Pruïja

La pruïja és un formigueig peculiar o irritació incòmoda de la pell que comporta un desig de rascar la part en qüestió. Comunament es diu picor, grator o gratera.[1] No s'ha de confondre amb els prurígens, que presenten unes determinades lesions a la pell a més de la pruïja.

Infotaula de malaltiaPruïja
Itch
Un home rascant-se degut a la picor
Especialitat dermatologia
Classificació
CIM-10 L29
CIM-9 698
Recursos externs
DiseasesDB 25363
MedlinePlus 003217
eMedicine derm/946
Patient UK itching-pro
MeSH D011537
UMLS CUI C0033774

Descripció

La pruïja es pot presentar ben disseminada a diverses àrees del cos (pruïja generalitzada) o a una zona específica (pruïja localitzada).

Causes

Poden ser amb lesions a la pell, de base, que provoquen la pruïja; o sense: no es troben lesions que causin la pruïja, o sols excoriacions que es fa el mateix pacient.[2]

Amb lesions cutànies

Sense lesions cutànies

Tractament

Caldrà establir quina és la causa, i tractar-la si és possible.[2]

Farmacològic

Mesures complementàries

  • No rascar-se ni fregar-se;
  • Vestir roba fresca, neta i còmoda, amb especial atenció a la roba de dormir;
  • Utilitzar poc sabó, retirant-lo completament del cos en banyar-se (un bany de civada suavitza la pell);
  • Utilitzar cremes hidratants;
  • Utilitzar compreses fredes a la part afectada;
  • Evitar la calor en excés, molta humitat o un ambient sec;
  • Procurar activitats que ajudin a la distracció, al relaxament i, sobretot, descansar.

Vegeu també

Referències

  1. Jeffrey D. Bernhard. Itch: mechanisms and management of pruritus. McGraw-Hill, 1994. ISBN 9780070049352 [Consulta: 6 febrer 2011].
  2. 2,0 2,1 Saenz Guirado, S i Ruiz del Portal, G. «El prurito».
Azorín

José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut pel seu pseudònim Azorín (nascut a Monòver, País Valencià, 8 de juny de 1873 - Madrid, 2 de març de 1967) fou un escriptor valencià. Tot i que ell mateix declarava al seu poble es parlava un "hijuelo del catalán", utilitzà sempre la llengua castellana. Dedicat principalment al periodisme i al gènere de la novel·la, assagista i un dels crítics literaris espanyols més importants de la seua època. Habitualment se'l situa dins del grup conegut com a Generació del 98 o, segons les tendències d'historiografia literària més modernes, dins del Modernisme.

El seu estil es caracteritza per l'extremada concisió de les seves frases, i una gran pruïja en trobar la paraula justa, cosa que el va fer un gran dominador del vocabulari castellà.

Brisas

Brisas va ser una revista mensual, il·lustrada, en castellà, publicada a Palma des de l'abril del 1934 fins al juliol del 1936, sota la direcció literària de Llorenç Villalonga. N'era el propietari i director Antoni Vich i tenia delegacions a Madrid i Barcelona. Els continguts incloïen art, moda, esports, cinema, literatura... i sempre es distingí per l'acurada presentació, el to esnob i la pruïja cosmopolita.La revista es presentà en el primer número, d'abril del 1934, com «una revista de arte que pretende expresarse principalmente en forma gráfica» i, així, era molt il·lustrada i les portades solien ser obres d'artistes destacats, entre els quals Grau Sala, per exemple. A partir del número 15, de juliol de 1935, amplià la secció literària, que s'arribà a duplicar. Villalonga hi publicà una versió castellana de Mort de dama, el drama Silvia Ocampo i el començament de Madame Dillon; i el seu germà Miquel, la novel·la Miss Giacomini. Elisabeth Mulder hi començà a publicar com a articulista el 1934 i ja com a narradora des de començament de 1935 fins a març de 1936.Al cap del temps, l'any 1987 el diari balear Última Hora va escollir aquesta capçalera per al seu suplement setmanal.

