Tirint

Tirint o Tirins fou una de les més antigues ciutats gregues, situada a la plana d'Argòlida, a la via cap a Epidaure. Habitada des del tercer mil·lenni, en l'època micènica estava fortificada i, de les seves muralles, Pausànias (segle II) arribà a dir que causaven la mateixa admiració que les piràmides d'Egipte.

El seu nom s'atribueix per la mitologia a Tiryns, fill d'Argos, i la seva fundació a Pretos. Megapentes, fill de Pretos, la va cedir a Perseu, que la va transmetre al seu descendent, Electrió. La filla d'aquest, Alcmena, es va casar amb Amfitrió, que fou coronat rei de Tirint, però en fou expulsat per Estènel, rei d'Argos; però el seu fill Hèracles va recuperar la ciutat.

Es tracta d'una ciutat dels aqueus, que la van conservar després de la conquesta del Peloponès pels doris. Tirint suposava un perill per a la veïna Argos, dominada pels doris. Cleomenes va derrotar els argius, però els esclaus de Cleomenes van prendre possessió de Tirint i la van dominar per molts anys. En la guerra contra Pèrsia Tirint, va enviar un contingent que va lluitar a Platea. Després, la ciutat fou conquerida per Argos, probablement al mateix temps que Micenes, vers el 469 aC, i la ciutat baixa fou destruïda, la ciutadella desmantellada (la ciutadella tenia el nom de Licymna) i els habitants expulsats cap a Epidaur i Halieis, i els que no van marxar foren enviats a Argos, i quedà la ciutat despoblada.

BurchtTiryns2
Mapa de Tirint

Es conserven les seves ruïnes al lloc anomenat Paleó Anapli. L'acròpoli fou excavada des del 1884 per Shliemann. Les muralles, de les quals es conserva una part, són de tècnica ciclòpia i estan datades vers el 1400 aC, amb una reconstrucció vers el 1200 aC i formaven un oval d'uns 300 metres de llarg per 60 i 100 d'ample. Queden restes del propileus, el mègaron o palau reial i alguna altra construcció.

Coord.: 37° 35′ 58″ N, 22° 47′ 59″ E / 37.59944°N,22.79972°E

Tiryns general view
Vista general del jaciment arqueològic de Tirint
Acrísios

Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.

Era nét de Linceu i besnét de Dànau. Son germà bessó fou Pretos. Els nens revivien l'odi mutu que es tenien els seus avis, Dànau i Egipte, i ja es barallaven al ventre de sa mare. Es van declarar la guerra l'un a l'altre per esbrinar a qui pertanya el regne d'Argos que el seu pare els va llegar en morir. Durant aquella guerra, les tradicions expliquen que es va inventar l'ús de l'escut circular, que després va tenir molt d'èxit en l'art militar. Després d'una dura lluita, va vèncer Acrisi, que va expulsar al seu germà. Pretos es refugià a Lícia, on es va casar amb la filla del rei Iòbates, Estenebea. Iòbates, amb un exèrcit lici, va portar Pretos a l'Argòlida i li va cedir Tirint, que els ciclops havien fortificat amb muralles construïdes amb enormes blocs de pedra. Els dos germans van signar aleshores un pacte, on deia que Acrisi regnaria a Argos i Pretos a Tirint. El regne de l'Argòlida quedà dividit en dues parts.

Acrisi tenia una filla, Dànae, que havia tingut dels seu matrimoni amb Eurídice, filla de Lacedèmon. Però desitjava un fill, i anà a consultar l'oracle, que li va vaticinar que la seva filla tindria un fill, però que aquest nen mataria el seu avi. Per impedir el compliment de la profecia, Acrisi va construir una cambra subterrània de bronze on va tancar la seva filla Dànae, i hi va posar una bona guàrdia. Però això no va impedir que la noia fos seduïda. Segons unes versions va ser el seu oncle Pretos. Segons unes altres (la majoria), va ser el mateix Zeus, en forma de pluja d'or, que va caure sobre la noia per una escletxa del sostre. El fill de Dànae era Perseu. Quan Acrisi va saber que Dànae havia estat seduïda, agafà la seva filla i el nadó i els tancà en un cofre que va llençar al mar. Però Dictis els va recollir a la platja de Sèrifos.

