Roboam

Segons la Bíblia, Roboam (en hebreu רחבעם בן-שלמה Rehav'am ben Shelomoh) va ser el primer Rei de Judà succeint el seu pare, el rei Salomó d'Israel.[1]

Roboam era fill del Rei Salomó i l'ammonita Naamah, per tant, era nét del Rei David i pertanyent a la tribu de Judà.

Infotaula de personaRoboam
Rehoboam. Fragment of Wall Painting from Basel Town Hall Council Chamber, by Hans Holbein the Younger.
Biografia
Naixement 972 aC
Jerusalem
Mort 914 aC (57/58 anys)
Jerusalem
Lloc d'enterrament Jerusalem
Dades personals
Religió Judaisme
Activitat
Ocupació Monarca
Família
Família Dinastia de David
Fills Abies

Successió del seu pare

Cap al final del regnat del seu pare van començar les queixes per la duresa fiscal del monarca. Fins i tot van produir-se algunes revoltes violentes contra el rei que foren aplacades; Hadad (fill de l'últim rei independent de l'Edom), Rezon de Sobà i Jeroboam (oficial de Salomó) van sublevar-se.

A la mort del Rei Salomó fou coronat Roboam a Jerusalem. Pocs dies després, Roboam va viatjar a Siquem on tot el poble d'Israel havia de proclamar-lo rei però, un cop, allà, les deu tribus del nord van negar-se a reconèixer-lo si no alleugeria la càrrega fiscal que els havia imposat Salomó.

Roboam els comunicà que les càrregues fiscals continuarien i les deu tribus del nord d'Israel van negar-se a reconèixer-lo com a rei. Aleshores, va enviar el seu home de confiança Adoram a parlamentar, però aquest va ser apedregat fins a la mort i el mateix Roboam va haver de fugir a cavall cap a Jerusalem, on fou coronat Rei de Judà per les dues tribus lleials, Judà i Benjamí.

Poc després, l'oficial de Salomó que s'havia revoltat contra l'autoritat reial, Jeroboam, va tornar del seu exili a Egipte i fou coronat Rei del Regne del Nord d'Israel per les deu tribus rebel·lades contra Roboam.

Rei de Judà

Roboam tenia quaranta-un anys quan va començar a regnar i va morir amb cinquanta-vuit anys.

Conscient que no podia recuperar el regne d'Israel a Jeroboam, va fortificar totes les ciutats fronteres del regne de Judà i va repartir els seus fills per a administrar-les. En els primers temps de regnat van arribar al regne gairebé tots els levites del regne d'Israel, que havien estat expulsats per Jeroboam.

Amb tot, l'any cinquè del seu regnat, Judà fou envaït pel faraó Xixac (identificat amb Shoshenq I, faraó de la Dinastia XXII que va regnar del 943 aC fins al 922 aC), que espolià tots els tresors de Jerusalem.

Núpcies i descendents

Roboam va seguir l'exemple del seu pare Salomó d'Israel i va tenir divuit mullers i seixanta concubines que li van donar un total de vint-i-vuit fills i seixanta filles. Els seus fills foren designats administradors de diverses ciutats, d'aquesta manera, cadascun d'ells posseïa les seves pròpies regions autònomes i no es barallaven per la successió.

La muller preferida de Roboam era la seva cosina Maacà, filla d'Absalom, i amb qui tingué diversos fills:

Una esposa fou Mahalat, filla del seu germà Jerimot. Amb ella li nasqueren:

  • Jeuix
  • Xemarià
  • Zàham

Referències

  1. «Roboam». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Abies

Segons la Bíblia, Abies (en hebreu אבים בן-רחבעם Aviyam ben Rehav'am) fou Rei de Judà.

El seu pare era el rei Roboam, de la Casa de David, i la seva mare es deia Maacà i era néta d'Absalom, fill del Rei David.

