.

Les tribus també s'agrupen segons les anomenades matriarques d'Israel:

Més tard, el poble d'Israel es dividiria en dos:

  • el Regne de Judà, format per les tribus de Benjamí i Judà. Aquest regne fou destruït per Babilònia al segle VI aC.
  • el Regne d'Israel, format per totes les altres. Aquest regne fou conquerit per Assíria i es produí una immigració molt important de colons assiris, que s'anomenarien samaritans. Les deu tribus que formaven aquest regne es dissolgueren lentament, per això sovint se les anomena les 10 tribus perdudes.

Posteriorment, Palestina passaria a ser una província de l'imperi Persa, seria ocupada per Alexandre el Gran, l'imperi Romà, l'Imperi Romà d'Orient, l'Imperi Otomà, l'imperi Britànic i fins a la divisió entre àrabs i jueus de l'actualitat. L'historiador àrab del segle XV Al-Samhudi va anomenar, per exemple, els Banu Qurayza, els Banu Qaynuqa i els Banu Nadir, com a tribus jueves (més aviat clans) que vivien a Medina en temps de Mahoma (segle vii). Eren tribus d'ètnia jueva (es deien descendents d'Aaron) que professaven el judaisme amb algunes tradicions àrabs.

Tribu de Rubèn

Descendien de Rubèn (primogènit de Jacob amb Lia) i els seus fills Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 46.500 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Elissur, fill de Xedeür.

Cap al final de l'Èxode es conta com els rubenites van demanar a Moisès i Eleazar quedar-se a les terres de la Transjordània, bones per al bestiar, i no creuar el riu Jordà amb la resta del poble d'Israel. Moisès acceptà amb la condició que tots els homes aptes per a la guerra ajudessin a les altres tribus durant la conquesta de Canaan.

Així, la tribu de Rubèn s'establí a la riba oriental del Jordà, a la riba del mar Mort, des de la terra de Moab fins a la d'Ammon. Les principals ciutats eren: Hesbon, Dibon, Bamot-Baal, Betbaal-Meon, Jahas, Quedemot, Mefàat, Quiriataim, Sibmà, Sèret-Aixàhar. Fou la tribu més meridional de les de la Transjordània.

En temps de Saül van lluitar contra els agarens, que van caure a les seves mans, i es van establir en les seves tendes per tota la regió oriental de Galaad.

Després de la mort del rei Saül, van ser dels primers a acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta divisió duraria dos anys, quan Ixbóixet fou assassinat i la tribu va acceptar David com a rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salomó, els rubenites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van donar suport a Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Rubèn va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

En temps de la Dinastia israeliana de Menahem, hi havia un príncep rubenita que fou deportat pel rei Teglatfalassar III d'Assíria després d'ocupar Nebo i estendre's fins al riu Eufrates.

Tribu de Simeó

Descendien de Simeó (segon fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Jemuel, Jamín, Ohad, Jaquín, Sóhar i Xaül.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 59.300 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Xelumiel, fill de Surixadai.

En el repartiment de Canaan, els tocà una porció dins de les terres de la tribu de Judà, això és la rodalia de Hassar-Xual, Baalà, Betul, Rimon, entre altres.

Després de la mort del rei Saül, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbóixet fou assassinat. Aleshores David va ser coronat rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salomó, els simeonites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van donar suport a Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Simeó va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

En temps d'Ezequies, rei de Judà, i amb el regne d'Israel ja desaparegut, es van unir les principals famílies de la tribu, sota el comandament dels caps dels principals clans (Meixobab, Jamlec, Joixà, Joel, Jehú, Elioenai, Jaacobà, Jeixohaià, Assaià, Adiel, Issimiel, Benaià i Zizà) i van ocupar les terres de Guedor tot buscant zones amb millors pastures. Van haver de guerrejar contra els camites (descendents de Cam, fill de Noè) i els meünites i els van exterminar. També van saquejar zones dels amalequites i es van assentar al seu territori.

Levites

No són comptats com a tribu, ja que Déu els reservà la tasca especial de ser els sacerdots custodis de l'Arca de l'Aliança i el Temple de Jerusalem. Descendien de Leví (tercer fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Guerxon, Quehat i Merarí.

Eren un total de 22.000 mascles d'un mes en amunt durant el primer cens i com a cap de casa fou nomenat Eleazar, fill d'Aaron.

