Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus. El terme hebreu és בית כנסת Bet Kenésset, "Casa d'Assemblea", o בית התפילה Bet ha-Tefilà, "Casa d'Oració".

Usualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. Les habitacions d'estudi són anomenades בית מדרש Bet midraix, "Casa d'Estudi". La pregària en comunitat és una característica important del judaisme. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades al dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per exercir-hi aquesta activitat.

Les sinagogues (especialment a Nord-amèrica i Europa) tenen un lideratge dual: un lideratge laic presidit per un comitè i un president, electes per tots els membres, i un guia espiritual, un rabí, usualment designat pel lideratge laic.

Els rabins no són essencials, de fet, moltes sinagogues no en tenen. Es pot realitzar un ofici religiós si hi ha un minyan, és a dir un mínim de deu jueus adults (que han fet el Bar mitsvà). Per aquesta raó, i ja que la sinagoga és un lloc principalment d'estudi i oració, no es pot definir exclusivament com a "lloc de culte", sinó com a "lloc de reunió". A més, per al judaisme, l'adoració de Déu involucra les activitats diàries dels homes, i les pregàries han de realitzar-se també individualment.

En obediència al segon dels deu manaments de l'Èxode, a les sinagogues no hi ha cap imatge per representar-hi Déu.[1]

Sinagoga
De la sèrie d'articles sobre
Judaisme
Great Synagogue Plzen CZ

Sinagoga a Plzen (República Txeca).

Etimologia

Sinagoga prové del llatí sinagoga, i aquest del grec συναγωγή (lloc de reunió). En hebreu s'anomena bet hakenésset (בית הכנסת), 'lloc de reunió'. En jiddisch es diu shoul (שול), 'escola', i en judeocastellà esnoga (אסנוגה). Algunes congregacions jueves també empren el terme beit tefila (casa d'oració). Els jueus perses i els caraïtes utilitzen el terme veí kenessa, derivat de l'arameu. Els jueus reformistes i certs conservadors de vegades també li diuen 'temple'.

Filó d'Alexandria i el Nou Testament empren també el terme proseuque del grec antic προσευχή, 'oració', a més de 'lloc d'oració'.

Origen

Avui dia encara no hi ha consens entre els científics sobre quan posar l'origen històric de la sinagoga. La tradició jueva n'atribueix l'origen a Moisès.[2] Tanmateix, des de la publicació el 1583 del llibre de Carles Sigonius De Republica Hebraehorum libri VII es començà a considerar com a època més probable la de l'exili a Babilònia,[3] i potser més concretament amb Esdres. Avui dia, això no obstant, la tendència és a retardar-ne molt més l'origen.[4]

Funció

Les sinagogues tenen sovint un santuari, ço és, un gran vestíbul d'oració, en què hi ha els llibres de la Torà. També poden comptar amb una sala per als esdeveniments comunitaris. Tanmateix, les sinagogues contenen sobretot petites cambres reservades per a l'estudi, i àdhuc un beit midrash (casa d'estudi). Així doncs, tot i que inicialment destinada al culte, la sinagoga s'ha anat convertint al llarg de la història jueva en un lloc per a l'ensenyament de la tradició i la llengua hebraica a nens i a adults. La preponderància d'aquest paper és tal que Filó d'Alexandria, a més dels jueus de Venècia i els dels països asquenazites, designen les sinagogues amb el nom de didaskaleia o scuola (escola). Aquest nom és sempre emprat per parlar de les sinagogues de manera informal, sobretot en l'entorn asquenazita.

La sinagoga en els texts

Ni el terme ni el concepte de sinagoga es troben en el Pentateuc (tot i que la tradició rabínica[5] així com Filó d'Alexandria[6] i Flavi Josep[7] afirmen que sí). La idea d'una oració col·lectiva no és mencionada més, i l'únic lloc de culte descrit és el Tabernacle, un santuari transportable on es trobaven les Taules de la Llei a l'interior de l'Arca de l'Aliança. Aquesta es trobava al Temple de Jerusalem, construït per allotjar-la de forma permanent.

Jerusalem Ugglan 1
Reconstrucció del Temple de Jerusalem.

La primera evocació d'una concentració fora del Temple es troba a Isaïes 8:16,[8] es tracta d'un cercle de deixebles reunits al seu voltant, amb la fi d'escoltar a través d'ell la paraula de Déu i la Torà. És igual el cas d'Ezequiel 8:1,[9] on els ancians de Judà es reuneixen a casa d'Ezequiel. El psalm 74:8[10] probablement datat en el primer exili, menciona «els centres consagrats a Déu al país».

