Rastafarisme

El rastafarisme és una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera Jah, tal com s'anomena Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que es reconeix com a encarnació de Déu. El nom prové de la fusió de la paraula Ras (príncep) i Tafari Makonnen, nom que tenia Haile Selassie I abans de ser coronat.[1] Els seus seguidors s'anomenen rastafaris, i són coneguts especialment a través de la forta repercussió que va tenir aquesta religió a l'illa de Jamaica durant la dècada del 1970.

Els orígens remunten a la dècada del 1930, quan sorgí en el col·lectiu negre obrer de l'illa de Jamaica. S'interpreta Haile Selassie I com a personatge bíblic i des dels seus orígens el moviment incloïa l'ús del cànnabis com a instrument sagrat, així com diverses aspiracions afrocèntriques. Cal destacar al publicista Marcus Garvey, que amb la seva visió cultural i política va ajudar a crear aquesta nova visió del món.

El moviment rastafari s'ha escampat i fet conèixer per tot el món especialment gràcies a la popularització de la música reggae. A la dècada del 2000 es comptaven més d'un milió de seguidors d'aquesta religió, incloent-hi un deu per cent de la població de Jamaica, que se'n proclama seguidora.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rastafarisme Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Price, Charles. Becoming Rasta: Origins of Rastafari Identity in Jamaica (en anglès). NYU Press, 2009, p. 87-88. ISBN 0814767680.
Afroamericans a Saint Christopher i Nevis

Els Afroamericans de Saint Christopher i Nevis són els habitants de Saint Christopher i Nevis afroamericans, que tenen avantpassats africans, sobretot a Àfrica Occidental.

El 2013 els afroamericans constituïen el grup humà majoritari de Saint Kitts i Nevis.

Afroamericans de Trinitat i Tobago

Els afroamericans de Trinitat i Tobago són les persones de Trinitat i Tobago afroamericanes, que tenen avantpassats africans. Els termes black, mulat o crioll són termes comuns que s'utilitzen per a descriure els afrotrinitatians. Les interpretacions racials de Trinitat i Tobago s'utilitza sovint per a dictar qui té avantpassats africans; per exemple, una persona que sembla "blanca" en aparença es pot considerar "negra" si és afrodescendent. Els termes racials que s'utilitzen són mulat, zambo, quarteró o octoró segons el seu grau de relació amb avantpassats d'origen africà a Trinitat i Tobago, igual que arreu d'Amèrica Llatina i del Carib.

Afrobahamians

Els afriobahamians o bahamians d'ascendència africana són els bahamians que tenen avantpassats africans, particularment de l'Àfrica Central. Els primers afroamericans que van arribar a les Bahames procedien de Bermudes i eren lliberts que buscaven una nova vida.

Afrocaribenys als Estats Units

Els afrocaribenys dels Estats Units són els afrocaribenys que han emigrat als Estats Units i els seus descendents. Aquests són el grup d'immigrants negres més nombrós dels Estats Units. Concretament representen el 63% dels 5 milions de persones d'origen africà que immigraren als Estats Units a la dècada de 1990; concretament més d'un milió i mig d'afrocaribenys migraren als Estats Units en aquesta dècada. Són considerats caribenys aquelles persones originàries de les nacions del Carib: Bahames, Cuba, Jamaica, Haití, la República Dominicana, Puerto Rico (que és estat lliure associat dels Estats Units), Saint Kitts i Nevis, Martinique, Dominica, Antigua i Barbuda, Barbados, Grenada i Trinitat i Tobago, la majoria dels quals a principis del segle XX eren colònies de l'Imperi Britànic o dels Estats Units.

Els afrocaribenys (sobretot els afrojamaicans) han tingut una gran influència en la història dels afroamericans estatunidencs.

Afroguyanesos

Els afroguyanesos són els afroamericans de Guyana, que tenen avantpassats d'Àfrica Subsahariana i que van ser portats a la Guyana britànica per a treballar com a esclaus sobretot a ingenis sucrers.

Després de l'abolició de l'esclavitud a les colònies britàniques, els afroguyanesos van formar petites comunitats en les que vivien en comú. Quan van aconseguir la llibertat, no se'ls van atorgar terres com a compensació el treball que havien fet i això fou la llavor de futures tensions ètniques. Quan els terratinents podien utilitzaren a indis com a treballadors no remunerats a finals del segle XIX en lloc de donar feina als antics esclaus que s'havien emancipat anys enrere. Això va donar lloc a tensions interètniques.

A principis del segle XX la majoria de la població urbana del país eren afroguyanesos. Molts dels que vivien als pobles havien emigrat a les ciutats per a buscar-hi treball. Fins a la dècada de 1930, els afroguyanesos, sobretot els mulats eren el principal grup de professionals que no eren d'origen europeu. Però durant aquesta època, degut al reforç del racisme de les autoritats colonials, hi va començar a haver molts indis que van assolir la classe mitjana i van començar a competir amb els afroguyanesos per als treballs professionals.