Perseu, després d'haver tingut moltes aventures, va voler conèixer el seu avi Acrisi, i tornà a Argos acompanyat de la seva mare i de la seva esposa Andròmeda. Acrisi, quan ho va saber, va tenir por que es complís l'oracle, i va marxar a Larissa, al país dels pelasgs, a Tessàlia, a un punt tant lluny de Sèfiros com d'Argos, i apartat del camí que unia els dos llocs. Però a Larissa, el rei Teutàmides celebrava uns Jocs Fúnebres en honor del seu pare, i Perseu s'hi va presentar per competir. Quan llençava el disc, es va aixecar un vent huracanat que el va desviar i el va fer anar al cap d'Acrisi, que morí a l'acte. Perseu, al veure que l'oracle s'havia acomplit, va enterrar Acrisi als afores de la ciutat i tornà a Argos.

Eurípides diu que Acrísios fou el fundador de l'amfictionia dèlfica però Estrabó pensa que va existir abans del seu temps.

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Heracles. Pertany al llinatge de Perseu.

D'una bellesa notable, va acordar amb Amfitrió, el seu espòs, que no consumaria el matrimoni fins que hagués dut a terme una venjança. Alcmena havia sabut que els seus germans havien mort lluitant en una batalla contra els pirates tafis i li va demanar a Amfitrió que els vengés. Alcmena va viure a Tebes, acollida per Creont, quan va ser exiliada amb Anfitrió. Aquest va matar accidentalment al seu sogre quan, per desviar una vaca furiosa va llençar un bastó que es va desviar i li va caure al cap. Llavors el germà del difunt, Estènel, els va desterrar. Un dia, Amfitrió va marxar a lluitar contra els tafis i Zeus, que la desitjava, es va unir amb Alcmena. Per fer-ho va adoptar la forma d'Amfitrió, perquè coneixia la virtut de la noia. Segons una tradició, Zeus va fer que la nit es perllongués durant tres dies sencers, per poder estar més temps amb ella, i li va dir a Hèlios que no sortís fins que no hagués passat tot aquell temps. Al tornar Amfitrió, es va sorprendre del poc cas que n'hi va fer la seva esposa, i va començar a relatar-li la campanya i que havia acomplert la venjança. Alcmena li va dir que en coneixia els detalls. Amfitrió, sorprès, va consultar Tirèsias, i l'endeví li va revelar el seu gloriós infortuni. Alcmena va concebre dos bessons, un Hèracles, fill de Zeus, i l'altre Íficles, fill d'Amfitrió. Es diu que Alcmena va ser la darrera mortal que es va unir amb Zeus. Amfitrió va pensar en castigar la seva dona quan va saber que l'havia enganyat amb el déu, i la va voler cremar. A l'encendre la foguera, una pluja fortíssima va apagar el foc, i Amfitrió va entendre el que l'hi deien els déus. Va perdonar Alcmena.

Quan s'apropava el moment del part, Hera, gelosa de la seva rival, va intentar perllongar-lo tant com va poder, ja que era la deessa que els facilitava. Alcmena, temerosa de la gelosia de la deessa, va abandonar Hèracles només néixer als afores de Tebes. Però Atenea el recuperà i convencé a Hera perquè l'hi tornés.