Classificació Internacional d'Atenció Primària

La Classificació internacional d'atenció primària (CIAP) és una taxonomia dels termes i expressions utilitzades habitualment en medicina de família. Recull els motius (o raons) de consulta, els problemes de salut i el procés d'atenció. Està pensada i dissenyada per i per a l'atenció primària de salut, és usada tant per a activitats clíniques, com a docents i de recerca. És un tipus de classificació de terminologia mèdica d'àmbit internacional.També anomenada CIAP-2 o ICPC-2 (per les sigles en anglès de: International Classification of Primary Care) i en forma estesa com ICPC-2 PLUS.

Actualment la ICPC-2 està disponible en 20 idiomes. Posteriorment ha estat traduït al català per membres de la CAMFiCAquesta nova versió permet classificar per "episodis d'atenció", concepte més ampli que l'hospitalari de "episodi de malaltia", que inclou: la raó de consulta expressada pel pacient, els problemes de salut detectats pel professional i les intervencions o procés d'atenció.

A més, disposa dels annexos: el model de Formulari per a la valoració de la gravetat de les malalties DUSOI / WONCA, Làmines de mesura de l'estat funcional COOP / WONCA, i la taula d'equivalències per convertir els codis CIM-10 a CIAP-2.

És una referència obligada no només per a la investigació, sinó també en el procés d'informatització de la història clínica, en permetre codificar gairebé totes les activitats i elements de l'episodi d'atenció al pacient.

La CIM 9/10 (de l'OMS) i la CIAP-2 (de la WONCA) són dures competidores entre si per convertir-se en la classificació de referència mundial en atenció primària. La primera té l'avantatge a l'estat espanyol de ser la classificació obligatòria per llei en els informes d'alta hospitalària, i els inconvenients de ser molt extensa, massa específica i orientada a la malaltia.A Catalunya i en Atenció Primària, el CIAP s'utilitza sols en el 18%, la CIM-9 en el 2% i la CIM-10 en el 80%, com a dades aproximades; a més, el CatSalut voldria que la CIM-10-MC sigui la classificació de referència per a tota l'Atenció Primària pel 2015.

Dermatitis de contacte

La dermatitis de contacte és una reacció inflamatòria de la pell que es manifesta amb un èczema (pell vermella + pruïja). Deguda a l'exposició als al·lèrgens (dermatitis de contacte al·lèrgica) o irritants (dermatitis de contacte irritant). La dermatitis fototòxica passa quan l'al·lergen o l'irritant s'activen per la llum solar.

Enterobiosi

L'enterobiosi o oxiürosi és una malaltia parasitària humana i una de les infeccions de cucs més habituals entre els infants en el món desenvolupat. És causada per la infestació amb l'helmint Enterobius vermicularis, comunament anomenat l'oxiür humà. La infecció generalment es produeix per la ingestió d'ous del cuc, per contaminació en les mans, els aliments, o amb menys freqüència, l'aigua. El principal símptoma és la picor en l'àrea de l'anus. El temps d'incubació des de la ingestió dels ous fins a la primera aparició dels nous ous al voltant de l'anus és de 4 a 6 setmanes. Els oxiürs sovint es consideren més una molèstia que una malaltia greu. El tractament és senzill en casos no complicats; però l'eliminació del paràsit d'un grup familiar o una institució sovint planteja dificultats significatives, per una curació incompleta o per reinfecció. L'enterobiosi no té cap associació amb qualsevol nivell socioeconòmic, raça o cultura.

Hipotiroïdisme

L'hipotiroïdisme és l'estat de la malaltia en humans i animals causada per la producció insuficient d'hormones tiroïdals per la glàndula tiroide. El cretinisme és una forma d'hipotiroïdisme en els nens.

Irritació

En el camp de la medicina i la biologia una irritació és un estat inflamatori o una reacció dolorosa de l'organisme causats principalment per algun tipus d'al·lèrgia a agents químics o a altres estímuls (p.e.:la calor o la llum ultraviolada). Es pot patir una irritació a diferents parts del cos: als ulls, al nas, als intestins (colon irritable), a la pell...