Benjamin Zephaniah

Benjamin Obadiah Iqbal Zephaniah (Birmingham, 15 d'abril de 1958) és un escriptor anglès poeta del corrent dub i del rastafarisme. És una figura molt coneguda de la literatura anglesa contemporània i va ser inclòs a la llista dels millors 50 escriptors de postguerra segons la revista The Times.

Bob Marley

Robert Nesta Marley, més conegut com a Bob Marley (6 de febrer 1945 - 11 de maig 1981), fou un músic de reggae jamaicà.

Jacob

Jacob és un patriarca de la Bíblia.

Mar Carib

La mar Carib (o el mar Carib), també dit mar de les Antilles, és una massa d'aigua adjacent a l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic. Es tracta d'un mar continental que, al sud, banya les costes de Veneçuela, Colòmbia i Panamà; a l'oest, les de Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Guatemala, Belize i la península del Yucatán, a Mèxic; al nord, les de les Grans Antilles (Cuba, la Hispaniola, Jamaica i Puerto Rico), i a l'est les de les Petites Antilles formant la regió del Carib. Segons les llengües parlades als territoris que l'envolten, és anomenat Mar Caribe en espanyol, Caribbean Sea en anglès, Mer des Caraïbes en francès i Caribische Zee en neerlandès.

El mar Carib té una extensió de 2.754.000 km². La màxima profunditat n'és la fossa de les illes Caiman, entre Cuba i Jamaica, a 7.500 metres sota el nivell del mar. La costa caribenya té nombrosos golfs i badies, com ara el golf de Veneçuela, el golf de Darién, el golf de Los Mosquitos i el golf d'Hondures. L'àrea sencera banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha, és coneguda simplement com el Carib.

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de l'omnisciència, omnipotència i omnipresència. En la mitologia egípcia antiga ja es practicava el monoteisme sota el déu solar Aton instaurat pel faraó Amenhotep IV (després anomenat Akhenaten, el que agrada a Aton). Avui en dia el concepte acostuma a estar dominat per les Religions abrahàmiques i es contraposa a altres tradicions com el politeisme o el panteisme.

Malgrat la definició del terme algunes religions poden incorporar variacions quant a la unicitat de la divinitat. La majoria cristians accepten el concepte de la Santíssima Trinitat en el qual Déu es troba englobat en tres personalitats (el pare, el fill i l'esperit sant). També els catòlics veneren els Sants que malgrat no ser divinitats si creuen que poden intercedir màgicament en la vida dels humans.

Algunes religions monoteistes actuals (en ordre d'aparició):

Zoroastrisme

Judaisme

Cristianisme

Islam

Fe bahà'í

Panafricanisme

El panafricanisme és un moviment polític, filosòfic i social, que promou l'agermanament africà, la defensa dels drets de les persones africanes i la unitat de l'Àfrica sota un únic Estat sobirà, per a tots els africans, tant de l'Àfrica com de les diàspores africanes. La teoria panafricanista ha estat elaborada principalment per africans de la diàspora americana descendents de persones esclavitzades i africans nascuts a Àfrica a partir de mitjans del segle XX.

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea). Conjunt integrat a l'Antic Testament cristià, també se'l coneix com els Cinc Llibres de Moisès i, en la traducció de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a Pentateuc. No obstant això, sovint els jueus també es refereixen a tota la revelació i els ensenyaments jueus com la Torà.

Profeta

Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur. Els oracles grecollatins eren profètics però la figura es fa servir habitualment en el sentit de les religions del Llibre (cristianisme, judaisme i islam). Sovint els profetes funden o canvien la manera d'entendre la religió, per la importància del seu missatge.

Les profecies són els escrits dels profetes, però s'ha estès el seu ús per designar qualsevol discurs endevinatori, com els per exemple de Nostradamus.

Punk

Els moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta. Des d'aleshores l'han acompanyat corrents artístics, literaris, ideològics i polítics, i d'aquests n'han derivat formes d'intercanvi i de relacions socials pròpies. A vegades s'utilitza la paraula "punk" de forma genèrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics, així com ambients, xarxes i mecanismes d'inspiració i intercanvi d'idees i informació.

El punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l'honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l'Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral "políticament correcta" o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l'individu de diferents formes. Per aquesta raó, molts punks adopten ideologies polítiques com el comunisme o l'anarquisme, s'uneixen a moviments socials com el moviment okupa, o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L'hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks.

L'estil musical lligat al moviment punk és el punk rock, també anomenat simplement punk. Aquest, al llarg del temps, ha anat donant pas a diverses ramificacions, tant musicals com artístiques i culturals. Per exemple, el hardcore punk o el crust punk, l'oi!, tots amb unes certes temàtiques pròpies, i ha donat pas a nous estils i subcultures diferents, com el post punk o el rock gòtic.

