Siclag

Siclag fou una ciutat del Nègueb al sud d'Israel, identificada amb unes ruïnes que tenen el nom d'Asluj, al sud de Beerxeba, o amb unes altres de nom Khirbet Zuheilikah.

Estava situada al límit entre els territoris dels filisteus, de Judà i dels amalequites. El futur rei David, fugint de Saül, es va posar al servei del rei filisteu de Gat, que li va donar el govern de Siclag, des d'on David va fer incursions contra els amalequites que eren enemics de Gat i dels israelites, els quals finalment van ocupar la ciutat, que els filisteus van recuperar tot seguit. Al començament del segle X aC va passar als israelites.

Infotaula de geografia políticaSiclag

Localització
 31° 23′ N, 34° 41′ E / 31.39°N,34.68°E
Aroer del Nègueb

Aroer del Nègueb (en hebreu, ערערה בנגב) és un consell local del districte del Sud d'Israel. La ciutat es fundà el 1982 com a part d'un projecte del govern israelià per a fer que els beduïns nòmades àrabs s'establissin en poblacions permanents. L'any 2002, l'Oficina Central d'Estadística d'Israel (CBS) va publicar un estudi en què es deia que Aroer era el cinquè municipi més pobre d'Israel.

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Haluza

Haluza (en hebreu, חלוצה), també coneguda com Halasa, Chellous (Χελλοὺς en grec, encara que en el Mapa de Madaba del segle sisè la ciutat apareix com ΕΛΟΥΣΑ), al-Khalasa, al-Khalūṣ (àrab) i Elusa, és una ciutat situada al Nègueb, Israel, que en l'antiguitat va formar part de la ruta de l'Encens nabatea. Per la seva importància històrica, la Unesco li ha donat l'estatus de Patrimoni de la Humanitat, juntament amb altres tres ciutats del Nègueb: Mamshit, Avdat i Xivtà, l'any 2005. La ciutat és una de les dues ubicacions potencials de la ciutat bíblica de Siclag; en aquest cas, Siclag es considera un derivat d'Halusah, que significa 'fortalesa'. En la traducció judeoàrab de Saadia Gaon del Pentateuc, associa Haluzal amb ciutat bíblica de Gerar (judeoàrab: אלכ'לוץ = al-Khalūṣ).

Nigromant d'Endor

La nigromant d'Endor és un personatge que apareix en els Llibres de Samuel, de la Bíblia.

Saül, el primer rei d'Israel, estava en guerra contra els filisteus i es trobava en una situació desesperada, acorralat també pels seus enemics polítics. Atemorit, no sabia com actuar i Jehovà no contestava els seus precs. Havia fet desterrar d'Israel els nigromants i endevins per ajustar-se a la llei de Déu, però, contravenint les seves pròpies normes, va decidir consultar una nigromant que actuava clandestinament, una pitonissa que vivia a Endor. Saül es disfressà i anà de nit, acompanyat per dos homes, a casa de la bruixa. L'endevinadora va fer prometre a Saül que no seria perseguida per la llei. Saül va demanar a la pitonissa que convoqués l'ombra de Samuel, el jutge i profeta ja mort (I Samuel, 28,5-25). Samuel va aparèixer del fons de la terra cobert amb un mantell de profeta i l'endevinadora va veure que el consultant era el rei Saül, però continuà amb la invocació perquè Saül tornà a prometre que no la perseguiria. Saül va exposar a l'aparició la seva situació. El profeta va respondre al rei que perdria el tron a mans de David i el regne a mans dels filisteus, perquè havia desobeït Déu en no haver fet la guerra contra els amalequites.

La profecia del fantasma de Samuel és en gran manera una repetició de les paraules de Samuel quan estava viu, en 1 Samuel 15. L'única informació nova és la profecia que Saül havia de morir "demà". I, tanmateix, si els esdeveniments dels capítols 1Sam.28-31 estan en ordre cronològic, Saül no va morir l'endemà, sinó al cap de tres dies, per donar temps als moviments de les tropes de David a arribar a Siclag "al tercer dia" 1Sam.30:1. En aquest cas l'única profecia nova, que va ser afegida per la bruixa, era en realitat incorrecta.

En la Septuaginta, la traducció grega de l'Antic Testament, la frase "una dona amb un esperit" (28,7) es tradueix com "un ventríloc". Orígenes, que analitzà el tema, deia que la veu del fantasma era, de fet, la de la dona.

Segons el Llibre de les cròniques, la tràgica mort de Saül i els seus va ser conseqüència dels seus pecats i també d'haver convocat els morts.

Simeó

Segons el Gènesi, Simeó (en hebreu שִׁמְעוֹן בן-יַעֲקֹב Ximon ben Yaaqov) fou el segon dels dotze fills del patriarca Jacob, qui el tingué amb la seva primera esposa Lia, filla de Laban. Els seus descendents formarien l'anomenada Tribu de Simeó del poble d'Israel.

Rubèn va néixer a Padan-Aram (Mesopotàmia), durant els anys que el seu pare Jacob visqué a casa del seu oncle Laban.

Jacob va prosperar mentre vivia a casa de Laban, el seu oncle, i aviat sorgiren les enveges que aconseguiren enemistar les famílies de Laban i Jacob, que decidí marxar cap a Canaan.

Quan Simeó comptava tretze anys, el príncep hivita Siquem va raptar i violar la seva germana Dina. A continuació, el pare de Siquem anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep així com donà les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els israelians els digueren que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Així, tota la població es circumcidà. Dos dies més tard, però, Simeó i Leví, entraren a la ciutat i mataren tots els homes i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills (segons el Llibre de Jasher, Simeó es casaria amb una d'aquestes noies segrestades, de nom Bona). Tot seguit, tota la família de Jacob abandonà aquell lloc per evitar el conflicte, no sense el retret de Jacob a Leví i Simeó per la matança que havien fet.

La família va traslladar-se per fi a Hebron, on Simeó va conèixer el seu avi Isaac. Anys més tard, Isaac va morir i el van enterrar a la Cova de Macpelà.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Simeó es casà amb l'esclava Bona, segons algunes fonts jueves, o amb la seva germana Dina, segons altres teories rabíniques, i tingué sis fills:

Jemuel o Nemuel

Jamín

Ohad

Jaquín o Jarib

Sóhar o Zèrah

Xaül, pare de:

Xal·lum

Mibsam

Mixmà, pare de:

Hammuel

Zacur

Ximí, qui va tenir setze fills i setze filles. Els seus descendents vivien a les ciutats de Beerxeba, Moladà, Hassar-Xual, Bilhà, Èssem, Tolad, Betuel, Hormà, Siclag, Betammarcabot, Hassar-Sussim, Betbirí, Xaaraim, Etam, Enrimmon, Toquen, Aixan i altres pobles del seu entorn.Quan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà es toparen amb el regent del país, qui retingué Simeó fins que els altres germans no portessin a Egipte el germà més petit, Benjamí, que s'havia quedat a Canaan fent costat al seu pare. Quan tornaren amb el germà petit, el regent els confessà que en realitat ell era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte.

Va morir a l'edat de 120 anys, segons moltes versions jueves, tres anys abans de la mort del seu germà gran Rubèn.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.