Punt calent

Un punt calent - també conegut per l'anglicisme hot spot - en geologia, és una àrea localitzada de l'astenosfera en què les temperatures són més elevades. Això genera extenses acumulacions de magma, que puja seguint corrents convectius procedents de prop del nucli terrestre. Al llarg del temps geològic, a mesura que la placa litosfèrica es desplaça sobre un punt calent, neixen nous volcans que resten alineats entre ells. Això es dóna, per exemple, a les illes Hawaii, a les illes Canàries, a les illes Aleutianes, però també succeeix a sobre de l'escorça continental com al Parc Nacional de Yellowstone.

Tectonic plates hotspots-en
Localització dels principals punts calents.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punt calent Modifica l'enllaç a Wikidata
Arc volcànic

Un arc volcànic és una cadena de volcans formda sobre una placa de subducció, en forma d'arc vist des de dalt. Els volcans a alta mar formen illes donant com a resultat un arc insular. Generalment són el resultat de la subducció d'una placa tectònica oceànica sota una altra placa tectònica i sovint és paral·lela a una fossa oceànica. La placa oceànica es satura amb aigua, i els materials volàtils com l'aigua dràsticament abaixen el punt de fusió del mantell geològic. La pressió formada exprem l'aigua fora de la placa i la introdueix en el mantell. El mantell es fon i forma magma més al fons de la placa predominant. El magma ascendeix per formar un arc volcànic paral·lel a la zona de subducció.

No s'han de confondre amb les cadenes volcàniques de punt calent, on els volcans sovint es formen un darrere de l'altre (amb diferents edats) al mig d'una placa tectònica. Les illes Hawaii són una d'aquestes cadenes de punt calent.

Hi ha dos tipus d'arcs volcànics:

arc oceànic que creeen un arc volcànic (No tots els arcs insulars són arcs volcànics.)

arc continental que creen un cinturó de muntanya amb forma d'arc (No tots els cinturons de muntanyes es formen d'aquesta manera.)

Dorsal Galápagos

La dorsal Galápagos és una frontera divergent que es troba entre la costa sud-americana i la triple cruïlla de la placa de Nazca, la placa de Cocos i la placa del Pacífic. Les volcànicament actives Illes Galápagos estan situades en el punt calent de les Galápagos sobre la dorsal Galápagos. La placa de Galápagos és una petita placa sobre la dorsal, al sud-est de la triple cruïlla.

La dorsal Galápagos és una dorsal actualment activa. El volcà Fernandina a l'illa Fernandina, l'illa situada més a l'oest de la serralada, va entrar en erupció el 12 de maig de 2005, escopint una columna de cendra que s'alçà fins a 7 km des de la fissura en el vessant oest del volcà. La cendra volcànica caigué sobre l'illa veïna d'Isabela. El volcà Alcedo de l'illa Isabela entrà en erupció per últim cop la dècada de 1950.

Dorsal Pacífic-Kula

La dorsal Pacífic-Kula és una dorsal oceànica extinta que existí entre les plaques tectòniques del Pacífic i de Kula a l'oceà Pacífic a principis del període Terciari. La serralada s'estenia en ambdós sentits est i oest, i la serralada submarina Hawaii-Emperador hi és atribuïda. La dorsal Kula-Farallon romangué al sud del punt calent de Hawaii al voltant de 80 milions d'anys enrere, movent-se progressivament cap al punt calent.

Eucalyptus wandoo

Eucalyptus wandoo és una espècie d'arbre de mida mitjana de la família de les Mirtàcies, àmpliament distribuït al sud-oest d'Austràlia Occidental, d'on n'és endèmic. Trobem els millors boscos d'aquesta espècie entre Darkan i Quindanning, limitant al nord amb Toodyaya. Creix tant en àmplies valls com en carenes, en sòls margosos i pedregosos entre els 380 i 500 metres. Forma boscos amb espècies vegetals endèmiques, tractant-se així d'un punt calent en biodiversitat.