La irritació de la pell (o prurigen), acompanyada o no de pruïja, es considera un problema important a la societat

Mal d'altura

El mal d'altura o mal de muntanya agut és una síndrome de sofriment, vinculada a una pujada massa ràpida en altes altituds, a l'absència d'aclimatació i a una sensibilitat personal, més o menys important. Els seus símptomes són cefalees, nàusees i vòmits, insomni, cansament general, lassitud, vertígens, trastorns de l'equilibri, la dispnea i inapetència.

Hi ha cinc manifestacions del mal de muntanya:

El mal de muntanya agut es correlaciona amb l'altitud i la rapidesa de l'ascensió. Els símptomes inicials són: mal de cap, el símptoma més comú i persistent, decaïment, mareig, esgarrifances, nàusea, vòmit, pal·lidesa de cara, ofec i llavis morats (cianosi). A continuació: rubor facial, irritabilitat, dificultat de concentració, vertigen, xiulets a les oïdes, alteracions de l'audició, pèrdua de la gana, insomni, augment de l'ofec, debilitat severa, intolerància a l'esforç, més mal de cap, palpitacions, alteracions del ritme respiratori i pèrdua de pes. Símptomes més greus són els d'edema pulmonar i encefalopatia.

Edema pulmonar : Els seus símptomes són tos, sensació de falta d'alè desproporcionat a l'exercici, mal de cap, poca capacitat de fer exercici, fatiga, ofec en repòs, i opressió toràcica. El reconeixement d'aquests símptomes com a símptomes d'edema de pulmó és vital per tal que el pacient pugui descendir abans que la malaltia li ho impedeixi. Si no descendeix, els símptomes següents són: gran dificultat respiratòria amb la sensació subjectiva i objectiva de respiració sibilant (xiulets respiratoris), i empitjorament de la respiració en estirar-se i millora en incorporar el tòrax (ortopnea).

Alarma de l’encefalopatia de gran altitud. Els símptomes són: alteració de la consciència i de la marxa, el pacient camina com si estigués ebri. Si el pacient no descendeix, sol haver-hi mal de cap molt intens, confusió, retenció o incontinència urinària, dèficits neurològics, convulsions i coma.

El mal de muntanya subagut es produeix en persones no aclimatades que romanen a altituds superiors als 4500 m. Els símptomes són ofec i tos. Sol haver-hi, a més, deshidratació, sequedat de pell i pruïja.

El mal de muntanya crònic no sol ser una malaltia del viatger sinó una malaltia pròpia dels residents a comunitats que viuen a gran altitud i que han perdut els mecanismes d’adaptació a l'ambient que els envolta.Es tracta doncs d'una malaltia freqüent que afecta gent amb bona salut però exposada a un entorn extrem d'alta altitud. La seva incidència és variable, però augmenta molt ràpidament amb l'altitud; seria del 15% a 2.000 metres d'altitud i del 60% a 4.000 metres.

Aquest mal apareix després d'algunes hores en altitud; retrocedeix amb l'aclimatació i desapareix immediatament amb el descens. Les persones que agafen un telefèric per quedar-se només una o dues hores en alta altitud, el temps d'admirar el paisatge - per exemple el telefèric de l'agulla del Migdia (3.840 metres) en el massís del Mont Blanc - no estarien afectades.

Malaltia d'Aujeszky

La malaltia d'Aujeszky o pseudoràbia és una malaltia d'origen víric amb un ampli espectre infecciós (afecta naturalment a gran varietat d'espècies), però el receptor més important és el porc. El virus pot afectar també als ovins que són molt sensibles i als carnívors que s'alimenten de carn infectada (especialment els gats). Provoca un quadre febril i tot seguit amb encefalomielitis, en altres casos és latent; a la resta d'espècies provoca pruïja i la mort després d'un curs agut. L'home és resistent a la infecció. La seva transcendència és eminentment econòmica perquè provoca gran davallada de la producció del porc sobretot en els individus joves provocant avortaments, mortalitat perinatal elevada, els garrins moren en alta proporció fins a la seva totalitat, retard en el creixement.