En el repartiment de la Terra promesa no els van concedir terres, ja que tenien un estatus especial d'entre les tribus. En lloc d'això, els van concedir ciutats pròpies.

El Rei David va fer un cens dels levites durant la construcció del Temple de Jerusalem on es van comptar trenta-vuit mil homes majors de 30 anys.

Noms propis

Tribu de Judà

Descendien de Judà (quart fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Xelà, Zèrah i Fares.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 74.600 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Nahxon, fill d'Amminadab.

S'establí al sud de Canaan, des de Jerusalem fins a tocar d'Egipte i des del Mediterrani fins al mar Mort. Les ciutats més importants eren Hebron, Amman, Jarmut, Laquix, Eter, Ecron, Debir i Jerusalem, entre altres. En aquesta última ciutat, els hebreus van conviure amb els jebusites, que no foren exterminats ni expulsats.

Després de la mort del rei Saül, van coronar nou rei a David. La resta de tribus es van posar de part del fill de Saül, Ixbóixet. Així, David fou nomenat Rei de Judà fins que al cap de dos anys Ixbóixet fou assassinat i quedà com a únic rei d'Israel.

El Rei David va fer un cens de la tribu i va comptar cinc-cents mil homes aptes per a la guerra.

Sota els regnats de David i Salomó van viure amb pau i prosperitat. A la mort del Rei Salomó van veure com les deu tribus del nord es van negar a reconèixer el seu successor legítim, Roboam i van aclamar el general dels exèrcits israelites Jeroboam, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Judà va passar a formar part del Regne de Judà de Roboam.

Noms propis

Tribu de Dan

Descendien de Dan (cinquè fill de Jacob, nascut de l'esclava Bilhà) i el seu fill Huixim.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 62.700 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Ahièzer, fill d'Ammixadai.

En el repartiment de la Terra promesa els tocà una franja entre el riu Jarcon i el mar Mediterrani. Les principals ciutats foren Elon, Timnà, Ecron, Baalat i Lèixem, que van rebatejar com a Lèixem-Dan. Un temps després van fer una incursió armada contra la ciutat de Laix i s'hi van instal·lar.

Després de la mort del rei Saül, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta situació de guerra duraria dos anys, fins que Ixbóixet fou assassinat, llavors el poble va acceptar David com a rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salomó, els danites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van donar suport a Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Dan va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Noms propis

Tribu de Neftalí

Descendien de Neftalí (sisè fill de Jacob, nascut de l'esclava Bilhà) i els seus fills Jahseel, Guní, Jésser i Xil·lem.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 53.400 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Ahirà, fill d'Enan.

Josuè els concedí les terres al nord del mar de Galilea, amb les ciutats de Sidim, Ser, Hammat, Racat o Genesaret i tota la zona on naixia el Jordà.

Després de la mort del rei Saül, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta rivalitat duraria dos anys, quan Ixbóixet fou traït pels seus comandants, morí assassinat i quedà com a únic candidat al tron David, fill de Jessè.

Sota els regnats de David i Salomó van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van donar suport a Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Neftalí va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Tribu de Gad

Descendien de Gad (setè fill de Jacob, nascut de l'esclava Zilpà) i els seus fills Sefon, Haguí, Xuní, Esbon, Erí, Arodí i Arelí.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 45.650 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Eliassaf, fill de Deuel.

Cap al final de l'Èxode es conta com els gadites van demanar a Moisès i Eleazar quedar-se a les terres de la Transjordània, bones per al bestiar, i no creuar el riu Jordà amb la resta del poble d'Israel. Moisès acceptà amb la condició que tots els homes aptes per a la guerra ajudessin a les altres tribus durant la conquesta de Canaan.

Així, la tribu de Gad s'establí al llarg de tota la riba est del Jordà, des de la mar Morta fins a la mar de Galilea. El seu territori va ser Jazer, la meitat del país d'Amon, Aroer, Heixbon, Ramat-Ammispè, Betonim. I a la vall del Jordà les ciutats de: Betaram, Betnimrà, Sucot i Safon.

La tribu de Gad s'establí a la Transjordània, entre la tribu de Rubèn (al sud) i la de Manassès oriental (al nord).