Abies, segons el Primer Llibre dels Reis, va regnar només tres anys, en els quals va continuar la guerra iniciada pel seu pare contra Jeroboam, rei del Regne d'Israel. Va aconseguir ocupar les ciutats de Betel, Jeixanà i Efron i àmplies franges de terreny límitrof entre ambdós regnes.

Segons l'Antic Testament, Abies va tenir catorze mullers i va engendrar vint-i-dos fills i setze filles.

Va ser succeït pel seu fill Asà.

Arsenal (armament)

Un arsenal era un edifici destinat a la construcció, reparació, emmagatzematge i distribució d'armament i munició. El terme arsenal amb el sentit de: "Dipòsit o magatzem general d'armes i altres efectes de guerra", figura sota diverses formes en les diferents llengües romanç - de les quals l'han adoptat les llengües germàniques; en italià arsenale, en català arsenal, etc. Així mateix els termes italians arzana i dàrsena i el català drassana resulten de la derivació d'aquesta expressió. El seu origen és el resultat de la transformació del terme àrab dār aṣṣinā‘ah, «casa de comerç» o «fàbrica», encara que hi ha autors que esmenten que un altre origen alternatiu del terme podria ser a partir de l'expressió llatina "arx senatus".Un arsenal capaç de subministrar l'equip necessari a un exèrcit de grandària considerable constava d'una fàbrica d'armes, una fàbrica de transports, un laboratori, una fàbrica d'armes de mà, una fàbrica de munició d'armes de mà, una fàbrica d'arnesos, cuirs i tendes i una fàbrica d'explosius; així mateix, havia de comptar amb nombrosos magatzems.

Asà

Segons la Bíblia, Asà (en hebreu אסא בן-אבים Asa ben Aviyam) fou el tercer Rei de Judà.

El seu pare era el rei Abies, pertanyent a la tribu de Judà i a la Casa de David.

Asà, segons el Primer Llibre dels Reis, va regnar quaranta-un anys. Féu destruir tots els ídols de déus pagans construïts pel seu pare Abies i els seus avis Roboam i Maacà.Tot i que Asà va mantenir la tradicional guerra entre Israel i Judà, durant trenta-cinc anys no es produí ni un sol enfrontament armat excepte en el període de dos anys de regnat de Baixà d'Israel, quan va pactar una aliança amb Benadad, nét d'Hezion, rei d'Assíria, que residia a Damasc, i junts van atacar Baixà.

Ja vell, va agafar una malaltia als peus que li va provocar la mort dos anys després. Va ser succeït pel seu fill Josafat.

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Dinastia de David

La Dinastia de David, coneguda en hebreu com Maljut Beit David (מלכות בית דוד) "Regne de la Casa de David", fa referència al llinatge del rei David documentat a la Bíblia i al Talmud. El terme "Dinastia de David" es refereix a la dinastía davídica anomenada moltes vegades a l'Antic Testament.

Genealogia de Jesús

La genealogia de Jesús se cita en dos evangelis, el de Lluc i el de Mateu, i anomena la família de Jesús de Natzaret des de temps immemorials.

Les dues genealogies dels evangelis tenen diferències substancials que han contribuït a l'exposició de diverses teories per explicar-les.

Jedó

Jedó (hebreu: עדו) va ser un profeta hebreu testimoni del cisma d'Israel, quan es va dividir el país entre Jeroboam, cap de deu tribus i fundador del Regne d'Israel, i Roboam, fill de Salomó que es quedà amb el Regne de Judà, que formaven les tribus de Judà i Benjamí.

Se li atribueix una Crònica dels regnats de Roboam i d'Abies, i se l'identifica amb Jedó el Vident, que va deixar un escrit sobre les seves visions relatives als regnats de Salomó i Jeroboam. En tenim noticia a través dels Llibres de Cròniques.