Ruins of the Ancient Synagogue at Bar'am
Runes de l'antiga sinagoga de Bar'am.[11]

Les sinagogues varen multiplicar-se després de la destrucció del primer i del segon Temple: segons una tradició rabínica consignada a la Mixnà (la qual fou compilada cap al 200 dC, més d'un segle després de la destrucció del segon Temple), una gran ciutat ha de comptar obligatòriament amb deu batlanim, altrament, és un poble. Un batlan es defineix com un individu que ha renunciat a la seva feina per anar a resar. La Mixnà diu que existeix una sinagoga a qualsevol lloc on un minian de deu homes és capaç, no importa en quin moment, de reunir-se per resar. Els Fets dels Apòstols indiquen també que les sinagogues que trobaven a cada ciutat existien des de feia molts anys (Fets 15:21) i en citen moltes, entre elles les de Cirene i les d'Alexandria.

El Talmud menciona nombroses sinagogues a Mesopotàmia, entre elles la de Nehardea, i més de 400 sinagogues a Jerusalem abans de la destrucció del segon Temple, mentre que els Evangelis evoquen les de Natzaret[12] i Cafarnaüm.[13] Sant Pau apòstol predica a les sinagogues de Damasc,[14] de Salamina,[15] d'Antioquia,[16] etc.

La destrucció del segon Temple augmentà la importància de la sinagoga: allà es preservaren els ritus jueus (amb l'excepció dels sacrificis) i es va reunir des d'aleshores el minian, compost de deu homes. Subseqüentment, les sinagogues van multiplicar-se durant el gairebé dos cops mil·lenari exili de l'enorme majoria del poble jueu, i des del 1948, tant a Israel com a aproximadament uns altres vuitanta països.

Un Temple en miniatura

Tant les sinagogues ortodoxes com les reformistes es remeten, almenys simbòlicament, al santuari. Els seus plànols estan fets a semblança dels Temples de Jerusalem, dels shtiblekh i del Tabernacle, com està descrit a la Terumà.

Una sinagoga conté per tant una plaça on es reuneix l'assemblea, un canelobre, un lloc elevat on es realitza el culte, i un lloc sant on està guardat, en un armari protegit de l'exterior per una cortina, la Torà donada a Moisès per Déu.

  • La tarima o lloc elevat (conegut com a Tebah en la tradició sefardita i com Bimah en la tradició asquenazita) és l'equivalent de l'altar en l'època del Tabernacle i dels Temples. És allà on es col·loca l'oficiant i llegeix la Torà. Tradicionalment situada al mig de l'oració, ha estat desplaçada en els temples reformistes cap a la part davantera de la sala d'oració, davant dels fidels.[17]
  • En l'equivalent del Temple de Jerusalem es troba un armari, equivalent de l'Arca de l'Aliança. Els asquenazites l'anomenen Aron ha-Qodeix, mentre que els sefardites l'anomenen Hejal. Conté els rotlles de la Torà. Aquests són indispensables perquè un lloc de reunió sigui considerat com una sinagoga, altrament seria una havurah. És a l'arca des d'on els cohen (fidels descendents d'Aaró i complidors simbòlics de les tasques corresponents a llurs avantpassats de l'època dels Temples) beneeixen l'assemblea. L'arca es troba a la paret orientada cap a Jerusalem,[18] ço és, a orient als països situats a l'oest de Jerusalem i a occident als situats a l'est. Moltes sinagogues estan orientades cap a Jerusalem, tot i que algunes transgredeixen la regla per motius estructurals.
  • Un canelobre, anàleg de la menorà,[19] és sobretot brillant durant els oficis. Com un dels braços de la menorà cremava contínuament en l'època del Temple, un llum o un fanalet, sovint elèctric, té actualment el paper de ner tamid (de l'hebreu נר תמיד, 'llum eterna').
Menora
Menorà per al Tercer Temple de Jerusalem i exhibida en proximitat al Mur de les Lamentacions a Jerusalem el 2008.[20]
  • Com a conseqüència del Temple de Jerusalem, on s'instal·là un balcó per separar els homes de les dones durant la Simchat Beit HaShoeivah,[21] els homes i les dones estan separats per una mechitsa durant l'oració a les sinagogues ortodoxes. Sovint les dones disposen d'una galeria, poc dissimulada als homes, des d'on poden assistir a l'ofici. A la sinagoga Vella-Nova, les dones compten amb una sala separada de la cambra principal per una paret gruixuda foradada amb obertures estretes. a Pfaffenhoffen, Alsàcia, els dones estan darrere dels homes, separades per una mena de reixat de fusta. Aquesta separació va desaparèixer a les sinagogues liberals o reformades i a la major part de les sinagogues conservadores dels Estats Units, on homes i dones resen l'un al costat de l'altre. No es troba tampoc cap mechitsa als kenessots caraïtes, l'origen d'aquest ús no figura explícitament a la Bíblia. Tanmateix, homes i dones estan separats per pudor en l'oració, atès que l'oració jueva conté moltes postracions.
  • La sinagoga té sovint una cambra anomenada geniza (de l'hebreu גניזה, 'dipòsit'), on estan enterrats els texts obsolets o esborrats que porten un dels set noms de Déu, en no poder-se tractar de manera indigna.[22] De fet, la tradició jueva prohibia destruir-los i ordenava que fossin enterrats, àdhuc quan es tractava de texts no canònics, fins i tot herètics.[23]
    Les genizes poden amagar tresors arqueològics: la del Caire, per exemple, contenia 250.000 fragments, entre ells la correspondència de Maimònides[24] i ha estat qualificada com a «finestra a la vida jueva medieval»[25] i la de la Sinagoga Vella-Nova protegia, segons la llegenda, el Golem de Maharal de Praga.[26] Els escrits de Filó d'Alexandria i de Flavi Josep fan pensar que en la seva època s'hi dipositaven també les donacions per al Temple de Jerusalem.[27]