Més endavant, quan Alcmena va enviudar, va acompanyar el seu fill, quan l'heroi, junt amb el seu germà Íficles i el fill d'aquest, Iolau, va voler tornat a Tirint, la seva pàtria d'origen, quan ja havia acabat els seus Treballs. Però Euristeu ho va impedir. Quan Hèracles va morir, Alcmena era a Tirint, amb una part dels seus néts (els altres eren a Corint i a Traquis). Va ser expulsada per Euristeu d'aquella ciutat. Euristeu va aconseguir també que Ceix, el rei de Traquis, fes el mateix amb els descendents de l'heroi que eren als seus dominis. Tots van marxar a Atenes, on van trobar protecció. Els atenesos van negar-se a les peticions d'Euristeu d'expulsar de la seva ciutat els descendents d'Hèracles, i va esclatar una guerra en la qual va morir Euristeu. Van entregar el seu cap a Alcmena, que li va treure els ulls amb un fus de cosir. Després s'establí a Tebes amb els heràclides i allà va morir a una edat avançada. Després de morta, segons Antoní Liberal, Zeus va enviar Hermes a buscar el seu cos per a portar-lo a les illes dels Benaurats, i casar-la amb Radamant. Hermes ho va fer així, va agafar el cos d'Alcmena i en el seu lloc hi posà una pedra. Els Heràclides, que transportaven el cos per enterrar-lo, van trobar que la caixa pesava molt. Quan la van obir van trobar la pedra i la van plantar en el bosc sagrat on hi ha l'heròon d'Alcmena a Tebes. Segons una altra versió, va ser conduïda a l'Olimp, on participava dels honors divins del seu fill. De vegades es deia que quan Amfitrió va morir lluitant al costat d'Hèracles, Alcmena es casà amb Radamant que aleshores estava desterrat.

Galantis fou la seua serventa.

Andròmeda (mitologia)

Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.

Els seus pares van ser castigats perquè Cassiopea es creia la més bella de les Nereides. Aquestes, geloses, van demanar a Posidó que les vengés d'aquell insult. El déu per complaure-les, provocà inundacions, i envià la Balena (Cetus) a destruir les terres de Cefeu. El rei va consultar l'oracle d'Ammon, que va dir que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí per evitar el càstig del qual era víctima el poble d'Etiòpia. Els etíops van obligar al rei a acceptar el sacrifici i la jove va ser lligada a una roca.

Quan Perseu tornava de matar la Medusa, volant gràcies a les seves sandàlies alades obsequi de les Nàiades, va veure Andròmeda i se'n va enamorar. Va baixar a la platja per parlar amb Cefeu i Cassiopea. Els va demanar de casar-se amb la seva filla si aconseguia matar el monstre. Els pares van acceptar. Perseu va lluitar amb el monstre marí i el va matar utilitzant el cap de Medusa que convertia en pedra tot aquell qui la mirava encara que estigués morta. Perseu i Andròmeda es casaren. Però Fineu, que havia estat promès a la noia, va organitzar una conjura contra Perseu. L'heroi la descobrí i va mostrar el cap de la Medusa als seus enemics, qu van quedar convertits en pedra. Al marxar d'Etiòpia, Perseu s'endugué Andròmeda a Argos, i després a Tirint. En aquesta ciutat van tenir diversos fills i una filla, entre ells Heleu.

A la seva mort van ser col·locats dalt del cel com a les constel·lacions de Perseu i Andròmeda per Atena.

Argos (Argòlida)

Argos és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida. L'antiga ciutat era a uns 5 km de la costa i tenia una ciutadella anomenada Làrissa. La veïna Nàuplia fou el port d'Argos. La ciutat moderna té uns 30.000 habitants.

Catàleg de les naus

El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.

Ciclop

En la mitologia grega, els ciclops (en grec antic Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea. Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués «ull circular». La construcció ciclòpia va rebre aquest nom en honor seu.

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament, i que va ser absorbida per les invasions dòries. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'Agamèmnon, rei que apareix en les obres homèriques. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per Perseu.

No s'ha trobat cap escrit que permeti veure com s'anomenaven ells mateixos. Els noms donats per altres pobles eren micènics, aqueus (per exemple, als escrits d'Homer) o simplement grecs. Probablement, no es puguin identificar plenament amb cap d'aquestes denominacions, com prova la seva llengua, un dialecte propi del grec antic, que s'ha trobat registrat en escriptura lineal B, que és un sil·labari a diferència de l'alfabet grec, pròpiament un alfabet.