Jeroboam

Segons la Bíblia, Jeroboam (en hebreu, ירבעם בן-נבט Yerav’am ben Nevat) fou un oficial de l'exèrcit del Rei Salomó d'Israel qui es va sublevar i fou coronat com el primer rei del Regne del Nord d'Israel, un dels dos regnes en què es dividí el Regne d'Israel de Saül, David i Salomó. Va regnar vint-i-dos anys.

Laquix

Laquix (en hebreu, לכיש) és un consell regional del districte del Sud d'Israel, proper a Gat. Fou fundat a principis dels anys cinquanta i l'economia local es basa en l'agricultura, en especial de fruita i flors. També és important la producció de vi.

Llista de personatges bíblics

El següent article mostra una llista dels personatges amb nom que apareixen en la Torà o Antic Testament.

Portè

Portè, antigament Portesa ([puɾ'tɛ], o [puɾ'tɛzə], en francès, oficialment, Porté-Puymorens), és una comuna de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, la Llaguna, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

En el seu terme comunal hi ha la Torre Cerdana, en ruïnes, que és el primer castell de defensa o vigilància un cop s'ha baixat del Coll del Pimorent a la Vall de Querol.

El malnom dels de Portè és el de taulets.

Primer llibre dels Reis

El Primer llibre dels Reis és un dels llibres de l'Antic Testament, que segueix al Segon llibre de Samuel. El seu nom ve donat perquè formava una unitat amb el Segon llibre dels Reis i amb la història de Samuel, però la seva mida va aconsellar els cronistes de dividir-lo. Analitza la història dels regnes de Judà i Israel entre el 1015 aC i el 586 aC, especialment el regnat del Rei Salomó i la història del temple de Jerusalem.

Regne d'Israel

El Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) d'acord amb la Bíblia, fou el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un successor seu amb el títol de rei, sembla que a la segona meitat del segle XI aC.

Regne de Judà

El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) era un antic regne d'Orient pròxim, assentat a Palestina que va existir del segle X aC al VI aC.

Salomó d'Israel

El rei Salomó (en hebreu, שלמה בן-דוד Shelomoh ben David i en àrab, سليمان Sulayman ibn Dàüd) fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó.

Seder Olam Zutà

Seder Olam Zutà (hebreu: סדר עולם זוטא) és una crònica anònima de 804 a. C., anomenada "Zuṭta" (= "més petit," o "més jove") per distingir-lo del més vell Seder Olam Rabbah. Aquest treball està basat en el més antic, i en certa manera, continua i completa la crònica més vella. Consta de dues parts principals: la primera, que comprèn aproximadament tres cinquenes parts de la totalitat, tracta la cronologia de les 50 generacions des d'Adam fins a Joaquim (qui, segons aquesta crònica, era el pare del exilarca babilònic); el segon tracta 39 generacions de exilarques, començant amb Joaquim.

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Xemaià

Xemaià (en hebreu שְׁמַעְיָה Schəma‘jāh) va ser un profeta hebreu col·laborador del rei Roboam (1 Reis 12: 22-24). Es venera com a sant en el calendari litúrgic de l'Església Ortodoxa Oriental el dia 8 de gener.

Segons el Primer llibre dels Reis i el Segon llibre de les Cròniques, la intervenció de Xemaià va impedir una guerra entre Roboam i Jeroboam quan aquest últim va revoltar les tribus del Nord per fundar el Regne d'Israel i es va separar de les tribus de Judà i Benjamí, seguidors de la Casa de David, que al seu torn van fundar el Regne de Judà. El Rei Roboam havia reunit 180.000 soldats per forçar les deu tribus rebels a sotmetre's a ell. Xemaià, que ja era conegut com a "home de Déu" pels hebreus, va transmetre les paraules de Jehovà: "aquest fet és obra meva", i recomanà que no hi havia d'haver confrontació entre les tribus germanes. Les paraules de Xemaià van ser obeïdes i els exèrcits van tornar a casa.

El Llibre de les Cròniques afirma que Xemaià va profetitzar la mort de Roboam a mans de Sheshonq, faraó d'Egipte.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.