Regne d'Israel

El Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) d'acord amb la Bíblia, fou el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un successor seu amb el títol de rei, sembla que a la segona meitat del segle XI aC.

Regne d'Israel - ממלכת ישראל
Star of David.svg
930 aC – 720 aC Flag of the Assyrians.svg
Ubicació de {{{common_name}}}
Informació
Capital Samaria
Idioma oficial hebreu
Religió Judaisme
Període històric
Antiguitat
Separació dels Regnes 930 aC
Destrucció per Assíria 720 aC
Política
Forma de govern monarquia

Regne d'Israel del Nord

També s'anomena Regne d'Israel (en hebreu, ממלכת ישראל, Mamlékhet Yisra'el) al regne que van formar un total de deu tribus d'Israel quan van decidir no acceptar com a rei seu a Roboam, fill de Salomó, a la segona meitat del segle X aC. Van independitzar-se de l'antic Regne d'Israel de Saül, David i Salomó i van formar un nou regne, anomenat Regne d'Israel del Nord o simplement Regne d'Israel.

Les dues tribus que van seguir fidels a la Casa de David, Judà i Benjamí, van formar el Regne de Judà.

El Regne d'Israel a la Bíblia

Un rei per a Israel

El primer rei fou Saül de la tribu de Benjamí i tot i que va començar bé el seu mandat, acabà rebel·lant-se contra l'estructura teocràtica del país i fou mort en una batalla contra els filisteus.

Guerra civil

A la seva mort el regne es va dividir en dos quan la tribu de Judà va coronar David rei de Judà i la resta de tribus van proclamar el fill de Saül, Ixbóixet, com a rei d'Israel. Al cap de dos anys, Ixbóixet fou traït i morí assassinat. Aleshores, David unificà les tribus i fou el nou Rei d'Israel.

El Regne d'Israel

Sota el seu regnat els límits del regne es van estendre fins als límits establerts en la promesa divina: des del riu d'Egipte fins al gran riu, l'Èufrates. El seu fou el període de més grandesa del Regne d'Israel. Hagué de fer front a la sublevació del seu fill Absalom qui aconseguí derrocar-lo per poc temps.

El successor del Rei David va ser el seu fill Salomó, probablement el rei d'Israel més famós de tots. Fou molt conegut per la seva saviesa i relacions internacionals. Amb ell, el regne va assolir la maduresa i fou reconegut per la resta de nacions del Pròxim Orient.

Divisió: El Regne d'Israel i el Regne de Judà

Davids-kingdom
Regne d'Israel en els temps del Rei David

Cap al final del seu regnat van començar a sorgir tensions entre les tribus del nord i les del sud que van acabar per trencar la unió a la mort del Rei Salomó quan les tribus del Nord van separar-se del regne i van proclamar rei Jeroboam, un oficial de Salomó. Les tribus del Sud (Judà i Benjamí) es van mantenir fidels al successor del Rei Salomó. Llavors, les deu tribus del Nord d'Israel van formar el Nou Regne d'Israel, també anomenat Regne del Nord. El Regne de Judà no va acceptar el nou Regne del Nord. Aquest nou Regne d'Israel va sobreviure fins al segle VIII aC, quan els assiris van conquerir-lo i van deportar la població.

Historicitat del Regne d'Israel

El treball científic al voltant de les classificacions de ruïnes d'aquella època és polèmic perquè molt sovint s'hi barregen creences religioses. No és per tant estrany que els arqueòlegs tendeixin a atribuir a David qualsevol nou palau que es descobreixi encara no havent-hi cap prova que ho relacioni. No hi ha, però, cap registre contemporani d'una altra civilització que en parli. Els documents més antics on es troba documentat són els manuscrits de la mar Morta datats entre els segles III aC i I dC.

Llista de Reis d'Israel

Les dates van ser proposades en el seu moment pels arqueòlegs William F. Albright i Edwin R. Thiele, i més modernament pel doctor Gershon Galil.

