Poio

Poio és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Pontevedra. Limita amb els municipis de Meis, Pontevedra i Sanxenxo.

Infotaula de geografia políticaPoio
Coat of Arms of Poyo.svg
Mosteiro de San Xoán de Poio

Localització
Localización de Poio
 42° 26′ 27″ N, 8° 42′ 05″ O / 42.440833333333°N,8.7013888888889°O
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaPontevedra
Població
Total 17.018 (2018)
• Densitat 498,19 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 34,16 km²
Banyat per oceà Atlàntic
Altitud 91 m
Limita amb
Organització política
Identificador descriptiu
Codi postal 36994
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE 36041
Altres

Lloc web Lloc web oficial

Demografia

Evolució demogràfica recent
1991 1996 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
13.035 13.683 14.271 14.651 14.394 14.588 14.651 14.889 15.201

Parròquies

  • Combarro (San Roque)
  • Poio (San Salvador)
  • Poio (San Xoán)
  • Raxó (San Gregorio)
  • Samieira (Santa María)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poio Modifica l'enllaç a Wikidata
14 de novembre

El 14 de novembre és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs. Queden 47 dies per finalitzar l'any.

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs. Queden 136 dies per finalitzar l'any.

Alexandre Bóveda Iglesias

Alexandre Bóveda Iglesias (Ourense, 7 de juny de 1903 - mont d'A Caeira, Poio, 17 d'agost de 1936 ) va ser un polític de tendència galleguista, afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil. Va ser un dels intel·lectuals més rellevants de l'època a Galícia sent el motor del Partit Galleguista, segons paraules del mateix Castelao.

Des de molt nen es va dedicar a l'estudi del francès i de la comptabilitat. Va estudiar peritatge mercantil a La Corunya per lliure al mateix temps que impartia classes als més joves en un col·legi d'Ourense. Assidu lector de la Revista Nós aviat va començar a escriure a La Zarpa de Basilio Álvarez. És en les pàgines d'aquest periòdic on es dóna a conèixer al món com un gran comunicador. Després participa en unes oposicions en Madrid a una de les deu places de cap d'Hisenda de l'estat aconseguint el nombre u. A causa d'això José Calvo Sotelo li oferix un lloc en el seu Comitè d'Intervenció de Canvis però rebutja l'oferta i regressa a Galícia per a treballar en la Delegació d'Hisenda d'Ourense. Després d'aprovar altres oposicions marxa a Pontevedra a ocupar el lloc de Cap de Comptabilitat amb tan sols 23 anys.

Aviat pren contacte amb la tertúlia que presidien Castelao i Losada Diéguez en el Cafè Méndez Núñez i es veurà implicat en les activitats dels dos galleguistes. Ambdós l'introduïren en la política i en altres camps com la Coral Polifónica on coneix Amalia Álvarez Gallego, amb la qual casarà en 1930 al Monestir de Poio i amb la qual tindria cinc fills. En 1932 participa en l'assemblea pro-estatut que es va celebrar a Santiago de Compostel·la resultant triat membre de la comissió redactora. Tindrà un paper molt actiu en la redacció de l'estatut i en les assemblea de municipis que es crea per a debatre el mateix. En 1933 és triat membre central del comitè de l'Autonomia presidida per Bibiano Fernández Osorio Tafall. El 20 d'octubre de 1934 es publica una ordre ministerial imposant-li la destinació administrativa forçós en la Delegació d'Hisenda de Cadis regressant en 1935 a Galícia a l'obtenir una plaça en la delegació d'hisenda de Vigo.

En 1936 participa en la campanya electoral a la qual acudeix com candidat del Front Popular per la província d'Ourense mentre pren possessió d'un càrrec en la delegació d'hisenda de Pontevedra. El 20 de juliol de 1936, és detingut després del cop d'estat acusat de traïció i va ser condemnat a mort en un judici celebrat el 13 d'agost d'aquest mateix any. La sentència va ser executada el 17 d'agost en la forest de Caeira, a Poio, al costat de Pontevedra.

