Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors. El poble que domina encara, però, és l'assiri.

segle ix aC - segle viii aC - segle vii aC
Dècades:
790 aC·780 aC·770 aC·760 aC·750 aC
740 aC·730 aC·720 aC·710 aC·700 aC
Mil·lenni I aC

Política

Assíria arriba a la seva màxima expansió territorial amb la conquesta d'Israel i els pactes de vassallatge de diversos pobles orientals, així com un comerç creixent amb l'Índia. El seu rei Sargon II disminueix les tensions internes entre el nord i el sud, fet que ajuda a concentrar-se en les guerres exteriors.

Al Mediterrani es produeix la fundació de Roma el 753 aC (data mítica) dins la zona dominada pels etruscs[1] i augmenta el poder de Grècia, les dues futures potències de la cultura clàssica. Pigmalió (fill de Belos) incrementa les relacions de Tir amb els pobles mediterranis. Cal destacar també la puixança del Regne de Lídia. La dinastia XXV d'Egipte, d'origen nubi, no va aconseguir aturar la decadència en què es trobava Egipte, assetjat per diversos pobles fronterers i amb enormes despeses administratives.

La Xina continua sota el poder de la Dinastia Zhou, la qual trasllada la capital a Luoyang per fugir dels atacs repetits dels pobles bàrbars de l'oest. Els medes van instal·lar-se a l'Iran.

Economia i societat

Els vaixells grecs incrementen el comerç mediterrani, amb l'establiment de colònies comercials als ports que més visiten. Grècia continua sent una sèrie de ciutats-estat sense una unificació política però augmenten els pactes de tributs, aliances de pau i intercanvis entre elles, fet que incrementa la similitud cultural i el sentiment de pertinença. Els Jocs Olímpics de l'antigor, celebrats per primer cop el 776 aC, van contribuir decisivament a aquesta progressiva unió.

A Amèrica, pobles inuit s'instal·len a Grenlandia i zones del Canadà, amb l'establiment d'habitatges semisubterranis que permeten fer front a les baixes temperatures. Aquests habitatges formen petits campaments que es relacionen amb d'altres propers pels intercanvis comercials, que es fan en trineus.

Invencions i descobriments

Els romans van crear un calendari que començava a comptar els anys des de l'any 753 aC, quan Ròmul i Rem, descendents d'Enees, van fundar Roma. Les dates s'indicaven aleshores des d'aquell moment, amb l'expressió Ab urbe condita. A Egipte conviu l'escriptura jeroglífica amb l'egipci demòtic, que usa un alfabet com la resta de pobles de la regió, un sistema més senzill d'aprendre i transmetre. La cultura zapoteca, a Amèrica, va experimentar també amb noves formes d'escriptura. Els xinesos van començar a enregistrar amb precisió el fenomen de l'eclipsi de Sol.

Art, cultura i pensament

Comencen a escriure's els upanixad, que codifiquen els rituals vèdics i confirmen el poder sacerdotal a la societat índia. En aquesta època viu el rei Mides I, a qui la llegenda associa amb la cobdícia i que ha esdevingut una icona cultural. Els assiris construeixen diverses ciutats farcides de monuments i palau per glorificar els seus monarques i déus protectors. Destaquen les esteles gravades de Nínive, que esdevindria la capital assíria al final de segle.

Sens dubte la figura més destacable del període és Homer, qui suposadament va viure durant el segle VIII aC. Les controvèrsies sobre la cronologia de l'autor i de les seves obres èpiques principals no permeten, però, assegurar-ho.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segle VIII aC Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Gabucci, Ada. «Rómulo y Remo». A: Grandes Civilizaciones. Roma (en castellà). Milà: Mondadori Electa, 2005, pp. 10 – 11. ISBN 9788481563863.
Aixurbelnixeixu

Aixurbelnixeixu fou rei d'Assíria. va pujar al tron en data incerta doncs la manca de la duració de dos regnats anteriors permet jugar amb un marge de 40 o 50 anys. En la cronologia llarga hauria regnat vers 1450/1425 aC; en la mitjana de vers 1425/1400 aC i en la curta de vers 1410/1390 aC. Una llista reial li assigna 8 anys.

Era fill d'Ashurnirari II al que hauria succeït a la seva mort natural. A diferència dels seus antecessors, d'aquest rei hi ha una important referència en la "Història sincrònica" (un text babiloni del segle viii aC que fa referència a les relacions entre Babilònia i Assíria durant la dominació cassita); el rei cassita Karaindash, que governava cap a la meitat del segle xv aC, va signar un tractat amb Asshur-bel-nish-eshu (Ashurbelnisheshu). El rei reclamava unes terres concretes a Mesopotàmia que li foren reconegudes; això suposa que Assíria, tot i que sota dependència feudal de Mitanni, era reconeguda com a entitat que podia negociar un tractat amb Babilònia.

El va succeir el seu fill Ashurrimnisheshu.

Birrem

Un birrem (grec antic: Βιήρης, llatí: Birēmis), dirreme, driere, o diere (grec antic: διήρης dieres) era una nau de guerra, evolució de la galera, inventada probablement pels fenicis al segle VIII aC. El seu nom deriva de les dues fileres de remers que hi havia a cada costat del vaixell.

Enlilnasir I

Enlil-nasir I fou un rei d'Assíria que va governar vers 1500-1490/1485 aC segons la cronologia mitjana. La llista de reis de Nashoui diu que va governar 13 anys. Segons la "Història sincrònica" (un text babiloni del segle viii aC que fa referència a les relacions entre Babilònia i Assíria durant la dominació cassita) hauria estat contemporani del rei Ulamburiash que regnava vers el 1500 aC.