Albright Thiele Galil Nom bíblic Nom real Notes

Casa de Saül

c.1080 aC-1010 aC c.1050 aC-1010 aC c.1050 aC-1010 aC Saül שאול בן-קיש מלך ישראל
Sha'ul ben Qysh, Melekh Yisra'el
Mort: Suïcidi després de perdre una batalla contra els filisteus
c.1010 aC-1008 aC c.1000 aC-998 aC c.1010 aC-1008 aC Ixbóixet איש-בשת בן-שאול מלך ישראל
Ishba'al ben Sha'ul, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior;
Mort: Assassinat

Casa de David

c.1000 aC-? c.1008 aC-? David דוד בן-ישי מלך ישראל
David ben Yishay, Melekh Yisra’el
Cunyat de l'anterior; Exiliat de Jerusalem per la sublevació del seu fill Absalom
Absalom אַבְשָׁלוֹם בן-דוד מלך ישראל
Avshalom ben David, Melekh Yisra’el
Usurpador del tron uns mesos;
Fill de l'anterior;
Mort:Assassinat
?-c.962 aC ?-970 aC David
2a vegada
דוד בן-ישי מלך ישראל
David ben Yishay, Melekh Yisra’el
Retorna al tron en vèncer al seu fill Absalom
Mort:Causes naturals
Els seus drets successoris se'ls disputaren els seus fills Salomó i Adonies
c.962 aC-c.922 aC  ? c.970 aC-931 aC Salomó שלמה בן-דוד מלך ישראל
Shelomoh ben David, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior;
Mort: Causes Naturals

A la mort del Rei Salomó, deu de les dotze tribus d'Israel van secessionar-se del regne, van formar un nou Regne d'Israel i van coronar rei Jeroboam, cap de l'exèrcit de Salomó.

Les tribus de Judà i Benjamí es van mantenir fidels a Roboam, legítim successor del Rei Salomó, i van formar el Regne de Judà

Llista de Reis del Regne d'Israel

Les dates van ser proposades en el seu moment pels arqueòlegs William F. Albright i Edwin R. Thiele, i més modernament pel doctor Gershon Galil.

Albright Thiele Galil Nom bíblic Nom real Notes

Casa de Jeroboam

c.922 aC-901 aC c.931 aC-910 aC c.931 aC-909 aC Jeroboam ירבעם בן-נבט מלך ישראל
Yerav’am ben Nevat, Melekh Yisra'el
General en cap de l'exèrcit del Rei Salomó d'Israel;
Es va sublevar contra l'hereu al tron, Roboam
Mort: Causes Naturals
c.901 aC-900 aC c.910 aC-909 aC c.909 aC-908 aC Nadab נדב בן-ירבעם מלך ישראל
Nadav ben Yerav’am, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Assassinat junt amb tota la seva família per Baixà

Casa de Baixà

c.900 aC-877 aC c.909 aC-886 aC c.908 aC-885 aC Baixà בעשא בן-אחיה מלך ישראל
Basha ben Achiyah, Melekh Yisra'el
General de l'exèrcit de Nadab
Mort:Causes naturals
c.877 aC-876 aC c.886 aC-885 aC c.885 aC-884 aC Elà אלה בן-בעשא מלך ישראל
Elah ben Basha, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Assassinat per Zimrí

Casa de Zimrí

c.876 aC c.885 aC c.884 aC Zimrí זמרי מלך ישראל
Zimri, Melekh Yisra'el
Oficial de l'exèrcit d'Elà, fou rei durant 7 dies
Mort:Suïcidi

Casa d'Omrí

c.876 aC-869 aC c.885 aC-874 aC c.884 aC-873 aC Omrí עמרי מלך ישראל
Omriyyāh, Melekh Yisra'el
Oficial de l'exèrcit d'Elà; Va lluitar per la successió amb Tibní.
Mort:Causes naturals
c.869 aC-850 aC c.874 aC-853 aC c.873 aC-852 aC Acab אחאב בן-עמרי מלך ישראל
Ahăāb ben Omriyyāh, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Derrotat pels assiris a la batalla de Galaad
c.850 aC-849 aC c.853 aC-852 aC c.852 aC-851 aC Ahazià אחזיהו בן-אחאב מלך ישראל
Ahazyahu ben Ahăāb, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Accident domèstic
c.849 aC-842 aC c.852 aC-841 aC c.851 aC-842 aC Jehoram יורם בן-אחאב מלך ישראל
Yehoram ben Ahazyahu, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Sublevació i assassinat per Jehú

