Talmud de Babilònia

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries. És una font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals. N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilònia (en hebreu: תלמוד בבלי), (transliterat: Talmud Babli, ca. 400-500), fou compilat per la diàspora jueva de Babilònia, i el Talmud de Jerusalem (ca. 300), va ser redactat a l'escola rabínica de Tiberíades.

Infotaula de llibreTalmud de Babilònia
תלמוד בבלי
TalmudMidrashSets
Talmud babilònic.
Tipus text sagrat
Fitxa
Llengua Judeoarameu i hebreu
Publicació Babilònia
Dades i xifres
Capítol literari Mixnà i Guemarà
Sèrie
Part de Talmud
Altres dades
Sistema de classificació Dewey (DDC) 296.125

Història

Durant els llargs segles de la diàspora jueva, l'estudi i l'aprenentatge del Talmud van esdevenir els factors més importants de coherència i persistència de la vida jueva arreu del món. D'altra banda, la incomprensió del Talmud, escrit en hebreu i en arameu, per part del món occidental medieval, i les seves al·lusions negatives a Jesús i al cristianisme, van provocar que el llibre fos perseguit i cremat públicament pels cristians (a París en 1242, a Itàlia en 1553).[1] Les seves primeres edicions impreses (segle xvi) van ser censurades per l'Església Catòlica Romana.[2]

Composició

El Talmud pot complementar i explicar el Tanakh, però no pot contradir-lo. Aquest compendi literari és en gran part una suma de les polèmiques dels rabins experts i famosos en les qüestions de comportament religiós i moral, però alhora també conté una gran part d'aggadà, és a dir, llegenda, tradició o anècdota, que exemplifica la part teòrica.

Mixnà

La Mixnà (en hebreu: משנה) és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Santa Bíblia. En realitat té un valor paral·lel al de la Torà (el Pentateuc), ja que aquesta és anomenada Torà escrita, i la Mixnà forma la base de la Torà oral, i ambdues van ésser entregades pel Creador al Poble d'Israel al Mont Sinaí. El Talmud té dos components: la Mixnà, conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà, i la Guemarà, un recull de les discussions dels rabins sobre la Mixnà. El Talmud està dividit, com la Mixnà, en sis ordres (Zeraïm, Moed, Naixim, Nezikín, Kodaixim i Tohorot); cada ordre es subdivideix en diferents tractats.

Guemarà

La Guemarà (en hebreu: גמרא) i la Mixnà juntes formen el Talmud. La Mixnà és la base de la Llei oral, la Guemarà és el comentari de la Mixnà. El mot Guemarà, prové de גמר: (Gamar) que vol dir completar (en hebreu), o estudiar (en arameu). Els rabins de la Mixnà es coneixen com a Tanaim (singular: Tana תנא), els rabins de la Guemarà són anomenats Amoraïm (singular: Amora אמורא).

Els termes Talmud i Guemarà (que en arameu també significa "estudi") s'han fet servir de manera intercanviable: al segle XVI, quan l'Església Catòlica Romana va prohibir el Talmud, els censors van substituir, de manera gairebé sistemàtica, el mot Guemarà pel de Talmud. Expandeix els escrits de la Torà i la llei jueva, i és la base de la major part de la literatura rabínica. El judaisme considera al Talmud part de la seva tradició oral, i el Tanakh, (la Bíblia) com a part de la tradició escrita. Només 37 dels 63 tractats de la Mixnà tenen una explicació talmúdica en la Guemarà, ja que moltes de les mitsvot, ja no es practicaven quan es va redactar el Talmud babilònic, degut a la destrucció del Beit HaMiqdaix, el Temple de Jerusalem.

Estructura

I - Zeraïm (llavors)

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives a l'agricultura i a les benediccions; el seu tractat més llarg és el que tracta de les benediccions. Està format per 11 tractats.