Després de la mort del rei Saül, van ser dels primers a acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbóixet fou assassinat i les tribus van acceptar David com a rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salomó, els gadites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van donar suport a Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Gad va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

En temps de Jeroboam II, van lluitar contra els agarens i, segons la Bíblia, es van apoderar del seu bestiar: cinquanta mil camells, dues-centes cinquanta mil ovelles, dos mil ases i van fer cent mil esclaus.

Tribu d'Aser

Descendien d'Aser (vuitè fill de Jacob, nascut de l'esclava Zilpà) i els seus fills Imnà, Ixvà, Ixví i Berià.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 41.500 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Paguiel, fill d'Ocran.

Després de la conquesta de Canaan, s'establiren a la costa nordcananea de la mar Mediterrània, amb les ciutats d'Helcat, Halí, Beten, Acxaf, Alammèlec, Amad, entre altres. S'estenia des de la ciutat de Tir fins a les terres de la tribu de Zabuló.

Quan es va morir el rei Saül, va fer costat a Galaad i va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta situació duraria els dos anys següents, els que Ixbóixet es va mantenir en vida, després totes les tribus van aclamar David com a rei.

Sota els regnats de David i Salomó van viure amb pau i prosperitat. El cens del temps de David indicava vint-i-sis mil homes aptes per al servei militar. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van recolzar Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu d'Aser va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Tribu d'Issacar

Descendien d'Issacar (novè fill de Jacob, nat de Lia) i els seus fills Tolà, Puvà, Job i Ximron.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 54.400 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Netanel, fill de Suar.

En el repartiment a sorts de la Terra Promesa els fou conedides les terres situades entre el Jordà i el Mont Tabor. Les principals ciutats eren Hafaraim, Xion, Anaharat i Betpassés.

Quan va morir el rei Saül, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquest clima de tensió entre les tribus duraria dos anys, fins que Ixbóixet va morir assassinat. Llavors David fou coronat rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salomó van viure amb pau i prosperitat. En temps del Rei David sumaven vuitanta-set mil guerrers experts. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van recolzar Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu d'Issacar va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Noms propis

Tribu de Zabuló

Descendien de Zabuló (desè fill de Jacob, nat de Lia) i els seus fills Sèred, Elon i Jahleel.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 57.400 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Eliab, fill d'Helon.

Després de la conquesta de Canaan, s'establiren a la regió del Mont Tabor, una zona àrida amb les principals poblacions de Maralà, Catat, Nahalol, Ximron, Iralà i Betlem.

Després de la mort del rei Saül, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbóixet fou assassinat i David va quedar com a únic monarca.

Sota els regnats de David i Salomó van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van recolzar Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Zabuló va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Noms propis

Tribu de Josep

Eren els descendents de Josep i els seus fills Efraïm i Manassès. El patriarca Jacob va donar-li el doble d'herència a Josep després de retrobar-lo, és per això que els seus dos fills van formar la seva pròpia tribu:

Tribu d'Efraïm

Descendien d'Efraïm, fill de Josep (onzè fill de Jacob, nat de Raquel). Josuè formava part de la tribu.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 40.500 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Elixamà, fill d'Ammihud.

En el repartiment de les terres de Canaan van rebre la rodalia de la ciutat de Siló fins al Mont Garizim, tot passant per Janóah, Atarot, Betel, Tanac, Dor, Jericó o Guézer (on van sotmetre com a esclaus als antics pobladors cananeus).

Es van revoltar en temps del jutge Jeftè. Aquest, va posar tropes a les cruïlles dels camins que preguntaven a la gent si era efraïmita, si contestaven que no els feien dir xibòlet i com que els efraïmites deien sibòlet, els reconeixien. Així es va exterminar quaranta-dos mil homes de la tribu.

En morir el rei Saül, i d'acord amb l'altra tribu de la casa de Josep, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta rivalitat violenta entre hebreus va durar dos anys, fins que Ixbóixet fou assassinat i David acceptat per totes les tribus.

Sota els regnats de David i Salomó, els efraïmites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van recolzar Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu d'Efraïm va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Tribu de Manassès

Descendien de Manassès, fill de Josep (onzè fill de Jacob, nat de Raquel).

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 32.200 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Gamliel, fill de Pedahsur.