Casa de Jehú

c.842 aC-815 aC c.841 aC-814 aC c.842 aC-815 aC Jehú יהוא בן-יהושפט מלך ישראל
Yəhû ben Yehoshafat, Melekh Yisra'el
Capità de l'exèrcit de Jehoram
Mort:Causes naturals
c.815 aC-801 aC c.814 aC-798 aC c.815 aC-804 aC Joahaz יהואחז בן-יהוא מלך ישראל
Yeho’ahaz ben Yəhû, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Causes naturals
c.801 aC-786 aC c.798 aC-782 aC c.804 aC-790 aC Jehoaix יואש בן-יואחז מלך ישראל
Yeho’ash ben Yeho’ahaz, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Causes naturals
c.786 aC-746 aC c.782 aC-753 aC c.790 aC-750 aC Jeroboam II ירבעם בן-יואש מלך ישראל
Yerav’am ben Yeho’ash, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Causes naturals
c.746 aC c.753 aC c.750 aC-749 aC Zacarià זכריה בן-ירבעם מלך ישראל
Zekharyah ben Yerav’am, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Assassinat per Xal·lum

Casa de Xal·lum

c.746 aC c.753 aC c.749 aC Xal·lum שלם בן-יבש מלך ישראל
Shallum ben Yavesh, Melekh Yisra'el
Home destacat del regne, va governar un mes.
Mort:Assassinat per Menahem

Casa de Menahem

c.746 aC-738 aC c.753 aC-742 aC c.749 aC-738 aC Menahem מנחם בן-גדי מלך ישראל
Menahēm ben Gadi, Melekh Yisra'el
General de l'exèrcit de Zacarià
Mort:Causes naturals
c.738 aC-737 aC c.742 aC-740 aC c.738 aC-736 aC Pecahià פקחיה בן-מנחם מלך ישראל
Pekahyah ben Menahēm, Melekh Yisra'el
Fill de l'anterior
Mort:Assassinat per Pècah

Casa de Pècah

c.737 aC-732 aC c.740 aC-732 aC c.736 aC-732 aC Pècah פקח בן-רמליהו מלך ישראל
Pekah ben Remalyahu, Melekh Yisra'el
Segon de Pecahià
Enderrocat per una conspiració

Casa d'Oixea

c.732 aC-722 aC c.732 aC-722 aC c.732 aC-722 aC Oixea הושע בן-אלה מלך ישראל
Hoshe’a ben Elah, Melekh Yisra'el
Personatge influent del regne
Empresonat per Sargon II d'Assíria
  • A Assíria 724-612 aC
    • Nabu-Mukin-Ahhi abans del 700 aC
  • A Babilònia 612-539 aC
  • A Pèrsia 539-332 aC
    • Tabiel (Tattenai?) després del 500 aC
    • Sanballat I l'horonita vers 445-420 aC
    • Delaies bar Sanballat vers 400 aC ..
    • Shelemies bar Sanballat vers 400 aC
    • Sanballat II vers 370 aC
    • Ananies vers 354 aC
    • Sanballat III vers 335 aC
  • A Macedònia 332-323 aC
  • Antígon 321-301 aC
  • A Egipte 301-198 aC
  • A l'Imperi Selèucida 198-129 aC
    • Sanballat IV (governador egipci o selèucida)
    • Sanballat V (governador egipci o selèucida)
    • Apol·loni vers 165 aC
  • Als macabeus 129 aC
  • A Roma 63-40 aC
  • Ocupació de Pàrtia 40-37 aC
    • Antígon (Maties ben Aristòbul) 40-37
  • A Roma 37 aC
  • Herodes el gran 37-4 aC (proclamat rei pel senat el 40 aC)
  • Arquelau 4 aC-6 dC
  • Herodes Antipas (a Galilea) 4 aC-39 dC
  • Herodes Filip (a Batanea) 4 aC-34 dC
  • A l'Imperi Romà d'Orient després Bizantí
  • Julianus ben Sabar 530 (rebel·lat amb el títol de "rei d'Israel")
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne d'Israel Modifica l'enllaç a Wikidata
Abies

Segons la Bíblia, Abies (en hebreu אבים בן-רחבעם Aviyam ben Rehav'am) fou Rei de Judà.