  • Berakhot: (benediccions)
  • Peà: (cantonada, racó) tracta sobre el fet que no cal segar les espigues de les cantonades dels camps, a fi de deixar algunes espigues per als pobres.
  • Demai: (dubte) tractat sobre les precaucions que cal prendre per a assegurar la puresa ritual, entre ells la col·lecta del delme
  • Kilayim: (mescles) tractat sobre els encreuaments de llavors prohibits
  • Xevit: tractat sobre l'any sabàtic.
  • Terumot: (donacions), el tractat analitza dos tipus de donacions: una de les terumà (singular de terumot), generalment un 2 % de la collita, és lliurada al sacerdot cohen, i un delme del 10 % és lliurat al levita.
  • Maserot: (delmes), el tractat analitza els tres diferents tipus de Maaser retirats de la producció agrícola.
  • Maaser Xeni: (segon delme).
  • Halah: (pa), tracta sobre les 24 ofrenes sacerdotals esmentades a la Bíblia hebrea (el Tanakh).
  • Orlah: tracta sobre les lleis relatives a qualsevol arbre fruiter, els fruits del qual no poden ser consumits durant els primers tres anys en què l'arbre produeix fruit.
  • Bikurim: (primícies) tractat de les ofrenes que cal fer a la primera collita

II - Moed (festes)

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives al calendari com el sàbat i les festes. Està format per 12 tractats:

  • Xabbat: les lleis del Sàbat, principalment les trenta nou categories de treballs (melakhot) prohibits per la Torah, així com les prohibicions imposades pels savis (tannaïm) com precaucions suplementàries.
  • Eruvin: les lleis del Sàbat relatives als àmbits privats; la distància de 2000 amot al voltant del lloc de residència d'una persona, més enllà del qual no es pot anar el sàbat (te'houm chabbat), i ls mitjans d'augmentar aquesta distància en una direcció.
  • Pesahim: les lleis del hamets i de la matsà, el sacrifici de Péssah (Pasqua jueva) i el Seder.
  • Xekalim: les lleis sobre la taxa annual d'un mig-shekel que cadascú hauria de pagar, i que servia a finançar les ofrenes comunitàries en ele Temple.
  • Yoma: les lleis de Yom Kippur (essencialment el servei del Temple durant aquest dia) i les lleis relatives a quest dia de dejuni.
  • Sucà: les lleis de Sucot, com la construcció de la sucà, i l'obligació de viure-hi, les Quatre Espècies, la festa de Simkhat Beit Hashoeva (extracció de l'aigua) que tenia lloc al Temple, i la Hoixanà Rabbà (setè i darrer dia de la festa de Sucot).
  • Beitzà: les lleis específiques a l'acompliment de treballs en dies de festa ; aproximació a les nombroses lleis de mouktsé que s'apliquen alhora al sàbat i a les festes.
  • Roix ha-Xanà: el procediment que permet determinar la data de la lluna nova, l'ús del xofar i l'ordre dels sons, les pregàries de Roix ha-Xanà.
  • Taanit: les pregàries especials afegides a les pregàries quotidianes per demanar la pluja, els dies de dejuni decretats durant els períodes de sequera, de guerra o de perill generalitzat, les lleis de Tixà be-Av.
  • Meguilà: les lleis de Purim i de la lectura del Llibre d'Ester (Meguilà Esther), les lleis relatives a la sinagoga i la lectura de la Torah. Tractat en el qual es discuteix l'autenticitat l'alguns textos bíblics comparant els testimonis grecs i hebreus.
  • Moed Katan: les lleis de Hol ha-Moed (els Dies de Festes intermèdies), les lleis del dol.
  • Haguigà: l'obligació que té cada home jueu adult de presentar-se al Temple amb ocasió de les Tres Festes de Pelegrinatge i l'ofrena específica que cada pelegrí duu en aquesta ocasió.

III - Naixim (dones)

Aquest ordre tracta principalement de les lleis relatives al matrimoni i de temes relacionats com el divorci o la fidelitat conjugal, però també dels vots i del nazir. Està format per 7 tractats :

  • Yevamot: (cunyades) tractât de les lleis del levirat, o matrimoni amb la vídua del germà.
  • Ketubot: (contractes matrimonials) tractat dels contractes de matrimoni i de les regles d'un bon matrimoni.
  • Nedarim: (vots) tractat de les lleis dels vots.
  • Nazir: (l'abstinent) tractat que evoca la visa dels ascetes i dóna regles de santificació, en particular al voltant del nezirat.
  • Sotà: (la perversa) tractat sobre la dona sospitosa d'infidelitat.
  • Guitín: (certificats de divorci) tractat sobre les lleis del divorci.
  • Kiduixín: (consagració nupcial) tractat sobre les lleis del matrimoni i adquisicions durant el matrimoni.