La divisió

Cap al final de l'Èxode es conta com els rubenites i els gadites van demanar a Moisès i Eleazar quedar-se a les terres de la Transjordània, bones per al bestiar, i no creuar el riu Jordà amb la resta del poble d'Israel. Moisès acceptà amb la condició que tots els homes aptes per a la guerra ajudessin a les altres tribus durant la conquesta de Canaan. Mitja tribu de Manassès també demanà quedar-se al marge oriental del Jordà i Moisès ho acceptà.

Així doncs, Manassès se separaren en dos grups:

Després de la mort del rei Saül, la mitja tribu de Manassès oriental va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. Una mica més tard, l'altra mitja tribu, Manassès occidental, també el va acceptar. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbóixet fou assassinat i David va ser proclamat rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salomó van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van recolzar Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Manassès va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Noms propis

Tribu de Benjamí

Descendien de Benjamí (dotzè fill de Jacob, nat de Raquel) i els seus fills Bela, Bèquer, Aixbel, Guerà, Naaman, Ehí, Roix, Mupim, Hupim i Ard.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 35.400 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Abidan, fill de Guidoní.

Durant el repartiment de Canaan els tocà una porció de terra entre la tribu de Josep i la tribu de Judà, les ciutats de Betel, Bethoron, Jericó, Gabaon i altres. S'estenia fins a la riba del Jordà, prop de la desembocadura al mar Mort.

Al Llibre dels Jutges es conta que una vegada, un levita i la seva esposa es van aturar a dormir a la ciutat benjaminita de Guilbà. Durant la nit, els homes del poble van rodejar la casa, van lligar-lo i van violar repetidament la seva dona fins que va morir. El sacerdot va trossejar la muller en dotze parts i les va enviar a cadascuna de les tribus d'Israel.

Aleshores, es va produir una guerra de tots contra benjamí; 400.000 israelites van atacar 26.700 benjaminites. La tribu de Benjamí va quedar completament arruïnada i arrasada. A més, les altres tribus van prometre's que ningú donaria cap filla en matrimoni a un benjaminita.

Poc després, els israelites, veient que la tribu de Benjamí es perdia, van atacar la població de Javeix, a Galaad, i van assassinar a tothom menys les verges. Després de signar la pau, van donar aquelles joves als benjaminites, que van reconstruir les seves ciutats i van tornar a instal·lar-s'hi.

Quan va morir el primer rei d'Israel, Saül, va acceptar com a nou rei el príncep Ixbóixet, fill de Saül, doncs pertanyia a la seva tribu. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Dos anys després, Ixbóixet va morir assassinat i David va ser rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salomó els benjaminites van viure amb pau i prosperitat. A la mort del Rei Salomó van veure com les deu tribus del nord es van negar a reconèixer el seu successor legítim, Roboam i van aclamar el general dels exèrcits israelites Jeroboam.

La tribu de Benjamí, a diferència de la disputa entre Ixbóixet i David després de la mort de Saül, no es va unir a les altres tribus contra Judà sinó que aquest cop va unir-s'hi passant a formar part del Regne de Judà. Així fou com es consolidà la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobres les altres deu tribus d'Israel).

Noms propis

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tribus d'Israel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «poble d’Israel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2018].
Aaron

Aaron o Aaró —en hebreu אַהֲרֹן בן-עַמְרָם, Ahărōn ben Amrām; en àrab هارون بن عمران, Hārūn ibn ʿImrān— fou, segons la Biblia i l'Alcorà, el germà gran de Moisès i un col·laborador clau per dur el poble hebreu a la terra promesa. Segons una tradició fou rival de Moisès en rebel·lar-se contra aquest, mentre que segons una altra tradició fou el primer summe sacerdot d'Israel.

Beta Israel

Els Beta Israel (hebreu: ביתא ישראל, «casa d'Israel»), també coneguts com a falaixes, són un grup ètnic etiòpic que es distingeix sobretot per practicar certes creences i tradicions del judaisme. Prop del 80% (més de 100.000) viuen actualment a Israel, on hi van emigrar durant els anys 80 i 90 gràcies a la Llei del Retorn de 1950. La seva població actual a Etiòpia s'estima en uns 4.000 individus.