Estenebea

Estenebea (en grec antic Σθενέβοια) o Anteia (Ἄντεια) va ser una princesa lícia, filla del rei Iòbates. Les comèdies gregues l'esmenten amb el nom d'Estenebea.

Es casà amb Pretos, rei de Tirint, quan aquest va ser expulsat del seu país pel seu germà Acrisi i emigrà a l'Àsia menor. Amb ell va ser la mare de diverses filles, les Prètides, i d'un fill, Megapentes.

Quan el seu marit acollí Bel·lerofont, ella, pertorbada per la bellesa del noi, intentà seduir-lo, però fou debades i, per venjar aquest menyspreu, el calumnià davant Pretos. El rei, que sentia afecte per Bel·lerofont, i que, per haver-lo purificat un cop d'un homicidi no el podia matar amb les seves pròpies mans sense cometre sacrilegi, l'envià a Lícia a casa de Iòbates amb l'encàrrec que el matés.

Bel·lerofont va haver de superar moltes proves i aventures que li proposà Iòbates, i al final va tornar de Lícia amb el propòsit de venjar-se de les calúmnies d'Estenebea. però Pretos va permetre que la seva dona fugís amb el cavall alat de Bel·lerofont, Pegàs. Mentre fugia, Pegàs la va fer caure i Estenebea es precipità al mar i morí ofegada. Uns pescadors van recollir el seu cos prop de l'illa de Melos i el van portar a Tirint. Aquesta versió l'explicava Eurípides en una tragèdia perduda, Estenebea. Una altra tradició deia que Estenebea es va suïcidar en assabentar-se de la tornada de Bel·lerofont.

Euristeu

Euristeu (en grec antic Εὐρυσθεύς) va ser un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe, i nét de Perseu. És cosí germà d'Amfitrió i d'Alcmena

Va ser rei de Tirint, de Micenes i de Midea, a l'Argòlida. Aquest poder li va concedir Zeus gràcies a una astúcia d'Hera. Zeus havia predit que el descendent de Perseu que estava a punt de néixer regnaria sobre Micenes, referint-se a Hèracles. però Hera, per gelosia, va convèncer Ilitia, la deessa dels parts, perquè retardés el naixement d'Hèracles i anticipés el d'Euristeu que nomé era al setè mes de gestació. Euristeu va néixer el primer i es va beneficiar de la promesa de Zeus i va tenir la primogenitura sobre els Perseides, i el seu cosí Heracles s'hi va haver de sotmetre.

En les tradicions sobre Hèracles, Euristeu és descrit com un home imperfecte, tant física com moralment, tremolant de por davant l'heroi i incapaç de merèixer el poder que té per voluntat divina. Quan Hèracles tornava de l'expedició contra els minies d'Orcomen, va ser embogit per Hera i matà els seus fills. Consultat l'oracle, li va ordenar que anés a Tirint i es posés a les ordres d'Euristeu. Aquest li va imposar els dotze treballs, que van forjar la glòria de l'heroi. No el va deixar entrar a Micenes per por que Hèracles es volgués fer amb el poder. Tampoc va voler veure'l, i li transmetia les ordres a través de Copreu, un fill de Pèlops que estava refugiat al palau d'Euristeu per haver mort Ífit. També li va manar que deixés davant de les portes de la ciutat tot allò que portés com a fruit dels seus treballs. Va manar també que li fabriquessin una gerra de bronze com a últim refugi en cas que Hèracles el volgués atacar. Quan Hèracles va haver finalitzat els dotze treballs, Euristeu va oferir un sacrifici, al qual va convidar Hèracles. Però els fills del rei van oferir a l'heroi un tros de carn més petit que als altres, i Hèracles es va sentir insultat i en va matar tres.

Hèracles es va voler instal·lar a Tirint, però Euristeu, que l'odiava, ho va impedir. Ni tan sols després de la mort de l'heroi els seus descendents no van poder evitar l'odi d'Euristeu. Va intentar que Ceix els hi lliurés, però no ho va aconseguir, i els heràclides van trobar protecció a l'Àtica. Euristeu va preparar un exèrcit i marxà contra els atenesos, però aquests, encapçalats per Hil·los, s'alçaren en armes i assaltaren Tirint. Durant el combat que hi hagué, Euristeu va ser mort per Iolau.

