Tanakh

Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle XVI, és a dir: Els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:

  1. Torà [תורה], que significa "llei", "ensenyament" i/o "instrucció". També és anomenat Chumash [חומש] que significa "cinc", en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat "Pentateuc".
  2. Neviïm [נביאים], que significa "Profetes".
  3. Ketuvim [כתובים], que significa "escrits".

La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].

Infotaula de llibreTanakh
Entire Tanakh scroll set
Tipus Cànon i text sagrat
Fitxa
Llengua hebreu i arameu
Característiques
Gènere text sagrat

Llibres de la Tanakh

Els llibres de la Torà foren anomenats basant-se en la primera paraula més important que apareix al text. En català, però, els noms no són traduccions de l'hebreu, sinó que es deriven dels noms grecs creats per a la traducció hebrea de la Septuaginta, els quals van estar basats en els noms rabínics que descrivien la temàtica dels llibres.

Entire Tanakh scroll set
  • La Torà (Pentateuc) consisteix de:
  1. Gènesi [בראשית]
  2. Èxode [שמות]
  3. Levític [ויקרא]
  4. Llibre dels Nombres [במדבר]
  5. Deuteronomi [דברים]
  • Els llibres dels Neviïm ("Profetes") són:
6. Llibre de Josuè [יהושע]
7. Llibre dels Jutges [שופטים]
8. Llibres Samuel (I & II) [שמואל]
9. Llibres dels Reis (I & II) [מלכים]
10. Llibre d'Isaïes [ישעיה]
11. Llibre de Jeremies [ירמיה]
12. Llibre d'Ezequiel [יחזקאל]
13. Els dotze profetes menors: [תרי עשר]
I. Llibre d'Osees[הושע]
II. Llibre de Joel [יואל]
III. Llibre d'Amós [עמוס]
IV. Llibre d'Abdies [עובדיה]
V. Llibre de Jonàs [יונה]
VI. Llibre de Miquees [מיכה]
VII. Llibre de Nahum [נחום]
VIII. Llibre d'Habacuc [חבקוק]
IX. Llibre de Sofonies [צפניה]
X. Llibre d'Ageu [חגי]
XI. Llibre de Zacaries [זכריה]
XII. Llibre de Malaquies [מלאכי]
  • Els Ketuvim ("Escrits") són:
14. Llibre dels Salms [תהלים]
15. Llibre dels Proverbis [משלי]
16. Llibre de Job [איוב]
17. Càntic dels Càntics [שיר השירים]
18. Llibre de Rut [רות]
19. Llibre de les Lamentacions [איכה]
20. Eclesiastès [קהלת]
21. Llibre d'Ester [אסתר]
22. Llibre de Daniel [דניאל]
23. Llibre d'Esdres - Llibre de Nehemies [עזרא ונחמיה]
24. Llibres de Cròniques (I & II) [דברי הימים]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tanakh Modifica l'enllaç a Wikidata
Aaron

Aaron o Aaró —en hebreu אַהֲרֹן בן-עַמְרָם, Ahărōn ben Amrām; en àrab هارون بن عمران, Hārūn ibn ʿImrān— fou, segons la Biblia i l'Alcorà, el germà gran de Moisès i un col·laborador clau per dur el poble hebreu a la terra promesa. Segons una tradició fou rival de Moisès en rebel·lar-se contra aquest, mentre que segons una altra tradició fou el primer summe sacerdot d'Israel.

Abel

Abel —en hebreu הבל בן-אָדָם, Havel ben Adam; en àrab هابيل بن آدم, Hābīl ibn Ādam— és el segon fill d'Adam i Eva, segons el Gènesi, capítol quart. Fou assassinat pel seu germà Caín. Al Nou Testament se'l considera "símbol de la innocència, màrtir de la seua fe i de la seua justícia".

