Sara

Segons el Gènesi, Sara —en hebreu שָׂרָה, Śārāh; en àrab سارة بنت تارح, Sāra bint Tāriẖ— fou la muller d'Abraham, patriarca del judaisme, el cristianisme i l'islam.[1] El seu nom original era Sarai (en hebreu שָׂרַי Śārāy) però, tot i que era estèril, Déu va prometre-li que de la seva descendència en faria una gran nació, raó per la qual va canviar el seu nom per "Sara",[2] que significa “princesa” o “sagrada”, i el del seu marit Abram per "Abraham", que significa pare de multituds.

El seu pare era Tèrah, fill de Nahor i nét de Serug. Per tant, era mig germana del seu espòs Abraham, ja que era filla del mateix pare que ell però de diferent mare.[3]

Segons una tradició jueva, Sarai no era filla de Tèrah sinó d'Haran, i quan naixé li donaren el nom de Jèssica, que es convertí en Sarai quan es casà amb Abram, i més tard pel de Sara. De jove vivia amb el seu pare Haran, i els seus germanastres Nahor i Abram a les muntanyes del nord de Mesopotàmia, on s'havia exiliat tota la família.

Quan Tèrah ja era vell, fou autoritzat a tornar al seu poble natal Ur dels caldeus amb la seva família. Allà, Sarai contragué matrimoni amb Abram.

Al cap d'uns anys van decidir, amb Tèrah, el seu espòs i alhora germà Abram i el seu nebot Lot, anar a viure en una altra terra i arribaren fins a l'oasi d'Haran, o van romandre. Mentre estaven acampats, segons una tradició jueva, el cabdill Nimrod va cremar l'oasi per intentar assassinar Abram. Fou en aquell moment, quan Abram tenia 75 anys, que rebé l'ordre Divina d'anar a la Terra Promesa

Burial of Sarah
Enterrament de Sara, de Gustave Doré

Durant la seva vida va viatjar diversos cops entre Hebron i Egipte, on tingué problemes amb els regents d'ambdues regions, Abimèlec i el faraó, que la desitjaven, ja que era molt bella; resulta que el faraó la va prendre i Déu va maleir els egipcis amb tantes plagues que la van haver de deixar anar i van haver de sortir. La mateixa història es repeteix de manera paral·lela amb Abimèlec.

A Canaan, es van produir baralles entre esclaus de Lot i d'Abram que van fer que els dos parents i amics se separessin. Aleshores, Lot va anar a viure a les ciutats de Sodoma i Gomorra.

Creient-se Sarai estèril, va demanar-li al seu espòs Abram que mantingués relacions amb l'esclava Agar. Al cap de nou mesos nasqué Ismael, que emplenà de felicitat tota la família. Catorze anys després, Jahvè va canviar els noms de Sarai per Sara i d'Abram per Abraham al lloc conegut com les Alzines de Mambré, just abans que ella es quedés embarassada tot i la seva edat; 90 anys (Abraham comptava 100 anys).

Aquest fill fou Isaac. La Bíblia conta que un dia, Ismael i Isaac estaven jugant (en un sentit molt ambigu, ja que Ismael i Isaac es portaven 14 anys) quan Sara i Agar van començar una discussió. Finalment, Abraham va expulsar Agar i Ismael del campament.

Els jueus es consideren descendents d'Isaac i els àrabs d'Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d'Abraham. Els primers per descendir de l'hereu d'Abraham i els segons per descendir del primogènit d'Abraham.

Sara va morir als 127 anys a Quiriat-Arbà, a Hebron, i va ser enterrada per Abraham a la cova de Macpelà, comprada als hittites per quatre-centes sicles de plata.