Una tradició tardana de l'època alexandrina deia que Hèracles havia estat amant d'Euristeu i que, per amor a ell, l'heroi va emprendre els dotze treballs.

Gimnet

Gimnesi (Gymnesius, plural Gymnesii) o Gimnet (Gymnetes) fou una classe d'esclaus públics pròpia d'Argos equivalents als ilotes d'Esparta i als penestes de Tessàlia, que consistia en una població arcaica que va ser sotmesa pels doris i van perdre la seva llibertat. El seu nom probablement deriva de gymnes (nu) com els grecs anomenaven als soldats amb armes lleugeres (psiloi). Servien als seus amos en qüestions militars com a infanteria lleugera, amb poc armament.

Com a resultat de la disminució gradual d'Argos i les derrotes que va patir davant els espartans, els gimnesis van prendre el poder a Argos, es van casar amb les dones argius i es van convertir en homes lliures. No obstant això les dones sentien menyspreu pels antics esclaus i no van tenir molts fills, de manera que la pròxima generació dels argius (els fills dels homes morts el 494 aC) va aconseguir expulsar els gimnesis de la ciutat. Llavors els gimnesis van prendre possessió de la ciutat veïna de Tirint per la força, i van tractar de recuperar la ciutat d'Argos, però van fracassar i van tornar a la condició d'esclaus.

Heròdot diu que sis mil ciutadans d'Argos foren morts per Cleòmenes I d'Esparta en una batalla i que llavors els gimnets van assolir el govern i van conservar el poder fins que els fills dels que havien caigut van arribar a l'edat adulta; llavors van obligar els esclaus a retirar-se a Tirint i després d'una guerra llarga foren o sotmesos o expulsats.

Hermíone

Hermíone o Hermió (llatí Hermione o Hermion, grec Hermione) fou una ciutat de la part sud de l'Argòlida. Fou ciutat independent i el seu territori fou conegut per Hermionis. El golf entre la costa de l'Argòlida i l'illa d'Hydrea fou anomenat Hermionikos kolpos (llatí Hermionicus Sinos) diferenciat dels golfs Sarònic i Argòlic.

Hermione fou fundada pels driops expulsats del Mont Oeta i territoris adjacents per Hèracles i establerts al Peloponès on també van fundar Asine i Eion; aquestes dues darreres foren conquerides pels doris, però Hermione va conservar la seva població de driops. Per un temps va dominar diverses illes. Hermione presidia una amfictionia que tenia les seves reunions a l'illa Calaureia. Hermione va perdre l'illa d'Hydrea davant els pirates de Samos que la van donar a Trozen.

En temps de la invasió persa la ciutat encara era poblada pels driops i va enviar 3 vaixells a Salamina i 300 homes a Platees. Al segle V aC Argos es van apoderar d'Hermione i hi van establir una colònia; no se sap com se'n van apoderar els argius però degué ser al mateix temps que van conquerir Micenes i Tirint (464 aC); els hermions expulsats es van refugiar a Halieis, on també s'havien instal·lat els de Tirint. Hermione va esdevenir una ciutat dòrica però algunes costums dels driops es van mantenir i va continuar el culte a Demeter Chthonia, la principal deïtat dels driops, a la que feren ofrenes els habitants d'Asine (establerts a Messènia) segons se sap per una inscripció. Hermione es va separar d'Argos i és esmentada com a ciutat independent, de vegades aliada d'Esparta. Finalment Àratos de Sició, estrateg de Lliga Aquea, va conquerir Acrocorint, i llavors el tirà d'Hermione es va rendir i la ciutat va entrar a la Lliga. La ciutat va continuar existint segons demostren monedes i inscripcions.