Les sinagogues antigues

Les sinagogues més antigues i conegudes avui dia es trobaven a Israel, i són pràcticament de l'últim segle abans de la destrucció del Segon Temple. Les sinagogues anteriors, centres de Déu descrits als psalms, foren destruïdes. Les dels segles següents foren freqüentment destruïdes pels cristians o transformades en esglésies,[28] com la d'Estobi.

La sinagoga més antiga de la qual es té constància estava a Jericó, situada prop de les ruïnes d'un palau asomenu, descoberta juntament a un micvé al costat del Wadi Kelt pel professor Ehud Netzer, i que data del primer segle aC.[29][30]

La sinagoga més coneguda actualment és la de Masada, la fortalesa que domina la Mar Morta. Tanmateix, hi ha d'altres més antigues, com la sinagoga d'Heròdium, la fortalesa del rei Herodes, situada a 12 km de Jerusalem, on es va fer enterrar, i la sinagoga de Gamla, antiga capital de Golan.[31] Es coneix també una sinagoga del segle I a Jerusalem, la de Theodotos. Segons la seva dedicatòria descoberta el 1913, servia per a la lectura de la llei, per a l'ensenyament i hostatgeria dels viatgers.

Després de la destrucció del Temple, els romans varen prohibir la construcció de sinagogues a Palestina. Les destruccions continuaren amb la rebel·lió de Bar Kokhebà del 132 al 135, però moltes comunitats jueves es mantingueren fins a la conquesta àrab, com en dóna testimoni la presència de més d'un centenar de ruïnes de sinagogues, de les quals les més antigues daten del segle III. La major part d'elles es troben a Galilea, però també al Golan, al sud del país, a Beit She'an o a Gaza.

Una de les sinagogues més cèlebres d'aquesta època és la de Cafarnaüm, situada al mar de Galilea, probablement al lloc evocat als Evangelis. Aquestes sinagogues adopten sovint la planta basilical dels edificis grecs, i estan decorades amb símbols jueus com la menorà. La sinagoga de Beit Alfa exhibeix també mosaics que representen el zodíac, i la d'Hammath[32] personatges de la mitologia grega. A Hammath Gader,[33] sobre el riu Yarmuk, el terra del mosaic estava adornat amb motius geomètrics. El de davant de la bimà, el més elaborat, representa dos xiprers i dos lleons girats cap al centre i una garlanda envoltant una dedicatòria que acaba amb aquestes paraules en arameu: «...els seus actes de caritat són a tot arreu constants i que donaren aquí cinc monedes d'or. Que el Rei de l'univers beneeixi la seva obra. Amén. Amén. Selah.»

Amb la diàspora, les sinagogues s'estengueren pel món hel·lenístic i romà. Les més antigues, conegudes per les dedicatòries, són la de Schedia, a uns vint quilòmetres d'Alexandria, la de Xenefiris, la de Nitrae i la de Nàucratis, i daten del segle III.

La sinagoga de Sardes a Lídia, situada a les antigues termes romanes, és una de les sinagogues més grans que es coneixen, amb 122 metres de llargària. La de Naro, avui anomenat Hamman-Lif a Tunis, presenta també mosaics molt primerencs.

La sinagoga de Dura Europos a Síria sobre l'Eufrates està decorada amb frescs. Descoberta el 1920, fou enterrada per mantenir un setge el 256 quan només tenia 12 anys. Els frescs que l'adornen, que actualment es troben al museu de Damasc, estan en un excel·lent estat de conservació. Representen escenes bíbliques amb una multitud de personatges, àdhuc Moisès i Ezequiel, el que és estrany en una sinagoga a causa de la prohibició de les imatges promulgada fa molt de temps pels rabins, fins i tot semblen existir-ne altres sinagogues pintades, com a Huseifa o a Maoz Haim. La sinagoga de Dura Europos és la primera sinagoga coneguda on sembla haver-hi una casa per protegir l'Hejal a la paret oest de l'edifici, permetent així als fidels girar-se cap a l'oest i cap a Jerusalem durant l'oració.

