Ports de la Generalitat

Ports de la Generalitat és una empresa pública creada el 1998 amb l'aprovació de la Llei de Ports de la Generalitat de Catalunya. Està adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat i gestiona els ports pesquers, esportius i comercials no concessionats. Són, concretament, 19 ports, 3 dàrsenes pesqueres i 4 embarcadors fluvials. És una empresa amb personalitat jurídica i patrimoni propis, autonomia administrativa i econòmica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats.[1]

Infotaula d'organitzacióPorts de la Generalitat
Dades bàsiques
Tipus entitat empresa pública
Història
Fundació 1998
Activitat
Zona on actua Catalunya
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Twitter: portsgencat

Ports gestionats

Zona portuària nord

  • Port de Llançà
  • Port del Port de la Selva|Port de Port de la Selva
  • Port de Roses
  • Port de l'Escala
  • Port de l'Estartit
  • Port de Palamós
  • Port de Sant Feliu de Guíxols
  • Port de Blanes

Zona portuària centre

  • Port d’Arenys de Mar
  • Dàrsena pesquera de Mataró
  • Dàrsena pesquera del Masnou
  • Port del Garraf
  • Port de Vallcarca
  • Port de Vilanova i la Geltrú
  • Dàrsena pesquera de Torredembarra

Zona portuària sud

  • Port de Cambrils
  • Port de l'Ametlla de Mar
  • Port de l'Ampolla
  • Port de Deltebre
  • Embarcador de Sant Jaume d'Enveja
  • Embarcador de Deltebre
  • Embarcador d'Amposta
  • Embarcador de Tortosa
  • Port de Sant Carles de la Ràpita
  • Port d'Alcanar
  • Port de les Cases d'Alcanar[2]

Referències

  1. «Ports de la Generalitat». Portsgeneralitat. Ports de la Generalitat. [Consulta: 30 març 2015].
  2. «Mapa i sistema portuari català». Ports de la Generalitat. [Consulta: 11 febrer 2017].
Club Nàutic Arenys de Mar

El Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) és un club nàutic de la Vila d'Arenys de Mar, a la comarca del Maresme, província de Barcelona. Va ser fundat l'any 1952, essent el quart club nàutic més antic de Catalunya, i el més antic no situat a una capital de província.

Les seves instal·lacions es troben al Port d'Arenys de Mar, on disposa d'una Escola de Vela i un "Centre de Perfeccionament Esportiu". Alguns regatistes olímpics espanyols han estat socis d'aquest club.

Un dels antics presidents del Club Nàutic d'Arenys de Mar fou Agustí Montal i Galobart, el qual també fou president del FC Barcelona entre 1946 i 1952.

El Club Nàutic d'Arenys de Mar organitza periòdicament campionats de Catalunya, d'Espanya i internacionals de diferents classes de vela lleugera, especialment en 420, Optimist i Laser. També organitza regates de creuer a nivell nacional com el Campionat Interclubs Zona Centre, al febrer, i la Copa de la RANC (Real Asociación Nacional de Cruceros) a l'octubre. Les flotes de vela lleugera i de creuer del CNAM estan presents en els principals esdeveniments esportius de Catalunya, de l'estat d'Europa.i del món

Joan Anton Camuñas Feijoo

Joan Anton Camuñas Feijoo (Barcelona, 1942) és Doctor en Dret per la Universitat de Montpeller, llicenciat en Ciències empresarials i màster en Direcció d'empreses per ESADE, i també en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, ha estat president de la Federació Catalana de Vela i secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar en la vela com a tripulant de la classe Snipe i després es va passar al 420 en el Club Vela Canet de Mar, entitat de la qual va ser comodor i vicepresident, i més tard va navegar la classe Estel. Va entrar com a secretari a la federació el 1983 com a secretari d'aquesta classe, i també ho va ser de les classes Làser i Hobi Cat. Va ser president del 1993 al 2000, i durant els seus set anys de mandat va dur a terme una important tasca de modernització de l'estructura federativa, a la qual es va concedir la gestió de l'Escola Municipal de Vela construïda al Port Olímpic de Barcelona. Fruit d'aquest esforç, la federació va rebre el 1998 el premi a la millor gestió global d'una federació esportiva, i l'escola Catalana de Vela, el premi al millor projecte de turisme actiu. També va formar part de la Comissió Delegada de la Federació Espanyola de Vela, va ser membre de la Comissió de Ports de la Generalitat, del Consell Executiu de la Unió de Federacions Esportives i del Consell Català de l'Esport.Va ocupar el càrrec secretari general de l'Esport de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, el 16 de maig de 2000 i es va mantenir en el càrrec fins al mes de març de 2002, quan el va substituir Josep Maldonado. El seu nomenament va coincidir en el temps amb el de Juan Antonio Gómez Angulo com a secretari d'Estado para el Deporte. Poc després de començar el seu mandat, el mes d'agost de 2000, va entrar en vigor el Text Únic de la Llei de l'Esport, que modificava la de 1988 i unificava la legislació vigent en matèria d'esports, fins a aquell moment estava repartida en tres textos diferents. La seva etapa com a secretari general es va caracteritzar per l'aplicació d'una gestió de política empresarial posada al servei de les necessitats de l'administració. Durant el seu mandat també es va aprovar el Pla director d'equipaments, que va desbloquejar les subvencions en aquesta matèria que estaven congelades des de 1994, i es va constituir el Tribunal Català de l'Esport, que va substituir el Comitè Català de Disciplina Esportiva.

Llista de ports de Catalunya

La llista de ports de Catalunya fa referència a les instal·lacions portuàries de l'àmbit català. La llista parteix de l'inventari de les instal·lacions nàutiques del litoral català, elaborat en el marc del Pla de Ports de Catalunya 2007-2015 de la Generalitat de Catalunya.