L'ADV, un tipus d'Herpesviridae, és el virus causant de la malaltia. Aquest s'excreta dels animals infectats per diverses excrecions (mocs, saliva, semen i llet), cosa que permet la seva dispersió fins a animals no infectats bé sigui per contacte directe o per aerosols. La infecció pot ser manifesta amb els símptomes de la malaltia, però en alguns casos aquesta pot ser subclínica o latent i per tant indetectable mitjançant un examen visual. El virus és capaç de passar de mare a fetus a través de la placenta. Usualment la infecció transplacentària condueix a la reabsorció del fetus o a l'avortament i si el part no produeix la mort dels garrins aquests estan molt afeblits. Les truges en poblacions on l'Aujeszki és endèmic solen estar protegides per anticossos i els traspassen als seus garrins.El virus infecta primerament les mucoses epitelials del nas i la faringe d'on es dispersen cap al sistema limfàtic i sistema nerviós. La virèmia pot durar fins a tres setmanes i en alguns casos es pot generar una infecció latent de les amígdales i neurones. Els símptomes habituals en joves són neurològics (descoordinació) i respiratoris (tos, esternuts), els símptomes neurològics no solen presentar-se en els animals que ja no mamen i solen recuperar-se en una setmana. Hi ha tècniques diagnòstiques basades en immunofluorescència (biòpsies o autòpsies d'amígdales o cervell) i serològiques (aglutinació de làtex, ELISA i neutralització vírica). A banda es disposa de vacunes efectives i segures que prevenen la infecció per l'ADV. A Gran Bretanya i Dinamarca s'ha aconseguit l'eradicació de la malaltia.

Malaltia infecciosa

Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme—com bacteris, fongs, virus, protozous, etc.— o per prions. En el cas d'agents biològics patògens de grandària macroscòpica, no es parla d'infecció, sinó d'infestació. L'especialitat en medicina que combat les infeccions és la infectologia.

Menopausa

La menopausa o climateri es defineix com la crisi endocrina i vegetativa que tenen les dones, i que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l'organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.La fertilitat de la dona comença a disminuir cap als trenta anys i arriba una edat en la qual aquesta és pràcticament nul·la o s'atura definitivament. Per aquest fet, el mateix cos atura la producció d'òvuls, ja que els ovaris són incapaços de respondre a les gonadotropines. Possiblement, com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l'activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals. Clínicament, hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològica de la menstruació (menopausa), que se sol esdevenir entre els 45 i els 55 anys, i alguns autors assenyalen la mitjana vora els cinquanta anys, però novament existeix una gran variabilitat tant individual com cultural. Sovint, la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle (oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea), tot i que vora un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l'acabament de la menstruació. En aquesta fase de la vida sexual de la dona, podem diferenciar entre dos quadres: l'endocrí i el clínic.

Oligúria

L'oligúria es refereix a la disminució, i l'anúria absència, de producció d'orina. Aquesta disminució pot ser un signe de deshidratació, insuficiència renal o retenció d'orina.

L'oligúria es pot defineix com una producció d'orina inferior a 1 ml / kg / ha nadons, menys de 0,5 ml / kg / ha nens, i menys de 400 ml / dia en adults.

Poll del cabell

El poll del cabell o poll (Pediculus humanus capitis), també anomenat Anthropophthirus capitis és un insecte del subordre Anoplura, que produeix la pediculosi del cap. L'ou de poll és la llémena (llema o lleme m.) o cuca.

Prurigen

En medecina, el prurigen fa referència a malalties cutànies que es caracteritzen per l'aparició de pàpules i una pruïja molt molesta que l'acompanya. És present en diverses afeccions cutànies caracteritzades per la presència d'aquest tipus de pàpules pruents, en forma de cúpula, amb una vesícula central petita. La vesícula és transitòria, a causa de la seva eliminació pel gratament, per la qual cosa és més freqüent observar una crosta sobre la pàpula. La terminologia, la multiplicitat dels sinònims per a diverses afeccions, i les interpretacions dissemblants dels diferents dermatòlegs han conduït tradicionalment a un estat confusionari. Les causes són molt diverses: agents físics (fred, calor, llum solar), picades d'insectes, factors al·lèrgics, equinococcosi, focus infecciosos, factors endocrins, fàrmacs, limfomes, policitèmia, neoplàsies, factors psicogènics, etc.