El seu pare era el rei Roboam, de la Casa de David, i la seva mare es deia Maacà i era néta d'Absalom, fill del Rei David.

Abies, segons el Primer Llibre dels Reis, va regnar només tres anys, en els quals va continuar la guerra iniciada pel seu pare contra Jeroboam, rei del Regne d'Israel. Va aconseguir ocupar les ciutats de Betel, Jeixanà i Efron i àmplies franges de terreny límitrof entre ambdós regnes.

Segons l'Antic Testament, Abies va tenir catorze mullers i va engendrar vint-i-dos fills i setze filles.

Va ser succeït pel seu fill Asà.

Acab

Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אַחְאָב בֶּן־עָמְרִי ˀAħəˀāb ben Omriyyāh) fou el setè rei del Regne d'Israel, succeint el seu pare Omrí.

Ahià (profeta)

Ahià (en hebreu: אחיה השילוני, Déu és el meu germà) va ser un profeta hebreu de la tribu de Leví nascut a Siló, que va anunciar el cisma d'Israel.

Quan als últims anys del regnat de Salomó (970-931 aC) Jeroboam sortia de la ciutat de Jerusalem, Ahià, que anava tapat amb un mantell nou, li va sortir a l'encontre. El profeta va agafar el mantell i el va dividir en dotze trossos, i dirigint-se al futur rei li va dir que en nom de Jehovà trencava el regne d'Israel en dotze parts, i que ell en tindria deu. Però en consideració a David donaria les altres dues tribus i Jerusalem a un altre rei. El profeta va finalitzar transmetent aquestes paraules de Déu: "Regnaràs sobre tot allò que desitgi la teva ànima i seràs rei sobre Israel". A causa de les infidelitats de Salomó, entregat al culte d'Astarté, aquest només conservaria les tribus de Judà i Benjamí.

Les promeses del profeta van encoratjar Jeroboam a accelerar els seus plans per a assegurar-se el poder. Però quan va ser rei d'Israel, Jeroboam va apartar el seu poble de la pràctica de la religió i va fer sacrificis a Baal, cosa que va desencadenar l'ira de Déu. Quan Ahià va ser cridat per la reina per a atendre Abià, fill de Jeroboam, que estava molt malalt, va anunciar la seva mort i la desgràcia de la casa reial. Va dir que Jehovà faria sortir un rei que acabaria amb la casa de Jeroboam a causa dels seus pecats, i que el poble d'Israel seria dispersat "més enllà del riu". Els fets es van confirmar aviat. Mort Jeroboam, el seu únic fill supervivent Nadab només va regnar dos anys i va ser assassinat per Baixà, un dels seus generals. Aquest Baixà es va proclamar rei i va fer exterminar tots els descendents de Jeroboam. Més endavant, cap a finals del segle VIII aC, es va complir la segona part de l'oracle i els israelites van ser exiliats a l'altre costat del riu Eufrates.

Elies

Segons la Bíblia, Elies (hebreu: ʔēlijˈjāhū,אֵלִיָּהוּ -forma plena-; hebreu: ʔēlijˈjāh, אֵלִיָּה -forma reduïda-) va ser un dels profetes de l'Antic Testament. Era originari de Galaad. S'oposà al culte a Baal en temps del Rei del Regne d'Israel, Acab, i de Jezabel.