Museu de la Pesca

El Museu de la Pesca, ubicat a Palamós, és un museu inaugurat el 2002 dedicat al coneixement i la difusió de la pesca i el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava. És a la zona del port pesquer de Palamós a l'antic magatzem portuari anomenat «Tinglado». L'exposició permanent es divideix en àmbits on s'explica la història, l'actualitat i el futur de la pesca de la Costa Brava en clau de sostenibilitat. El Museu de la Pesca compta amb cinc projectes de difusió connexos: Les Barques del Peix, l'Espai del Peix, Documare: centre de documentació de la pesca i el mar, i la Càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona.

El Museu de la Pesca és un equipament municipal gestionat per la Fundació Promediterrània.

Port de Palamós

El port de Palamós és un port pesquer, comercial, de passatgers i esportiu de la vila de Palamós (Baix Empordà), qualificat d’interès general. Està situat a la zona central de la Costa Brava, en una de les badies més profundes del Mediterrani occidental. Aquest port disposa de les instal·lacions, els serveis i els accessos adients per facilitar l'arribada als grans creuers que fan ruta per la Mediterrània. El port de Palamós és la segona instal·lació d'aquest sector a Catalunya, després del Port de Barcelona.

Ricard Font i Hereu

Ricard Font i Hereu (la Seu d'Urgell, 1971) és un advocat català, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) des del juliol de 2018.

És llicenciat en ciències jurídiques per la Universitat de Girona (1997); màster en Gestió i Administració de Societats i Cooperatives realitzat a la Universitat de Girona (1999); màster en Dret del Territori, Urbanisme i el Medi Ambient, realitzat a la Universitat Pompeu Fabra (2004); postgrau en Direcció Urbanística, Universitat Autònoma de Barcelona (2001); i postgrau en Dret Urbanístic, per la Universitat Pompeu Fabra (2002).Afiliat el 1992 a la Joventut Nacionalista de Catalunya, va ser membre del seu comitè executiu nacional entre 1996 i 2002. Ricard Font treballà a l'Administració de la Generalitat com a cap del Gabinet del Conseller de Política Territorial d'Obres Públiques a la demarcació de Girona (1998-1999) i cap del Gabinet del Conseller a Girona i cap de Relacions Institucionals de Política Territorial i Obres Públiques (1999-2001). El 2011 fou nomenat director general de Transports i Mobilitat i el 2013 Secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Dins del mateix àmbit, ha estat membre de la Comissió d'Urbanisme de Girona.Forma part del consell d'administració d'Infraestructures de la Generalitat, i presideix el consell d'administració d'Aeroports Públics de Catalunya, el comitè executiu de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i el comitè executiu de Ports de la Generalitat. També és vocal de dels consells d'administració d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, de l'Institut Català del Sòl, de l'ATM i de Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques.

Sant Ramon (llaüt 1904)

El Sant Ramon de Vilassar de Mar és un llaüt quillat construït el 1904 a Campelló, Alacant, pel mestre d'aixa Gerónimo Lloret. És un dels vaixells de vela llatina més antics i més grans d’entre els que naveguen pel Mediterrani i un dels tres llaüts considerats embarcacions històriques a Catalunya. Els altres dos són el Rafael de Palamós i el Sant Isidre de Cadaqués.

Originàriament era un barco de vela llatina utilitzat tant per la pesca com per al transport de cabotatge. Actualment és propietat de l'associació Bricbarca i de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, i es dedica principalment a activitats didàctiques com ara una escola de vela llatina per a petits i grans, cursos de navegació clàssica i navegacions per descobrir la costa.

Segimon Obradors Castellet

Segimon Obradors Castellet és navegant, jutge de regates, comodor i dirigent esportiu, ha estat president de la Federació Catalana de Vela.

Ha estat navegant de patí de vela i durant vint-i-cinc anys ha estat vinculat a la Federació Catalana de Vela, formant part de la junta directiva de la qual va entrar el 1984 com a secretari territorial de la classe patí. El 1993 va ser nomenat vicepresident i responsable de l’àrea esportiva de la federació, càrrec que va ocupar fins que va accedir a la presidència l’any 2000 i que ocupà fins al 2009. Durant el seu mandat, la federació va estrenar el 2005 unes noves instal·lacions al Port del Parc del Fòrum, a Sant Adrià de Besòs, on es va projectar també el Centre Internacional de Vela de Catalunya el mes de setembre de 2008. El càrrec de president de la Federació Catalana li va obrir la porta de la Comissió Delegada de la Federació Espanyola de Vela, de la qual va ser nomenat vicepresident sota la presidència de Gerardo Pombo. També ha format part del Comitè Organitzador del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i de la Comissió de Ports de la Generalitat de Catalunya. L'any 2011, la Reial Federació Espanyola de Vela li va atorgar la medalla d'or.

Xarxa d'Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de Catalunya

La Xarxa d'Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de Catalunya és un organisme que coordina els instruments oceanogràfics i meteorològics de Catalunya. El seu manteniment i gestió s'inicià mitjançant un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, Ports de la Generalitat, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Servei Meteorològic de Catalunya.Formen part de la xarxa un total de nou elements. En concret, hi ha tres boies direccionals que mesuren l'onatge direccional en temps real situades al Cap Tortosa, Port Ginesta i Blanes. Una boia escalar al Golf de Roses mesura l'onatge escalar en temps real. Dos mareògrafs a l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita mesuren el nivell del mar en temps passat. Finalment, tres estacions meteorològiques a l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i La Cava mesuren la temperatura, pressió atmosfèrica i vent en temps passat.

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.