És una espècie molt sensible al dèficit d'aigua indicant un declivi en la seva salut, és per això que els boscos d'aquesta espècie estan protegits, tot i que la seva fusta s'ha usat tradicionalment per a la construcció. També és conegut per la mel produïda pel seu nèctar.La distribució i freqüència d'aquesta espècie és un molt bon indicador del canvi climàtic: s'han realitzat estudis sobre com afecta la falta de pluja a les àrees on hi creixen poblacions d'aquest arbre i les repercussions en el paisatge i en la vegetació que conforma, obtenint resultats bastant preocupants.

Hawaii

Hawaii (en hawaià: Hawaiʻi) constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants. Inclou l'arxipèlag de les illes Hawaii a l'oceà Pacífic. Honolulu és la ciutat més gran i la capital de l'estat que s'incorporà a la Unió l'any 1959.

Hotspot

Aquest article es refereix al terme informàtic. Per altres usos, vegeu Punt calent de la diversitat

Un hotspot (en anglès punt calent) és una zona de cobertura Wi-Fi, en el qual un punt d'accés (access point) o diversos proveeixen serveis de xarxa a través d'un Proveïdor de Serveis d'Internet sense fils (WISP). Els hotspots es troben en llocs públics, com aeroports, biblioteques, centres de convencions, cafeteries, hotels, etcètera. Aquest servei permet mantenir-se connectat a Internet en llocs públics. Aquest servei pot brindar-se de manera gratuïta o pagant una suma que depèn del proveïdor.

Els dispositius compatibles amb Wi-Fi i accés sense fils permeten connectar PDAs, ordinadors i telèfons mòbils, entre d'altres.

Illes Galápagos

Les illes Galápagos són un arxipèlag que pertany a la República de l'Equador (n'és una de les 22 províncies; nom oficial: Archipiélago de Colón) i està situat a l'oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. Està compost per 13 illes de naturalesa volcànica i multitud de petits illots. Són famoses per la seva riquesa biològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi féu Charles Darwin.

Illes Hawaii

Les illes Hawaii (en hawaià: Mokupuni o Hawai‘i, en anglès: Hawaiian Islands), abans conegudes com a illes Sandwich, formen un arxipèlag de dinou illes i atols, més altres illots, esculls i bancs de sorra, en una alineació del nord-oest al sud-est al llarg de 2.400 km al Pacífic nord. L'arxipèlag pren el nom de l'illa més gran, Hawaii, que alhora n'és la més oriental.

Les illes de l'arxipèlag són els cims que sobresurten d'una gran serralada submarina formada per l'activitat volcànica. Situat a 3.000 km, aproximadament, del continent més pròxim, Amèrica, és l'arxipèlag més aïllat de la Terra.

Illes de Sotavent (Hawaii)

Les illes de Sotavent de Hawaii (en anglès: Northwestern Hawaiian Islands o Leeward Islands) són les illes, atols, esculls i bancs de sorra de l'arxipèlag de Hawaii situades al nord-oest de les illes Kauai i Niihau. Les illes són deshabitades i administrades per l'estat nord-americà de Hawaii, excepte l'atol Midway, que és administrat per l'US Fish and Wildlife Service, una oficina del Departament d'Interior nord-americà.

Illes del Duc de Gloucester

Les illes del Duc de Gloucester (en francès îles du Duc de Gloucester) és un grup de tres atols de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa, depenent de la comuna associada d'Hereheretue de la comuna d'Hao. Els tres atols són, de nord a sud: Anuanuraro, Anuanurunga i Nukutepipi. A vegades s'inclou en el mateix grup l'atol Hereheretue de qui depenen administrativament.

Estan situats en una posició allunyada, al sud-oest de l'arxipèlag, a 480 km al sud-est de Tahití. Són d'origen volcànic, de 16 o 17 milions d'anys d'antiguitat, situats en la línia que va des del punt calent de Pitcairn fins a Hereheretue. Encara que la distància entre ells no és més de 30 km, estan separats per l'oceà amb 2.000 m de profunditat.