Foren reconeguts el 1975 com a 'descendents de les Tribus d'Israel perdudes', segons una investigació realitzada pel Gran Rabí sefardí Ovadia Yosef. Israel els reconegué aleshores com a 'jueus autèntics', permetent-los poder emigrar a aquest Estat.Israel negocià amb el govern comunista d'Etiòpia per poder traslladar els qui volguessin a territori israelià. Aquesta operació s'anomenà 'Operació Moisès', intervenció que a causa del col·lapse del sistema comunista al poder es complicà més de l'esperat i hagué de ser allargada amb 'l'Operació Josuè', i 'l'Operació Salomó'.

Consell Regional de Menashe

El Consell Regional de Menashe (en hebreu: מועצה אזורית מנשה) (transliterat: Moatza Azorit Menashe) és un consell regional proper a la ciutat de Hadera, al districte de Haifa d'Israel. El nom fou agafat d'una de les dotze tribus d'Israel. El clima plujós de la zona va afavorir l'agricultura, però actualment els habitants dels diferents nuclis de població es dediquen més aviat al comerç i a la indústria. Al consell regional s'hi troben moltes reserves naturals i restes arqueològiques, cosa que fa que cada setmana hi passin desenes de milers de turistes.

Dan

«Dan» té aquests significats:

Bíblia:

Dan (fill de Jacob) era el cinquè fill de Jacob, donà nom a una de les tribus d'Israel.

Una de les tribus d'Israel, vegeu Tribus d'Israel#Tribu de Dan

Ètnia: Dan (grup humà)

Geografia:

Gath-Rimmon antiga ciutat de Palestina.

Gush Dan és l'àrea metropolitana de la ciutat israeliana de Tel Aviv

Art marcial: Dan són els graus dels practicants confirmats. Vegeu Grau (arts marcials)

Llengua: Dan (llengua) és un idioma de Guinea.

comic: Inspector Dan, personatge del còmic català

Arts escèniques: Dan és un paper protagonista femení en una òpera xinesa.Viccionari

Deixeble (cristianisme)

Al cristianisme, el terme deixeble fa referència a un seguidor de Jesús i es troba en el Nou Testament només en els Evangelis i els Fets dels Apòstols. Mentre que Jesús va tenir molts deixebles, va escollir a dotze per representar les tribus d'Israel:

Simó Pere, Andreu, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu (Natanael), Mateu (Leví), Thomas (Dídim), Jaume (fill d'Alfeu), Judes,

Simó (el Zelota) i Judes Iscariot (qui va trair a Jesús). Jesús era el seu Mestre, i després de la seva mort anaren a proclamar el seu missatge al món.

Viccionari

Dèbora

Segons la Bíblia, Dèbora (en hebreu דְּבוֹרָה Dəbôrāh) fou la quarta jutgessa d'Israel i l'única dona que ocupà aquest càrrec.

Després de la mort d'Ehud, Israel fou ocupada per un rei de Canaan, que s'instal·là a Hassor i hi dominà amb mà de ferro durant vint anys.

En aquells temps la jutgessa d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dèbora. Des de casa seva judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel.

Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugés al mont Tabor i l'ocupés amb l'ajut de deu mil individus de les tribus de Zabuló i Neftalí per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es negà a obeir fins que ella els acompanyés, ja que donaria moral a les tropes.

En topar els dos exèrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisserà, que s'escapolí de la batalla i s'amagà a casa d'Hèber, pertanyent als quenites. Resultà que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hèber, Jael, li clavà una estaca i l'assassinà.

Amb la desfeta de l'exèrcit enemic, Israel recuperà la pau i la llibertat.

Elies

Segons la Bíblia, Elies (hebreu: ʔēlijˈjāhū,אֵלִיָּהוּ -forma plena-; hebreu: ʔēlijˈjāh, אֵלִיָּה -forma reduïda-) va ser un dels profetes de l'Antic Testament. Era originari de Galaad. S'oposà al culte a Baal en temps del Rei del Regne d'Israel, Acab, i de Jezabel.

Va predir una sequera molt forta a Israel i ell se'n va anar al torrent de Querit, prop del riu Jordà. En el Primer Llibre dels Reis conta que els corbs li duien pa i carn al matí i a la tarda, i bevia aigua del torrent fins que aquest s'assecà i hagué de marxar del lloc. Aleshores emigrà cap a Sarepta, prop de Sidó.Allà es va hostatjar a casa d'una dona viuda i del seu fill. Al cap d'un temps, l'infant es posà malalt i morí. Elies va endur-se'l a la seva cambra i llavors va ressuscitar el nen.