Pausànies la va visitar i la descriu com una ciutat gran; la ciutat vella, a un promontori, estava deshabitada, però la resta era prou gran; tenia un bon port i alguns temples destacant el dedicat a Posidó i el santuari driop de Demeter Chthonia suposadament fundat per Chthonia, la dona de Phoroneos, i per Clymenos, germà de Chthonia; el santuari era inviolable però havia estat saquejat per pirates cilicians; a l'altre costat hi havia un temple menor dedicat a Clymenos i a la dreta l'estoa d'Eko, que repetia la veu tres vegades; la ciutat estava rodejada de muralles. A la rodalia hi havia un altre santuari de Clymenos, un de Plito, i un al llac Akerusios.

A la frontera amb Trozen s'erigia el temple de Demeter Thermasia no massa a l'oest del cap Scyllaeum (avui Thhémisi) i prop hi havia la ciutat d'Eilei (Eileoi) representada per la moderna Ilio. Cap a l'oest d'Hermione ho havia el territori d'Asine. A la via entre Mases i Asine, Pausànies esmenta el cap Struthos i a no massa distància els llocs de Philanorion (Philanorium) i Bolei (Boleoi) i una mica més enllà Didymi.

Hrmione correspon a la moderna Kastri. La península d'Hermione es diu avui Kranídhi, tenint diverses restes hel·léniques. Pausànies situa dues ciutats, Halice i Mases (aquesta darrera era el port d'Hermione), a la via entre Hermione i Asine. Les restes existents al cap Muzáki correspondrien a una d'aquestes ciutats, probablement Halice, i les de l'oest, en el port Kheli, serien Mases.

Hil·los

Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia. De vegades la seva mare és Mèlite.

Hèracles li va posar aquest nom per un riu de Lídia, afluent de l'Hermos, que a la vegada duia el nom d'un gegant fill de la Terra anomenat Hil·los, del qual se n'havien descobert els ossos a causa d'una inundació. Hèracles coneixia el riu de l'època en què havia servit a casa d'Òmfale.

Hèracles, abans de morir, li encomanà que es casés amb Íole. Després de la mort d'Hèracles Egimi, rei dels doris el va adoptar. Quan els Heràclides es van haver de refugiar a l'Àtica per fugir d'Euristeu, es van agrupar entorn d'Hil·los, reconeixent-lo com a cap, i com a tal s'alià amb els atenesos per atacar Tirint i acabar amb Euristeu. Després intentà el retorn cap al Peloponès, però la interpretació errònia d'un oracle el va portar a enfrontar-se a Èquem, rei d'Arcàdia, i morí en combat amb aquest.

Iolau

Iolau (en grec antic Ἰόλαος, Iolaos) fou un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.

Acompanyà el seu oncle Hèracles durant tota la seva vida, en els seus treballs i era el conductor del seu carro. Va intervenir especialment en el combat contra l'Hidra de Lerna i després en la lluita contra Cicne, el fill d'Ares. Ajudà Hèracles a desarmar Cicne, l'acompanyà en l'expedició per aconseguir els bous de Gerió, en l'atac a Troia, i, encara que els testimonis literaris no ho mencionin, els monuments figurats i les imatges el posen sempre al costat d'Hèracles, per exemple al jardí de les Hespèrides, en la lluita amb Anteu, en la captura de Cèrber, i als inferns. Era amb ell entre els argonautes i també era un dels caçadors de Calidó. I, en la cursa de carros en els primers Jocs Olímpics instaurats per Hèracles, va guanyar el primer premi.

Quan Hèracles es va voler casar amb Íole, va cedir la seva esposa Mègara al seu nebot, que s'hi va casar i li va donar una filla, Lipèfile (o "amor de l'abandonada") nom que té a veure amb el divorci de la seva mare.

Iolau també va ser company d'exili d'Hèracles. Va marxar amb ell de Tirint, quan els va exiliar Euristeu, i es refugiaren a Arcàdia.

Després de la mort d'Hèracles, Iolau s'embarca cap a Occident i recorregué Sardenya i Sicília, fundant ciutats i temples en honor del seu oncle, ja divinitzat.