Va predir una sequera molt forta a Israel i ell se'n va anar al torrent de Querit, prop del riu Jordà. En el Primer Llibre dels Reis conta que els corbs li duien pa i carn al matí i a la tarda, i bevia aigua del torrent fins que aquest s'assecà i hagué de marxar del lloc. Aleshores emigrà cap a Sarepta, prop de Sidó.Allà es va hostatjar a casa d'una dona viuda i del seu fill. Al cap d'un temps, l'infant es posà malalt i morí. Elies va endur-se'l a la seva cambra i llavors va ressuscitar el nen.

Al cap de tres anys, Elies es va presentar al rei Acab i va reptar el seu déu, Baal. Al mont Carmel es van reunir 450 profetes pagans i Elies i cada grup va aclamar el seu déu. L'única ofrena que va cremar fou la d'Elies, d'aquesta manera va guanyar milers d'adeptes entre les tribus d'Israel, que van assassinar tots els falsos profetes d'Israel.

En assabentar-se'n la reina Jezabel va ordenar la mort d'Elies però aquest va poder fugir al desert de Judà. Va travessar el desert i va iniciar un camí que el dugué a Damasc, on va coronar rei d'Assíria a Hazael, després va coronar rei del Regne d'Israel a Jehú i finalment va proclamar nou profeta i successor seu a Eliseu.

Elies va assabentar-se que el rei Acab d'Israel havia mort un home just anomenat Nabot i va recriminar-li davant el poble aquell fet.

El successor d'Acab, el rei Ahazià d'Israel va enviar cent homes a detenir-lo però una columna de foc vinguda del cel els va fulminar. Posteriorment van arribar cinquanta soldats més però el comandant de l'escamot es va agenollar davant seu i li va suplicar que l'acompanyés al palau reial. Elies es presentà davant d'Ahazià d'Israel i va recriminar els seus actes.[2 Reis 1]Va viatjar amb el seu deixeble Eliseu per Betel, Jericó i fins al riu Jordà, on Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van travessar-lo a peu eixut.

Per la seva lleialtat a Déu fou ascendit directament al cel. Mentre estava caminant amb Eliseu, va descendir del cel un carro amb cavalls de foc que els separà i s'endugué Elies cap al cel.[2 Reis 2:1-18]

Eliseu

Eliseu, segons l'Antic Testament, era un profeta successor d'Elies. Actuà des del regnat d'Acab fins al de Joàs, va fer miracles, aconsellà els reis, i va provar de guiar la nació contra els seus enemics, en particular els sirians. A l'Alcorà és esmentat dues vegades amb el nom d'Alisa (o Alyasa) ben Ukhtub (o Yakhtub).

Jedó

Jedó (hebreu: עדו) va ser un profeta hebreu testimoni del cisma d'Israel, quan es va dividir el país entre Jeroboam, cap de deu tribus i fundador del Regne d'Israel, i Roboam, fill de Salomó que es quedà amb el Regne de Judà, que formaven les tribus de Judà i Benjamí.

Se li atribueix una Crònica dels regnats de Roboam i d'Abies, i se l'identifica amb Jedó el Vident, que va deixar un escrit sobre les seves visions relatives als regnats de Salomó i Jeroboam. En tenim noticia a través dels Llibres de Cròniques.

Jeroboam

Segons la Bíblia, Jeroboam (en hebreu, ירבעם בן-נבט Yerav’am ben Nevat) fou un oficial de l'exèrcit del Rei Salomó d'Israel qui es va sublevar i fou coronat com el primer rei del Regne del Nord d'Israel, un dels dos regnes en què es dividí el Regne d'Israel de Saül, David i Salomó. Va regnar vint-i-dos anys.

Jonàs (profeta)

