Tractat d'Alcaçovas

El Tractat d'Alcaçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó, i Sicília,[1] signat a la localitat portuguesa d'Alcaçovas el 4 de setembre de 1479 i entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480. Mitjançant aquest tractat:

« [...]Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesión e casi posesión en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera, Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora están descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos términos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e príncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma, Fuerteventura, La Gomera, el Hierro, la Graciosa, la Gran Canaria, Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y León e los reinos de Aragón e de Sicilia »
— Detall del tractat
Infotaula d'esdevenimentTractat d'Alcaçovas
Alcaçovas1
Pregó del tractat llegit a Sevilla
Tipus Tractat de pau
Data signatura 4 de setembre de 1479
Entrada en vigor 6 de març de 1480
Localització Alcáçovas, Regne de Portugal
Signatari Aragó Corona d'Aragó
Castella Corona de Castella
Portugal Regne de Portugal
Condició Ratificació a Toledo pels Reis Catòlics

Vegeu també

Notes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat d'Alcaçovas Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. (...)dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia(...)
  2. El signen Isabel i Fernando representant ambdues Corones: Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia...
6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 300 dies per finalitzar l'any.

Aeterni regis

La butlla aeterni registres va ser atorgada pel papa Sixt IV amb data de 21 de juny de 1481. Aquesta butlla va confirmar la validesa la butlla Romanus pontifex de 1455; la butlla Inter Caetera de 1456 i l'article 8 del Tractat d'Alcaçovas (1479), el qual establia el repartiment dels territoris de l'Atlàntic entre els regnes de Portugal i Castella després de la Segona Guerra de Successió castellana. El manuscrit original de la butlla promulgada és als Arxius Nacionals de Lisboa.

Alcaçovas

Alcaçovas és una freguesia del concelho (municipi) portuguès de Viana do Alentejo, famosa pel Tractat d'Alcaçovas signat el 4 de setembre de 1479 entre els representants dels Reis Catòlics i d'Alfons V de Portugal.Citada ja als itineraris romans, el nom probablement prové de l'àrab alcassaba, recinte fortificat. El 1271 rebé la categoria de vila i el 1290 es convertí en residència reial. Fins a 1836, tingué municipi propi. Per altra banda, el 1973 fou escenari de les reunions clandestines de militars que desembocaren en la Revolució dels clavells de 1974. Té uns dos milers d'habitants i una superfície de 268 km², que és gairebé el 70% de tot el municipi. Hi ha indústria del suro, d'oli i de sonalls, que hi són tradicionals.

Azemmour

Azemmur o Azammur; en francès, Azemmour; en castellà i portuguès, Azamor; en àrab, أزمور, és una vila de la costa atlàntica del Marroc, a uns 75 km al sud-oest de Casablanca i uns 10 km al nord-est d'Al-Djidida (Mazagan), situada a la riba esquerra del uadi Umm Rabi (Oumm er-Rbia), que es troba a prop de la seva desembocadura. Forma part de la província d'El Jadida de la regió de Casablanca-Settat. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 40.920 persones.El 1953, tenia 15.000 habitants i vers el 2004 n'eren uns 40.000. El seu nom deriva del berber "asemmúr" que vol dir 'olivera del camp'. El seu recurs principal és la pesca, i n'és la temporada principal de desembre a març. Actualment, la seva platja és visitada per alguns turistes. El seu patró és el santó Mulay Abu Shuayb, molt anomenat al Marroc.

La seva història és força desconeguda. Se sap que els castellans hi van fer algunes incursions abans del 1480, quan el tractat amb Portugal, conegut com a tractat d'Alcaçovas, fou ratificat a Toledo i va deixar en mans dels portuguesos la costa atlàntica marroquina. El 1486, la vila estava sota sobirania del rei Joan II de Portugal (1481-1495), però no estava ocupada militarment sinó que els caps locals s'hi havien sotmès voluntàriament; aquesta sobirania fou confirmada per un tractat del 1497, en què s'establí el pagament d'un tribut de 10.000 savéis cada any.