Infotaula de personaSanta Sara
Sarah Abraham
Biografia
Naixement שָׂרָה Śārāh (hebreu); سارة بنت تارح Sāra bint Tāriẖ (àrab)
ca. 2000 aC? - 1812 aC?
Ur Kaśdim (actual Tell el-Mukayyar, Iraq)
Mort 1825 aC? - 1673 aC?
Quiriat-Arbà (Hebron, Cisjordània)
Lloc d'enterrament Tomba dels Patriarques (Hebron) 
matriarca
Celebració Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam
Canonització Antiga
Pelegrinatge Hebron
Festivitat 9 d'octubre (catòlics, ortodoxos i luterans), Diumenge dels Sants Patriarques (l'anterior a la Pasqua, entre els ortodoxos), 20 d'agost (maronites), 28 d'agost (coptes, Església Assíria de l'Est)
Esdeveniment significatiu Esposa d'Abraham
Iconografia Amb Abraham, expulsant Agar
Família
Cònjuge Abraham
Fills Isaac
Pares Tèrah
Parents Abraham i Haran (germans)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sara Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Gn 11:29
  2. Gn 17:15-16
  3. Gn 20:12
Azkaine

Azkaine (en francès i oficialment Ascain) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

La comuna va ser coneguda amb diferents grafies al llarg de la Història com Escan cap al 1140, Scain el 1235, Azcayn el 1302, Scainh en 1450 i Ascaing en 1552. Azkaine fa al sud frontera amb Espanya estant travessada pel riu Nivelle i pròxima al cim del mont Larrun (en francès, La Rhune). Limita al nord amb Donibane Lohitzune, al nord-oest amb Ziburu, a l'est amb Senpere, a l'oest amb Urruña, al sud-est amb Sara i al sud amb Bera, a Navarra.

Bera

Bera és un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Biriatu, Urruña i Azkaine (Lapurdi), al sud amb Etxalar i Lesaka, a l'est amb Sara i a l'oest amb Irun (Guipúscoa).

Ielena Vesninà

Ielena Serguéievna Vesninà (en rus: Елена Сергеевна Веснина; Lviv, 1 d'agost de 1986) és una tennista professional de Rússia.

Vesninà ha guanyat dos títols individuals de la WTA però ha destacat més en categoria de dobles amb onze títols, dos de categoria Grand Slam. A més, ha guanyat 2 títols de la ITF en individuals i altres 6 en dobles.

Isaac

Al Gènesi, Isaac (en hebreu יִצְחָק בן-אַבְרָהָם Yishāq ben Abrāhām i en àrab إسحٰق بن ابراهيم Ishāq ibn Ibrahim) és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael. Els hebreus el consideren el seu avantpassat.

Fou l'únic nen que Abraham tingué amb Sara després que Déu li prometés que podria tenir-ne tot i l'avançada edat de la parella (cent anys Abraham i noranta Sara). Segons la promesa de Déu d'ell en sortiria una gran nació que seria més nombrosa que els estels.

Kelle

Kelle significa cap (d'animals) en turc. A la cuina turca també és un menjar fet amb el cap de l'ovella (o de vegades de cabra) al forn. Tot el cap de l'ovella s'introdueix al forn, després d'haver-li tret la pell. Es menja la carn de les galtes, la llengua, el cervell i de vegades, més aviat antigament, fins i tot els ulls. És diferent del plat mexicà "cabeza" per tractar-se d'animals petits com ara ovelles, cabres o xais i no pas bous com en el cas mexicà. Aquest plat també es denomina baş (cap). El kelle es pot fer dürüm. La gastronoma Sara La Fountain va descriure la següent situació: "Em van portar a un restaurant a Istanbul per a menjar el cap d'un be. Al principi vaig dubtar, però més tard, fins i tot menjava els ulls de l'animal".Kelle també és el nom d'unes postres fet amb calostre de vaca.

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí. Hanyu es refereix a la llengua mandarina (literalment «llengua dels Han»), i pinyin vol dir «lletrejar sons». D'altres sistemes de transcripció fonètica de mandarí també es diuen pinyin, per exemple el Tongyong pinyin, el sistema oficial de la República de la Xina entre el 2002 i el 2008, i el sistema Wade-Giles, anomenat Wēituǒmǎ Pīnyīn en mandarí.El pinyin es fa servir com a sistema oficial de romanització a la Xina continental i Taiwan, i arreu del món per a ensenyar el mandarí com a segona llengua. També es fa servir per a escriure noms xinesos en publicacions en escriptura romana, i en alguns sistemes informàtics per a teclejar caràcters xinesos.