IV - Nezikín (danys)

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives al dret civil i al dret penal, a l'idolatria, l'ètica i la moral. Està format per 10 tractats:

  • Bava Kama: (primera porta) tracta dels danys corporals i materials, i de la seva reparació
  • Bava Metzià: (porta intermèdia) tractat de les lleis sobre els objectes perduts, els préstecs, els salaris
  • Bava Batra: (darrera porta) tractat sobre les associacions, vendes, herències
  • Sanedrí: tractat sobre els tribunals i el seu funcionament, i sobre els crims capitals
  • Makot: (càstigs corporals)
  • Xevuot: (juraments)
  • Eduyot: (testimonis) extractes de discussions i controvèrsies extretes de la Mishna
  • Avodà Zarà: (cultes estrangers) tractat sobre la idolatria.
  • Pirqé Avot: ("tractat dels pares") és una recopilació d'ensenyaments ètics i màximes dels rabins.
  • Horayot: (decisió legal) tractat sobre les conseqüències de decisions errònies del Sanedrí

V - Kodaixim (objectes sagrats, sants)

Aquest ordre tracta principalment sobre les lleis relatives als escorxaments rituals (shehitah), als sacrificis i al Temple. Està format per 11 tractats:

  • Zevahim: sacrificis.
  • Menahot: ofrenes.
  • Hulín: coses profanes, quotidianes.
  • Behorot: primogènits.
  • Arakhin: avaluació de persones i ofrenes.
  • Temurà: substitució - canvi d'animals destinats al Temple.
  • Keritot: faltes castigades per la separació (mort sobtada).
  • Meilà: ús sacríleg deles propietats del Temple.
  • Tamid: ofrenes permanents.
  • Midot: dimensions del segon Temple.
  • Kinim: ofrenes d'aus que calia dur al Temple.

VI - Tohorot (pureses)

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives a la puresa i a l'impuresa rituals. Està format per tractats molt curts, dels quals el principal és el tractat de Nidà. Està format per 12 tractats.

  • Keilim: (ustensilis) tractat de la puresa rutual dels objectes.
  • Oholot: (tendes) tracta sobre la impuresa ritual dels cadàvers, i sobre la peculiaritat que tenen que fa que tots els objectes situats dins de la mateixa estructura (per exemple: una tenda de campanya) també siguin considerats impurs.
  • Negaim: (ferides) tracta sobre la impuresa d'una malaltia semblant a la lepra.
  • Parà: (vaques) tracta sobre la vaca vermella (en hebreu פָרָה אֲדֻמָּהtransliterat; para adumma), les cendres de la qual s'utilitzaven en el ritual de purificació
  • Tohorot: (pureses) tracta sobre les diferents lleis relatives a la puresa, especialment la manera d'adquirir la impuresa, i sobre les lleis relatives a la puresa del menjar.
  • Mikvaot: (bany ritual) tracta sobre les lleis de la micvé, el bany ritual jueu.
  • Nidà: (període d'aïllament) tracta de les regles d'impuresa relacionades amb la menstruació, l'embaràs, o la sexualitat.
  • Makhxirin: tracta sobre els líquids susceptibles de causar impuresa.
  • Zavim: tracta sobre les lleis referents als homes que han ejaculat.
  • Tevul Yom: tracta sobre un tipus especial d'impuresa que te lloc quan una persona s'ha summergit en una micvé (un bany ritual) però encara és impura ritualment durant la resta del dia. El tractat te quatre capítols.
  • Yadayim: (en català: 'mans') tracta sobre un estat d'impuresa ritual que està relacionat amb la neteja de les mans.
  • Uktzim: tracta de la impuresa relacionada amb les pellofes i els tronxos dels vegetals.