També ajudà els Heraclides a trobar un assentament i va conduir-ne molts cap a Sardenya, sobretot els néts del rei Tespi. En la seva vellesa, (en algunes versions, després de mort), va castigar Euristeu que perseguia els Heràclides. Zeus i Hebe li van tornar la joventut per un dia perquè pogués assaltar Tirint i matar Euristeu, responent a les seves pregàries.

Macària (filla d'Heracles)

Segons la mitologia grega, Macària (en grec antic Μακαρία "la Benaurada"), va ser una heroïna, l'única filla d'Heracles, entre els molts fills que se li atribueixen. La seva mare va ser Deianira.

Va apagar la pira del Mont Eta, on el seu pare es cremava. Més tard, amb els seus germans va anar a refugiar-se a Traquis i després a Atenes. L'oracle havia dit que la victòria sobre Euristeu només seria possible si se sacrificava una víctima humana, "una verge d'una noble estirp", i Macària es va oferir voluntàriament per al sacrifici, garantint la victòria dels Heraclides durant l'assalt de Tirint.

En memòria seva hi havia prop de Marató, a l'Àtica, una font que portava el nom de Macària.

Megapentes

Megapentes (en grec antic Μεγαπένθης, Megapenthes), va ser un heroi, fill de Pretos, rei de Tirint, i d'Estenebea, que el rei havia tingut en l'època de la bogeria de les seves filles.

Segons les tradicions, era pare d'Anaxàgoras i d'Ifianira. Va regnar primer a Tirint, com a hereu del seu pare Pretos, però va canviar amb Perseu, a la mort d'Acrísios, el seu regne pel d'Argos.

Megapentes també va ser el nom d'un altre heroi, fill de Menelau, que havia tingut, en absència d'Helena, d'una captiva. Menelau el va casar al mateix temps que Hermíone, i li va donar per muller la filla d'Alèctor d'Esparta.

Per la seva condició de bastard, va ser exclòs com a pretendent al tron d'Esparta, que finalment passà a Orestes. Una altra tradició deia que a la mort de Menelau, i mentre Orestes vagava pel món perseguit per les Erínies, Megapentes i el seu germanastre Nicòstrat, fill de Menelau i Helena, havien expulsat Helena que es va refugiar a Rodes, al costat de Polixo.

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Amb els doris, fou ciutat independent i 80 ciutadans de Micenes van ser a les Termòpiles, i 400 (entre Micenes i Tirint) a Platees. El 468 aC, fou assetjada pels doris d'Argos, però les muralles van resistir i la van haver de bloquejar, fins que la gana els va obligar a rendir-se. La ciutat va passar a estar sota el domini d'Argos, però va romandre deshabitada. Les ruïnes foren descrites per Pausànias. Encara existeixen i són les més antigues de la Grècia continental, excepte les de Tirint.

Les ruïnes de Micenes daten de la meitat del segle xv aC. Es componen de: les muralles, molt ben conservades i amb la coneguda porta de les lleones, unes tombes circulars a la rodalia i la ciutadella, amb unes petites restes del suposat palau d'Agamèmnon (només els fonaments).

A la vora, es troba la vila moderna de Kharváti.

Mègara (mitologia)

Mègara (en grec antic Μεγάρα), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Creont.

El seu pare la va concedir en matrimoni a Hèracles, en agraïment per haver-lo ajudat a combatre contra els minies d'Orcomen.

Va tenir tres fills amb l'heroi, anomenats Creontíades, Deicoont i Terímac, però aquest matrimoni acabà malament, ja que Hèracles, embogit per Hera, els va matar i, segons alguns, també ella hauria estat morta en aquella ocasió. Eurípides explica que, durant l'absència d'Hèracles, que havia anat als Inferns a la recerca del gos Cèrber tal com li havia manat Euristeu, un tal Licos havia arribat d'Eubea per destronar Creont, i va matar-lo. Quan estava a punt de matar Mègara, i els seus fills, Hèracles va tornar, i va matar Licos, però Hera el va embogir i amb les seves fletxes va travessar els seus fills i la mateixa Mègara. Estava a punt de matar Amfitrió, quan la intervenció de la deessa Atena el va fer adormir.

