Sadoc

«Sadoc» té aquests significats: A la Bíblia apareixen tres personatges amb el nom de Sadoc:

  • Copista a qui Nehemies posà a càrrec dels magatzems dels levites (Nehemies 13:13)
2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 212 dies per a finalitzar l'any.

Adonies

Segons la Bíblia, Adonies (en hebreu, אדוניהו בן-דוד Adoniyyāhû ben David) va ser el quart fill del Rei David d'Israel, la seva mare era Haguit, una de les concubines del rei a Hebron. Va intentar ser escollit successor a la mort del seu pare.

Adonies va passar gairebé tota la vida al palau reial del seu pare, primer a Hebron i després a Jerusalem. Quan s'acostava la mort del Rei David, es van formar dos grups de poder al seu voltant per mirar de trobar un successor, cadascú segons els seus interessos:

Adonies, en aquell moment el fill més gran del rei, tenia el suport de Joab, general en cap de l'exèrcit de David, del sacerdot Abiatar, de tots els seus germans excepte Salomó i tots els homes de la tribu de Judà que servien el rei.

Salomó, fill de l'esposa preferida del rei, tenia el suport del sacerdot Sadoc, de Benaiahu, del profeta Natan, Ximí, Reí i de part de l'exèrcit de David.El rei David es decidí per Salomó i aquest fou ungit com a rei d'Israel. Aleshores Adonies va anar cap al Tabernacle on era l'Arca de l'Aliança, es va agafar a un altar i va dir que no es deixaria anar fins que Salomó li prometés que no el mataria. Així els dos germans van fer les paus. Al cap de poc, el Rei David va morir.

Un dia Adonies va demanar la mà d'Abisag, l'última concubina del seu pare difunt al Rei Salomó. Salomó es va enutjar amb el seu germà i el va fer matar.

Albert Collell i Costa

Albert Collell i Costa (Vic, 1901 -Barcelona, 1976) fou escriptor i traductor i prevere de l'orde dels frares predicadors. Al 1927 marxà a Xile, on prengué possessió de la parròquia de Sant Domènec de la ciutat de la Concepción. El 1930 fou traslladat a la Província de Santa Fe (República Argentina). Autor d'Apunts de viatge, que publicà a la Gazeta de Vich, i altres títols referents a la seva Congregació. El 1965 publicà Un capítol d'història Vigatana, segle XVI. Traduí de l'anglès a l'espanyol El primer Arzobispo de California: la vida de José Sadoc Alemany O.P., publicació monogràfica núm. 8 del Patronat d'estudis Ausonencs.

Aquim

En l'evangeli segons sant Mateu Aquim fou el fill de Sadoc i el pare d'Eliüd.

Azor

En l'Evangeli segons sant Mateu Azor fou el fill d'Eliaquim i el pare de Sadoc.

Concili Vaticà I

Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme. En aquest concili es va aprovar el dogma de la infal·libilitat papal. Va tenir quatre sessions.

Primera Sessió: celebrada el 8 de desembre de 1869 amb el decret d'obertura del concili.

Segona Sessió: celebrada el 6 de gener de 1870 amb la professió de fe.

Tercera Sessió: celebrada el 24 d'abril de 1870 concloent amb l'aprovació de la constitució dogmàtica Dei Filius, sobre la fe catòlica.

Quarta Sessió: celebrada el 18 de juliol de 1870 concloent amb l'aprovació de la constitució dogmàtica Pastor Aeternus sobre l'Església de Crist que declara el dogma de la infal·libilitat papal.El concili es va haver de suspendre el 20 d'octubre del 1870 quan es va consumar en plebiscit la unió a Itàlia dels Estats Pontificis.

En un principi, no va semblar necessari convocar un concili per tractar els assumptes pendents des del concili de Trento, de manera que quan Pius IX va convocar el concili hi va haver una reacció de sorpresa. La situació del concili va ser diferent de la dels anteriors, ja que no hi va predominar l'esperit reformista de l'últim concili.

Des del seu inici se sabia que el tema principal seria la infal·libilitat papal, de manera que la nova doctrina reforçaria la figura del Papa.

Al començament el programa era molt extens. Era necessari parlar de l'Església i també de la relació entre la fe i la raó, ja que els avenços científics com l'evolucionisme posaven en dubte les teories cristianes més tradicionals. Un altre tema a tractar eren les missions catòliques.