Es distingeixen sovint dos tipus de sinagogues antigues: els grans edificis orientats cap a Jerusalem sense Arca de l'Aliança, atès que els rotlles de la Torà estaven conservats en una habitació contigua per ser portats a la sala d'oració durant la lectura, com a Cafarnaüm; i les "basíliques", amb planta d'edificis públics romans, semblants a les esglésies d'Orient amb una nau central seprada de dos vorals per columnes i un dels absis orientat cap a Jerusalem protegint els rotlles de la Torà.[34]

L'ornamentació de les sinagogues antigues d'Orient Mitjà està per tant fortament influenciada per la cultura propera. Per exemple, els frescs de Dura Europos i els de les esglésies cristianes bizantines posteriors tenen certa semblança, la qual cosa fa pensar que hi havia models comuns.

A Occident, la sinagoga més antiga de la qual es té constància és la d'Òstia,[35] l'antiga porta de Roma. Data originàriament de la segona meitat del segle I, però fou engrandida i adornada més endavant. Construïda al llarg del riu, mostra, per les seves grans proporcions i la seva decoració, la riquesa de la comunitat local. Les inscripcions funeràries demostren l'existència d'una dotzena de sinagogues a Roma.[36]

Referències

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.242. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
  2. RUNESSON - BINDEN - OLSSON, The Ancient Synagogue from its Origins to 200 C.E. A Source Book, Brill, Leiden - Boston 2008
  3. Vegeu en particular Isaïe 8:16 i següents. (en francès)
  4. RUNESSON - BINDEN - OLSSON, The Ancient Synagogue from its Origins to 200 C.E. A Source Book, Brill, Leiden - Boston 2008, p. 6
  5. Tàrgum de Jerusalem sobre Èxode 18:20 i Cròn. 16:39 ; Rachi i Radak sobre Jeremies 39:8.
  6. De Vita Mosis, 27.
  7. Contra Apió, 17.
  8. Llegiu en línia a sefarim.fr. (en francès)
  9. Llegiu en línia a sefarim.fr. (en francès)
  10. Llegiu en línia a sefarim.fr. (en francès)
  11. Jacob Neusner, Bertold Spuler i Hady R. Idris, Judaism in Late Antiquity, Brill, 2001, p. 155.
  12. Mateu 13:54; Marc 6:2; Lluc 4:16.
  13. Marc 1:21; Lluc 7:5; Joan 6:59.
  14. Fets 9:20.
  15. Fets 13:5.
  16. Fets 13:14.
  17. Pot presentar analogies amb el púlpit d'alguns temples protestants.
  18. El rei Salomó (I Reis 8:34, 44, 48; II Cròn. 6:34) i Daniel (Dan. 6:11) resen en direcció a Jerusalem
  19. Tanmateix, la Halacà prohibeix reproduir els accessoris del Temple i per exemple, els canelobres són diferents del canelobre del Temple representat a l'Arc de Titus.
  20. Materialitzada i presentada pel Temple Institute de Jerusalem.
  21. Talmud de Babilònia Soucca 51b-52a.
  22. Maimònides, Torà, Hilkhot Yessodei ha-Torah 6:1-2.
  23. Talmud de Babilònia Sabbat 13b, 30b, 115a, Pessa'him 62a-b
  24. Maimònides, La curació per l'esperit; precedit de les Lletres de Fustat; introducció, traducció i anotacions per Laurent Cohen. Edicions Bibliophane-Daniel Radford, 2003, col·lecció L'entre nous, ISBN 2-86970-081-4
  25. «A Window into Jewish Medieval Life» (en anglès), 2007. [Consulta: 11 octubre].
  26. Pražské Synagogy/Praga Sinagogas, Arno Pařík, Jewish Museum in Prague, 2000, ISBN 80-85608-33-2
  27. Filón, Legat. 155–157; Josefo, Antiq. Jud. 14.213–216
  28. Heinrich Graetz. «Histoire des Juifs» (en francès). François-Dominique Fournier, 2007. [Consulta: 3 novembre].
  29. Spencer P.M. Harrington. «Israel's Oldest Synagogue» (en anglès). Archaeological Institute of America, juliol/agost 1998. [Consulta: 2 febrer].
  30. Donald D. Binder. «Jericho» (en anglès). Pohick Church (Lorton, Virginie), 2009. [Consulta: 2 febrer].
  31. Vegeu el lloc del doctor Donald D. Binder, molt ric quant a texts relatius a les sinagogues de l'època del segon Temple.«Ancient Literary References to Second Temple Synagogues» (en anglès). Donald D. Binder, 2007. [Consulta: 30 juliol].
  32. «Parc national de Hammath Tibériade» (en anglès). Parcs nationaux israéliens, 26-11-2015. [Consulta: 24 setembre].
  33. «Hammat Gader: Les sources chaudes et les thermes» (en francès). Ministère des affaires étrangères d'Israël, 1999.
  34. Obra col·lectiva sota la direcció d'Élie Barnavi, Histoire universelle des Juifs, ed. Hachette.
  35. J. Fourniol. «L'Ostie antique» (en francès). Internet Group Ostia, 2007. [Consulta: 29 juliol].
  36. La diàspora jueva a Roma. (en anglès)