Però alguns autors no admeten que Mègara morís a mans d'Hèracles. Diuen que l'heroi va voler anul·lar el matrimoni, i que va casar Mègara amb Iolau. O bé, que després de matar els seus fills, Hèracles va fugir de Tebes i es passà un any exiliat. Llavors Íficles i Licimni el van cridar, però l'heroi no va voler tornar. Finalment, acompanyats de Mègara, el van anar a buscar i es van reunir tots a Tirint.

Pretos

Pretos (en grec antic Προῖτος Proitos) va ser rei de Tirint (o d'Argos), fill d'Abant i d'Aglaia, la filla de Mantineu. Descendeix de Linceu i d'Hipermnestra, i per tant de Dànau i d'Egipte.

Quan encara estava al ventre de la seva mare, Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi, i els nens es barallaven abans del seu naixement. Quan van ser grans, van dividir en dues parts l'Argòlida, sobre la que governava Abant. Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint. Aquest repartiment es va prendre amb sagnats combats entre els partidaris d'un i de l'altre, i que van acabar amb un resultat incert. Per explicar l'odi entre els germans, també es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi, i que era el pare de Perseu.

Rei de Tirint, Pretos va fortificar la ciutat, i se li atribueixen les muralles "ciclòpies" que encara existeixen. Es diu que va rebre l'ajuda dels mateixos cíclops per a construir-la.

Una versió de la llegenda explica que Acrisi va resultar vencedor de la lluita entre els germans, i va expulsar Pretos a Lícia, a l'Àsia menor, a la cort del rei Iòbates. Allà es casà amb Estenebea, la filla del rei. Iòbates li va proporcionar un exèrcit amb el que va reconquerir el seu regne. Aleshores es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans.

Pretos, instal·lat a Tirint amb la seva dona, va acollir Bel·lerofont, que havia acudit a la seva cort demanant-li asil i que el purifiqués d'un homicidi involuntari. Estenebea es va enamorar de l'heroi, i com que no el va poder aconseguir, el va acusar falsament d'haver volgut seduir-la. Pretos, no volent mancar a la seua hospitalitat, l'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo.

Pretos va ser pare de les Prètides, que Hera va fer embogir, i de Megapentes. Es va veure obligat a fer tres parts del seu regne per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria. Megapentes va succeir Pretos al tron de Tirint, però més endavant el va canviar amb Perseu pel d'Argos, que Perseu no volia, a causa del crim d'haver matat el seu avi Acrisi. Això explica que quan hi va haver l'expedició dels set cabdills contra Tebes, Adrast regnés a Argos, encara que al seu avantpassat Biant li hagués tocat originàriament una part del regne de Tirint.

Unitat perifèrica d'Argòlida

Argòlida (també Argeia) o simplement districte d'Argos fou el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia. Limitava amb Phlios, Cleones i Corint al nord; Epidaure a l'est (separat per les muntanyes Aracnaon, amb la ciutat de Lessa a la frontera); el golf Argòlic i Cinúria al sud; i Arcàdia a l'oest (separat per les muntanyes Artemision). Els dos rius del districte eren el Inacos i el Erasinos.

Actualment forma la unitat perifèrica d'Argòlida (en grec Νομός Αργολίδας), que fins a l'1 de gener del 2011 era una de les 51 prefectures de Grècia.

Inicialment eren diverses ciutats independents (les principals Micenes, uns 10 km al nord d'Argos, i Tirint ( Tiryns) uns 8 km al sud-est) però a la guerra del Peloponès ja apareix tot el districte sotmès per Argos.

Les ciutats del districte foren:

Micenes

Cleones

Oenoa

Lyrceia

Ornea

Cencrea

Hísies

Lerna

Genesion

Apobathmi

Thyrea

Temenion

Tirint

Nàuplia

Àsine

Trozen

Midea

Heraeon (Temple d'Hera)

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.