Jonàs, en hebreu יוֹנָה ("Yōnā"), que significa "colom", en llatí Ionas, o en àrab يونس ("Iūnus"), fou el cinquè dels profetes menors. Era fill d'Amitai i pertanyia al regne d'Israel. És un dels profetes també esmentat a l'Alcorà.El Segon Llibre dels Reis diu que va anunciar que, segons la paraula de Jehovà, Israel restabliria les seves antigues fronteres des de l'entrada de Hama fins al mar de Wadi Araba. Sembla que el rei Jeroboam va ampliar notablement els límits d'Israel.Nascut a Gethhepher, a la tribu de Zabuló, visqué durant el regnat de Jeroboam II, rei d'Israel. Jonàs rebé de Déu l'ordre d'anar a predicar a Nínive i desobeí: no va anar a Nínive, i marxà a Jaffa, on embarcà en una nau fenícia amb rumb cap a Tharsis (Espanya). Una violenta tempesta posà en perill l'embarcació, i els tripulants es jugaren a sorts saber qui era el causant d'aquella desgràcia. Jonàs, que estava dormint a la bodega, va demanar que el llancessin al mar per salvar la nau. Així es va fer, i fou engolit per un gran peix, que se suposa que fou un tauró, no una balena com vulgarment es creu. Ja dins del ventre del tauró, adreçà una oració al Senyor, el qual donà l'orde que el peix expulsés el profeta i el llancés a la platja.

Llavors Déu va reiterar el seu mandat d'anar a Nínive, que Jonàs obeí i va marxar cap a la capital d'Assíria, on predicà la penitència. Els ninivites es convertiren davant les exhortacions del profeta, i Déu va retirar la sentència d'extermini que requeia contra ells. Disgustat Jonàs de la facilitat amb què Déu havia perdonat aquella gent, abandonà el poble, abandonà la ciutat (no sense que el Senyor li reprovés la seva irritabilitat) i es va construir una cabana per defensar-se dels raigs del sol. Déu va fer que allà nasqués una planta (que segons creença comuna era el ricí), la qual va créixer tan ràpidament que protegí el profeta amb la seva ombra. L'endemà, a trenc d'alba, Déu va enviar un cuc que picà la planta i quedà seca.

Alhora el Senyor va enviar a la terra un vent ardorós, i Jonàs es va veure exposat als raigs d'un sol abrasador. A les seves queixes i laments, el Senyor hi respongué amb una saludable lliçó:El profeta Jonàs és el tema del poema Nabí, de Josep Carner (1941).

Jueus de Cochin

Els jueus de Cochín, també anomenat jueus malabars (malabar yehuda) són els antics jueus i els seus descendents de l'antic Regne de Cochín, al sud de l'Índia, principalment de l'actual ciutat portuària de Kochi. Parlen la llengua malabar o malàialam, oficial a l'estat de Kerala. Diverses rondes d'immigració de la diàspora jueva a Kerala ha donat lloc a una diversitat entre els jueus Cochin (principalment amb els Jueus Paradesi).

Llista de personatges bíblics

El següent article mostra una llista dels personatges amb nom que apareixen en la Torà o Antic Testament.

Osees

A la Bíblia Hebrea, Osees (en hebreu הוֹשֵׁעַ) fill de Beeri, era un profeta del segle VII aC a Israel i autor del Llibre d'Osees que inclou les seves profecies. És un dels dotze profetes de la Bíblia hebrea jueva, anomenats els profetes menors a l'Antic Testament cristià.

Sembla que va exercir de sacerdot i profeta en algun santuari de Samaria, abans que la ciutat fos conquerida per Sargon II, cap al 721 aC. Per la seva manera d'expressar-se es creu que va ser educat en una escola sapiencial. Osees és sovint vist com un "profeta de la destrucció", però per sota del seu missatge de destrucció és una promesa de la restauració. Es caracteritza per les seves profecies contra la cort del rei i contra totes les estructures de l'estat (culte del Temple, sacerdoci, etc.). Per a Osees l'època dorada d'Israel va ser la del desert, quan no hi havia reis ni funcionaris de palau, ni sacerdots. Al Talmud (Pesaixim 87a) s'afirma que va ser el profeta més gran de la seva generació. El període del ministeri d'Osees es va estendre una seixantena d'anys i fou l'únic profeta d'Israel del seu temps que va deixar profecies escrites. Una atrevida expressió, "esperit de prostitució", que aplica al regne d'Israel, pot haver tingut l'origen en l'experiència personal del profeta, ja que Osees estimava una dona, Gomer, devota dels cultes de Baal i Astarté, i segurament prostituta sagrada d'aquestes divinitats. El nom "Osees", significa "salvació", o "ell salva", o "ell ajuda". Podria ser una contracció d'una forma més gran dels quals en formaren el nom diví (YHWH), així com per significar "YHWH ajuda".