Després del 1506, un partit dels caps berbers locals va demanar-ne a Portugal l'ocupació efectiva, que el rei Manuel I l'Afortunat (1495-1521) va intentar el 1508 per mitjà d'una esquadra dirigida per João de Meneses, però va fracassar per l'oposició d'una altra facció local. El 1513, el cap local d'Azemor, Mulay Zayam, va refusar el pagament del tribut, i el rei portuguès va enviar una flota ben equipada de 500 vaixells i 15.000 soldats dirigida pel duc Jaume de Bragança. El 28 i 29 d'agost, els portuguesos van desembarcar prop de la ciutat i van derrotar les forces enemigues al voltant del port. Entre els soldats portuguesos, hi havia Fernão de Magalhanes, descobridor posteriorment de l'estret que porta el seu nom, que va perdre el cavall en una escaramussa. L'1 de setembre del 1513, les forces del duc va ocupar finalment el port sense trobar resistència a l'interior. Unes fortificacions consistents en un circuit emmurallat (que es conserva) hi foren construïdes per defensar la ciutat dels atacs de les tribus hostils.

El 12 de març del 1541, els musulmans van ocupar Santa Cruz do Cabo de Gué. Ja les dificultats d'abastiment i el cost que suposava havien fet pensar al rei Joan III de Portugal (1521-1557) la conveniència d'evacuar algunes de les places de Berberia, i ara va donar l'ordre d'abandonar Azemor i Safi, que es va complir a finals d'octubre del 1541 (dia 30), i es concentraren les forces portugueses a Mazagan. Llavors, n'esdevingué un centre de la guerra santa, especialment contra la veïna Mazagan. Probablement, d'aquesta ciutat era Estebanico de Azemor, un negre marroquí que va participar de manera destacada en l'expedició d'exploració de Cabeza de Vaca pel territori dels moderns Estats Units (1528-1536).

El 30 de juny del 1908 fou ocupada pels francesos.

Beatriu d'Aveiro

Beatriu d'Aveiro o Beatriu de Portugal i de Bragança (1430-1506) fou infanta de Portugal. Era filla de l'infant Joan (quart fill de Joan I i de Felipa de Lancaster) i de la seva esposa Isabel de Barcelos, filla d'Alfons I de Bragança. Era, per tant, tia d'Isabel la Catòlica. Es va casar amb el seu primer-germà, l'infant Ferran, duc de Beja i de Viseu, germà petit d'Alfons V de Portugal, amb qui va tenir nou fills, dels quals cinc arribaren a l'edat adulta:

Joan (1448-1472), successor del seu pare en el domini patrimonail, sota el nom de Joan I

Diego (1450-1484), successor del seu germà gran sota el nom de Diego I, fou assassinat

Eduard

Dionisi

Simon

Elionor (1458-1525), casada amb el seu cosí el rei Joan II

Isabel (1459-1521), casada amb el duc Ferran II de Bragança

Manuel I de Portugal (1469-1521), rei de Portugal amb el nom de Manuel I

CatalinaBeatriu era, a més, la besnéta de Pere I de Portugal, de Nuno Álvares Pereira i de Joan de Gant, duc de Lancaster.

Va tenir un paper actiu en la política dels regnats d'Alfons V, Joan II i Manuel I. Va ajudar a concretar les paus amb Castella trobant-se personalment amb Isabel la Catòlica, esdeveniment que portaria a la signatura del tractat d'Alcaçovas e Terçarias de Moura. Va ser també preponderant en la gestió de l'orde de Santiago actuant com a tutora del seu fill Diego.

Butlla menor Inter Caetera de 1493

La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny. El seu text coincideix en gran part amb el del Breu Inter Caetera del 3 de maig de 1493, anterior a ella i que probablement va ser considerat insuficient pels Reis Catòlics.La novetat més important que va introduir aquesta butlla va ser la definició d'un meridià a l'oest del qual totes les terres "trobades i per trobar" pertanyerien al regne de Castella i Lleó. Això va suposar un canvi molt favorable per als Reis Catòlics respecte al Breu Inter Caetera, el qual havia estipulat que pertanyerien a la corona castellana només les terres que fossin descobertes per navegants castellans. Altres afegits menors van ser una referència més clara a terres continentals i unes paraules d'elogi a Colom.Aquesta butlla no esmenta en cap moment al Regne de Portugal i sols fa referència a la resta dels estats de l'època a l'indicar que quedarien exclosos de la possessió castellana els territoris que ja pertanyen a algun príncep cristià a 25 de desembre de 1492.El manuscrit original de la butlla promulgada es troba a l'Arxiu General d'Índies de Sevilla.