Vegeu també

Referències

  1. Raz-Krakotzkin, Amnon. The Censor, the Editor, and the Text: The Catholic Church and the Shaping of the Jewish Canon in the Sixteenth Century (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2007, p. 32. ISBN 0812240111.
  2. http://curiositatstalmudiques.blogspot.com/2009/05/les-cremadisses-del-talmud.html

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talmud de Babilònia Modifica l'enllaç a Wikidata
Agència de certificació kosher

Una agència de certificació kosher és una organització que atorga un hechsher (en hebreu: הכשר) (en català: "segell d'aprovació") a ingredients, aliments envasats, begudes i productes alimentaris, així com a proveïdors de serveis d'aliments i instal·lacions en les quals es prepara o serveix menjar kosher. Aquesta certificació verifica que els ingredients, el procés de producció i el procés de servei dels aliments compleixen amb les lleis del kashrut (les lleis jueves referents a l'alimentació), segons l'estipulat en el Talmud de Babilònia i en el Xulhan Arukh, els llibres sagrats del judaisme ortodox. L'agència de certificació envia als mashgichim (uns supervisors rabínics) a fer visites periòdiques a les instal·lacions de l'empresa i a supervisar la producció dels aliments i el procés d'envasament dels mateixos, amb la finalitat de verificar el compliment de les normes rabíniques. Cada agència té el seu propi símbol i la seva marca registrada que permet als fabricants i als proveïdors de serveis alimentaris mostrar en la tenda els seus productes amb el certificat kosher, l'ús d'aquest símbol pot ser revocat per l'incompliment de les normes rabíniques i talmúdiques. L'abast d'una agència de certificació kosher s'estén només a aquelles àrees exigides per la halacà, la llei jueva. No obstant això, la certificació kosher no és un substitut de les proves de qualitat dels aliments i de la seva aplicació per part del govern del país, o per part del sector privat.

Berakhot

El tractat Berakhot (en hebreu:ברכות) (en català: 'benediccions') és el primer tractat de l'ordre de Zeraïm (en català: "llavors") de la Mixnà, el primer gran text de la Halacà o llei jueva. Tracta sobre les regles relacionades amb les oracions del Xemà, l'Amidà, el Birkat Hamazon, el Kiduix (la santificació del Xabat i les festes jueves), l'Havdala (la celebració després del Xabat) i sobre les pregàries i les benediccions. És l'únic tractat de l'ordre Zeraïm que té una Guemarà al Talmud de Babilònia i al Talmud de Jerusalem.

Daf Yomi

El Daf Yomi (en català: "una pàgina al dia") és un mètode d'estudi del Talmud de Babilònia que consisteix en llegir i estudiar una pàgina de dues cares diàriament. Es triga set anys i cinc mesos aproximadament a completar la lectura, una vegada ha acabat el cicle de lectura es torna a començar de nou.

Demai

Demai (en hebreu és el tercer tractat del seder Zeraïm (en català: llavors) de la Mixnà i del Talmud de Babilònia. Consisteix en set capítols, i té una Guemarà amb prou feines en el Talmud de Jerusalem. Existeix algun debat sobre el significat literal i l'origen de la paraula demai. El tractat demai, es refereix principalment a les lleis relacionades amb la producció dels productes del camp, quan hi ha la sospita que no han estat retirat algun delme: maasser rishon (el primer delme pel Leví), terumat maasser i maaser sheni (el segon delme) o maasser ani (el delme pel pobre), depenent de l'any del cicle de la shmità, d'acord amb el versicle bíblic: Nombres 18:24-28.

Guemarà

La Guemarà (en hebreu: גמרא) i la Mixnà juntes formen el Talmud. La Mixnà és la base de la Llei oral, la Guemarà és el comentari de la Mixnà. El mot Guemarà, prové de גמר: (Gamar) que vol dir completar (en hebreu), o estudiar (en arameu). Els rabins de la Mixnà es coneixen com a Tanaim (singular Tanna תנא), els rabins de la Guemarà són anomenats Amoraïm (singular amora אמורא).

Hanukkà

Hanukkà o Hanukà ("Festa de les Llums" o "Festa de la Dedicació") és una celebració jueva que dura vuit dies.

S'inicia el 25 del mes de kislev i acostuma a tenir lloc pels voltants del Nadal, finalitza el dia 2 del mes de tevet (el dia 3 de tevet, quan kislev té només 29 dies).

Aquesta festivitat commemora la victòria dels macabeus dirigits per Judes Macabeu i els seus germans sobre Antíoc IV Epífanes (segle II aC), rei que volia hel·lenitzar del tot els costums, la litúrgia i les creences jueves. Es recorda especialment la purificació i dedicació del Temple de Jerusalem l'any 164 després de la victòria sobre els exèrcits d'Antíoc IV ( Ma 4,36-59; 2Ma 10,1-8).La festa també fa memòria del miracle de l'única gerra d'oli que el dia de la victòria trobaren incontaminada; era el que es necessitava per a poder mantenir encesa un dia la llanterna del Temple, però miraculosament la flama durà vuit dies, tal com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b).