Art rupestre de Terres de Pontevedra

El conjunt de l'art rupestre de Terres de Pontevedra és un conjunt de jaciments i vestigis d'art prehistòric situats al nord-oest de la península Ibèrica, concretament a la part central de la província de Pontevedra, una zona que destaca per l'elevada presència d'aquest tipus de manifestacions artístiques, una de les majors concentracions d'art rupestre de tota Europa.

El seu nom al·ludeix a la mancomunitat d'ajuntaments que formen els municipis de Pontevedra, Campo Lameiro, Barro, Cotobad, Marín, Poyo, Ponte Caldelas i Vilaboa, tots ells situats en l'àmbit d'influència de la capital de la província. En tots n'hi ha nombrosos vestigis que es remunten al neolític i al megalític, la qual cosa, sumada a les restes d'art castrense i romà, presenten una gran oferta cultural i patrimonial.

Són múltiples els petròglifs que podem trobar als turons de Campo Lameiro, Barro, Cotobade, Marín, Poio, Ponte Caldelas, Pontevedra i Vilaboa; a més dels sepulcres megalítics i els castres que s'alcen en tot el territori que ocupa la mancomunitat. Alguns d'aquests conjunts, com els situats a Campo Lameiro, Mogor (Marín) o Poio, estan declarats Monument historicoartístic.

Assut de la Presa del Barranc del Gallego

L'Assut de la Presa del Barranc del Gallego és un assut o una petita presa construïda amb pedra i situada al Barranc del Gallego de Poio, al municipi de Torrent (Horta Sud), inventariada com a Bé Immoble d'Etnologia. Fa 36 metres de llarg, 2 i mig d'ample i 7 d'alt. L'estat és deficient i no hi ha restes de la séquia, però sí que es conserva un contrafort.

Barro (Pontevedra)

Barro és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Pontevedra. Limita al sud amb Poio i Pontevedra, a l'est amb Moraña; al nord amb Portas i a l'oest amb Meis.

Castell del Poyo

Les ruïnes del Castell del Poyo es troben al cim d'un elevat turó (Turó del Poyo), són conegudes com a Fort del Collado, es troben al terme municipal d'Alpont a uns 12 quilòmetres al nord d'aquesta població, a prop de llogaret del Collado.

L'ascens al castell es fa a peu i dura una mitja hora. Es tracta d'un bé d'interès cultural, amb codi RI-51-0009343

Comarca de Pontevedra

La Comarca de Pontevedra és una comarca de Galícia a la província de Pontevedra. Limita amb la comarca de Caldas al nord, amb la comarca de Vigo al sud, amb Tabeirós-Terra de Montes i la comarca d'O Carballiño a l'est i amb O Salnés a l'oest. En formen part els municipis de:

Barro

Campo Lameiro

Cotobade

A Lama

Poio

Ponte Caldelas

Pontevedra

Vilaboa.Aglutina les terres de l'entorn de la capital provincial excepte Marín, integrada en la comarca d'O Morrazo per motius històrics, socials i demogràfics (després de la creació de les comarques oficials gallegues en la dècada de 1990, aquest municipi es va integrar primerament la comarca pontevedresa, però a petició dels seus veïns va passar a incloure's poc temps després dintre de la d'O Morrazo).

Font: INE

La comarca ocupa el centre de la regió de les Rías Baixas, si bé les seves sortides al mar són escasses (tan solament les costes dels municipis de Poio i Vilaboa, així com la reduïda orla costanera pontevedresa (parròquies de Lourizán i, en menor mida Ponte Sampaio). Amb centre en la ciutat de Pontevedra, la comarca ocupa tot l'amfiteatre de la vall baixa del riu Lérez i les abruptes serres circumdants (que la uneixen amb la província d'Ourense en l'ajuntament de Lama), així com les riberes marítimes ressenyades.

