Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants. El terme s'aplica generalment a zones bilingües (o plurilingües) o en estats on existeixen diversos idiomes i és necessari determinar en quines zones predomina un idioma o un altre. Per exemple, al Canadà existeixen dues llengües majoritàries, però es pot dir que el Quebec, la Acàdia de Nova Brunswick i també la regió oriental d'Onatrio són de predomini lingüístic francès i la resta del territori (aproximadament) de predomini lingüístic anglès.

El terme és més aviat un concepte jurídic que lingüístic i s'utilitza sovint per a classificar les zones d'un territori en què un idioma és oficial, o l'altre, o on s'ha de fer (o es pot fer) l'ensenyament en un idioma o l'altre. Per tant, això no indica necessàriament que un territori que, per llei, és designat de predomini lingüístic d'un idioma tinga més parlants d'eix idioma que dels altres. Moltes vegades, s'atenen a criteris històrics i polítics i no sols als exclusivament lingüístics.

El predomini lingüístic als territoris de parla catalana

Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001
La zona de predomini lingüístic valencià, marcada amb roig
  • Catalunya és de predomini lingüístic català, exceptuant la Vall d'Aran, on es parla l'occità, aranès, i alguns municipis del cinturó industrial de Barcelona, on es parla el castellà.[1]
  • Les Illes Balears són de predomini lingüístic català.
  • Al País Valencià, com que existixen zones tradicionalment de parla aragonesa i castellana, hi ha municipis i comarques de predomini lingüístic valencià i municipis i comarques de predomini lingüístic castellà. En aquest cas, la Llei d'ús i ensenyament del valencià és la norma que regula quins municipis es determinen (per raons històriques i d'ús de la llengua) com d'un predomini lingüístic o d'altre (al seu títol V hi ha una llista dels municipis). L'acadèmic Manuel Sanchis Guarner va publicar en La llengua dels valencians (1960) una enumeració de localitats i pedanies que posteriorment coincidiria idènticament amb la llista recollida en l'esmentada llei.[2]
  • A Andorra, encara que una part important de la població coneix el castellà i/o el francès, l'única llengua oficial és el català, i per tant el terme predomini lingüístic no és aplicable jurídicament.

Hi ha altres territoris de predomini lingüístic català, com la Franja de Ponent o el Carxe, però no tenen reconeixement oficial.

El predomini lingüístic a Navarra

El terme predomini lingüístic legalment s'usa únicament al País Valencià. No obstant això, el mateix concepte pot ser aplicable a altres territoris en què existeix una llengua pròpia, oficial, a més del castellà, però en la qual tal llengua no és parlada en tot el territori i tal absència té efectes legals.

D'acord amb la definició, només Navarra aplicaria un concepte similar al de predomini lingüístic respecte del basc i el castellà. D'acord amb la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, del basc, el territori navarrès queda dividit en tres sectors:

Navarra - Zonificacion linguistica
Distribució municipal de les zones bascòfona, mixta i no bascòfona a la Comunitat Foral de Navarra

Zona bascòfona: composta pel terç septentrional de Navarra. Comprèn tota la zona pirinenca excepte les valls més orientals, amb 61 municipis i un 11% de la població de Navarra. Aquesta zona és de predomini lingüístic basc: són parlants nadius de basc el 47,1% de la població per un 43,6% de parlants nadius de castellà.[3]

Abaurregaina, Abaurrepea, Altsasu, Anue, Araitz, Aranaz, Arano, Arakil, Arbizu, Areso, Aria, Aribe, Arruazu, Bakaiku, Basaburua, Baztan, Beintza-Labaien, Bera, Bertizarana, Betelu, Burguete, Donamaria, Doneztebe, Etxalar, Etxarri-Aranatz, Elgorriaga, Eratsun, Ergoiena, Erro, Esteribar, Ezkurra, Garaioa, Garralda, Goizueta, Hiriberri, Imotz, Igantzi, Irañeta, Ituren, Iturmendi, Lakuntza, Lantz, Larraun, Leitza, Lesaka, Luzaide, Oiz, Olazagutia, Orbaizeta, Orbara, Roncesvalls, Saldias, Sunbilla, Uharte-Arakil, Ultzama, Urdax, Urdiain, Urrotz, Ziordia, Zubieta i Zugarramurdi.

Zona mixta: composta per una franja intermèdia que comprèn un sisè de la superfície de Navarra, incloent-hi Pamplona i les valls pirinenques més orientals (vall de Roncal i de Salazar), amb 48 municipis. Aquesta zona és de predomini lingüístic castellà: són parlants nadius de castellà el 94,1% de la població, per un 2,3% de parlants nadius de basc.[3]

Abarzuza, Ansoain, Aoiz, Arce, Atez, Barañain, Burgui, Burlada, Ciriza, Cizur, Echarri, Echauri, Egues, Ezcaroz, Esparza, Estella, Ezcabarte, Garde, Goñi, Guesa, Guesalaz, Huarte, Isaba, Iza, Izalzu, Jaurrieta, Juslapeña, Lezáun, Lizoain, Ochagavia, Odieta, Olaibar, Olza, Ollo, Oronz, Oroz Betelu, Pamplona, Puente la Reina, Roncal, Salinas de Oro, Sarries, Urzainqui, Uztarroz, Vidangoz, Vidaurreta, Villava, Yerri i Zabalza.