Antic Testament

L'Antic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana. La designació 'Antic Testament' prové del grec Η Παλαια Διαθηκη, I Palea Diathiki, que significa "antic pacte", en referència a l'antic pacte de Déu amb la humanitat (principalment amb el poble elegit d'Israel) per mitjà del qual vindria el messies a salvar-los. Aquesta denominació s'obté per contraposició amb el "nou pacte" ('Nou Testament') entre els homes i Déu operat amb la vinguda de Crist a la terra. Els textos que la componen coincideixen més o menys amb el Tanakh del judaisme, tot i que aquest conté els mateixos llibres que l'Antic Testament canònic cristià, no coincideixen ni en l'ordre ni en els noms.

Diàspora jueva

La diàspora jueva (en hebreu Galut גלות; en jiddisch Golus) es refereix a la dispersió dels jueus arreu el món. Originalment es va utilitzar per a referir-se a l'exili dels jueus del Regne de Judà el 586 aC a Babilònia, i després per l'exili provocat per la destrucció de Jerusalem pels romans el 135 dC El terme, però, també es refereix als moviments històrics de la població jueva dispersa, i el seu desenvolupament cultural a les nacions on es van establir. En aquest sentit la fi de la diàspora està representada per la creació de l'estat d'Israel el 1948. La diàspora jueva ha estat una de les principals fonts de creixement i empoderament d'Israel.A més de representar històricament l'exili del poble, la diàspora està relacionada amb la religió jueva. Primerament es veu com a càstig de Déu pels pecats d'idolatria comesos abans de la captivitat babilònica. També, la Tanakh conté nombroses profecies sobre el retorn del poble a la Terra Promesa dels "confinis de la Terra". D'acord amb algunes profecies de la Tanakh, el retorn anuncia l'arribada del messies. Per això, el concepte de la diàspora, des del seu començament, la seva relació amb un territori físic, i la seva fi, amb el retorn del poble, està lligat a la religió jueva.

El terme "diàspora", en un sentit menys estricte, també es fa servir per a referir-se a la dispersió de qualsevol grup religiós o ètnic fora del seu lloc originari, com en el cas dels gitanos.

Elies

Segons la Bíblia, Elies (hebreu: ʔēlijˈjāhū,אֵלִיָּהוּ -forma plena-; hebreu: ʔēlijˈjāh, אֵלִיָּה -forma reduïda-) va ser un dels profetes de l'Antic Testament. Era originari de Galaad. S'oposà al culte a Baal en temps del Rei del Regne d'Israel, Acab, i de Jezabel.

Va predir una sequera molt forta a Israel i ell se'n va anar al torrent de Querit, prop del riu Jordà. En el Primer Llibre dels Reis conta que els corbs li duien pa i carn al matí i a la tarda, i bevia aigua del torrent fins que aquest s'assecà i hagué de marxar del lloc. Aleshores emigrà cap a Sarepta, prop de Sidó.Allà es va hostatjar a casa d'una dona viuda i del seu fill. Al cap d'un temps, l'infant es posà malalt i morí. Elies va endur-se'l a la seva cambra i llavors va ressuscitar el nen.

Al cap de tres anys, Elies es va presentar al rei Acab i va reptar el seu déu, Baal. Al mont Carmel es van reunir 450 profetes pagans i Elies i cada grup va aclamar el seu déu. L'única ofrena que va cremar fou la d'Elies, d'aquesta manera va guanyar milers d'adeptes entre les tribus d'Israel, que van assassinar tots els falsos profetes d'Israel.

En assabentar-se'n la reina Jezabel va ordenar la mort d'Elies però aquest va poder fugir al desert de Judà. Va travessar el desert i va iniciar un camí que el dugué a Damasc, on va coronar rei d'Assíria a Hazael, després va coronar rei del Regne d'Israel a Jehú i finalment va proclamar nou profeta i successor seu a Eliseu.

Elies va assabentar-se que el rei Acab d'Israel havia mort un home just anomenat Nabot i va recriminar-li davant el poble aquell fet.