Al cap de tres anys, Elies es va presentar al rei Acab i va reptar el seu déu, Baal. Al mont Carmel es van reunir 450 profetes pagans i Elies i cada grup va aclamar el seu déu. L'única ofrena que va cremar fou la d'Elies, d'aquesta manera va guanyar milers d'adeptes entre les tribus d'Israel, que van assassinar tots els falsos profetes d'Israel.

En assabentar-se'n la reina Jezabel va ordenar la mort d'Elies però aquest va poder fugir al desert de Judà. Va travessar el desert i va iniciar un camí que el dugué a Damasc, on va coronar rei d'Assíria a Hazael, després va coronar rei del Regne d'Israel a Jehú i finalment va proclamar nou profeta i successor seu a Eliseu.

Elies va assabentar-se que el rei Acab d'Israel havia mort un home just anomenat Nabot i va recriminar-li davant el poble aquell fet.

El successor d'Acab, el rei Ahazià d'Israel va enviar cent homes a detenir-lo però una columna de foc vinguda del cel els va fulminar. Posteriorment van arribar cinquanta soldats més però el comandant de l'escamot es va agenollar davant seu i li va suplicar que l'acompanyés al palau reial. Elies es presentà davant d'Ahazià d'Israel i va recriminar els seus actes.[2 Reis 1]Va viatjar amb el seu deixeble Eliseu per Betel, Jericó i fins al riu Jordà, on Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van travessar-lo a peu eixut.

Per la seva lleialtat a Déu fou ascendit directament al cel. Mentre estava caminant amb Eliseu, va descendir del cel un carro amb cavalls de foc que els separà i s'endugué Elies cap al cel.[2 Reis 2:1-18]

Filisteu

Els filisteus (en hebreu: פלשתים felistim, en àrab : فلستيون falistiun ) van ser un poble que va envair la costa meridional de Canaan al voltant de l'època de l'arribada de les tribus d'Israel.

Issacar

Segons el Gènesi, Issacar (en hebreu יששכר בן-יַעֲקֹב Yiśśâkār ben Yahăqōb) és el novè dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Lia. Fou el patriarca de la Tribu d'Issacar, una de les tribus d'Israel.Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Quan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà es toparen amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte. Issacar morí a l'edat de 122 anys.

Segons el Gènesi, els seus fills foren Tolà, Puvà, Job i Ximron.

Segons el Llibre de Jasher, Issacar es casà amb Arida i tingué diversos fills:

Tolà, (del qual van ser comptats en temps de David, vint-i-dos mil sis-cents guerrers valents) que fou pare de:

Uzí, pare de:

Izrahià, (els descendents del qual sumaven trenta-sis mil homes en temps del Rei David), fou pare de:

Micael

Obadià

Joel

Ixià

Refaià

Jeriel

Jahmai

Ibsan

Xemuel

Puvà o Puà

Job o Jaixub

Ximron

Jacob

Jacob és un patriarca de la Bíblia.

Josuè

Segons la Bíblia, Josuè, fill de Nun, fou el successor de Moisès com a guia del poble d'Israel, els dirigí en la conquesta de la Terra promesa després de la sortida d'Egipte i de quaranta anys vivint al desert.

Jutge d'Israel

Un jutge d'Israel era un líder bíblic escollit per dirigir el poble d'Israel entre la conquesta de la Terra Promesa per Josuè i la coronació del primer rei d'Israel, Saül. Aquest jutges no tenien res a veure amb els actuals jutges, eren els líders del poble d'Israel, prenien totes les decisions i tenien els poders executiu i judicial. El legislatiu no el posseïen perquè seguien al peu de la lletra les lleis dictades per Moisès.

Els jutges d'Israel eren figures molt similars als reis de les diferents nacions del Pròxim Orient dels temps bíblics, però els jutges no eren hereditaris ni escollits en una votació. Era l'aclamació del poble i l'acord entre les tribus d'Israel qui nomenava un jutge.

Lia

Segons el Gènesi, Lia (en hebreu לֵאָה בת-לָבָן Lēāh bat Lāvān) fou la primera esposa del patriarca Jacob i mare de sis dels dotze futurs caps de les tribus d'Israel i de l'única filla del patriarca.