Zona no bascòfona: composta per la meitat meridional de Navarra, incloent tota la ribera de l'Ebre des de Viana fins a Tudela, amb 163 municipis. Suposa gairebé un 50% del territori d'aquesta comunitat. A la zona no bascòfona no es parla basc, i no és possible estudiar en col·legis públics en basc. La integren la resta dels municipis navarresos.

Predomini lingüístic a Finlàndia

A Finlàndia, tant el finès com el sami septentrional i el suec són llengües oficials a nivell estatal, si bé aquest darrer només és llengua materna del 6% de la població. A nivell local, cada municipi és classificat com a monolingüe finès (399 municipis), bilingüe amb majoria finesa (17), bilingüe amb majoria sueca (22) o monolingüe suec (26 en total, dels quals 16 a les Åland). Un municipi és declarat bilingüe quan té més del 8% de la població o més de 3.000 habitants parlant l'altra llengua. Altrament és monolingüe. Aquesta classificació lingüística dels municipis és revisada cada 10 anys.

Bibliografia

  • Holmes, P.; Price, G. (2000) Encyclopedia of the languages of Europe pàgs 466-467. Oxford. Blackwell Publishers.

Referències

  1. Vallverdú, Francesc «Hi ha o no hi ha diglòssia a Catalunya? Anàlisi d'un problema conceptual». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 5, 1982, pàg. 22 [Consulta: 15 gener 2015].
  2. Sanchis Guarner, M. La llengua dels valencians. Edició pròpia. València, 1960. Dipòsit legal: V.997-1960. Pàgines 52-54.
  3. 3,0 3,1 Servicio de Educación, Política Lingüística y Cultura del Gobierno Vasco, V Encuesta lingüística, p.145.
Alacant

Alacant és una ciutat del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima. A la costa mediterrània, té una població de 335.052 habitants (2013) i forma una conurbació de més de 452.462 habitants amb diverses localitats properes com Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i el Campello. Estadísticament s'associa també a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx, que té 757.443 habitants.

És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament és una ciutat situada oficialment dins del predomini lingüístic valencianoparlant, tot i que ha patit des d'anys enrere un procés (políticament intencionat) de substitució lingüística continuu (proces similar al que es produïx en altres grans poblacions del predomini lingüístic com València i Barcelona), que es plasma en l'actualitat amb la presència majoritaria del castellà, situació reforçada als últims anys atès que hi ha un 10% de població estrangera, majoritàriament de l'Amèrica Llatina. L'ús vehicular del valencià en este territori és reduït, no obstant això, la majoria sap utilitzar-lo i entendre'l. Tant en el carrer, com en molts barris (Benalua, Raval Roig...), tallers i comerços, no resulta complicat trobar gent que el parla.

Antzuola

Antzuola és un municipi de Guipúscoa (País Basc), a la comarca de l'Alt Deba.

Arama

Arama és un municipi de Guipúscoa (País Basc), a la comarca del Goierri

Comarca de València

València és una comarca del centre del País Valencià. Tan sols inclou el municipi de València, sent l'únic cas a tota la comunitat. La seva capital, pet tant, és la ciutat de València, l'històric Cap i Casal. És una comarca considerada amb predomini lingüístic valencià, encara que la seua població està prou castellanitzada. Antigament pertanyia a la comarca de l'Horta de València, que incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. A causa del creixement de totes aquestes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals.

La comarca de València limita amb l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud en aquests punts cardinals i a l'est amb la Mar Mediterrània. Al Sud, la comarca de València inclou i administra l'Albufera i, per tant, limita també al Sud amb la Ribera Baixa.

Només inclou un municipi, el de València, però moltes pedanies d'aquell municipi (Perellonet, el Saler, el Palmar, etc.), algunes d'elles situades enmig de les altres tres comarques de l'Horta.

Per a informació més detallada del municipi i les seues pedanies, consulteu la informació sobre la ciutat de València.

Comarques del Nord del País Valencià

La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià. També es coneixen com a Comarques del Nord.Es troba entre els rius Uixó i el Sénia. En 1309 tingué la seua primera entitat administrativa com a Governació dellà Uixó. Posteriorment es modificaria com a sots-governació (o lloctinència) de Castelló, dins de la governació de València. Fou suprimida amb els Decrets de Nova Planta en 1707 per Felip V de Borbó. Actualment, tot i no tenir reconeixement oficial, forma l'actual província de Castelló amb les comarques de l'Alt Millars i l'Alt Palància, i és considerada com a territori de predomini lingüístic valencià per la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1982.

Té una població de 572.477 habitants i la seua extensió és de 5.046,7km²

Dolores

Dolores és una vila i municipi situat a la part més baixa de la Baix Segura, al País Valencià. Pertany a la zona de predomini lingüístic castellà i el gentilici dels seus habitants és dolorenc. La població, segons cens de 2012, és de 7.362 habitants.

