Quenites

Els quenites foren una tribu seminòmada, segurament part del grup dels madianites que vivien al Sinaí i sud de Judà. Eren un poble de pastors i ferrers. El sogre de Moisès, Hobab, pertanyia a aquest grup. Per concessió de David, van poder viure en part del territori que abans fou dels amalequites i van acabar fusionats amb la resta dels jueus. Un grup anomenat els recabites és considerat pertanyent al grup dels quenites. El seu ancestre mític seria Caín. Es creu que el déu Jahvé fou inicialment una divinitat dels quenites dels que després va passar als jueus.

Caleb

Caleb (també anomenat Carmí), segons l'Antic Testament, pertanyia a la tribu de Judà. Era fill d'Hesron, nét de Peres i besnét del patriarca Judà.

Caleb va néixer durant el període a Egipte dels fills d'Israel. Segons el Llibre de les Cròniques de la Bíblia, Caleb fou el pare d'una família molt nombrosa; ell mateix es va casar fins a quatre vegades i tingué nombroses concubines.

La primera esposa fou Azubà que li va donar una filla:

Jeriot, que fou mare de:

Jèixer

Xobab

ArdonEn enviudar, Caleb es casà amb una dona anomenada Efà o Efrata, qui li donà:

Hur. Aquest va aguantar els braços de Moisès juntament amb Aaron a la batalla de Josuè contra els amalequites. Hur fundaria posteriorment la ciutat d'Etam. Fou pare de:

Xobal, fundador de Quiriat-Jearim i antecessor dels itrites, els putites, els xumateus, la meitat dels manahatites, els mixraïtes, els soraïtes i els eixtaolites. El seu fill es deia:

Haroé o Reaià, que fou pare de:

Jàhat, l'antecessor dels soraïtes i pare de:

Ahumai

Làhad

Salmà, fundador de Betlem. Els seus descendents formarien les tribus dels netofatites, Atrot-Betjoab, l'altra meitat dels manahatites, els soraïtes, els 55 i les famílies dels escribes soferites que habitaven Jabés, els tiratites, els ximatites i els sucateus. Aquests eren els quenites descendents d'Hammat, pare de la casa de Recab.

Haref, fundador de Betgader

Urí, pare de:

Bessalel

Jizreel

Ixmà

Idbaix

Selelponí, una filla d'Hur

Peniel, que fou el fundador de Guedor

Ézer, qui fundà HuixàQuan va morir el seu pare Hesron, Caleb va unir-se amb la seva viuda Efrata amb qui tingué:

Aixhur, pare de:

Tecoa, que es casà dues vegades i va engendrar:

Ahuzam, fill de Naarà

Héfer, fill de Naarà

Temní, fill de Naarà

Ahaixtarí, fill de Naarà

Sèret, fill d'Helà

Sóhar, fill d'Helà

Etnan, fill d'Helà

Cos, fill d'Helà, i pare de:

Anub

Sobebà

Harum, que fou pare de:

AharhelEfà, concubina de Caleb, li va infantar:

Haran

Mossà

GazezCaleb va mantenir relacions també amb la seva concubina Maacà, que li va infantar:

Xèber

Tirhanà

Xàaf, que va ser pare de:

Madmannà

Xevà, pare de:

Macbenà

Guibà.Altres fills de Caleb són:

Meixà, el primogènit. Meixà fou pare de:

Zif

Mareixà, pare de:

Hebron, pare de:

Córah

Tapúah

Rèquem, que fou pare de:

Xammai, pare de:

Maon, que fou pare de:

Betsur

Xema, pare de:

Ràham, que fou pare de:

Jorqueam

Acsà, filla de Caleb

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Dèbora

Segons la Bíblia, Dèbora (en hebreu דְּבוֹרָה Dəbôrāh) fou la quarta jutgessa d'Israel i l'única dona que ocupà aquest càrrec.

Després de la mort d'Ehud, Israel fou ocupada per un rei de Canaan, que s'instal·là a Hassor i hi dominà amb mà de ferro durant vint anys.

En aquells temps la jutgessa d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dèbora. Des de casa seva judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel.

Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugés al mont Tabor i l'ocupés amb l'ajut de deu mil individus de les tribus de Zabuló i Neftalí per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es negà a obeir fins que ella els acompanyés, ja que donaria moral a les tropes.

En topar els dos exèrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisserà, que s'escapolí de la batalla i s'amagà a casa d'Hèber, pertanyent als quenites. Resultà que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hèber, Jael, li clavà una estaca i l'assassinà.

Amb la desfeta de l'exèrcit enemic, Israel recuperà la pau i la llibertat.

Madianites

Els madianites foren una tribu beduïna que segons el Gènesi descendirien de Madian, que era un fill d'Abraham a través de la seva esposa Queturà: «Abraham va prendre una altra dona, que es deia Queturà i ella li va donar a llum Zimram, Jocxan, Medan, Madian, i Ishbaq i Súa».Els madianites també es creu que estan relacionats amb la Qenites (o quenites), ja que s'utilitzen indistintament en la Bíblia hebrea. Moisès germà-en-llei o el pare-en-llei són Qenites.

Els madianites foren un grup tribal semita, suposats descendents de Madian, un dels fills d'Abraham i de la seva concubina, Queturà. També són coneguts com a Agrais una tribu àrab de la regió entre la mar Roja i l'Eufrates, a la vora de les terres dels Nabateus, dels que potser només eren una branca. Els àrabs també esmenten als madianites a la seva tradició sota el nom de Madyan o Midyan.

El poble originat de Midian es va establir a l'est de la mar Morta, cap a Aràbia i part del Sinaí. Eren probablement un poble beduí, del grup que els egipcis anomenaren Shasu.

A la Bíblia, Moisès va passar 40 anys amb els madianites després de la sortida d'Egipte i en aquests anys es va casar amb Siporà, filla de Jetró, el sacerdot dels Midianites. Els madianites es van posar progressivament en contra dels israelites.

En temps dels jutges els dos prínceps madianites Oreb i Zeeb van saquejar territori dels israelites aliats als amalequites i als "fills de l'est" (els ismaïlites o àrabs), fins que foren derrotats a Gibeon. Després d'aquesta derrota els madianites desaparegueren com a poble.

Shasu

Shasu és la paraula egípcia per designar els nòmades que van sorgir a l'Orient Mitjà, del segle XV aC al Tercer Període Intermedi. El nom va evolucionar d'una transcripció de la paraula egípcia š3 su, que significa "els que es mouen a peu", i és el terme per designar els beduïns vagabunds. Es va utilitzar en una llista d'enemics inscrita en una de les columnes del temple de Soleb construït per Amenhotep III. Copiada posteriorment per Seti I o bé Ramsès II a l'oest d'Amara, la llista menciona sis grups de Shashu: els Shasu de S'rr, els Shasu de Lbn, els Shasu de Sm't (ximatites, un clan dels quenites), els Shasu de Wrbr, els Shasu de Yhw, i els Shasu de Pysps.Les llistes de Soleb i Amara (a Núbia), datades al final del segle XV aC (Dinastia XVII i XVIII) suggereixen, doncs, que hi havia una concentració original d'assentaments Shasu al sud de Transjordània, a les planes de Moab i el nord d'Edom. En altres textos de la Dinastia XIX i XX, el vincle constant dels Shasu amb llocs d'Edom i l'Arabà (Timna) situa les identificacions de les anteriors llistes fora de tot dubte.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.