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 262 dies per a finalitzar l'any.

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Bar mitsvà

El Bar Mitsvà (en hebreu: בר מצווה) és un ritual iniciàtic pel qual l'infant jueu arriba a la seva majoria d'edat religiosa, en principi als tretze anys. El seu rol social és similar al que té la primera comunió per als fidels catòlics.

Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem

El Barri Jueu (en hebreu: הרובע היהודי‎) (transliterat: HaRova HaYehudi ) és un dels quatre barris en els que està dividida la Ciutat vella de Jerusalem. L'àrea, que mesura 116.000 metres quadrats, està situada en el sud-est de la ciutat emmurallada. S'estén des de la Porta de Sió, al sud de la ciutat, fins al Barri Armeni, en l'oest, i el Mur de les Lamentacions al nord i la Mont del Temple, a l'est.

El barri està habitat per 2.348 habitants (2004) i acull nombroses ieixivot i sinagogues, en particular la Sinagoga Hurva. Després d'haver estat construïda en 1701, destruïda en 1721, reconstruïda en 1864 i destruïda novament en 1948 durant l'ocupació jordana, la Sinagoga Hurva va ser novament reconstruïda a partir de 2006 i va tornar a consagrar-se en 2010.

Benei mitsvà

En el judaisme, els Benei mitsvà (els fills del manament), són els infants que han assolit la maduresa personal, i que poden parlar davant de la seva congregació. Bar mitsvà els nois, (en hebreu: בר מצווה) "fill dels manaments" (les mitsvot), o Bat mitsvà les noies, (en hebreu: בת מצווה) "filla dels manaments" (les mitsvot), la edat del ritual s'ha fixat en 12 anys per a les noies, i en 13 anys per als nois. A partir d'aquest moment, els joves passen a ser considerats responsables dels seus actes, segons la llei jueva, (la halacà). Aquesta maduresa es celebra des de l'Edat mitjana, i és molt popular des d'aleshores, mitjançant una cerimònia que és lleugerament diferent entre el ritual asquenazita i el sefardita.La majoria dels jueus ortodoxos rebutgen que una dona pugui llegir en públic la Torà, o que pugui dirigir la cerimònia, mentre hi hagi disponible un grup de 10 homes, (un minyan). Malgrat això, la celebració d'una nena quan esdevé una filla del manament (Bat mitsvà), ha anat guanyant adeptes en el judaisme ortodox modern.

El Bar Mitsvà no és una confirmació ritual mística que confereix d'alguna manera la judeitat al infant. És un terme religiós i legal que implica l'arribada a la maduresa. El nen arriba indefectiblemente a aquesta maduresa, sigui que s'assenyali o no l'ocasió d'una manera formal. Els honors que s'ofereixen a un Bar Mitsvà (fill del manament) en la sinagoga formen part del servei regular, i no difereixen d'aquells honors que poden oferir-se a qualsevol adult jueu en qualsevol altra ocasió. Celebrar el Bar Mitsvà en una sinagoga testimonia almenys que el noi o la noia tenen alguna instrucció religiosa bàsica.

Cabezuela del Valle

Cabezuela del Valle és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Dintre del seu patrimoni s'ha de destacar el pont romà, que salva el riu a considerable altura, així com la seva jueria, de gran importància durant l'edat mitjana. De fet, la sòbria església de pedra de sant Miquel Arcàngel (segles XVI-XVII) va ser edificada sobre una antiga sinagoga i mostra importants contraforts. En el seu interior cal assenyalar el gran retaule barroc i la sagristia de rajoles de Talavera. En Francisco Delicado, vicari d'un arxiprestat en el segle XVII, fou autor de La lozana andaluza. Durant la festa del Judes s'hi passeja un ninot dalt d'un burro i després se li cala foc.

En el pintoresc barri de l'Aldea i en la plaça hi ha nombroses cases nobles amb escuts i llegendes pròpies així com cases d'arquitectura popular amb les seves característiques balconades de fusta i sostre de teula.