D'una banda, l'escriptura xinesa es basa en un sistema morfosil·làbic amb caràcters o sinogrames, els quals no han variat gaire els últims 2000 anys. D'altra banda, el xinès, més que una llengua, és una família de llengües, amb una gran variació de pronunciacions. Durant el segle xx es van impulsar diferents mètodes per a homogeneïtzar les diferents pronunciacions. Un d'ells és la transcripció fonètica en pinyin, que es basa en l'idioma putonghua o mandarí (xinès tradicional: 普通話, xinès simplificat: 普通话, pinyin: pǔtōnghuà) i en la variant dialectal de Pequín.

El sistema pinyin va ser desenvolupat per un comitè de la República Popular de la Xina i va ser aprovat el 1958. L'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) el va escollir com a romanització estàndard el 1982, i el govern de Taiwan va canviar el seu sistema de romanització oficial al pinyin el 2009. A causa que el pinyin va ser desenvolupat fa relativament poc temps, tanmateix, encara es veuen sovint paraules i noms romanitzats amb el sistema Wade-Giles en llengües europees.

D'altres transcripcions fonètiques per al xinès són:

el sistema Wade-Giles, obsolet però encara usat en alguns préstecs com, per exemple, dao i I Ching

el sistema Tongyong pinyin, molt semblant al sistema hanyu pinyin, que va ser el sistema oficial de Taiwan entre el 2002 i el 2008.

el sistema Gwoyeu romatzyh, el qual, únicament entre sistemes de transcripció del xinès, fa servir canvis de lletres per a indicar el to d'una síl·laba i no signes diacrítics (com el pinyin) o números (com el Wade-Giles)

bopomofo (ㄅㄆㄇㄈ), utilitzat a TaiwanEncara que el sistema pinyin ignora completament l'Alfabet fonètic internacional, ha resultat ser molt efectiu. Avui dia, en ciutats com Pequín o Xangai es poden trobar textos escrits en pinyin en molts llocs públics, al costat del xinès, per a facilitar la lectura als estrangers. El pinyin també es fa servir per a introduir els caràcters xinesos als ordinadors amb teclats occidentals, mitjançant un sistema de substitució automàtica.

Roberta Vinci

Roberta Vinci (Tàrent, 18 de febrer de 1983) és una tennista italiana. Durant la seva carrera ha guanyat 9 títols individuals però on realment ha destacat és en categoria de dobles amb un total de 23 títols. Amb la seva compatriota Sara Errani han guanyat cinc títols de Grand Slam que les va permetre esdevenir número 1 del rànquing de dobles el 15 d'octubre de 2012 i completar el Grand Slam l'any 2014. Amb l'equip italià ha guanyat la Copa Federació en quatre ocasions (2006, 2009, 2010 i 2013), els quatre únics trofeus que ha guanyat Itàlia.Al final de la temporada 2017 va anunciar que tenia la intenció de retirar-se després de disputar el següent Masters de Roma.

Sara (Lapurdi)

Sara (en francès i oficialment Sare) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

La comuna, titular d'un premi de l'associació Les Plus Beaux Villages de France, alberga elements del patrimoni natural de gran interès en la regió com les coves de Sara, descobertes pel pare naturalista José Miguel Barandiarán, exiliat allí en 1941, i l'accés a la forest del Rune. Limita al nord-est amb Senpere, al nord-oest amb Azkaine i Urruña i al sud amb la frontera espanyola de la Comunitat Foral de Navarra. Sara és la localitat natal de l'enginyer Alberto de Palacio y Elissague (1856-1939), dissenyador del Pont de Biscaia a Portugalete i lloc on el sacerdot Pedro de Axular va fundar l'Escola de Sara al segle XVII per a la transcripció del basc escrit donant origen a un important període de florida i difusió de la cultura basca. La localitat també ha inspirat a autors com Pierre Loti per als seus obres Etchezar i el poble de Ramuntcho (1897).