Hilchot HaRif

L'obra coneguda amb el nom de Hilchot HaRif (en hebreu: הלכות רב אלפס) (transliterat: Hilchot Rav Alfas ) també anomenada: Llibre de les lleis, i Sefer Halachot, va ser escrita en la ciutat de Fes, al Regne de Marroc, pel Rabí Isaac ben Jacob Alfassi ha-Cohen (nascut en 1013- mort en 1103) aquesta obra compila les decisions legals dels tractats del Talmud relacionats amb la halacà, la llei jueva, tal com era aplicada en aquella època. Alfassi va recopilar les decisions legals del Talmud de Babilònia, tot i que no va incloure a la seva obra les discussions rabíniques pròpies de la Guemarà. Per escriure la seva obra, Alfassi va excloure tot el material rabínic no legal del text del Talmud. El llibre del Hilchot HaRif, va esdevenir la base i la font, per a moltes altres obres rabíniques posteriors.Entre elles el Mixné Torà de Maimònides, l'Arba Turim de Jacob ben Aixer, i el Xulhan Arukh del Rabí Yossef Qaro.

Kenesa

La kenesa (en hebreu: בית כנסת) és el lloc de culte i reunió dels caraïtes, les persones que professen el judaisme i segueixen només la Bíblia hebrea, (l'Antic Testament) al contrari que els jueus talmudistes, que segueixen el Talmud de Babilònia. Per regla general, les keneses són molt semblades a les sinagogues. La seva principal diferència consisteix en el fet que les keneses s'orienten respecte a un eix nord-sud. L'entrada està situada al nord, i des d'ella s'accedeix a un vestíbul. Des del vestíbul s'accedeix a una sala amb bancs, que està dividida en dos pisos, situant-se les dones en la planta superior, amagades dels homes que es troben en la planta baixa. La següent sala és el lloc de culte, a on homes i nens resen en una postura de postració. En l'extrem sud de la kenesa, està situat l'altar (hekhal).

Midot

El tractat de Midot (en hebreu: מסכת מידות) (trasliterat: Masechet Midot ) és el desè tractat de l'ordre de Kodaixim, de la Mixnà, i del Talmud babilònic. El tractat està dividit en cinc capítols, no té Guemarà, ni al Talmud de Jerusalem, ni al Talmud de Babilònia. Aquest tractat descriu les dimensions i la disposició del Mont del Temple situat a la ciutat de Jerusalem, la posició dels edificis que formaven part del Segon Temple, les diverses portes, l'altar del sacrifici, i els indrets a on estaven ubicats els sacerdots cohanim, i els levites, a l'interior del Temple de Jerusalem.

Moed Katan

Moed Katan (en hebreu: מועד קטן) és l'onzè tractat de l'ordre de Moed de la Mixnà i el Talmud. Aquest tractat parla sobre les lleis dels dies festius entre Péssah i Sukkot (tots dos festivals duren una setmana). Aquests dies també es coneixen com a Chol HaMoed. El tractat Moed Katan també parla sobre les lleis del dol en el judaisme. Consta de només tres capítols, té una Guemarà al Talmud de Babilònia i al Talmud de Jerusalem.

Pesahim

Pesahim (en hebreu: פסחים) és el tercer tractat de l'ordre Moed de la Mixnà i del Talmud de Babilònia. Aquest tractat parla principalment sobre les lleis de la festivitat jueva de Péssah i del sacrifici del anyell pascual. El tractat cobreix les lleis sobre el hamets, les lleis de l'ofrena del xai pascual i del delme, l'ordre del Séder de Pessa'h, i la llei dels parells.

