Sud

El sud, o migjorn, és el punt cardinal diametralment oposat al nord. És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est. Se sol denominar així tant l'instant cardinal com l'adreça i la comarca inferior d'un país o regió que per convenció eurocèntrica es representa en la posició inferior de mapes i cartes. La recta meridiana sobre l'horitzó talla l'horitzó en dos punts, el nord i el sud. El que és del sud, està en el sud o pertany al sud, es denomina sureny, austral o meridional.

A vegades s'usa "sud" com a sinònim de Tercer Món o països subdesenvolupats, ja que la majoria d'Estats empobrits se situen a l'hemisferi sud.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sud Modifica l'enllaç a Wikidata

Punts cardinals
Windrose hg
Nord-est
Sud-est
Sud
Sud-oest
Nord-oest
Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra. Limita al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, a l'est amb l'Atlàntic i a l'oest amb el Pacífic. A l'extrem nord-oest, l'estret de Bering la separa d'Àsia. Està format per dos subcontinents Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l'istme d'Amèrica Central. L'Amèrica del Nord i Central està separada de la del Sud per l'istme de Panamà.

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica, travessat per l'equador terrestre. La major part de la seva superfície es troba a l'hemisferi sud, envoltat a l'oest per l'oceà Pacífic i a l'est per l'oceà Atlàntic. S'estén, geopolíticament, des de la frontera entre Panamà i Colòmbia fins al cap d'Hornos al sud, tot i que, seguint un criteri estrictament geofisiogràfic, el límit entre Centreamèrica i Amèrica del Sud pot ser establert als relleus més septentrionals de la serralada de Bandó i a la vall inferior del riu Atrato, amb la qual cosa, una petita part del nord-oest colombià formaria part de l'Amèrica central. La serralada dels Andes és a la vora occidental del subcontinent; al nord-est es troba una vasta regió de selves pluvials tropicals drenades pel riu Amazones. Des del segle XVI fins al segle XIX, la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.

Angola

La República d'Angola és un estat de la costa occidental de l'Àfrica, que confronta amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest. Angola inclou també l'enclavament de Cabinda, al nord, entre el Congo i la República Democràtica del Congo, i és el país més prop a la colònia britànica de Santa Helena. La capital n'és Luanda.

Austràlia

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic. L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Corall i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És el sisè estat més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal n'és el Murray, amb 2.575 quilòmetres de longitud.

L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nord, i dels exploradors i comerciants europeus al segle XVII, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics el 1770 i oficialment habitada com a penal amb el nom de la colònia de Nova Gal·les del Sud, el 6 de gener de 1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes més de la corona van ser establertes successivament en el curs del segle XIX. L'1 de gener del 1901, les sis colònies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema liberal i democràtic i és membre de la Comunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació és Canberra, tot i que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costaneres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaida.

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran. Té una extensió de 8 milions i mig de quilòmetres quadrats (47% de l'Amèrica del Sud), amb una població de més de 200 milions d'habitants, segons dades estimades al (2013). Té fronteres amb la Guaiana Francesa, Surinam, la Guyana i Veneçuela al nord; amb Colòmbia, el Perú i Bolívia a l'oest; i amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oceà Atlàntic. Es divideix políticament i administrativa en 26 estats i un districte federal.La meitat nord del país és ocupada per la conca de l'Amazones. Al sud es troba la conca del riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paranà i Uruguai. La tercera conca més important és la del riu São Francisco. Al centre del país hi ha una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est hi ha cadenes de muntanyes. La màxima altitud és el pico da Neblina (2.993 m).La capital n'és Brasília, amb més de dos milions d'habitants. Les ciutats més importants són: São Paulo, amb més de deu milions; Rio de Janeiro, amb uns sis milions; Salvador, Belo Horizonte i Fortaleza, sobre els dos milions; i Recife, Curitiba, Belém, Porto Alegre, Manaus i Goiânia, amb més d'un milió d'habitants.Malgrat ser el cinquè país més poblat del món, el Brasil presenta una de les densitats de població més baixes. La major part de la població es concentra al llarg del litoral, alhora que l'interior del país encara conté enormes buits demogràfics.