Van ser descoberts, el 1767, per l'anglès Philip Carteret.

Mauna Loa

El volcà Mauna Loa és un dels més actius a les Illes hawaianes i un dels cinc volcans que formen l'illa de Hawaii juntament amb Mauna Kea, Hualalai, Kohala i Kilauea.

En hawaià, Mauna Loa significa 'muntanya alta', nom bastant adequat, ja que és el volcà més gran de la Terra, amb un volum estimat aproximat de 75.000 km3 (Kaye, 2002) i una alçada de 5.000 m des de la seva base fins a la superfície de l'oceà, i altres 4.170 m sobre el nivell del mar, és a dir, més de 9.000 m d'altitud total. El Mauna Loa és uns 36 m més baix que el Mauna Kea. La xemeneia del volcà es diu Moku`aweoweo.

S'han produït unes 33 erupcions del Mauna Loa en temps històrics, i l'última fou el març-abril del 1984 (Lockwood, 1995). Cap erupció recent ha causat morts, però les erupcions del 1926 i del 1959 van destruir diverses aldees, i la ciutat d'Hilo està parcialment construïda sobre els corrents de lava de finals del segle XIX. En vista dels perills que corren els assentaments humans, el Mauna Loa forma part del programa Decade Volcanoes, que motiva l'estudi dels volcans més perillosos. El Mauna Loa ha estat intensament monitorat per l'Observatori Hawaià de Volcans (HVO per les seves sigles en anglès) des del 1912. Les observacions atmosfèriques són recollides per l'observatori Mauna Loa, i les terrestres a l'Observatori Solar Mauna Loa, ambdós localitzats a prop del cim del volcà. El Parc Nacional Volcànic de Hawaii cobreix el cim i el costat sud-est del volcà.

Aquest volcà va fer erupció fa 700.000 anys i va poder haver emergit de l'oceà fa 400.000 d'anys, tot i que les roques més antigues que es tenen registrades no van més enllà de 200.000 anys. El seu magma prové d'un punt calent del mantell terrestre sota de l'illa, el qual és el responsable de la creació de la cadena d'illes hawaianes per desenes de milions d'anys. El lent flux de la placa del Pacífic eventualment portarà el volcà lluny d'aquest punt calent i s'extingirà en 500.000 a 1.000.000 milions d'anys.

Mesquita d'Al-Aqsa

La mesquita d'al-Aqsa —en àrab المسجد الاقصى, al-Masjid al-aqṣà, literalment «la Mesquita llunyana»— forma part del complex religiós conegut com a Esplanada de les mesquites de Jerusalem.

«La Mesquita llunyana» fa referència a una aleia de l'Alcorà que hom anomena El viatge nocturn (Làylat al-Miraj), en la qual es diu que el profeta Mahoma viatjà des de la Meca fins al cel en un cavall alat. La tradició musulmana diu que Mahoma va pujar al cel des d'aquesta esplanada l'any 621. Per aquest motiu, la mesquita és el tercer lloc més important per a l'islam.

Després de la Cúpula de la Roca, la primera mesquita d'al-Aqsa fou construïda pels omeies i finalitzada el 710. Existeixen proves que la mesquita fou construïda sobre les ruïnes de part del temple de Jerusalem original. L'estructura fou destruïda a causa de diversos terratrèmols, i reconstruïda cinc cops com a mínim. L'última gran reconstrucció data del 1035.

Al-Aqsa és la mesquita més gran de Jerusalem; s'hi poden encabir unes 5.000 persones, ja sia a dins com al voltant de la mesquita. Està construïda seguint una mescla d'estils. En el temps del Regne de Jerusalem, la mesquita fou utilitzada com a palau i fou anomenada temple de Salomó, perquè es creia que havia estat edificada en el mateix lloc que el primer Temple de Jerusalem.