Tots aquests temes estaven preparats, però el concili es va veure amenaçat per la guerra francoprussiana i pel fet que Roma estava rodejada pels exèrcits italians que estaven unificant Itàlia. Aquesta situació va obligar els bisbes a tornar a les seves seus.

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Eleazar, Summe Sacerdot d'Israel

Eleazar (en hebreu אֶלְעָזָר בן-אַהֲרֹן Elāzār ben Ahărōn), en l'Antic Testament, és el tercer fill d'Aaron i Elixeba, filla d'Amminadab. Va succeir el seu pare com a Summe Sacerdot d'Israel, ja que els seus dos germans més grans Nadab i Abihú van morir prematurament a conseqüència de desobeir la voluntat divina.

Josep Alemany

«Josep Alemany» té aquests significats:

Josep Sadoc Alemany i Conill, O.P. (Vic, Osona, 3 de juliol de 1814 – València, 14 d’abril de 1888) va ser un missioner catòlic i bisbe català, bisbe de Monterrey i primer arquebisbe de San Francisco, Califòrnia.

Josep Alemany i Borràs, (Blanes, La Selva, 26 de gener de 1868— El Masnou, Maresme, 28 de novembre de 1943) fou un periodista i escriptor català.

Josep Alemany i Bolufer, (Cullera, 1 de juny de 1866 - Madrid, 26 d'octubre de 1934), filòleg, hel·lenista, lexicògraf i traductor valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Josep Alemany Bori (Blanes, La Selva, 1895 - Provincetown, Estats Units, 1951) fou un psicòleg i fotògraf català.

Josep Alemany (músic) (El Pont d'Armentera, Tarragona vers el 1805 - França, [...?]) fou un músic català.

Josep Alemany i Juvé (1890-1975) fou un arquitecte català.

Josep Sadoc Alemany i Conill

Josep Sadoc Alemany i Conill, O.P. (Vic, Osona, 3 de juliol de 1814 – València, 14 d’abril de 1888) va ser un missioner catòlic i bisbe català, el primer arquebisbe de San Francisco, Califòrnia.Fill d'Antoni Alemany i Font i de Miquela dels Sants i Saborit, als setze anys ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona, on feu els vots solemnes el 4 de setembre de 1831. A la catedral barcelonina fou ordenat prevere (sacerdot) l'11 de març de 1837 de mans del bisbe Pedro Martínez de San Martín.Passà a Roma per a estudiar al Collegio di San Tommaso (l'actual Angelicum), on es llicencià en teologia el 1840. Aquell any fou rebut personalment pel papa Gregori XVI i tot seguit tramès a Amèrica amb la tasca d'evangelitzar l’oest i el sud-est dels Estats Units d’Amèrica. Es nacionalitzà estatunidenc el 15 d'abril de 1841. El 1848 fou nomenat prior de la Província Dominicana de Sant Josep Obrer, que pràcticament comprenia tot el territori nord-americà.

Aquell mateix any 1848 i a conseqüència del Tractat de Guadalupe-Hidalgo, la Califòrnia del Nord fou oficialment atorgada als Estats Units, cosa que obligà a la Santa Seu a la partició de l'antiga diòcesi de les Dues Califòrnies, fins aleshores sufragània de l’arquebisbat de Mèxic DF. El sector estatunidenc fou declarat diòcesi de Monterey i Alemany en fou nomenat el primer bisbe. Fou cridat a Roma, i allí, a l'església de Santa Maria sopra Minerva, el 30 de juny de 1850 fou consegrat bisbe de mans de Filippo Fransoni, cardenal del títol de S. Lorenzo in Lucina i prefecte de la Congregació de Propaganda Fide.

El 29 de juliol de 1853 el papa beat Pius IX creà l'arxidiòcesi de San Francisco, i Josep Alemany en fou nomenat el primer arquebisbe. Aquella arxidiòcesi abastava un territori immens: la part de l'actual estat de Califòrnia al nord de la badia de Monterey i els actuals estats de Nevada i Utah. La situació demogràfica també hi era complicada, perquè les onades migratòries de la "Febre de l'or de Califòrnia" havia provocat que sorgissin espontàniament diverses parròquies per als catòlics de diverses nacionalitats: mexicans, italians, irlandesos, alemanys, francesos... Josep Alemany hi va promoure la instal·lació de diversos ordes i congregacions religioses, entre elles la dels jesuïtes que hi fundaren la Universitat de Santa Clara, tothora existent. Ell mateix, en unió del seu company d'estudis fra Francesc Sadoc Vilarrasa i Costa, va propiciar el 1858 la creació de la Província Dominicana del Sant Nom de Jesús, que comprèn l'oest dels Estats Units. Atès que es volia captenir més directament en l’activitat missionera, havia sol·licitat diversos cops un bisbe coadjutor, que no li fou concedit fins al 1883. L'any següent, tanmateix, dimití de l’arquebisbat. El papa Lleó XIII el nomenà arquebisbe titular de Pelusium i ell retornà a Catalunya, passant a residir al convent dominicà de Vic.