Colonitzat per Portugal, el Brasil és l'únic país de llengua portuguesa del continent americà, i el país amb major nombre de lusòfons del món. La religió amb més fidels és el catolicisme, i és el país amb major nombre de catòlics del món, tot i que un percentatge considerable de la població és evangèlica. La societat brasilera és una de les més multiètniques del món, en ser formada per descendents d'europeus, indígenes, africans i asiàtics.Internacionalment és membre fundador de l'ONU, G-20, Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP), Unió Llatina,Organització dels Estats Americans (OEA), Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI), Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUL), MERCOSUR, i també forma part dels països BRIC (compost per Brasil, Rússia, Índia i Xina).

Camerun

El Camerun és una república unitària de l'Àfrica Central. Limita amb Nigèria al nord-oest, amb el llac Txad a l'extrem nord, amb el Txad i la República Centreafricana a l'est, amb la República del Congo al sud-est i al sud, amb el Gabon i la Guinea Equatorial al sud i amb el golf de Guinea a l'oest. La capital és Yaoundé, tot i que la ciutat més poblada és Douala; totes dues passen del milió d'habitants.

La major part del país és muntanyós, i hi destaquen les muntanyes d'Adamaua, a l'oest i el centre. La màxima altitud és el mont Camerun (4.070 m), volcà actiu situat prop del golf de Guinea. Al nord destaquen els rius Benoué i Logone, i el Sanaga i el Nyong a la regió meridional. Al Camerun hi ha la riba meridional del llac Txad. Se l'ha anomenat "Àfrica en miniatura" per l'enorme diversitat paisatgística que conté.

L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 va esdevenir la República Unida del Camerun. Des de 1984 el seu nom oficial és simplement República del Camerun, en francès (République du Cameroun) i anglès (Republic of Cameroon), les llengües oficials de l'estat, deutores de les antigues potències colonials. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica.

Corea del Sud

Corea del Sud, oficialment la República de Corea (en coreà 대한민국 Daehan Minguk, hanja: 大韓民國)) és un país de l'Àsia que ocupa la regió meridional de la península de Corea. Al nord, limita amb Corea del Nord, al qual estava unit fins al 1945. A l'oest, creuant la mar Groga, es troba la República Popular de la Xina, i a l'est, creuant l'Estret de Corea, es troba el Japó. La capital i la ciutat més gran n'és Seül, l'àrea metropolitana de la qual és una de les tres més poblades del món. La llengua oficial de Corea del Sud és el coreà, i és, actualment, la desena llengua més parlada del món. El nom del país, en coreà, significa "La Gran Nació del Poble Coreà", hom es refereix al país sovint com la "Terra de la Calma del Matí".

llegendari Dangun Kanggeom. L'evidència arqueològica suggereix que els coreans han habitat la península des del Paleolític Baix. Després de la unificació dels Tres Regnes Coreans sota el comandament de Silla el 668 dC, Corea va romandre com a nació unificada sota les dinasties de Goryeao i Joseaon fins a la caiguda de l'Imperi Coreà el 1910. Després de la divisió i de l'establiment de la república moderna de Corea del Sud, el país ha hagut de reconstruir-se després del període d'explotació japonesa i de la Guerra de Corea. No obstant això, l'estàndard de vida, així com l'economia, van créixer de manera sorprenent des de la dècada de 1980. El 1987, després de diverses manifestacions nacionals, el govern autoritari es va col·lapsar, i des de llavors, s'hi han celebrat eleccions democràtiques cada cinc anys. Avui dia, Corea del Sur és un dels Estats pioners de la democràcia a Àsia; els ciutadans coreans gaudeixen d'un dels nivells més alts de llibertat política i drets socials del continent.