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu de Barcelona. Hi predomina encara avui en dia un estil semblant a molts calls jueus de Catalunya. Recentment s'hi ha descobert una sinagoga antiga, actualment oberta al públic.

La seva densitat de població era la més alta de Barcelona, i els seus edificis els més alts de Barcelona. Tenia dues portes, una a l'arc del Gall (ara de Sant Ramon) i una altra a la plaça major. Disposava de dues sinagogues, un magatzem de gra i una carnisseria. S'han documentat oficis com el de coraller, sastre i seder.La comunitat jueva va residir al call fins al 1391, quan fou assaltat amb el resultat de tres-cents morts. Els habitants que es van refugiar al Castell Nou van ser obligats a convertir-se a la religió catòlica, dispersats o morts. El cementiri de Montjuic de la comunitat jueva medieval de Barcelona, documentat com a mínim des del segle IX fins al segle XIV, fou abandonat el 1391.En època de les protestes antiisraelianes de 2008 derivades de l'Operació Plom Fos, la sinagoga del call, en el carrer Marlet, 5, va rebre un atac (el segon a la capital catalana) per part d'un militant del grup Moviment Social Republicà, que va cometre algunes destrosses, a més de colpejar a un integrant de l'Associació Call de Barcelona, que es trobava a l'edifici.MUHBA El Call és un espai del Museu d'Història de Barcelona situat al bell mig del Call, on va tenir la seva casa Jucef Bonhiac, teixidor de vels. S'hi explica la trajectòria dels jueus en relació amb la història de Barcelona i l'esplendor del seu llegat cultural.

Casament

El casament o noces, és la cerimònia en què dues -i en algunes cultures o religions, més- persones es converteixen en un matrimoni. Habitualment, hom es casa per l'església, mesquita, sinagoga o temple que té potestat d'oficiar un casament; o per l'estat, cas en el qual s'anomena un casament "civil".

Al casament és imprescindible la presència d'un o més agents d'autoritat, religosa o civil, que oficia el cerimoni i entra els noms dels casats al registre; i dos o més testimonis del casament. És habitual, però no essencial, convidar les famílies dels que es casen.

Enteixinat

Enteixinat o teginat es refereix a tota sostrada amb decoració de fusta, que resol els problemes estructurals dels edificis, i molt especialment la realització de forjats i armadures de sostres. Generalment estan formats per "cassetons", fustes o bigues situades en certs tipus de sostre en els que els buits es cobrien amb ornamentació.Es troben fonamentalment en l'arquitectura mudèjar i musulmana.

Destaquen els enteixinats de Los Alcázares de Sevilla, la sinagoga del Trànsit de Toledo, i els que existien en el palau dels ducs de Maqueda de Torrijos, part dels quals es troben en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, així com al Regne Unit i als Estats Units.

Jueus de Mèxic

Els Jueus de Mèxic són els membres de la comunitat jueva de Mèxic. Alguns d'ells són persones gentils que s'han convertit al judaisme, o bé són descendents de jueus conversos al cristianisme que han decidit tornar de nou al judaisme dels seus ancestres. La majoria d'ells afirmen que descendeixen de jueus.

Els primers jueus que van arribar a Mèxic ho van fer des d'Espanya, amb Hernán Cortés, en l'any 1519. Dos d'ells, Hernando Alonzo i Gonzalez de Morales, van ser acusats de judaïtzants i van ser cremats en la foguera, en un auto de fe, en l'any de 1528. Tanmateix, la Inquisició a Mèxic no es va fundar aleshores, sinó que aquest fet va tenir lloc el 4 de novembre de 1571. Els criptojueus provinents del sud d'Espanya, entre ells la família Carbajal, van ser descoberts per les autoritats de la jerarquia catòlica i aleshores van emigrar cap al nord del Viregnat de Nova Espanya, a on van fundar la ciutat de Monterrey. Actualment, els jueus mexicans tenen una sinagoga històrica en la Ciutat de Mèxic, en el carrer de Justo Sierra 71.

Karlin-Stolin

Karlin-Stolin (en jiddisch: קרלין סטולין) és una dinastia hassidica que es va originar amb el Rabí Aharon de Karlin en el poble de Karlin, a Bielorússia.Karlin va ser un dels primers centres dels hassidim que es va establir a Lituània. Actualment, la dinastia Karlin-Stolin està florint una vegada més després d'haver estat delmada durant l'Holocaust. Els hassidim de la secta Karlin-Stolin es poden trobar a tot el món: a Israel, Amèrica, Rússia, Anglaterra, Mèxic i Ucraïna. Els jasidim de Karlin són especialment coneguts pel seu costum de clamar a l'Altíssim en veu alta i fort quan resan. També són coneguts per la seva hospitalitat.