Sara Errani

Sara Errani (Bolonya, Itàlia, 29 d'abril de 1987) és una tennista professional italiana. En individuals, ha guanyat vuit títols de la WTA i altres dos de la ITF que li van permetre arribar al número 5 del rànquing. A banda dels títols ha estat finalista en el Roland Garros (2012). En categoria de dobles, ha conquerit un total de 26 títols de la WTA entre els quals destaquen cinc títol de Grand Slams, que li van permetre ser número 1 del rànquing de dobles junt a la seva companya Roberta Vinci, i van completar el Grand Slam l'any 2014 guanyant els quatre torneig de Grand Slams.

Sara Hossain

Sara Hossain és una advocada del Tribunal Suprem de Bangla Desh, directora executiva honoraria de la Bangladesh Legal Aid and Serveis Trust (BLAST), activista i advocada per als drets de l'home reconeguda mundialment. Va desenvolupar un paper clau al projecte de legislació sobre la violència a les dones, que va esdevenir llei l'any 2010. És coneguda per haver desafiat la violència de les fàtues, quan són emeses per infligir càstigs degradants i violents envers dones i nenes. S'oposa al test de virginitat conegut com «la prova dels dos dits», que s'utilitza en casos de violació i agressió sexual, i a la utilització del vel forçat en les dones. L'any 2016 fou guardonada pel departament d'Estat dels Estats Units amb el premi Internacional Dona Coratge.

Sara Montiel

Sara Montiel, o també Sarita Montiel, nom artístic de María Antonia Abad Fernández (Campo de Criptana, 10 de març de 1928 - Madrid, 8 d'abril de 2013)), va ser una vedet, cantant de cuplets i actriu que va participar en més de seixanta pel·lícules, sobretot a les dècades dels 50 i dels 60.

Va ser la primera espanyola a triomfar a Hollywood, on va treballar amb les més grans estrelles internacionals del moment, com per exemple Gary Cooper, Burt Lancaster, Joan Fontaine, Vincent Price i Charles Bronson. És considerada com un mite del cinema. En 2010 va ser guardonada per la Medalla d'Or al Mèrit del Treball pels 67 anys de carrera.Entre les seves pel·lícules es pot destacar Vera Cruz, de Robert Aldrich; El último cuplé, de Juan de Orduña i rodada a El Molino, i La violetera, de Luis Cesar Amadori. A algunes de les seves pel·lícules ja cantava boleros i cuplets, però no va ser fins a la dècada del 1970 que no va volcar-se més en la seva carrera com a cantant i artista en directe de varietats. Algunes de les seves cançons més mítiques són Bésame mucho i Fumando espero. També va començar a fer televisió, sempre dintre de l'entreteniment i les varietats, com per exemple el programa Ven al Paralelo, rodat al teatre Arnau de Barcelona.

Els darrers anys va seguir cantant i en contacte amb el cinema. En 2003 va gravar el tema Nena per a la banda sonora de la pel·lícula Mil nubes de paz i en 2004 va posar dues cançons a La mala educación. En 2009 va gravar un exitós single, Absolutamente, amb Fangoria, i va actuar al corresponent videoclip.

Sarraïns

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus. Correspondrien als madianites bíblics. El seu nom derivaria de l'àrab sharaka (fruita de l'horta). El nom es va usar a l'alta edat mitjana com a equivalent a àrab i finalment com equivalent a musulmà. Més tard, els súbdits de l'imperi que parlaven grec estengueren la paraula saraquens a tots els àrabs. Després de l'aparició de l'islam i, especialment, en l'època de les croades, el seu ús s'estengué a tots els musulmans -particularment als que envaïren Sicília i el sud de la península Itàlica. En la cronologia antiga occidental, el terme "Imperi Sarraí" fou moltes vegades usat per referir-se al primer califat àrab, governat per les dinasties omeia i abbàssida. En els texts cristians contra l'islamisme, el nom saraquens passà a tenir un significat alternatiu, basat en una probablement falsa etimologia, o sia "sens Sara" (Sara sine en llatí), al·ludint a l'episodi bíblic de la rivalitat entre Agar (mare d'Ismael, tradicionalment considerat l'ascendent primordial dels àrabs) i Sara (que engendrà, segons la tradició bíblica, els hebreus).