D'acord amb a la Bíblia Nombres 13:8, 13:16 Osees era també el nom que tenia de Josuè, fill de Nun, abans que Moisès li posés el nom teòfor Yehoshua, "Jehovà és salvació"

Primer llibre dels Reis

El Primer llibre dels Reis és un dels llibres de l'Antic Testament, que segueix al Segon llibre de Samuel. El seu nom ve donat perquè formava una unitat amb el Segon llibre dels Reis i amb la història de Samuel, però la seva mida va aconsellar els cronistes de dividir-lo. Analitza la història dels regnes de Judà i Israel entre el 1015 aC i el 586 aC, especialment el regnat del Rei Salomó i la història del temple de Jerusalem.

Prosèlit

Prosèlit (del koiné προσήλυτος), és un terme usat en la Septuaginta amb el significat d'«estranger», un nouvingut al Regne d'Israel, [1 Cr 22:2] un «resident del país», [Ex 12:48] [Ex 20:10] i en el Nou Testament per a un pagà convers al judaisme. És una traducció de la paraula hebrea גר / guer. Prosèlit també té el significat més general en català d'un nou adepte a una religió o doctrina en particular.

Regne de Judà

El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) era un antic regne d'Orient pròxim, assentat a Palestina que va existir del segle X aC al VI aC.

Samaria

Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia d'Acrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord estava marcat per les muntanyes que des del mont Carmel anaven cap al sud-est. Foren els territoris de les tribus d'Efraïm i de Manasès. Literalment vol dir Muntanya de Vigilància, o Torre de Vigilància i es fa servir per a la part muntanyosa del nord de Cisjordània.

Segons la Bíblia, el territori de Xèmer fou comprat al seu propietari pel rei Omrí d'Israel, per la construcció d'una ciutat, que es va dir Shomeron (Samaria) com a nova capital del regne en comptes de Tirsà (vers 884 aC). En assiri fou coneguda com a "Beth-khumri" ("La casa-palau d'Omri").

Durant el regnat d'Acab fou assetjada per Ben Hadad II de Damasc i 22 reis vassalls, però fou rebutjat. Un segon atac també va fracassar al següent any. En temps de Joram, Ben Hadad va atacar altre cop la ciutat i quan estava a punt de conquerir-la va aixecar el setge en tenir notícies de què s'acostava un exèrcit desconegut.

Salmanassar V va envair el Regne d'Israel i va assetjar Samaria el 723 aC durant tres anys i fou finalment capturada per Sargon II. Les tribus de la zona foren deportades a Assíria.

La ciutat va existir sota assiris i babilonis però només va agafar importància sota els perses a partir de la segona meitat del segle VI aC quan Pèrsia va permetre el retorn dels jueus. La família local dels Sanballat i el govern dels sacerdots de Jerusalem van tenir considerables diferències.

El 332 aC la ciutat va esdevenir ciutat hel·lenística i quan els samaritans es van revoltar s'hi van establir milers de soldats macedonis. La ciutat fou destruïda per Joan Hircà el 108 aC però sota Alexandre Janeu tornava a estar poblada.

El 63 aC fou incorporada a la província romana de Síria i l'any 30 aC fou reanomenada Sebaste (Sebastos en grec és equivalent a Augustus). A finals del segle II fou reconstruïda quan Septimi Sever la va convertir en colònia.

Al segle V s'hi va fundar una basílica, ja que se suposa que fou el lloc d'enterrament de Sant Joan Baptista, i més tard s'hi va afegir un monestir; al segle XII els croats hi van construir una catedral que al segle XIII va esdevenir mesquita.

S'hi han fet excavacions el 1908, 1909, 1910, 1931, 1935 i als anys 60.