Donat que la part exterior del mur que rodeja la mesquita és el mur de les Lamentacions, venerat pels jueus, aquest és un "punt calent" on de vegades es produeixen enfrontaments. Ha estat a voltes objectiu de l'atac d'extremistes, però els serveis de seguretat israelians han frustrat la major part d'aquests intents. Algun cop, els musulmans han llençat pedres contra els jueus que pregaven al mur. Un grup jueu denominat "Els fidels del Mont del Temple" té plans per reconstruir el temple de Jerusalem.

Les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa prengueren el nom d'aquesta mesquita. segons sembla per causa de la polèmica visita que Ariel Sharon féu a aquest lloc l'any 2000 i que constituí el detonant del que avui s'anomena segona intifada o intifada d'Al-Aqsa.

Pacífico

Pacífico és un barri del districte de Retiro, a Madrid. Limita al nord amb el barris de Jerónimos i Niño Jesús (Retiro), al sud i est amb el d'Adelfas i al sud-oest amb el d'Atocha. Està delimitat pel Passeig de la Infanta Isabel, el Passeig de la Reina Cristina, la Plaça de Mariano de Cavia, l'Avinguda del Mediterráneo, la Plaça del Conde de Casal, el carrer del Doctor Esquerdo, el carrer de Pedro Bosch i les vies del tren que convergeixen a l'Estació d'Atocha. El seu nom fa referència a l'Avinguda del Pacífico, nom amb el qual era coneguda l'actual avinguda de la Ciudad de Barcelona, en record de les expedicions de guerra protagonitzades per l'Armada espanyola en 1865. Paradoxalment el canvi es va produir després de la Guerra Civil Espanyola. Segons una altra versió, el nom feia referència a les casernes en què s'acantonaven les tropes que servien al Pacífic i la indústria encarregada d'aprovisionar-los.

Placa del Carib

La placa del Carib és una placa tectònica amb una superfície de 3,2 milions de km². Inclou una part continental de l'Amèrica Central (Guatemala, Belize, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Costa Rica, Panamà) i constitueix el fons del mar Carib, al nord de la costa d'Amèrica del Sud. La placa del Carib limita amb la placa nord-americana, la sud-americana, i la de Cocos.

Placa pacífica

La placa pacífica, o placa del Pacífic, és una placa tectònica oceànica que inclou la major part de l'oceà Pacífic. És la placa més gran del planeta amb una superfície de 2,576 85 estereoradiants. Una de les seves principals característiques és el punt calent interior que va donar origen a les Illes Hawaii i a nombrosos volcans. Les plaques amb les que limita són:

Al nord, amb la placa nord-americana, amb la qual té una vora convergent que forma la fossa de les Aleutianes i les Illes Aleutianes.

Al sud, la placa antàrtica, amb la qual té una vora divergent.

A l'est, la placa de l'explorador, la placa de Juan de Fuca i la placa de Gorda, a la part nord-est; la placa nord-americana, al llarg de la falla de San Andrés, i la placa de Cocos al centre; al sud-est amb la placa de Nazca. En tots aquests casos es tracta de vores divergents.

A l'oest, la placa eurasiàtica, la placa filipina –a la vora de la qual es forma la fossa de les Marianes–, i la placa indo-australiana, amb la qual té un límit generalment convergent, però que en altres parts és una vora transformant, com per exemple, a l'altura de la falla Alpina.

Punt calent d'Islàndia

El punt calent d'Islàndia és un punt calent, que és en part responsable de l'alta activitat volcànica que ha format l'illa d'Islàndia.

SCUMM

SCUMM (Script Creation Utility for Maniac Mansion) és un motor de videojocs per a aventures gràfiques, creat per la companyia Lucasfilm Games (més endavant coneguda amb el nom LucasArts) i desenvolupat per Aric Wilmunder i Ron Gilbert, inicialment per al videojoc Maniac Mansion publicat el 1987 tot i que el primer joc a posar en pràctica aquesta eina fou Zak McKracken el qual va sortir a la venda uns mesos abans. El motor va rebre modificacions per tal de desenvolupar noves aventures gràfiques.