Lia era la filla gran de Laban, un terratinent d'Aram-Naharaim (Mesopotàmia). Un dia el seu pare acollí Jacob, un cosí de Lia que venia de Canaan perquè s'amagava del seu germà gran Esaú, qui volia assassinar-lo. El jove s'instal·là a casa seva i de seguida s'enamorà de Raquel, la germana petita de Lia.

Va demanar la mà de la noia però Laban, seguint la tradició, va dir-li que primer havia de casar la filla gran. Així fou com Jacob va passar un total de catorze anys treballant per a Laban; després de set anys li fou concedida la mà de Lia i set anys més tard, la de Raquel.

Durant els primers anys de matrimoni, Lia va donar-li a Jacob quatre fills:

Rubèn, el primogènit

Simeó, el segon fill

Leví, futur cap dels sacerdots d'Israel

Judà, futur líder d'IsraelJacob va allitar-se amb l'esclava de Lia, Zilpà, que va engendrar dos fills. Segons la llei, aquests dos fills també eren de Lia:

Gad

AserPoc després, Lia va quedar prenyada de nou i va donar a llum tres fills més:

Issacar

Zabuló

Dina, l'única fillaAmb el temps, la família de Laban va enemistar-se amb la de Jacob, que decidí marxar cap a Siquem (Canaan). Un dia la seva filla Dina fou raptada pel príncep local, que la va violar. A continuació, el pare del violador anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep així com donà les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els germans i germanastres de Dina els digueren al canaaneus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Així, tota la població fou circumcidada. Dos dies més tard, però, Simeó i Leví entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Així que se n'assabentà, Jacob manà desfer el campament i marxar de Siquem per evitar una guerra venjativa.

Van viure un temps prop de Betlem, on va morir la seva germana Raquel, fins que van traslladar-se a Hebron, a la casa d'Isaac, sogre de Lia. Anys més tard, els fills de Jacob tornaven de pasturar els ramats i explicaren que una fera havia matat Josep, fill del patriarca i Raquel. Jacob va perdre les ganes de viure i es va quedar molt trist.

Passaren els anys i arribaren temps de sequera i fam, aleshores, Jacob envià els seus fills a Egipte per comprar provisions. Quan van tornar, van penedir-se davant del seu pare i li van explicar tota la veritat sobre el seu germà Josep; l'havien venut a un mercader d'esclaus ismaelita i, després de diverses aventures, s'havia convertit en regent d'Egipte. També li explicaren que Josep els havia demanat que s'instal·lessin al delta del Nil, on hi havia aliments per a tothom.

Així fou com tota la família emigrà cap a Egipte. Setanta anys després, Lia va enviudar i va tornar a Canaan per enterrar les despulles del seu espòs a la Tomba dels Patriarques, prop de la ciutat d'Hebron. Finalment, quan ella va morir, es va complir la seva voluntat i fou enterrada juntament amb el seu marit.

Manassès, fill de Josep

En l'Antic Testament, Manassès (en hebreu מְנַשֶּׁה בן-יוֹסֵף Mənasseh ben Yôsēp) és el primogènit de Safenat-Panèah (el nom egipci de Josep, fill del patriarca Jacob) i la noble egípcia Assenat.

Abans de morir, el seu avi Jacob el beneí com a cap d'una de les futures tribus d'Israel, la tribu de Manassès.

Agafà una concubina canaanea amb qui infantà:

Asriel

Maquir

Regne d'Israel

El Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) d'acord amb la Bíblia, fou el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un successor seu amb el títol de rei, sembla que a la segona meitat del segle XI aC.

Saül

Saül (en hebreu שאול בן-קיש Sha'ul ben Qysh) va ser, segons els Llibres de Samuel de la Bíblia, el primer dels reis d'Israel. La seva història apareix en el Primer llibre de Samuel, a partir del capítol 9.

Shevit

Shevit (en hebreu: ) (en català: el setè any") és el cinquè tractat de l'ordre Zeraïm (en català: "llavors") de la Mixnà i del Talmud.Analitza totes les lleis sobre la pràctica de deixar la terra en repòs en el setè any del cicle agrícola, les lleis dels productes de la Shemità (el producte d'aquest setè any, l'any sabàtic de la Terra) i la condonació dels deutes.També s'analitza el 50è any, conegut com a HaYovel, l'any del Jubileu, on tots els esclaus han de ser posats en llibertat, i totes les terres han de ser retornades al propietari original de l'època de Josuè, quan la Terra d'Israel va ser dividida entre les Tribus d'Israel. Aquest tractat té moltes aplicacions en l'actualitat a Israel, on la pràctica de la Shemità és encara avui complerta. De setembre de 2007 fins a setembre de 2008 va ser un any de Shemità. El període anterior va ser entre 2000 i 2001.

