Regne de Moab

Moab (מוֹאָב, en assiri Mu'aba o Ma'ba o Ma'ab, en egipci Mu'ab, en grec Moabitis Μοαβῖτις) fou un regne que va existir des del segon mil·lenni abans de Crist a l'est del Jordà, al sud del Regne d'Ammon i al nord dels edomites, habitat pels moabites.

La seva capital fou Dibon (moderna Dhiban). Els rius Arnon, Dimon o Dibon i Nimrin eren dins els seus límits. El mont Nebot, famós en la història de Moisès, també era al seu territori.

Estava dividit en tres districtes: al sud de l'Arnon (anomenat "Camp de Moab"), al nord de l'Arnon, enfront de Jericó, i els turons de Gilead (anomenat "Terra de Moab"); i el tercer al sud a la vora del Jordà.

Royaumes autour d'Israel en 830
Regnes al voltant d'Israel en 830

Història

Probablement el regne s'originà per una unificació de tribus de les que els egipcis van anomenar els habiru, o dels que van anomenar shosu. Moab és a la llista de nacions conquerides pel faraó Ramsès II.

Van dominar les terres a l'est de la mar Morta i vers al nord cap a Gilead, país del que van expulsar als emim, habitants originals, però més tard en foren expulsats pels amorites que van creuar el riu Jordà sota el seu rei Sihon, i van conquerir aquestes terres fins al riu Arnon. Els israelites en el seu èxode van conquerir el regne de l'esmentat Sihon que tenia a Heshbon per capital.

Les relacions entre Israel i els moabites foren irregulars, de vegades pacifiques i altres en guerra:

  • El cap dels benjaminites, Ehud ben Gera, va matar al rei moabita Eglon i va dirigir un exèrcit israelita a l'est del Jordà, produint moltes baixes entre els moabites.
  • De la dona moabita Rut, va descendir el rei David que va estar sota protecció del rei de Moab quan era pressionat per Saül. Però més tard, David va estar en guerra contra els moabites i el regne va esdevenir tributari i potser fins i tot es va nomenar un governador israelita.

Sota el domini jueu la capital de Moab fou Kir-Hareshet (moderna Kerak). A la divisió del regne va quedar dins d'Israel.

En el regnat d'Ahab els moabites van rebutjar pagar tribut i es van declarar independents, i van fer la guerra contra el regne de Judà. A la mort d'Ahab, el rei Mesha es va revoltar contra Jeoram que es va aliar a Josefat de Judà i al rei d'Edom.

El profeta Eliseu va tenir una miraculosa intervenció segons la Bíblia; l'atac moabita (i dels seus aliats ammonites i els habitants de Mont Seir) fou derrotat a Ziz, prop d'Engedi (En-Gedi), però segons l'estela de Mesha, uns annals del rei moabita, en realitat descriu la seva victòria sobre un fill del rei Omri d'Israel i la recuperació de tot el territori que Israel li havia arrabassat.

Al mateix any de la mort d'Eliseu els moabites van envair Israel i més tard foren aliats de Nabucodonosor II contra el rei Joaquim. A la inscripció de Teglatfalassar III a Nimrud apareix el rei moabita Salmanu (Shalman?) com a tributari. Sargon II esmenta una revolta de Moab aliat a Philistia (filisteus), Judà i Edom; una altra inscripció explica l'expedició contra Ezequies en la qual Kammusu-Nadbi (Chemosh-nadab), rei de Moab, era tributari de Sargon. Un altre rei, anomenat Muzuri (l'egipci?) és esmentat com vassall d'Asharaddon i Assurbanipal, i el seu probable successor, Kaashalta, és esmentat també en temps d'Assurbanipal.

Amb els perses Moab desapareix de la història. Probablement el país fou envaït per tribus nòmades d'Aràbia, inclòs els kedarites i després pels nabateus. Els àrabs apareixen com aliats dels ammonites mentre els moabites no són esmentats.