Siyum HaShas

Siyum HaShas (en hebreu: סיום הש"ס) (en català: "El compliment dels sis ordres del Talmud") és la celebració de la finalització del programa Daf Yomi (una pàgina diària del Talmud babilònic), és un cicle d'aprenentatge de la Torà oral i els seus comentaris que dura set anys i mig, en el qual cadascuna de les 2.711 pàgines del Talmud de Babilònia són estudiades en ordre.El primer cicle de Daf Yomi va començar el primer dia de Roix ha-Xanà de 5684 (l'11 de setembre de 1923); el dotzè cicle va concloure el 2 d'agost de 2012, i l'endemà va començar el tretzè cicle, que conclourà el 4 de gener de 2020. El Siyum HaShas marca el final del cicle anterior i el principi del següent, i es caracteritza per discursos inspiradors, cants i balls emocionants. Per als jueus que creuen que l'estudi de la Torà és una obligació diària, la publicitat i l'entusiasme que envolta al Siyum HaShas ha resultat en més participants, més lliçons de Daf Yomi (shiurim), i més indrets on es celebra el Siyum.Des de 1990, la celebració del Siyum als Estats Units d'Amèrica, ha estat organitzada per l'organització Agudath Israel d'Amèrica. L'assistència del públic va augmentar dramàticament, i l'ús d'estadis més grans es va fer necessari. El dotzè Siyum HaShas va tenir lloc l'1 d'agost de 2012 a l'Estadi Metlife de Nova Jersey, el Siyum va comptar amb l'assistència de més de 93.000 jueus ortodoxos. Altres celebracions que van tenir lloc als Estats Units d'Amèrica, Israel, Canadà, Europa i Austràlia, van aplegar a centenars de milers de persones.El primer Siyum HaShas va tenir lloc, 2 de febrer de 1931 a diverses ciutats d'Europa oriental i a Jerusalem, la celebració va tenir lloc principalment en la recentment inaugurada Ieixivà Chachmei Lublin, a la ciutat de Lublin, a Polònia. Desenes de milers de jueus van assistir a aquests esdeveniments. El rabí Meir Shapiro va presidir el Siyum en la seva Ieixivà en presència de molts líders de la comunitat jueva polonesa. Als Estats Units d'Amèrica, es van celebrar dues Siyum a Baltimore i a Filadèlfia.

Sotà

El tractat Sotà (en hebreu: מסכת סוטה) és el cinquè tractat de l'ordre de Naixim de la Mixnà i el Talmud de Babilònia, segons les edicions actuals, però és el darrer en alguns manuscrits i en el Talmud de Jerusalem. El seu tema principal és la prova de l'aigua amarga per a la dona sospitosa d'adulteri.També es discuteixen altres rituals que requereixen una declaració oral, com el trencament del coll del vedell i les regles per a l'exempció del servei militar obligatori. La Guemarà dels savis de Babilònia i Jerusalem, forma juntament amb la Mixnà, el Talmud de Babilònia i el Talmud de Jerusalem respectivament, les dues obres discuteixen i expliquen els versicles de la Mixnà. Les discussions dels savis són relatives a temes legals relacionats amb la Llei jueva, la Halacà, i a temes no legals com l'Agadà. Tots dos Talmuds són rics en frases, proverbis, històries, llegendes, i interpretacions. El Talmud babilònic inclou en la seva discussió un comentari relativament consistent sobre la història de Samsó, però també de Judà i de Tàmar, així com les tradicions sobre el sarcòfag de Josep i la defunció del profeta Moisés.

Talmud

«Talmud» té aquests significats:

Talmud de Babilònia, cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries, font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals

Talmud de Jerusalem, compilació de debats rabínics sobre l'elaboració de la Mixnà en idioma arameu occidental, que es van celebrar a la Terra d'Israel en el mateix període que el Talmud de Babilònia

Talmud de Jerusalem

El Talmud de Jerusalem (en hebreu: תלמוד ירושלמי) (transliterat: Talmud Yeruixalmi) o Talmud de Palestina, és una compilació dels debats rabínics sobre l'elaboració de la Mixnà en idioma arameu occidental, que es van celebrar a la terra d'Israel en el mateix període que el Talmud de Babilònia. Fou redactat a corre-cuita, sota la pressió de les circumstàncies històriques. Els tractats de l'ordre Nezikín mostren diferències significatives en la forma i l'estil en comparació amb altres tractats, la qual cosa suggereix que són el resultat d'una composició més antiga (50 anys abans que la resta del Talmud).