El successor d'Acab, el rei Ahazià d'Israel va enviar cent homes a detenir-lo però una columna de foc vinguda del cel els va fulminar. Posteriorment van arribar cinquanta soldats més però el comandant de l'escamot es va agenollar davant seu i li va suplicar que l'acompanyés al palau reial. Elies es presentà davant d'Ahazià d'Israel i va recriminar els seus actes.[2 Reis 1]Va viatjar amb el seu deixeble Eliseu per Betel, Jericó i fins al riu Jordà, on Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van travessar-lo a peu eixut.

Per la seva lleialtat a Déu fou ascendit directament al cel. Mentre estava caminant amb Eliseu, va descendir del cel un carro amb cavalls de foc que els separà i s'endugué Elies cap al cel.[2 Reis 2:1-18]

Eliseu

Eliseu, segons l'Antic Testament, era un profeta successor d'Elies. Actuà des del regnat d'Acab fins al de Joàs, va fer miracles, aconsellà els reis, i va provar de guiar la nació contra els seus enemics, en particular els sirians. A l'Alcorà és esmentat dues vegades amb el nom d'Alisa (o Alyasa) ben Ukhtub (o Yakhtub).

Ester

Ester o Esther (en hebreu: אֶסְתֵּר, Ester), nascuda Hadassah bat Avigaïl, va ser una dona jueva, casada amb un rei de l'Imperi persa, segons el relat bíblic del Llibre d'Ester. És considerada una profetessa per al judaisme i una santa per al cristianisme. Casada amb Ahasuerus (tradicionalment identificat amb Xerxes I), va salvar la comunitat jueva de Pèrsia de la mort, i fou considerarda com una heroïna.

Ester o Esther és un nom d'origen persa que significa 'estel'. La celebració litúrgica d'aquesta santa en el cristianisme és el 8 de desembre.

Ezequiel

Segons la Bíblia Ezequiel (en hebreu: יְחֶזְקֵאל [jəħɛzəˈqeːl]; en hebreu modern [jəħezˈqel]. Significat: "Déu enfortirà"; en àrab حزقيال, Ḥizqiyāl; llatí: Ezechiel -elis; grec: ᾿Ιεζεκιήλ) va ser un sacerdot i profeta jueu exiliat a Babilònia. Les seves profecies avisen de la destrucció imminent de Jerusalem, també féu oracles sobre la condemnació de les nacions estrangeres, i la restauració d'Israel. Els musulmans el consideren un profeta sota el nom de Dhul Kifl.

Isaac

Al Gènesi, Isaac (en hebreu יִצְחָק בן-אַבְרָהָם Yishāq ben Abrāhām i en àrab إسحٰق بن ابراهيم Ishāq ibn Ibrahim) és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael. Els hebreus el consideren el seu avantpassat.

Fou l'únic nen que Abraham tingué amb Sara després que Déu li prometés que podria tenir-ne tot i l'avançada edat de la parella (cent anys Abraham i noranta Sara). Segons la promesa de Déu d'ell en sortiria una gran nació que seria més nombrosa que els estels.

Jacob

Jacob és un patriarca de la Bíblia.

Jeremies (profeta)

Jeremies (en hebreu: יִרְמְיָהוּ de vegades יִרְמִיָהוּ], Yirməyāhū, "Jahvè exalta"; en grec: Ἰερεμίας; en àrab Irmiya, Armiya o Urmiya) va ésser un dels profetes majors de la Bíblia hebrea.