Economia

L'economia del regne era ramadera. Produïa pedra, sal i bàlsam. El país era a la ruta entre Egipte i Mesopotàmia i Síria-Anatòlia. El pas de les caravanes els reportava considerable benefici.

Religió

Els moabites eren politeistes com altres semites al començament. El seu déu principal era Khemosh al que alguna vegada, en temps de perill, es van fer sacrificis humans com per exemple Mesha que li va sacrificar al seu fill i hereu. La deessa (contrapart de Kehmosh) era Ashtar-Kehmosh; un altre déu era Nebo (probablement el sumeri Nabu); també s'esmenta el culte a Baal-peor o Peor. Els moabites foren excloses de la congregació del senyor per deu generacions, igual que els ammonites per no deixar passar pel seu territori als israelites. No obstant més tard els matrimonis mixtes foren freqüents perquè l'exclusió només s'aplicava als homes i no a les dones.

Llista de reis

  • Saraph vers el segle xiv aC
  • Sheth vers el segle xiv aC
  • Zippor, vers el 1300 aC
  • Balak, vers 1280 aC ?
  • Desconeguts
  • Eglon el fort vers 1150 aC
  • Desconeguts
  • a Israel 980-922
  • Pahath-Moab el Shilonita meitat del segle x aC
  • Reis vassalls o governadors
  • Al regne d'Israel vers 922-900 aC
  • Khemosh-Gyt, vers 900-870 aC
  • Mesha el gran, vers 870-840 aC
  • Salamanu, vers 840 aC
  • Khemosh-Nadab I, vers 800 aC ?
  • Desconeguts
  • Khemosh-Nadab II, vers 735 aC
  • Khemosh-Nadab III, vers abans del 700 aC
  • a Assíria, vers 710-582 aC
    • Musuri, vers després del 700 aC ?
    • Kamalshaltu, vers 668-633 aC
    • Desconeguts
    • Khemosh-Haleth, vers 590 aC
  • a Babilònia 582-539 aC
  • a Pèrsia 539-?
  • als kedarites ?
  • a Macedònia 332-321 aC
  • als nabateus 321 aC

Coord.: 31° 54′ 00″ N, 35° 45′ 00″ E / 31.90000°N,35.75000°E

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Moab Modifica l'enllaç a Wikidata
Ehud

Segons la Bíblia, Ehud (en hebreu אֵהוּד בֶּן‑גֵּרָא; transliteració: ˀĒhū́δ bɛn‑Gērā́ˀ, transcripció: Ehud ben-Gerà) fou el segon jutge d'Israel i l'alliberador d'Israel de l'ocupació del Regne de Moab.

Ehud pertanyia a la tribu de Benjamí. Fou escollit per dur-li un present dels vençuts al rei de Moab. Quan va aconseguir audiència es va amagar una daga d'un colze de longitud al braç dret.

Després d'entregar-li el regal va dirigir-se al rei dient-li que tenia un missatge secret per a ell. El monarca va fer marxar tothom i llavors Ehud es va treure la daga i va enfonsar-li a la panxa. Com que el rei era un home molt gros, li va deixar la daga clavada i ningú no va adonar-se de res quan van tornar a entrar. Així Ehud va poder marxar tranquil·lament.

Al cap d'uns minuts, els guardes personals van adonar-se que el rei era mort i van iniciar una persecució de l'assassí. D'aquesta manera van caure al parany presentat pels israelites, que van massacrar l'exèrcit moabita format per uns deu mil guerrers.

Després d'aquests fets, Israel visqué vuitanta anys en pau i prosperitat.

Jehoram

Segons la Bíblia, Jehoram (en hebreu, יורם בן-אחאב Yehoram ben Ahazyahu) fou el novè rei del Regne d'Israel.

Fill del rei Acab i la princesa tirana Jezabel. Va succeir al tron d'Israel el seu germà Ahazià després que aquest morís sense descendència.