Corea del Sud és una potència industrial, i ha tingut una de les economies de major creixement del món des de la dècada de 1960. L'economia sud-coreana en l'actualitat és desenvolupada, i el seu Producte interior brut és el tercer més gran de l'Àsia, i el dotzè més gran del món.Corea del Sud és un els països més avançats tecnològicament i científicament del món, en competència directa amb el Japó en el lideratge de les empreses globals. Corea del Sud és un líder mundial en la tecnologia de la informació i de les comunicacions, com ara l'electrònica, els ordinadors, els semiconductors i la tecnologia mòbil. És l'únic país del món amb cobertura nacional de Radiodifusió multimèdia digital (DMB), WiBro, HSDPA, WiFi i HDTV; el 95% de les llars sud-coreanes estan connectades a Internet d'alta velocitat.

Filipines

La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag estès pel Pacífic occidental, a uns 700 km al sud-est del continent asiàtic, i és el grup d'illes més septentrional de la Insulíndia. Està banyat a l'est pel mar de les Filipines, a l'oest pel mar de la Xina Meridional i al sud pel mar de Cèlebes. La part malàisia de l'illa de Borneo es troba a pocs centenars de quilòmetres al sud-oest, i Taiwan es troba directament al nord, separada de l'illa filipina de Luzon per l'estret de Luzon. Les també illes indonèsies de les Moluques i les Cèlebes es troben bastant més lluny al sud, i a l'extrem oriental del mar de les Filipines hi ha l'estat insular de Palau.

Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns dels quals encara són actius, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius.

Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones naturals molt diverses.

Occitània (regió administrativa)

Occitània (en francès i oficialment: Occitanie; en occità: Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014 per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus. Comprèn 72.724 km² -una desena part del territori nacional- i té 5.626.858 habitants (població municipal de l'1 de gener de 2012). La seva entrada en vigor va ser prevista per l'1 de gener de 2016, després de les eleccions regionals de desembre de 2015.

La regió és la tercera més extensa de França (després de Nova Aquitània i la Guaiana Francesa) i la segona metropolitana. La seva ciutat més gran i àrea urbana més poblada és Tolosa (la quarta àrea urbana del país), així com la seva prefectura regional, mentre que la segona capital de la regió, Montpeller, reté diverses administracions.

Amb una façana marítima sobre la mar Mediterrània, reuneix territoris de la conca aquitana a l'oest -Gers, nord d'Alts Pirineus i de l'Arieja, centre i nord d'Alt Garona, centre i oest del Tarn i Garona, oest del Tarn, sud d'Òlt-, dels Pirineus al sud-sud d'Alts Pirineus, Alta Garona i l'Arieja, oest de Pirineus Orientals-, del Massís Central al nord -Avairon i Losera, centre i nord d'Òlt, est de Tarn i Garona i del Tarn, nord de l'Aude, d'Erau i de Gard- i de la conca mediterrània a l'est -aquest dels Pirineus Orientals, sud de l'Aude, d'Erau i del Gard.

Aquesta nova regió forma part el 2015 de les tres regions franceses que compten amb dues intercomunitats que tenen l'estatus de metròpoli creada per la llei MAPTAM, un altre component de la reforma territorial: Tolosa Métropole i Montpeller Méditerranée Métropole. Aquesta llei ha reduït a 250 000 habitants el llindar requerit per a l'obtenció de la condició d'una comunitat urbana, una altra intercomunidad de la regió, i tindran accés a ella l'1 gener 2016: la de Perpinyà Méditerranée. La regió també té un altre entre més de 200 000 habitants: la communauté d'agglomération Nimes Métropole.

Aquesta nova regió administrativa reagrupa les regions culturals i històriques del Llenguadoc (Alt i Baix Llenguadoc), de la Catalunya Nord (incloent el Rosselló, l'Alta Cerdanya, el Vallespir, el Conflent i el Capcir), i el comtat de Foix, així com les parts occidentals de l'antiga Gascunya (Armanac, Comenge, Bigorra, Condomès, Nebosan, Rivière-Verdun) i Guiena (Carcí, Roergue). Culturalment, aquesta nova regió és íntegrament de tradició llatina (occitana i catalana), que connecta en la seva immensa majoria a Occitània.