Terra d'Israel

La Terra d'Israel (en hebreu: ארץ ישראל) (transliterat: Eretz Israel) és segons la Bíblia, la regió que va prometre יהוה (Jehovà / Elohim / Déu) a la família d'Abraham, Isaac i Jacob. Ismael era el fill d'Abraham i d'Agar. Isaac era el fill d'Abraham i de Sara. Abraham va estar a punt de sacrificar al seu fill Isaac en el Mont Moriah. Jacob era el patriarca de les dotze Tribus d'Israel. Josep va ser venut com a esclau i portat al país d'Egipte (Misraim), anys després els seus germans varen anar a viure a Egipte, allà van ser esclavitzats pel Faraó. Quan els israelians van sortir del país d'Egipte, guiats pel profeta Moisès, varen rebre la Torà al Mont Sinaí, aleshores van estar vivint en el desert quaranta anys, fins que finalment van arribar al país de Canaan, Moisès va morir abans de poder entrar a la Terra Promesa. Després d'arribar al país de Canaan, sent guiats ara per Josuè, els israelites varen conquerir la ciutat de Jericó, anys després varen fundar el Regne d'Israel, i van construir un Temple, a Jerusalem. Cal no confondre l'antic regne bíblic amb el modern Estat d'Israel. La promesa feta a Abraham és vàlida no tan sols per al poble jueu, sinó també per als cristians (Gàlates 3:28).

Tetramorf

Un tetramorf (del grec τετρα, tetra, «quatre»", i μορφη, morfe, «forma») és una representació iconogràfica composta per quatre elements.

La més estesa d'aquestes representacions és la cristiana, que identifica els quatre elements amb els Quatre Evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.Les fonts d'aquesta iconografia cristiana es remunten a l'Antic Testament, al llibre del profeta Ezequiel el qual descriu en una de les seves visions quatre criatures alades d'aparença humana, una amb la cara d'home, l'altra amb la cara semblant a un lleó, la següent amb aspecte de toro i l'última amb aspecte d'àguila (Ezequiel, 1:5-14).

Al Nou Testament un passatge del llibre de l'Apocalipsi (Apocalipsi, 4:6-9) i al Llibre d'Ezequiel (Ezequiel, 1:4-12) descriuen quatre éssers que envolten el tron del Pantocràtor: "quatre vivents plens d’ulls davant i darrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron".

A partir de les interpretacions de Sant Ireneu (segle ii) i de Sant Jeroni (segles IV-V) en el seu comentari al llibre d'Ezequiel, aquests quatre éssers vivents han estat identificats amb els autors dels quatre evangelis canònics:

L'àngel, o l'home alat s'associa a Mateu, ja que el seu Evangeli comença fent un repàs a la genealogia de Crist, el Fill de l'Home. Representa també l'amor diví, enviat als humans amb els seus àngels (missatgers)

El lleó s'identifica amb Marc (evangelista), perquè el seu Evangeli comença parlant de Joan Baptista, Veu que clama al desert, l'esmentada veu seria com la del lleó, un animal que s'associa també la força i la noblesa, atributs de Jesús

El bou seria Lluc, ja que el seu Evangeli comença parlant del sacrifici que va fer Zacaries a Déu i, en el bestiari popular, el bou és el signe del sacrifici.

L'àliga ha estat associada a la figura de Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic dels quatre i per tant el que s'eleva sobre els altres en saviesa.El tetramorf és un tema molt habitual en l'art cristià, especialment en el d'època medieval, romànic i gòtic. Rarament es representa de forma autònoma, si no que habitualment es troba envoltant la representació de la Maiestas Domini en llocs preeminents de les portades de les esglésies, absis, cúpules, altars, llibres manuscrits, etc. També és habitual trobar-lo als quatre extrems dels braços de les creus monumentals o d'argenteria, complementant simbòlicament la representació de Crist crucificat.

El Tetramorf en el Llibre de Durrow (Trinity College)

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.