Va regnar durant dotze anys en els quals va fer enderrocar tots els altars al déu Baal. Va haver de fer front a la revolta de Meixà, rei de Moab, tributari d'Israel.

Va pactar una aliança amb el rei de Judà Josafat i el regne d'Edom, contra el Regne de Moab a qui derrotaren. Va entrar en guerra amb Assíria qui va assetjar cruelment la ciutat de Samaria. Jehoram estava rodejat de l'enemic i tot el poble va patir una fam immensa fins al punt que es van donar casos de canibalisme. Un dia però, al campament sirià es van sentir retronar com els dels carros de guerra i, creient que s'acostava un gran exèrcit, van retirar-se cap a Assíria.

Va ordenar el decapitament del profeta Eliseu (que l'acusava públicament d'idolatrar déus pagans i dur una vida de pecat) acusat de traïció i pro-sirià.

Al cap d'uns anys va aliar-se amb el rei Ahazià de Judà contra Hazael, rei d'Assíria. Durant el combat fou ferit i hagué d'abandonar la guerra. Els capitans del seu exèrcit van sublevar-se contra ell i van nomenar nou rei del Regne d'Israel a Jehú, capità de l'exèrcit reial.

Aleshores van enfrontar-se, davant la sorpresa de l'exèrcit sirià, les tropes israelites que donaven suport a Jehoram i les tropes jueves d'Ahazià de Judà contra les tropes israelites que donaven suport a Jehú. Aquest va assassinar Jehoram i va ferir Ahazià al camp de batalla, després es presentà a Jizreel i va matar la reina mare Jezabel.

Judea

Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Jutge d'Israel

Un jutge d'Israel era un líder bíblic escollit per dirigir el poble d'Israel entre la conquesta de la Terra Promesa per Josuè i la coronació del primer rei d'Israel, Saül. Aquest jutges no tenien res a veure amb els actuals jutges, eren els líders del poble d'Israel, prenien totes les decisions i tenien els poders executiu i judicial. El legislatiu no el posseïen perquè seguien al peu de la lletra les lleis dictades per Moisès.

Els jutges d'Israel eren figures molt similars als reis de les diferents nacions del Pròxim Orient dels temps bíblics, però els jutges no eren hereditaris ni escollits en una votació. Era l'aclamació del poble i l'acord entre les tribus d'Israel qui nomenava un jutge.

Llista d'estats per era

Aquest és un recull dels Estats existents als diferents continents del planeta segons les Edats històriques

Moab (desambiguació)

«Moab» té aquests significats:

Regne de Moab: nom històric per a un antic regne situat en l'actual Jordània

Moab, a la Bíblia, primer fill de Lot i patriarca del regne de Moab

Rabbath-Moab, ciutat del regne de Moab

Moab (Utah), ciutat dels Estats Units

GBU-43/B Massive Ordnance Air Blast bomb o Mother Of All Bombs (MOAB)

Moab Cluster Suite, un paquet de gestió de càrrega de treball de clúster

Moabites

Els moabites (moabitae, Μωαβῖται) eren un poble que segons el Gènesi estava emparentat amb els israelites i encara més amb els ammonites. Segons el Gènesi, Moab fou fill de Lot per un incest amb la seva filla gran (amb la filla petita va tenir a Ammi, ancestre dels ammonites), tingut després de la destrucció de Sodoma; segons això la paraula 'Moab' voldria dir 'Del seu pare'. Aquesta relació incestuosa els feia inferiors als israelites. Com que van barrar el pas als jueus durant l'èxode foren exclosos de la "congregació del senyor" per 10 generacions. Tot i així israelites i moabites es van barrejar sovint i el mateix rei David tenia origen en una dona moabita. Els moabites van fundar el Regne de Moab. Pels grecs els moabites foren els habitants de Moabitis (Μοαβῖτις) equivalent al Regne de Moab. Flavi Josep parla dels moabites com una nació de Celesíria i esmenta les ciutats moabites conquerides per Alexandre Janeu: Hesbon, Medaba, Pel·las, i altres al nord de l'Arnon, riu que segons ell marcava el límit entre moabites i amorites.