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est. L'oceà ocupa una conca allargada, en forma de "S", estesa de nord a sud i dividida en l'Atlàntic nord i el sud pels corrents equatorials a una latitud de 8° nord, aproximadament. Limitat per Nord-amèrica i Sud-amèrica a l'oest i Europa i Àfrica a l'est, l'Atlàntic està lligat a l'oceà Pacífic per l'oceà Àrtic al nord i el pas de Drake al sud. També existeix una connexió artificial entre l'Atlàntic i el Pacífic pel canal de Panamà. A l'est, la línia que divideix l'Atlàntic i l'oceà Índic és el meridià 20° est. L'Atlàntic està separat de l'oceà Àrtic per una línia que va de Groenlàndia al sud de les illes Spitsbergen al nord de Noruega.

L'Atlàntic cobreix aproximadament el 20% de la superfície terrestre i només l'oceà Pacífic el supera en mida. Amb els seus mars adjacents, ocupa una àrea de 106.450.000 km²; sense aquests, té una àrea de 82.362.000 km². L'àrea de terra que drena l'Atlàntic és quatre vegades la del Pacífic o la de l'Índic. El volum d'aigua a l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és de 354.700.000 km3 i sense aquests de 323.600.000 km3.

La profunditat mitjana de l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és de 3.332 m; sense aquests és de 3.926 m. La profunditat més gran, 8.605 m, és a la fossa de Puerto Rico. L'amplada de l'Atlàntic varia entre els 2.848 km que hi ha entre Brasil i Libèria i els 4.830 km que hi ha entre els Estats Units i el nord d'Àfrica.

L'oceà Atlàntic té costes irregulars dentades per nombroses badies, golfs i mars. Inclouen el mar del Carib, el golf de Mèxic, el golf de Sant Llorenç, la badia de Hudson, la badia de Baffin, el mar Mediterrani, el mar Negre, el mar del Nord, el mar Bàltic, el mar de Barents, el mar de Noruega, i el mar de Weddell. Una altra característica és que el seu nombre d'illes és relativament petit. Inclou les Svalbard (o Spitsbergen), Groenlàndia, Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Fernando de Noronha, les Açores, les Illes Madeira, les Canàries, les de Cap Verd, les Bermudes, les Índies occidentals, Ascensió, Santa Helena, Tristan da Cunha, les Falkland (o Malvines), i les de Geòrgia del Sud, a més de les del Carib.

Oceà Pacífic

L'oceà Pacífic és el cos d'aigua més gran del món. Aquest oceà cobreix una tercera part de la superfície terrestre, amb una àrea de 179,7 milions de km². S'estén uns 15.500 km des del mar de Bering, al nord de l'Àrtic, fins als marges gelats de l'Antàrtida (el mar de Ross) al Sud; el Pacífic ateny la seva màxima amplitud E-O aproximadament a 5 graus de latitud Nord, on s'estén per uns 19.800 km, des d'Indonèsia fins a la costa de Colòmbia. El límit occidental de l'oceà se situa sovint a l'estret de Malacca. El punt de més fondària de la superfície terrestre, la fossa de les Mariannes, està ubicat al Pacífic.

El Pacífic conté unes 25.000 illes, més que tota la resta d'oceans junts, la majoria de les quals es troben al sud de l'equador. Aquest oceà cobreix una àrea de 165.700.000 km2. El punt més baix de la superfície de l'escorça terrestre, la fossa de les Marianes, es troba al Pacífic.

Al llarg dels marges irregulars del Pacífic hi ha molts mars, els més grans dels quals són el mar de Cèlebes, mar del Corall, Mar de la Xina Oriental, mar del Japó, mar de Sulu, Mar de Tasmània i la mar Groga. L'estret de Malacca uneix l'oceà Pacífic i l'Índic a l'oest, i el Passatge de Drake uneix el Pacífic i l'Atlàntic a l'est. Aquests dos oceans també estan units pel canal de Panamà a l'Amèrica Central.

El primer europeu que va contemplar la immensitat de l'oceà Pacífic des de la vora americana va ser el gentilhome i explorador espanyol Vasco Núñez de Balboa, qui el dia 25 de setembre de 1513 després d'haver pres possessió de les seves aigües en nom dels reis de Castella, li va atorgar el nom de mar del Sud a l'enorme extensió d'aigua que va mirar des d'una cimera ubicada a l'istme de Panamà.