Sarraïns, genèricament, és el nom amb què la cristiandat anomenà als àrabs, que s'expansionaren per tot el nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà, l'Àsia Menor i gran part de la península Ibèrica durant l'edat mitjana. La força central d'aquesta expansió fou la religió islàmica, establerta pel profeta Mahoma en les primeres dècades del segle vii. En rigor, aquesta enorme conquesta fou la continuació de la gihad (guerra santa), declarada pel profeta. La paraula sarraí va ser introduïda a l'edat mitjana per l'església cristiana per a desprestigiar als àrabs i mossàrabs d'Al-Andalús. Sarraí té un origen negatiu. Es tracta d'un mot molt antic, propi de la llengua aramea, que es donava als habitants del desert. Precisament per això va ser el nom donat a la tribu àrab nòmada dels Banû Sarrâj, que solia dedicar-se al pillatge de les caravanes que travessaven el territori del Sinaí i el terme encara avui és entès com a sinònim de lladre.Durant els cinquanta anys posteriors a la mort de Mahoma, les tribus àrabs agrupades en l'islam conqueriren Pèrsia i la costa africana del Mediterrani. A l'Orient, assetjaren Constantinoble, però no pogueren vèncer les seves altes muralles. La seva flota de guerra fou també derrotada. A principis del segle viii, envaïren Hispània i esclafaren els visigots a la península Ibèrica, excepte el nord. El 732, avançaren per l'actual França. El cabdill dels francs, Carles Martel, els aturà a la batalla de Poitiers.

El territori conquerit pels musulmans a la península Ibèrica fou anomenat al-Àndalus, la seu del seu poder era a Còrdova, en la que es va establir primer un emirat independent i després un califat. Els califes eren cabdills civils i religiosos considerats descendents de Mahoma. La creació del califat al 929 implicà la ruptura amb Bagdad, capital de l'Imperi. Amb això, es va completar la política independentista del príncep (emir) Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que havia creat l'emirat d'al-Àndalus al radicar-se els àrabs a la península Ibèrica. L'estat àrab hispànic va conèixer un gran desenvolupament de les arts, l'arquitectura civil i religiosa, i la filosofia. Els musulmans d'al-Àndalus es mostraren tolerants amb cristians i jueus, als que consideraven "gent del Llibre", és a dir, de la mateixa arrel religiosa.

El naixement de la cultura d'al-Àndalus fou producte de les divisions internes del món musulmà, principalment entre els xiïtes i els sunnites. Les seves divergències eren de caràcter religiós i polític. Comprenien des de l'herència espiritual de Mahoma fins a qui devien ser reconeguts com a califes. Els xiïtes es feren forts a Egipte i Iraq. Els sunnites tingueren el seu màxim bastió precisament al regne musulmà d'al-Àndalus.

En el segle xi, els musulmans dominaven l'Orient Mitjà i eren forts al territori de l'actual Turquia. Els cristians occidentals iniciaren contra ells una sèrie de campanyes militars conegudes com a croades, perquè el seu objectiu era recuperar el Sant Sepulcre (el temple on va ser sepultat Crist), i amb ell, Jerusalem i tota Palestina. La primera croada, a l'acabament del segle XI, aconseguí el seu objectiu. El líder sarraí Saladí dominà Síria i Egipte i va reconquerir Jerusalem al segle XII.

Des del segle XI, al-Àndalus estava dividida en faccions que guerrejaven entre elles, procés què facilità el principi de la lenta reconquesta cristiana, acabada el segle XV pels reis de Castella i Aragó.

Les actuals nacions del món àrab nasqueren de les campanyes dels sarraïns, també anomenats moros, durant tota l'alta edat mitjana. És a dir, foren el fruit de l'expansió d'unes tribus nòmades a les que Mahoma assolí unir sota l'escut d'una religió i llançar-les a la conquesta, com un mode d'estendre el poder de l'islam.