Sublim Porta

La Sublim Porta (en turc otomà باب عالی, Bâb-ı Âli o Babıali, de l'àrab باب, bāb, 'porta' i de l'àrab عالي, ʿālī, 'alt') era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (Kapu = Porta en turc). Llavors el palau imperial era el Babialí. Aquest nom es va imposar en el segle xviii després de la pau de Passarowitz, i abans s'aplicava més aviat als palaus del soldà o al Diwan-i Humayun.

Sovint, la cort, el palau o el govern d'un sobirà era anomenat Porta o Sol, i així es deia entre els sassànides, a l'Egipte faraònic, al regne d'Israel i al Japó. Els turcs van recollir aquest costum i van anomenar el govern mòbil del gran visir com Ali Kapu; aviat el govern va tenir caràcter estable a Istanbul (fins aleshores residia a Adrianòpolis o Edirne) i llavors es va dir "Sublim Porta" sota el gran visir Nevşehirli Damat İbrahim Paşa, el 1718.

En l'Imperi Otomà, parlar de "la Porta" és equivalent a parlar del govern. La Sublim Porta incloïa, a més de les dependències del gran visir, el Ministeri de l'Interior, els despatxos del Ketkhuda Bey, el d'Afers Exteriors, els serveis del rais ul-küttab o cap de secretaris, el Consell d'Estat i un parell de comissions.

L'edifici en què es desenvolupaven les funcions va servir com a seu de la delegació a Istanbul del govern provisional d'Ankara, el 1922, i després va ser la seu del govern de la wilaya d'Istanbul.

Terra d'Israel

La Terra d'Israel (en hebreu: ארץ ישראל) (transliterat: Eretz Israel) és segons la Bíblia, la regió que va prometre יהוה (Jehovà / Elohim / Déu) a la família d'Abraham, Isaac i Jacob. Ismael era el fill d'Abraham i d'Agar. Isaac era el fill d'Abraham i de Sara. Abraham va estar a punt de sacrificar al seu fill Isaac en el Mont Moriah. Jacob era el patriarca de les dotze Tribus d'Israel. Josep va ser venut com a esclau i portat al país d'Egipte (Misraim), anys després els seus germans varen anar a viure a Egipte, allà van ser esclavitzats pel Faraó. Quan els israelians van sortir del país d'Egipte, guiats pel profeta Moisès, varen rebre la Torà al Mont Sinaí, aleshores van estar vivint en el desert quaranta anys, fins que finalment van arribar al país de Canaan, Moisès va morir abans de poder entrar a la Terra Promesa. Després d'arribar al país de Canaan, sent guiats ara per Josuè, els israelites varen conquerir la ciutat de Jericó, anys després varen fundar el Regne d'Israel, i van construir un Temple, a Jerusalem. Cal no confondre l'antic regne bíblic amb el modern Estat d'Israel. La promesa feta a Abraham és vàlida no tan sols per al poble jueu, sinó també per als cristians (Gàlates 3:28).

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Xemaià

Xemaià (en hebreu שְׁמַעְיָה Schəma‘jāh) va ser un profeta hebreu col·laborador del rei Roboam (1 Reis 12: 22-24). Es venera com a sant en el calendari litúrgic de l'Església Ortodoxa Oriental el dia 8 de gener.

Segons el Primer llibre dels Reis i el Segon llibre de les Cròniques, la intervenció de Xemaià va impedir una guerra entre Roboam i Jeroboam quan aquest últim va revoltar les tribus del Nord per fundar el Regne d'Israel i es va separar de les tribus de Judà i Benjamí, seguidors de la Casa de David, que al seu torn van fundar el Regne de Judà. El Rei Roboam havia reunit 180.000 soldats per forçar les deu tribus rebels a sotmetre's a ell. Xemaià, que ja era conegut com a "home de Déu" pels hebreus, va transmetre les paraules de Jehovà: "aquest fet és obra meva", i recomanà que no hi havia d'haver confrontació entre les tribus germanes. Les paraules de Xemaià van ser obeïdes i els exèrcits van tornar a casa.

El Llibre de les Cròniques afirma que Xemaià va profetitzar la mort de Roboam a mans de Sheshonq, faraó d'Egipte.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.