Els hassidim de Karlin-Stolin es van establir en Terra d'Israel a mitjan segle XIX, establint-se a Tiberíades, Hebron i Safed. En 1869 van restaurar una antiga sinagoga a Tiberíades que havia estat construïda en 1786 pel Rabí Menachem Mendel de Vítsiebsk però que va ser destruïda durant el terratrèmol de Galilea de 1837. La construcció de la nova sinagoga va començar en 1870 i va ser possible gràcies a la recaptació de fons dels jueus de la diàspora. Aquesta sinagoga, que encara es fa servir, es troba en el conjunt de les antigues sinagogues de Tiberíades. Va ser durant aquest temps que els hassidim de la secta Karlin-Stolin es van establir a la ciutat de Jerusalem, i per a l'any 1874 havien establert la sinagoga Beth Aaron a la ciutat vella.

Avui dia, el Rabí de la secta Karlin-Stolin Boruch Meir Yaakov Shochet resideix en Givat Ze'ev, un assentament israelià situat al nord-oest de la ciutat santa de Jerusalem. La major part dels hassidim de Karlin-Stolin resideixen prop de Jerusalem, també hi ha sinagogues a Beitar Illit, Bnei Brak, Kiryat Sefer, Brachfeld, Safed, i Tiberíades; així com als Estats Units, a Boro Park, a Monsey, Nova York, a Lakewood, Nova Jersey, a Los Angeles, Califòrnia, a Londres, Anglaterra, Regne Unit, i a Ucraïna.

El germà menor del Rabí també viu a la ciutat santa de Jerusalem, i és conegut com el Rabí Loitzker. El Rabí Loitzker va establir un tribunal hassídic amb el permís del seu germà major, el Rabí de Karlin-Stolin. A Jerusalem, els hassidim de Karlin porten un caftán daurat durant el Sàbat, la roba tradicional dels jueus haredim de la ciutat santa de Jerusalem.

Kidush

El Kidush (en hebreu: קידוש, literalment, "santificació") és la benedicció recitada sobre el vi o el suc de raïm per santificar el Shabat o una festa jueva. La Torà es refereix a dos requeriments referents al Shabat - "mantenir-lo" i "recordar-ho" (shamor i zachor). La llei jueva per tant requereix que el Shabat sigui observat en dos aspectes. Una persona ha de "mantenir-lo" abstenint-se de les trenta-nou activitats prohibides, i la persona ha de "recordar-ho" fent arranjaments especials per al dia, i específicament, a través de la cerimònia del kidush. El terme Kidush també es fa servir per referir-se al menjar cerimonial servit en una sinagoga després de la recitació del kidush a la conclusió dels serveis. Es serveixen begudes i en moltes ocasions: pastissos, galetes, i peix.

NCSY

NCSY (anteriorment coneguda com a Consell Nacional de la Sinagoga Juvenil) és una organització juvenil jueva ortodoxa, que forma part de la Unió ortodoxa. Va ser fundada en 1954, té membres als Estats Units, Canadà, Israel, Xile, i anteriorment també a Ucraïna. El seu lema és inspirar el futur jueu. NCSY és dirigida pel rabí Micah Greenland, i és supervisada per la comissió juvenil de la Unió ortodoxa (OU), dirigida per Avi Katz de Nova Jersey.La NCSY (en anglès: National Council of Synagogue Youth) és la successora de la Unió Nacional de la Joventut Jueva Ortodoxa, establerta en 1942, com un moviment juvenil ortodox, semblant a un club, o a una fraternitat. Amb el temps, la seva activitat es va centrar en la divulgació, i en l'ensenyament de comportaments religiosos als adolescents.

Purim

La festa del Purim (en hebreu: פורים) és una festa secundària dins el judaisme, però molt popular. Prové del llibre bíblic d’Ester. Commemora l'alliberament dels jueus de l'extermini a què els havia condemnat Haman, el ministre plenipotenciari del Rei Assuer de Pèrsia durant el regnat de la dinastia aquemènida.

Es creu que aquest monarca podria ser el sobirà Xerxes I de Pèrsia i que va regnar des de l'any 486 aC fins al 465 aC.

El nom de Purim segons la Bíblia prové del sorteig que va fer Aman per tal d’establir el dia del genocidi del poble jueu. La festa fou instituïda per Mardoqueu i aquesta té lloc el 14 d'adar, data que sol correspondre amb el mes de febrer o març. A banda de la lectura que es fa del Llibre d'Ester en la sinagoga (matí i tarda) ha esdevingut molt popular l'intercanvi de regals entre veïns i amics.

Simhat bat

Simhat Bat (en hebreu: שמחת בת) és una cerimònia en la qual la nena jueva rep el seu nom.