L'explorador portuguès Fernão de Magalhães va batejar l'oceà amb el nom de Pacífic, és a dir, tranquil. En el seu viatge des de l'estret de Magallanes fins a les Filipines, Magalhães va trobar l'oceà tranquil. Per descomptat, el Pacífic no està sempre en calma; a les illes del Pacífic hi ha molts tifons i huracans, i les terres al voltant del Pacífic estan plenes de volcans i sovint sacsejades per terratrèmols. Els tsunamis, deguts a terratrèmols submarins han devastat moltes illes i han escombrat pobles sencers.

Perú

El Perú (Perú en castellà, Piruw en quítxua i aimara), oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. Té una geografia complexa dominada principalment per la serralada dels Andes i els corrents del Pacífic, que li donen climes i paisatges molt variats, d'una costa desèrtica a la Puna dels Andes o a la selva tropical de la conca de l'Amazones.

El territori peruà fou la llar de la civilització del Norte Chico, una de les més antigues del món, i posteriorment de l'Imperi inca, l'estat més gran de la Sud-amèrica precolombina. L'Imperi espanyol va conquerir el territori durant el segle XVI i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Després d'aconseguir la seva independència, el Perú va viure períodes d'inestabilitat política i econòmica, alternada amb períodes de creixement i prosperitat econòmica.

El Perú en l'actualitat és una república democràtica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. És un país en vies de desenvolupament amb un índex de desenvolupament humà mitjà i amb una elevada desigualtat econòmica. Les activitats econòmiques principals són l'agricultura, la pesca, la mineria i la manufactura de tèxtils. La població peruana, estimada en 28 milions, és multiètnica, fonamentada en els pobles indígenes, però inclou la influència europea, africana i asiàtica. La llengua principal hi és el castellà, tot i que un percentatge significatiu de la població parla el quítxua o altres llengües ameríndies nadiues. Aquesta combinació de tradicions culturals té com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la música.

Porto Alegre

Porto Alegre és una de les ciutats principals del Brasil, capital de l'estat del Rio Grande do Sul. Amb una població d'1.481.019 habitants el 2016(4.200.000 a l'àrea metropolitana), és la quarta ciutat més gran del Brasil i la desena de l'Amèrica del Sud. Les coordenades geogràfiques són 30° 01′ 59″ S i 51° 13′ 48″ O.

La ciutat està situada en un delta resultant de la confluència de cinc rius, que formen el llac de Guaíba (popularment conegut també com a riu). Si bé els seus orígens daten de mitjan segle XVIII, que és quan els immigrants de les Açores es van establir a la regió, la ciutat es va fundar oficialment el 1809.

Porto Alegre és el nucli industrial més important del sud del Brasil. També és el centre històric i cultural del poble gaúcho (nom amb què són coneguts la gent de l'estat), famós pel churrasco (carn a la graella) i el chimarrão (una beguda equivalent a la infusió de mate dels veïns argentins i uruguaians). És la seu d'importants centres universitaris.

Per la seva situació estratègica (Porto Alegre és la metròpoli del sud del Brasil), la ciutat és un important punt de trobada de viatgers i homes de negocis de l'Amèrica del Sud, especialment dels països del Mercosul.

És una de les ciutats més pròsperes de l'Amèrica Llatina, amb una població d'origen molt divers, fruit de les diverses migracions d'arreu del món, amb gent provinent sobretot de Portugal, Alemanya, Itàlia, Espanya i Polònia, i un nombre significatiu d'origen àrab, jueu i afrobrasiler.

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica. Limita amb els oceans Atlàntic i Índic, Namíbia, Botswana, Zimbabwe, Moçambic, Swazilàndia i Lesotho, un enclavament independent envoltat pel territori sud-africà. Sud-àfrica és membre del Commonwealth de Nacions. L'economia de Sud-àfrica és la més gran del continent i la 24a més gran del món; és el país més desenvolupat econòmicament, socialment i en infraestructura del continent.