Senpere

Senpere (en francès i oficialment Saint-Pée-sur-Nivelle) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Administrativament depèn del Districte de Baiona i del Cantó d'Ustaritz. Durant l'Edat Mitjana, la comuna era coneguda pel nom de St Pierre d'Ibarren o St Petrus divarren. Recorreguda pel riu Nivelle, alberga també el llac de Saint-Pée-sud-Nivelle destinat a usos turístics i d'oci. Limita al nord amb Ahetze i Arrangoitze, a l'oest amb Donibane Lohizune i Azkaine, al sud amb Sara i a l'est amb Uztaritze, Zuraide i Ainhoa. Tradicionalment tots els anys se celebra l'Herri Urrats, o festa de les ikastolak d'Iparralde.

Terra d'Israel

La Terra d'Israel (en hebreu: ארץ ישראל) (transliterat: Eretz Israel) és segons la Bíblia, la regió que va prometre יהוה (Jehovà / Elohim / Déu) a la família d'Abraham, Isaac i Jacob. Ismael era el fill d'Abraham i d'Agar. Isaac era el fill d'Abraham i de Sara. Abraham va estar a punt de sacrificar al seu fill Isaac en el Mont Moriah. Jacob era el patriarca de les dotze Tribus d'Israel. Josep va ser venut com a esclau i portat al país d'Egipte (Misraim), anys després els seus germans varen anar a viure a Egipte, allà van ser esclavitzats pel Faraó. Quan els israelians van sortir del país d'Egipte, guiats pel profeta Moisès, varen rebre la Torà al Mont Sinaí, aleshores van estar vivint en el desert quaranta anys, fins que finalment van arribar al país de Canaan, Moisès va morir abans de poder entrar a la Terra Promesa. Després d'arribar al país de Canaan, sent guiats ara per Josuè, els israelites varen conquerir la ciutat de Jericó, anys després varen fundar el Regne d'Israel, i van construir un Temple, a Jerusalem. Cal no confondre l'antic regne bíblic amb el modern Estat d'Israel. La promesa feta a Abraham és vàlida no tan sols per al poble jueu, sinó també per als cristians (Gàlates 3:28).

Urdazubi

Urdazubi (oficialment bilingüe Urdazubi/Urdax) és un municipi de Navarra, a la comarca de Baztan, dins la merindad de Pamplona. Limita amb els municipis de Zugarramurdi, Ainhoa, Senpere, Sara i vall de Baztan.

WTA Tour 2011

El Sony Ericsson WTA Tour 2011 és el circuit de tennis professional femení de l'any 2011 organitzat per la WTA. La temporada inclou un total de 57 tornejos dividits en Grand Slams (organitzats per la ITF), tornejos WTA Premier, tornejos WTA International, el Commonwealth Bank Tournament of Champions i el Sony Ericsson Championships. Els tornejos es disputen entre el 3 de gener i el 6 de novembre de 2011.

WTA Tour 2012

El Sony Ericsson WTA Tour 2012 és el circuit de tennis professional femení de l'any 2012 organitzat per la WTA. La temporada inclou un total de 57 torneigs dividits en Grand Slams (organitzats per la ITF), torneigs WTA Premier, torneigs WTA International, el Commonwealth Bank Tournament of Champions i el Sony Ericsson Championships. Els torneigs es disputen entre el 2 de gener i el 4 de novembre de 2012.

WTA Tour 2013

El Sony Ericsson WTA Tour 2013 és el circuit de tennis professional femení de l'any 2013 organitzat per la WTA. La temporada inclou un total de 57 torneigs dividits en Grand Slams (organitzats per la ITF), torneigs WTA Premier, torneigs WTA International, el Commonwealth Bank Tournament of Champions i el Sony Ericsson Championships. Els torneigs es disputen entre el 31 de desembre de 2012 i el 3 de novembre de 2013.

WTA Tour 2014

El WTA Tour 2014 és el circuit de tennis professional femení de l'any 2014 organitzat per la WTA. La temporada inclou un total de 57 torneigs dividits en Grand Slams (organitzats per la ITF), torneigs WTA Premier, torneigs WTA International, el Commonwealth Bank Tournament of Champions i el Sony Ericsson Championships. Els torneigs es disputen entre el 30 de desembre de 2013 i el 2 de novembre de 2014.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.