Pruïja aquagènica

La pruïja aquagènica és una malaltia cutània minoritària caracteritzada per una greu, intensa i punxant picor o coïssor epidèrmica sense lesions a la pell observables, provocada pel contacte amb l'aigua. La durada de la picor sol ser d'entre 10 i 120 minuts i afecta sobretot a les cames, seguida dels braços, pit, esquena i ventre. De manera menys freqüent afecta al cap, el coll, la cara i els malucs, i pràcticament mai ni als palmells de les mans, ni a les plantes dels peus ni a les mucoses.

Pólvores pica-pica

Es coneix com a pica-pica o polvores pica-pica a un grup de substàncies, en general polseroses, de pels o fulles vegetals, que provoquen pruïja quan entren en contacte amb la pell humana. S'usen normalment com a article de broma i de forma majoritària per part dels nens.

La causa de la irritació pot ser mecànica, tal com la causada per productes que contenen Gavarró. En altres casos, l'agent irritant produeix dermatitis de contacte. Per exemple, un enzim proteolític de l'ocra pot causar irritació i lesions. Un altre ingredient comú és Mucuna pruriens.També s'usen com a succedanis components com les serradures, la fibra de vidre, i altres irritants mecànics. A les escoles és molt comú l'ús de pica-pica fet de la pols de les maquinetes de fer punta al llapis (romanent compost d'encenall de fusta i grafit), que un alumne aboca a l'espai entre el coll i la samarreta del que està assegut en el pupitre del davant, a l'aula de classe.

A Amèrica del Sud s'empra el bejuco, una enredadora que es dóna en climes càlids de zones equatorials, que pot néixer als patis dels col·legis de manera silvestre.

Se sol considerar que és un «bon» pica-pica el que, a part de causar picor, és difícil de de la roba i el pèl per molt que s'espolsin.

L'ùs de les pólvores pica-pica pot considerar-se des d'un joc o entremaliadura, fins a un comportament d'agressió (com a part d'un assetjament escolar, per exemple), depenent en gran manera de la intenció dels participants.

Rinitis

La rinitis és una irritació i inflamació del revestiment mucós del nas, caracteritzada clínicament per un o més símptomes: rinorrea, tos, pruïja (picor intensa) nasal, congestió, drenatge (secreció) postnasal. La rinitis també pot produir problemes per a poder dormir bé, afectar les orelles, i fins i tot problemes d’aprenentatge La rinitis està motivada per un increment de la histamina.

La causa de la rinitis pot ser deguda als virus, bacteris o irritants.

Tunga penetrans

Tunga penetrans és una espècie d'insecte sifonàpter de la família Tungidae. És una puça ectoparàsita que ataca principalment la pell dels peus, s'introdueix en ella i produeix una pruïja intensa. Popularment se la coneix com a nigua tot i que aquest nom també s'utilitza per a Dermatophilus penetrans i la infecció es diu tungosi o tungiasis.Té una grandària inferior a 1 mm, amb cap gran i forma un angle amb el ventre. Pot atacar humans, porcs i altres animals domèstics.

Se sol contreure en trepitjar en sòls mullats i bruts. Tant els símptomes com la forma del paràsit són semblades a les d'una butllofa. La forma d'eliminar-ho més casolana és trencar la borsa amb una agulla o amb una fulla d'afaitar ben netes, i estrènyer la incisió fins que s'elimini el líquid que l'embolica i surti un punt negre, que és el paràsit.

A Brasil aquesta puça es coneix vulgarment com a puça d'areia. També es denomina nigua, piqui, bestiola do pé, bestiola porco o jatecuba; als països llengua anglesa, jigger, sand flea, chigoe o burrowing flea, en neerlandès zandvlo.

Vulvovaginitis candidòtica

La vulvovaginitis candidòtica (o candidiàsica), candidosi (o candidiasi) vulvovaginal o moniliosi (o moniliasi) vulvovaginal és una candidosi a la vagina (i vulva) que produeix una leucorrea blanca, amb pruïja.

La candidiasi de la vagina pot causar candidiasis congènita en nadons.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.