Rabbath-Moab

Rabbath-Moab o simplement Moab (Μωάβ) fou una ciutat del Regne de Moab, esmentada generalment com a Rabbath Moab, que és el nom que se suposa que va tenir mentre fou capital del regne, ja que abans es deia Ar; sota els romans es va dir Aeropolis.

En realitat no se sap que mai hagi existit una ciutat anomenada Rabbath-Moab, ja que totes les referències bíbliques són a Rabbat-Ammon, excepte a Josuè XIII.25, on es parla de la ciutat d'Aroer de Moab, que "abans fou Rabbath". Una possible ciutat realment anomenada Rabbath-Moab hauria estat entre Al-Karak i Mokheb (Arnon), força al sud d'Aeròpolis.

Ramsès II

Ramsès II conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte. Va regnar prop de 66 anys al llarg del segle XIII aC i se'l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte, i el més conegut del període ramèssida.

Rut

Segons la Bíblia, Rut fou una dona pertanyent als moabites protagonista del llibre de Rut. Fou la besàvia del Rei David.

En temps dels jutges d'Israel, un home de la tribu de Judà anomenat Elimèlec se'n va anar a viure a Moab amb la seva esposa Noemí i els seus dos fills Mahlon i Quilion. Allà, els dos joves es casaren amb dues dones moabites, Rut i Orpà, respectivament.

Deu anys més tard, els tres homes de la família havien mort i Noemí, ja gran, va decidir tornar al seu poble de Betlem. Orpà es va acomiadar emocionada però Rut va decidir acompanyar-la i instal·lar-se amb ella.

Un dia, Rut va anar a espigolar als camps i va conèixer Booz, parent de la seva sogra Noemí. Un temps després, Booz i Rut es van casar i van tenir un fill, Obed, qui seria l'avi del rei David.

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Nou (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC. Ascendí després de la mort de Salmanassar V del que podria ser fill o més aviat hereu designat tot i ser probablement un usurpador, malgrat que pretenia, d'acord amb un text que s'ha preservat, ser fill de Teglatfalassar III. S'apoderà del càrrec per la violència, i el seu adveniment suposà una ruptura amb el passat, ja que en cap de les seves inscripcions es fa referència als seus predecessors. Fou un rei poderós, un gran conqueridor i el fundador de la més important dinastia de governants assiris, sota els qui l'imperi aconseguí el seu més gran poder. Els perills principals que va trobar en pujar al poder foren els esforços d'Urartu per allunyar de l'òrbita assíria als territoris del nord, la possibilitat de revolta a Síria on Samària encara resistia, i el renaixement de Babilònia sota els caldeus (arameus). Les seves capitals foren a Assur, Nimrud i Nínive fins que el 706 aC va inaugurar una nova capital, Dur-Sharrukin.

Teglatfalassar III

Teglatfalassar III fou rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 al 727 aC. La seva relació amb el rei anterior Ashurnirari V és incerta. Podria ser el seu fill, el seu germà o un usurpador (un cap militar) proclamat per aquells que s'havien aixecat un o dos anys abans. Encara que les llistes reials el fan fill d'Adadnirari III els erudits pensen que fou un general i governador de Kalhu, i el seu nom era Pulu. Se sap que va pujar al tron al mig de la guerra civil el 13 Ayaru 745 aC, en el que podria ser un cop d'estat per posar fi a l'anarquia, i la família reial fou exterminada. El nom adoptat seria per recordar al gran conqueridor Teglatfalassar I. Els experts detecten el seu origen com usurpador perquè en cap inscripció no esmenta els seus ancestres com era costum entre els reis assiris i es limita a parlar "dels reis, els meus pares" sense cap nom ni títol.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.