Butlles alexandrines

Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Van ser quatre documents: el breu Inter Caetera, la butlla menor també anomenada Inter Caetera, que és la més coneguda i la que esmenta per primera vegada una línia de demarcació a l'Atlàntic, la butlla menor Eximiae devotionis i la butlla Dudum siquidem.

Cacheu

Cacheu és una vila i un sector de Guinea Bissau, capital de la regió de Cacheu. Té una superfície 1.004 kilòmetres quadrats.En 2008 comptava amb una població de 21.507 habitants, dels quals 9.849 viuen al nucli urbà. Es troba a la riba esquerra del riu Cacheu, a l'extremitat nord-oest del país. Antigament fou la capital de la colònia de Guinea Portuguesa. La seva població el 2008 era de 9.849 habitants.

Cap Verd

Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica. La capital és Praia i la ciutat principal és Mindelo.

Ceuta

Ceuta (en àrab سبتة, Sabta) és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma per la constitució espanyola de 1978. La ciutat antiga és situada al centre de l'istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s'ha estès al voltant d'una àmplia badia.

La ciutat de Ceuta és reclamada pel Marroc com a part del seu territori nacional.

Elmina

Elmina és una ciutat de Ghana, capital del districte de Komenda-Edina-Eguafo-Abirem a la costa sud de Sud de Ghana, Regió Central, situada en una badia orientada al sud a la costa de l'Oceà Atlàntic de Ghana, a 12 km a l'oest de Cape Coast. Elmina fou el primer assentament europeu a l'Àfrica occidental i té una població de 33.576 habitants (2012).

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479- 1516), rei de Castella (1474 - 1504), de Sardenya (1479 - 1516), de Nàpols (1504 - 1516), regent de Castella (1507 - 1516) i rei de Navarra (1512 - 1515).

Guerra de Successió de Castella

La Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d’aquesta. El conflicte caldria situar-lo entre el 1475 i el 1479, i els seus actors foren Joana la Beltraneja, filla del fallit monarca Enric IV de Castella, més conegut com a “l’Impotent”, contra els partidaris d’Isabel, germanastra del fallit rei. La guerra va tenir un marcat caràcter internacional perquè Isabel estava casada amb Ferran, el successor posterior d’Aragó, i Joana, per la seva banda, va casar-se amb el rei Alfons V de Portugal. França també hi va intervenir donant suport a Portugal per tal d’evitar el triomf d’Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló.

Isabel d'Aragó i de Castella

Isabel d'Aragó i de Castella (Dueñas, Palència, 1470 - Saragossa, 1498 ) fou infanta de Castella, princesa d'Aragó i reina consort de Portugal (1497-1498). Era filla gran del rei d'Aragó Ferran el Catòlic i la reina de Castella Isabel la Catòlica.

Joana la Beltraneja

Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola. El fonament jurídic de la seva condició política es basa d'una banda en el Tractat d'Alcaçovas i el Tractat de Tordesillas, i de l'altra en la donació pontifícia feta pel Papa Alexandre VI -Roderic de Borja- en les Butlles Alexandrines a favor dels Reis Catòlics.

Safi

Safi (en àrab, آسفي, berber ⴰⵙⴼⵉ, Asfi), contracció d' Asafi; en portuguès, Safim) és una ciutat del Marroc situada al litoral atlàntic, al sud d'Al-Djadida. És la capital de la regió Doukkala-Abda poblada per les tribus Abda i Ahmar.

Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750)

El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat per Ferran VI d'Espanya i Joan V de Portugal el 13 de gener de 1750 a la ciutat de Madrid en el qual es van definir els límits entre les seves respectives colònies a Amèrica del Sud. Aquest tractat s'emmarca en la successió de tractats de límits signats entre Espanya i el Regne de Portugal des de mitjans del segle XV amb el Tractat d'Alcaçovas. Així mateix, el tractat, basat en el principi de dret romà Uti possidetis, ita possideatis (en català: "qui posseïx de fet, ha de posseir de dret"), va ampliar els dominis de Portugal deixant els límits de Brasil pràcticament en el seu estat actual.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.