Cal no confondre'l amb l'SCUM Manifesto.

Tharsis Montes

Tharsis Montes fa al·lusió a les tres muntanyes d'origen volcànic ubicades a la regió de Tharsis, al planeta Mart. De vegades s'hi inclou l'Olympus Mons dins d'aquesta denominació, si bé la seva posició una mica allunyada de les altres muntanyes el distingeix com un tret peculiar de la superfície marciana.

Les tres muntanyes són:

Ascraeus Mons: és la muntanya més septentrional del conjunt, ubicada al sud-est. La seva altura absoluta és d'11 km, i la base fa uns 320 km de diàmetre. Està format per colades successives de lava molt líquida, i possiblement és el volcà més jove de tots tres.

Pavonis Mons: és la muntanya central, a uns 7 km. Presenta extenses calderes, provocades pel col·lapse, en diferents moments, de la càmera magmàtica després del buidat del magma. Alguns trets evidents d'aquest fenomen són les depressions circulars que hi ha al cim. Al vessant oriental més baix del volcà hi ha una cadena de fosses el·líptiques o ovalades, alineades de dalt a baix al centre d'un penya-segat poc profund. Aquestes estructures possiblement es formaren pel col·lapse associat a una falla; el sabató a tots dos costats del penya-segat seria la pròpia línia de falla, la qual cosa sembla indicar l'existència de processos de tectònica de plaques en algun moment de la història geològica de Mart.

Arsia Mons: és el volcà més meridional, i possiblement el més antic de tots tres. La seva altura és de 9 km, i és el més gran quant a volum. La seva caldera fa 110 km de diàmetre.En erigir-se la regió de Tharsis, que pot arribar a una altura d'uns 20 km sobre la superfície mitjana del planeta, l'altitud relativa mitjana dels tres volcans és semblant a la de l'Olympus Mons, uns 25 km sobre la superfície marciana.

Una altra estructura que cal destacar és Tharsis Tholus, un petit conus volcànic situat a 800 km a l'est d'Ascraeus Mons, amb una altura de 8 km, una mica inferior a la de l'Everest. Els seus vessants oriental i occidental són semblants, com esfondrats sobre si mateixos, fenomen produït presumptament pel col·lapse de l'estructura en buidar-se la cavitat magmàtica.

L'origen d'aquestes tres muntanyes, així com el de la regió de Tharsis, pot deure's a un punt calent situat sota l'escorça de Mart, la qual, segons la teoria de la tectònica de plaques, es desplaçaria cap al nord a la regió de Tharsis a l'època de la formació de les muntanyes, un fenomen semblant, tot i que a gran escala, al que es pot apreciar a les illes Hawaii.

Zona sensible de biodiversitat

Una zona sensible de la biodiversitat o, en anglès, biodiversity hotspot, és una regió biogeogràfica amb un reservori significatiu de biodiversitat que es troba amenaçada per la destrucció del seu hàbitat. Es defineix exactament com una regió que compleix dues característiques importants: que en la regió es trobin més de 1.500 espècies de plantes vasculars endèmiques, és a dir, més del 0,5% del total de plantes vasculars endèmiques del món, i haver perdut com a mínim un 70% de l'hàbitat original que conformava la regió. Aplicant aquests dos criteris, s'obtenen 34 zones sensibles de biodiversitat, que en conjunt contenen més d'un 50% del total de plantes vasculars del món i un 42% del total de vertebrats terrestres. Originàriament, aquestes regions intactes ocupaven el 15,7% de la superfície emergida terrestre, però a causa de la pèrdua d'hàbitats aquest percentatge s'ha reduït a un 2,3%.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.