Job

Job, de l'hebreu אִיּוֹב, Iyyov i en àrab أيّوب, Ayyūb, és el protagonista del Llibre de Job, profeta per als jueus i cristians (és venerat com a sant a tota la cristiandat), i profeta de Déu a l'Alcorà per als musulmans. Ha esdevingut símbol i personificació de la paciència en la cultura popular. El Llibre de Job presenta el personatge com un home just, beneït per Déu per la seva virtut. Déu i el diable parlen i el segon diu que Job estima Déu només perquè l'afavoreix i té la sort de cara. Per demostrar que no, Déu deixa que Satanàs faci el que vulgui: fa que Job perdi la seva fortuna, els seus fills, la seva salut i tot el que gaudia fins llavors. Malgrat això, Job no retreu res a Déu ni l'abandona, al contrari, confia en la seva justícia. Finalment, Job torna a la seva condició anterior i és beneït; té set fills i tres filles: Jemima (que vol dir "colom"), Keziah ("canyella") i Keren-happuch ("maquillatge de l'ull"), que foren les dones més belles del país. Va viure feliç fins als 140 anys i morí santament. Job apareix també al Llibre d'Ezequiel (14, 14-18), l'Epístola de Jaume (5, 11), a l'Alcorà, on es presenta com a profeta, i a l'apòcrif Testament de Job.

Josuè

Segons la Bíblia, Josuè, fill de Nun, fou el successor de Moisès com a guia del poble d'Israel, els dirigí en la conquesta de la Terra promesa després de la sortida d'Egipte i de quaranta anys vivint al desert.

Levític

El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia. El nom del llibre en català prové del grec (το) Λευιτικόν, (to) leuiticon, alhora derivat de l'hebreu rabínic torat kohanim en referència a la tribu de Leví, la qual es convertiria en la tribu sacerdotal del poble hebreu. En hebreu, el nom és la primera paraula del text, Vayikra ויקרא, que significa "Ell va cridar".

Llibre de Josuè

El llibre de Josuè és el sisè de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana. En la Tanakh és el primer llibre dels Profetes, la secció que cobreix la història d'Israel des de la possessió de la Terra Promesa a la Captivitat Babilònica. Les tradicions jueves i cristianes admeten l'autoria del mateix Josuè, el successor de Moisès, qui va dirigir al poble d'Israel en la conquesta de la Terra Promesa, encara que els últims 5 versos hi van ser afegits pel sacerdot Finees. La crítica textual data l'escriptura efectiva del llibre entre els segles VII i VI aC.

Llibres profètics

Els Llibres profètics de l'Antic Testament cristià i de la Tanakh hebrea formen un grup d'escrits bíblics atribuïts als profetes, considerats pels creients, com a homes inspirats per Déu amb autoritat per parlar en el seu nom i transmetre al poble els seus ensenyaments.

En el Cristianisme, es consideren profètics els llibres compresos entre Isaïes i Malaquies. La Tanakh hebrea anomena aquesta col·lecció Neviïm ("profetes"), malgrat inclou diversos llibres considerats pels cristians com històrics (Josuè, Jutges, I Samuel, II Samuel, I Reis i II Reis), no hi inclou al profeta Daniel.

Míriam

Segons la Bíblia, Maria o Míriam (en hebreu מִרְיָם בן-עַמְרָם Miryām bat Amrām; מִרְיָם Miryām vol dir 'desitjada com a fill', 'amargor', 'rebel'; o potser de l'egipci mry, 'estimada'; o derivat de l'egipci Merit-Amun ('estimada d'Amun'); en grec, Μαριάμ Mariam; d'aquest nom deriva el de Maria) era filla d'Amram i Joquèbed i, per tant, germana de Moisès i Aaró.

En les traduccions de la Bíblia al català, tant la traducció feta pels monjos de Montserrat com la traducció interconfessional, tradueixen sistemàticament l'hebreu מִרְיָֽם׃ amb Maria, no pas amb Miriam tot versemblantment a fi de crear, d'aquesta manera, un pont onomàstic entre l'Antic i el Nou Testament.

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea). Conjunt integrat a l'Antic Testament cristià, també se'l coneix com els Cinc Llibres de Moisès i, en la traducció de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a Pentateuc. No obstant això, sovint els jueus també es refereixen a tota la revelació i els ensenyaments jueus com la Torà.

Salomó d'Israel

El rei Salomó (en hebreu, שלמה בן-דוד Shelomoh ben David i en àrab, سليمان Sulayman ibn Dàüd) fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.