Va restaurar les torres d'un temple a Assur del qual el nom apareix damnat al text, el qual havia estat fundat per Ishme-Dagan II.

El va succeir el seu fill Nurili.

Enlilnirari

Enlilnirari fou rei d'Assíria, fill i successor d'Ashuruballit. Va regnar de vers el 1330/1317 a 1320/1310 aC. El seu govern hauria durant un deu anys.

Segons la "Història sincrònica" (un text babiloni del segle viii aC que fa referència a les relacions entre Babilònia i Assíria durant la dominació cassita) el rei Kurigalzu II es va enfrontar a Elilnirari; sembla que els assiris haurien continuat l'expansió cap al sud-est en direcció a Elam; llavors les forces babilònies van atacar Assíria, però foren rebutjats a Sugagu, uns quilòmetres al sud d'Assur, prop del Tigris, batalla en la qual Enlilnirari hauria mort. El va succeir el seu fill Arikdenili.

Fundació de Roma

La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle VIII aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat.

Llibre de Miquees

El llibre de Miquees és un dels llibres profètics de l'Antic Testament, escrit al segle VIII aC. En ell, Miquees es lamenta de la idolatria que professen alguns habitants d'Israel, que està provocant la desgràcia del poble jueu i critica

l'opressió sobre els petits pastors i camperols. Assenyala els problemes socials i dirigeix atacs duríssims contra les classes privilegiades i els rics propietaris. També fa retret als profetes professionals que només vaticinen allò que convé econòmicament als rics. L'acció sembla ser contemporània a les invasions assíries i l'auge del culte als seus déus. Els estudiosos estan dividits sobre la redacció del llibre, que podria ser obra de diversos autors tret dels tres primers capítols, que semblen ser escrits directament per Miquees.

Miquees

Miquees, de l'hebreu מִיכָה Mikah (Qui com Yahvéh? Miquees 7:8). Va ser un profeta d'origen camperol de finals del segle VIII aC., provinent de Moreset (Miquees 1:14) un petit llogarret de la fèrtil plana de Sefela a uns 30 quilòmetres al sud-oest de Jerusalem. Va ser autor del llibre de la Bíblia que porta el seu nom.

La seva tasca es va realitzar en temps dels reis Jotam, Acaz i Ezequies i va ser contemporani dels profetes Isaïes (profeta), Osees i Amós. Va demostrar un gran zel pel pacte amb Yahvéh i va considerar que la infidelitat a l'amor de Déu es fa sentir en l'explotació del proïsme. Va estimar el seu poble camperol i pastoral i va veure en ell l'interès de Yahvéh. Va denunciar els rics i poderosos i els sacerdots i falsos profetes que actuaven per aconseguir poder i privilegis. Va rebutjar l'abús dels aristòcrates de Jerusalem contra la majoria del poble camperol i la instrumentalització de la religió per ocultar les injustícies socials.

La predicació de Miquees va ser de tal abast que va influir perquè Ezequies intentés algunes reformes al Regne de Judà (2Reyes 18:1-4).

Especial significat i valor representa el passatge Miq 5, 1. citat expressament en l'Evangeli segons Mateu Mat 2, 5 com a profecia del lloc del naixement del Messies, Betlem.

S'ha assenyalat que aquest passatge ha estat manipulat amb males intencions pels cristians, ja que es parla de la dinastia Betlem Efrata, no d'una ciutat, i així mateix, s'al·ludeix a un guerrer que suposadament venceria Assíria (v.6). Llavors, no és una profecia cristiana, sinó una profecia fallida sobre un guerrer jueu.

Nurili

Nurili (Nur-Ili) fou un rei d'Assíria que va governar vers 1485/1480 aC a 1475/1470 aC segons la cronologia mitjana. La llista de reis de Nashoui diu que va governar 12 anys. No apareix esmentat a la "Història sincrònica" (un text babiloni del segle viii aC que fa referència a les relacions entre Babilònia i Assíria durant la dominació cassita).

Fou fill i successor d'Enlilnasir I. El va succeir el seu fill Ashurshaduni.

Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Ròmul va convertir-se a més en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.La historiografia moderna considera falsa aquesta tradició, fixant l'origen de la ciutat entre finals del segle VII aC i la meitat del segle VIII aC. Hom ha pres el 21 d'abril de 753 aC com a data tradicional de la fundació de Roma. Els avenços de les investigacions arqueològiques a la ciutat de Roma han permès marcar el pas de la fase protourbana a una estructura estatal urbana a mitjans del segle VIII aC.Aquesta llegenda popular sobre la fundació de Roma neix a començaments del segle VI aC, o anteriorment.

Àgora

L'àgora (del grec ἀγορά 'mercat') fou la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis). N'era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte. Sorgeix rere la caiguda de la civilització micènica i cap al segle VIII aC són una característica essencial de tota polis. La més famosa és l'àgora d'Atenes.Fou una part essencial de la constitució dels antics estats grecs. Les primeres àgores les van convocar els reis o els caps més distingits, i Homer, per exemple, esmenta la mitològica àgora d'Aquil·les a Troia. En general, els grecs construïen les àgores de forma quadrada, amb pòrtics, columnates i galeries per passejar-hi. La d'Atenes era travessada diagonalment per la Via de les Panatenees, que s'iniciava al santuari d'Eleusis i menava directament a l'Acròpolis.

És equivalent al fòrum romà.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.