Els anys 1869-1870 Josep Alemany, en qualitat d’arquebisbe de San Francisco, havia assistit al Concili Vaticà I al costat del seu successor al bisbat de Monterey, el barceloní Tadeu Amat i Brusi, C.M..

Morí sobtadament durant una estada a València, i fou sepultat a l'església de Sant Domènec de Vic. El 1965 i a petició de l'arquebisbe Joseph T. McGucken les seves despulles foren trameses a Califòrnia i dipositades en el mausoleu dels arquebisbes de San Francisco del Cementiri de la Santa Creu de la ciutat de Colma.

Judes el Galileu

Judes el Galileu o Judes de Gamala o Judes el Galaunita fou un dirigent polític-religiós jueu anomenat també heroi de la revolució del cens, nascut a Gamala, cap de la revolta armada que tingué lloc a Judea durant el cens de Quirí l'any 6 o 7 dC. La seva revolta va ser durament reprimida pels romans.

La reine de Saba

La reine de Saba és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en Le voyage en Orient de Gérard de Nerval. S'estrenà al Teatre de l'Òpera de París el 28 de febrer de 1862.

Meriadoc Brandiboc

Meriadoc Brandiboc, anomenat Merry pels amics, és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. És un dels quatre hòbbits protagonistes a El Senyor dels Anells.

Nascut l'any 2982 de la Tercera Edat, Merry era l'únic fill de Saradoc Brandiboc, Senyor de la Boqueria, i Esmeralda Tuc, germana petita de Paladín Tuc. Era, per tant, cosí germà per part de mare amb Peregrín Tuc, el seu millor amic. Entre el seu cercle més estret d'amistats també s'hi trobava Frodo Saquet, amb qui també tenia diversos vincles familiars.

Miquel Fabra

Miquel Fabra (Èguet, finals del s. XII - València, segle XIII) va ser un religiós d'origen cerdà que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors.

Publi Sulpici Quirí

Publi Sulpici Quirí (del grec Κυρήνιος - Kyrenios o Cyrenius) (Lanuvium 45 aC - Roma 21 dC). Va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà, membre del Senat i Cònsol. El seu període com a governador de Síria és un dels ancoratges cronològics del naixement de Jesús de Natzaret.

Salomó d'Israel

El rei Salomó (en hebreu, שלמה בן-דוד Shelomoh ben David i en àrab, سليمان Sulayman ibn Dàüd) fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó.

Seder Olam Zutà

Seder Olam Zutà (hebreu: סדר עולם זוטא) és una crònica anònima de 804 a. C., anomenada "Zuṭta" (= "més petit," o "més jove") per distingir-lo del més vell Seder Olam Rabbah. Aquest treball està basat en el més antic, i en certa manera, continua i completa la crònica més vella. Consta de dues parts principals: la primera, que comprèn aproximadament tres cinquenes parts de la totalitat, tracta la cronologia de les 50 generacions des d'Adam fins a Joaquim (qui, segons aquesta crònica, era el pare del exilarca babilònic); el segon tracta 39 generacions de exilarques, començant amb Joaquim.

Vic

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al nord-est de Catalunya. La seva situació geogràfica, a 70 quilòmetres de Barcelona i a 65 de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya interior. La seva població és de 45.040 habitants (2018)

Zadok the Priest

Zadok the Priest (HWV 258) (en català:El sacerdot Sadoc) és un dels Coronation Anthems (himnes de la coronació) compostos per Georg Friedrich Händel a partir de la Bíblia del rei Jacob. Es tracta d'una de les quatre peces que Händel va compondre amb motiu de la coronació de Jordi II de la Gran Bretanya el 1727, i s'ha fet servir en cada una de les coronacions següents del reis de la Gran Bretanya. Normalment s'interpreta en el moment de l'anunci del nou sobirà.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.