Sud-àfrica ha tingut una història diferent de les altres nacions de l'Àfrica atesa la immigració primerenca d'Europa i la importància estratègica de la ruta del mar del Cap. La immigració europea va començar poc després que la Companyia Holandesa de les Índies Orientals fundés una estació el 1625 que amb el temps esdevindria Ciutat del Cap. El tancament del canal de Suez durant la Guerra dels Sis Dies va subratllar la seva importància en el comerç internacional d'occident i orient.

Sud-àfrica és ètnicament divers, amb les comunitats europees, índies i coloured (o mestisses) més grans de l'Àfrica. Els africans negres, que parlen nou llengües oficialment reconegudes, i molts més dialectes, representen el 75% de la població. Els conflictes racials entre la minoria blanca i la majoria negra ha jugat un paper significatiu en la història i la política de Sud-àfrica, que culminà amb l'apartheid, instituït el 1948 pel Partit Nacional, tot i que la segregació ja existia abans d'aquesta data. Les lleis que definien l'apartheid començaren a ser abolides pel mateix partit el 1990, després d'un conflicte llarg i de vegades violent—incloent-hi les sancions econòmiques de la comunitat internacional.

Sud-àfrica és coneguda com la "Nació de l'arc de Sant Martí", un terme encunyat per l'arquebisbe Desmond Tutu i després adoptat pel president Nelson Mandela. Mandela va fer ús del terme com a metàfora per descriure la diversitat multicultural que començava a desenvolupar-se després de la fi de la ideologia de l'apartheid. El 2007, Sud-àfrica es va unir al grup de Bèlgica, els Països Baixos, el Canadà i Espanya, en legalitzar el matrimoni homosexual.

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes. Limita amb el Perú al nord, Bolívia al nord-est, l'Argentina a l'est, l'oceà Pacífic a l'oest i el passatge de Drake al sud. És un de dos països sud-americans que no limiten amb el Brasil. El territori xilè inclou a més les illes pacífiques Juan Fernández, Sala i Gómez, les illes Desventuradas i l'Illa de Pasqua. A més, reclama una porció de l'Antàrtida. La forma inusual de Xile, amb 4.270 km de nord a sud, però només una mitjana de 175 d'est a oest, l'ha donat una gran varietat de climes i ecosistemes, que inclouen el desert d'Atacama al nord, a les glaceres del sud.

Xile és un dels països més estables i pròspers de Sud-amèrica, amb nivells elevats de competitivitat, creixement econòmic, qualitat de vida, llibertat econòmica, esperança de vida, estabilitat política, econòmica, social, globalització i pib per capita i nivells baixos de corrupció i pobresa. Tot i tenir el PIBs més elevat de la regió, l'economia encara mostra greus nivells de desigualtat.

Àfrica

L'Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món. Està situat entre els 17°30´ W, on es troba el cap Verd (Senegal); els 51°25´ E, on hi ha el cap Hafun (Somàlia); els 37°20´ N, al cap Blanc (Tunísia); i els 34°50´ S, on hi ha el cap Agulhas (Sud-àfrica). El continent té una superfície total de 30.221.532 km², el 22% de la superfície terrestre. Està unit a l'Àsia per l'istme de Suez i l'envolta l'oceà Índic a l'est, l'oceà Atlàntic a l'oest i la mar Mediterrània, que la separa d'Europa, al nord.

Àfrica, particularment el centre d'Àfrica oriental, és àmpliament considerada per la comunitat científica com l'origen dels humans i del grup dels homínids (grans simis), com ho demostra el descobriment dels primers homínids i els seus avantpassats, així com formes posteriors que han estat datades de fa aproximadament set milions d'anys, incloent-hi Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis i H. ergaster, i el primer Homo sapiens (humà), descobert a Etiòpia, data de fa uns 200.000 anys.

Àsia

L'Àsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia. És el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering (que la separa d'Amèrica i de l'oceà Pacífic), al sud amb l'oceà Índic i a l'oest començant pel sud de la frontera oest i pujant, amb la mar Roja, l'istme de Suez -que la separa de l'Àfrica-, la mar Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia o mar Caspi.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.