El Pilar de la Foradada

El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura. Té 21.033 habitants i té costa, encara que el nucli tradicional està allunyat uns quants quilòmetres. Fins a 1986 va pertànyer a Oriola, de la qual es va segregar. Des d'aleshores ha tingut un creixement vertiginós i ha passat dels 7.500 habitants de 1991 als més de 20.000 de l'actualitat.

El predomini lingüístic al Pilar de la Foradada, com a la resta de la comarca, és del castellà. No obstant això, el valencià encara hi té presència i el mateix Ajuntament del Pilar de la Foradada col·labora amb la UMH per impartir cursos de valencià.Entre els plats típics del poble estan els arrossos i els calderos de peix i també el guisat de patates amb carn, el guisat de pilotes, el conill a l'ajo cabañil, tota mena de peixos i mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.

El Vinalopó Mitjà

El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda. Es troba al curs mitjà del riu, a la vall del Vinalopó.

Limita al nord i oest amb l'Alt Vinalopó, a l'est amb l'Alacantí i al sud amb el Baix Vinalopó. L'economia principal és la indústria del calçat, del marbre i variades, i en agricultura els vins i raïm de taula.

Aquesta comarca consta de dues comarques històriques, per una part el Vinalopó Mitjà pròpiament dit, i les Valls del Vinalopó, conformada pels municipis de parla valenciana. Tant la proposta de comarques de Ferran Llopis com d'Emili Beüt entenien aquesta com una comarca independent del Vinalopó Mitjà.

La majoria de municipis són de predomini lingüístic valencià, excepte la capital, Elda i els municipis d'Asp i Monfort del Cid que sumen la meitat de la població comarcal. No obstant això, existeixen conurbacions i molta intermigració en la comarca. Per la qual cosa, els límits i percentatges de parlants poden variar molt sensiblement de zones i barris de la mateixa ciutat, especialment en les conurbacions que tenen municipis amb diferent predomini lingüístic: Elda-Petrer i Novelda-Asp-Monfort.

Els Ports

Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa. És la comarca amb major percentatge de valencianoparlants del País Valencià (més del 80% saben parlar valencià).

Estollo

Estollo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta, situat en la vall del riu Cárdenas, afluent del Najerilla, i molt proper a San Millán de la Cogolla.

Favanella

Favanella (en castellà i oficialment Abanilla) és un municipi històric del Regne de Múrcia, a la comarca de l'Oriental, que té 6.435 habitants i que limita a l'est amb el Baix Segura i a l'oest amb el municipi de Fortuna de la mateixa comarca.

Dins del seu terme municipal hi ha diversos indrets catalanoparlants, com l'entitat de població El Cantó i la partida de la Canyada de l'Alenya, que forma part de la sub-comarca del Carxe, de predomini lingüístic valencià/català. El punt més alt és la serra del Cantó (876 m).

Gaintza

Gaintza és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Goierri.

Irura

Irura és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.

L'Alcúdia de Veo

L'Alcúdia de Veo (en castellà i oficialment Alcudia de Veo) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa. El predomini lingüístic és distint en les seues tres entitats de població. Al cap del municipi, l'Alcúdia de Veo, és el castellà, mentre que a Veo i a Benitandús és el valencià. El terme municipal confronta amb els de Suera, Tales, Artana, Eslida, Aín i Algímia d'Almonesir.

L'Alt Vinalopó

L'Alt Vinalopó és una comarca del sud del País Valencià, situada al nord-est de la província d'Alacant. Deu el seu nom al fet que geogràficament es troba a la part alta del riu Vinalopó i la seua capital és Villena. Té una superfície de 644,76 km2 i l'any 2015 tenia una població de 52.731 habitants. La comarca bassa la seua economia en la indústria tèxtil i del calçat, entre altres i en menor mesura en l'agricultura i els serveis. La temperatura mitjana anual és de 14 °C i la precipitació mitjana anual de 359 mm.

La Plana Alta

La Plana Alta és una comarca costanera del nord del País Valencià, amb capital a Castelló de la Plana.

Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.

En existir zones tradicionalment de parla castellana, existeixen municipis i comarques de predomini lingüístic valencià i municipis i comarques de predomini lingüístic castellà, la llei també determina quins municipis es determinen (per raons històriques i de l'ús de la llengua) com d'un predomini lingüístic o altre. Es pot consultar al Títol V una llista dels municipis de cada predomini. Nombrosos col·lectius, organitzacions i partits polítics han denunciat en diverses ocasions l'incompliment de la llei pels organismes públics. També han estat nombroses les denúncies particulars al Síndic de Greuges.

Llitera

La comarca de la Llitera, a la provincia d'Osca, limita al nord amb la comarca de la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i el Segrià, al sud amb la comarca del Baix Cinca, a l'oest amb la comarca del Cinca Mitjà i al nord-oest amb la comarca del Somontano de Barbastre.

Tervuren

Tervuren és un municipi de la província belga del Brabant Flamenc on naix el Voer. El nom prové del riu, ja que ‘Ter Vuren’ significa al Voer en neerlandès.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.