Sinagoga Unida del Judaisme Conservador

La Sinagoga Unida del Judaisme Conservador (en anglès estatunidenc: United Synagogue of Conservative Judaism) (USCJ) és la xarxa més gran de congregacions jueves conservadores del món, la USCJ treballa estretament amb l'assemblea rabínica, el cos internacional de rabins conservadors, el Seminari Teològic Jueu d'Amèrica, i l'Escola d'Estudis Rabínics Ziegler.

Torà (llei jueva)

La Torà (de l'hebreu, תּוֹרָה, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.El terme prové de l'arrel hebrea י־ר־ה (Y-R-H), que significa "emprendre" i es troba etimològicament lligat a les nocions de llei, ensenyament i instrucció.Per al judaisme, la Torà és la Llei. Segons la tradició comuna al judaisme i al cristianisme, la Torà involucra la totalitat de la revelació i ensenyament divina atorgada al Poble d'Israel. Atesa la importància de Moisès en aquest procés, les dues denominacions de vegades es refereixen a la torá com la Llei de Moisès, la llei mosaica, i fins i tot llei escrita de Moisès: atès que en el judaisme, la Torà comprèn tant la tradició llei escrita com la llei oral. Això no és arbitrari, ja que el seu sentit estricte, el terme Torà es refereix específicament als cinc primers llibres bíblics, el Pentateuc, el qual es coneix també com els cinc llibres de Moisès . En hebreu se'ls anomena Khamixà Khumxei Torà (חֲמִשָּׁה חֻמְּשֵׁי תּוֹרָה- "Els Cinc Cinquens de la Torà"); més habitualment s'empra la forma abreujada d'aquesta expressió i se'ls diu i coneix llavors com el Khumaix (חֻמָּשׁ- "Cinquè").En el seu sentit més ampli, quan el terme Torà implica tots els llibres de la Bíblia hebrea, els israelites solen denominar-lo "Tanakh" (תַּנַ"ךְ). Es tracta d'un acrònim per designar els 24 llibres de la Bíblia hebrea. l'esmentat acrònim és format per quatre consonants, T-a-N-a-KH, que són al seu torn les inicials dels termes hebreus que designen les tres seccions que formen la Bíblia hebrea: T de Torà (Pentateuc), N de Neviïm (Profetes) i Kh de Khetuvim (Escrits).

USY

USY són les inicials de United Synagogue Youth (en català: la joventut unida de la sinagoga) és el moviment juvenil de la Sinagoga Unida del Judaisme Conservador (en anglès estatunidenc: United Synagogue of Conservative Judaism) (USCJ).La missió de l'organització és potenciar a la joventut jueva per desenvolupar amistats, habilitats de lideratge, un sentit de pertinença al poble jueu, un vincle profund, un amor per la Terra d'Israel, i un compromís per inspirar la vida jueva, a través d'unes experiències divertides i amb significat, basades en la ideologia del judaisme conservador.Durant un any complet de programes, i oportunitats de dur a terme viatges domèstics i internacionals, els adolescents, entre el novè i el dotzè grau, se submergeixen en unes experiències basades en l'aprenentatge del judaisme conservador, en l'expressió de l'espiritualitat, i en la responsabilitat social. Els participants són inspirats per desenvolupar un profund sentit d'orgull i amor per la seva identitat jueva.La USY opera als Estats Units i a Canadà, amb 350 capítols en 16 regions. "Kadima" és una paraula hebrea que significa "endavant", és un programa pels infants, entre el cinquè i el vuitè grau (pot variar segons la regió).L'organització va ser fundada en 1951, sota la supervisió de la comissió juvenil de la United Synagogue of America ("la sinagoga unida d'Amèrica").En 2017, la Convenció Internacional de la USY, es va celebrar a Chicago, Illinois, entre els dies 24 i 28 de desembre.

Unió ortodoxa

La Unió ortodoxa (en anglès: Orthodox Union) (OU), més coneguda per la seva certificació kosher és una de les organitzacions jueves ortodoxes més antigues dels Estats Units. El seu símbol de referència, és un cercle amb una lletra U en el centre. Aquest símbol es pot trobar en milers d'articles que són distribuïts als centres comercials dels Estats Units. La Unió ortodoxa representa a més de 1.000 sinagogues de diferentes mides.

Alfabet hebreu
Branques del Judaisme
Calendari hebreu
Celebracions jueves
Centres educatius jueus
Dinasties hassídiques
Eres rabíniques
Esdeveniments
Grups de jueus
Història del judaisme
Lleis
Llengües jueves
Llocs sagrats
Organitzacions jueves
Pentateuc
Profetes del judaisme
Rabins
Textos sagrats

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.