Tikún Olam

Tikún olam (en hebreu: תיקון עולם) és una frase en hebreu que significa "reparar el món". És important en el judaisme i sovint es fa servir per explicar el concepte jueu de justícia social. En termes generals i més enllà de les religions, el concepte de Tikún Olam pot ser entès com una filosofia de vida d'aquells éssers humans que desitgen fer una petita contribució al Món; fent servei social, mostrant interès per la humanitat i comportant-se amb bondat, empatia i solidaritat. Esdevenint així, en un exemple a seguir per a molts, i aconseguir canviar la mentalitat de crueltat, egoisme, i indiferència que mostren les societats.

Tractats menors

Els Tractats menors del Talmud (en hebreu: מסכתות קטנות) (transliterat: masechtot ketanot ) són tractats del període dels Tanaim o posterior que tracten sobre qüestions no existents en els altres tractats de la Mixnà.

Poden ser contrastats amb la Tosefta, els tractats de la qual segueixen la mateixa estructura que la Mixnà. Els primers vuit contenen material original, els darrers set són col·leccions de material que es troba repartit al Talmud.

Els tractats menors són impresos normalment al final de l'ordre de Nezikín del Talmud. Aquests inclouen:Avot de Rabí Natan (en hebreu: אבות דרבי נתן). L'edició Schechter conté dues versions diferents (la versió A té 41 capítols i la versió B té 48).

Soferim (en hebreu: סופרים "escribes"). Aquest tractat apareix en dues versions diferents del Talmud, al Talmud de Jerusalem i al Talmud de Babilònia.

Evel Rabati (en hebreu: אבל רבתי). Aquest tractat tracta sobre les lleis i els costums pertanyents a la defunció i al duel.

Kalah (en hebreu: כלה "núvia"). Tracta sobre el compromís, el matrimoni i la cohabitació.

Kalah Rabati: (en hebreu: כלה רבתי). És un desenvolupament del tractat anterior.

Derej Eretz Rabbah (en hebreu: דרך ארץ רבה) literalment significa "el camí del món", que en aquest context es refereix a la conducta, les bones maneres i el comportament.

Derekh Eretz Zuta (en hebreu: דרך ארץ זוטא) Aquest tractat està dirigit als acadèmics, és una col·lecció de màximes dirigides cap a l'auto-examinació i la modèstia.

Pereq ha-Shalom (en hebreu: פרק השלום "el capítol de la pau") tracta sobre la pau entre la gent, és considerat com un capítol del tractat anterior, encara que sovint tots dos són llistats per separat.

Sefer Torah (en hebreu: ספר תורה) són les regulacions necessàries per escriure els rotllos de la Torà.

Mezuzah (en hebreu: מזוזה): la mezuzà és un pergamí amb una inscripció que és fixat als marcs de les portes.

Tefilin (en hebreu: תפילין) són les lleis referents a la col·locació de les filactèries.

Tzitzit (en hebreu: ציצית) són les lleis relacionades amb els fils anomenats tzitzit que porten els jueus ortodoxos en les vores de la roba.

Avadim (en hebreu: עבדים "esclaus") són les lleis referents a l'esclavatge.

Guerim (en hebreu: גרים "conversos") són les lleis referents a les persones que desitgen convertir-se al judaisme.

Kutim (en hebreu: כותים) són les lleis referents al poble samarità.

També hi havia un tractat perdut anomenat "Eretz Israel" que tractava sobre les lleis referents a la Terra d'Israel.

Xevuot

El Xevuot (en hebreu: שבועות) és el sisè tractat (masechet) de l'ordre de Nezikín de la Mixnà, i té 8 capítols. El tractat Xevuot tracta extensivament sobre els juraments judicials i altres juraments, tal com són anomenats a la Torà al llibre de Levític. El Xevuot forma part del Talmud de Babilònia i del Talmud de Jerusalem.

Zevahim

El tractat Zevahim (en hebreu: זבחים) és el primer tractat de l'ordre de Kodaixim de la Mixnà, el Talmud i la Tosefta. Aquest tractat discuteix els temes relacionats amb el sistema de sacrificis del Temple de Jerusalem, és a dir, les lleis per a les ofrenes dels animals, i les condicions que les fan acceptables o no, com s'especifica en la Torà, principalment al llibre de Levític. El tractat té 14 capítols dividits en 101 versicles. Hi ha un comentari rabínic per aquest tractat al Talmud de Babilònia. No hi ha una Guemarà d'aquest tractat al Talmud de Jerusalem.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.