Reggae

El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar inicialment a Jamaica des de la fi dels anys 1960. El terme reggae sovint és usat per designar la majoria dels ritmes jamaicans, com l'ska, el dub i el rocksteady. Tanmateix, el reggae pròpiament dit és un estil de música particular que s'origina a partir de l'evolució directa de l'ska cap a ritmes més lents, passant pel rocksteady. Té un ritme binari sincopat de 4/4 amb desplaçament del temps fort com a principal característica. El reggae està estretament relacionat amb el rastafarisme i les seves lletres sovint tracten d'una temàtica entre política i mística.El terme reggae és d'etimologia incerta, podria ésser una derivació de ragga, que és una abreviació de raggamuffin, que en anglès significa literalment "vestit amb parracs". S'utilitzà aquesta etiqueta per anomenar els pobres de Jamaica, i també els rastes i els moviments culturals dels barris pobres. Actualment s'anomenen generalment ragga o raggamuffin alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae prové d'una cançó de The Maytals, titulada "Do the reggay", en la qual la paraula "reggay" voldria dir "regular", és a dir, gent normal i corrent.

Religions afroamericanes

Les religions afroamericanes són una sèrie de religions relacionades entre si, que tenen les seves arrels a Àfrica i van ser desenvolupades pels esclaus portats cap a Amèrica, en diferents zones del Carib i Llatinoamèrica (principalment a Brasil i el Sud dels Estats Units).

Entre els elements comuns a aquestes religions, podem trobar la veneració als avantpassats, o a un panteó d'esperits divins. El vudú haitià, i la santeria afrocubana, es poden prendre com a derivacions de les religions africanes tradicionals que van donar lloc a aquestes (la religió dels iorubes o els kongo). A més de les influències de les religions africanes, existeixen elements del cristianisme, de les religions indígenes americanes i del espiritisme, la qual cosa porta a un sincretisme religiós.

Rototom Sunsplash

El Rototom Sunsplash és el major festival de música reggae europeu, que actualment se celebra a la localitat de Benicàssim (la Plana Alta) després d'una llarga i consolidada trajectòria al poble d'Osoppo, a la província italiana d'Udine.És el festival per excel·lència de la música jamaicana. Considerat com un autèntic ritu, és un esdeveniment en el qual, com suggereix el seu nom, només acaba quan els primers rajos de sol surten del mar, anunciant l'arribada d'un prometedor nou dia. Rototom Sunsplash, un tribut a l'esdeveniment homònim, neix l'any 1994 com a reunió de la comunitat reggae italiana i creix any rere any fins a arribar a ser considerat com l'esdeveniment reggae més gran d'Europa. La seva original fórmula barreja durant 7 dies consecutius música, diversió i moments de trobada, informació i reflexió. A més dels concerts i actuacions dels sound system es proposen moltes activitats que animen la vida del campament i el dia a dia de la comunitat resident en el festival.

A més d'acollir als artistes més importants el gènere sobre el seu escenari, també proposa moltes activitats culturals: el Rototom Sunsplash dona visibilitat i veu a temàtiques com el rastafarisme, la pau, la tolerància, el racisme, la no-violència, el respecte al medi ambient, etc.I any rere any no deixa de créixer. A l'edició de 2011 va comptar amb més de 235.000 presències al llarg dels 10 dies de durada.El Rototom Sunsplash ha rebut el reconeixement i patrocini de la UNESCO com a Esdeveniment Emblemàtic del Decenni Internacional per a una Cultura de Pau i No Violència (ONU - UNESCO del 2001 a 2010) i com a activitat connexa de Cultura Sense Fronteres, CSF, i del Seminari Interdisciplinari Mundial permanent de “La Cultura de Pau i No Violència” de les Nacions Unides (UNESCO-IPT-UCM).

Uprising

Uprising és el dotzè àlbum d'estudi de Bob Marley & The Wailers, llançat el 10 de juny de 1980. Fou l'últim àlbum d'en Bob Marley en vida, ja que el cantant va morir l'any següent. És un dels àlbums més religiosos del grup, amb forta influència rastafari, al·ludeix en la majoria de cançons al rastafarisme i culmina amb l'emotiva "Redemption Song", tocada amb guitarra acústica.

L'àlbum va assolir el lloc 41 en la llista "Black Albums" del Billboard estatunidenc, així com el lloc 45 en la llista "Pop Albums". "Could You Be Loved" va assolir els 6è i 56è llocs en les llistes "Club Play Singles" i "Black Singles" respectivament. Uprising va aconseguir millors vendes en el Regne Unit, on va situar-se entre els deu primers llocs amb "Could You Be Loved", número 5 de les llistes angleses. L'àlbum fou remasteritzat a Sterling Sound (Nova York) per Ted Jensen, i rellançat l'any 2001.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.