Aquesta configuració geogràfica delata una comarca bastant heterogènia, que com altres gallegues, aglutina en la seva seno diverses comarques històriques. És la de Pontevedra, doncs, una comarca purament funcional, conformada per municipis que es relacionen amb Pontevedra, però no una comarca històrica ni geogràfica. Aglutina bona part de la gran comarca històrica de Terra de Montes, una part de la d'O Morrazo, i altra de la d'O Salnés, així com la del Baixo Lérez, on conflueixen les tres.

Combarro

San Roque de Combarro és una parròquia i localitat del municipi gallec de Poio, a la província de Pontevedra. Va ser un municipi independent fins a principis del segle XX.

És un poble mariner situat a la ria de Pontevedra. La seva zona vella està declarada Conjunt històric-artístic, amb nombrosos hórreos i cases singulars. Entre els seus monuments destaquen també les esglésies de San Roque i San Bernardo. Des de 2001 el 24 d'agost s'hi celebra la Festa del Mar.

Tenia l'any 2015 una població de 1.869 habitants agrupados en 8 entidades de poboación: A Armada, Chancelas, A Chousa, Cidrás, Combarro, A Costa, Tarrío i Xuviño.

Diario de Pontevedra

El Diario de Pontevedra és un diari gallec que s'edita ininterrompudament a la ciutat de Pontevedra des del 2 d'abril de 1968, propietat des de 1999 del Grupo El Progreso de Lugo. Des de 2001 té la seva seu a la rúa Lepanto. La impressió es realitza a la rotativa d'El Progreso, a Lugo.

És un diari de caràcter eminentment local i provincial, centrat en la rodalia de la ciutat de Pontevedra. Té delegacions a Marín, Bueu, Poio, Sanxenxo, O Grove, Vilagarcía de Arousa, Caldas de Reis, Vigo, Lalín i A Estrada.

La Venta de Poio

La Venta de Poio és un nucli de població de la comarca del Camp de Túria, al País Valencià. És pedania del municipi de Riba-roja de Túria. El 2009 tenia 108 habitants.

Situat en una de les vies que comuniquen València amb l'interior, té el seu origen en l'hostal (Venta) i el mas de Poio.

Meaño

Meaño és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la comarca d'O Salnés. Limita al nord amb Ribadumia, als sud amb Sanxenxo, a l'est amb Meis i Poio i a l'oest amb Sanxenxo, Cambados i la Ria d'Arousa.

Meis

Meis és un municipi de la província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la comarca d'O Salnés. Limita al nord amb Vilanova de Arousa i Portas, a l'est amb Barro i Pontevedra, al sud amb Poio i Meaño i a l'oest amb Ribadumia.

Pontevedra

Pontevedra és un municipi i una ciutat del sud-oest de Galícia, capital de la província de Pontevedra i de la comarca homònima. És una ciutat principalment de serveis, ja que la gran majoria del teixit industrial de la zona es troba a la ciutat veïna de Vigo, que és la més poblada de la província. Té una població de 82.934 habitants (INE 2013) repartits en una extensió de 117 km², sent el sisè municipi més poblat de Galícia.

La ciutat, reconeguda com a capital de les Rías Baixas, es troba a la vora del riu Lérez, en un estuari que forma la ria de Pontevedra.

Rambla del Poio

La Rambla del Poio (també coneguda com a Barranc de Xiva o de Torrent) és una rambla (flux d'aigua) que discorre des del seu naixement a la Serra de las Cabrillas (a uns 1.023 m d'altura), prop del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), passant per la mateixa comarca, el Pla de Quart, l'Horta de València i finalment desemboca a l'Albufera. La seua conca abasta el territori comprés entre les conques del Túria (al nord) i el Magre (al sud), amb una extensió de 462 km².

Sanxenxo

Sanxenxo és un municipi costaner de la província de Pontevedra, a Galícia, que pertany a la comarca d'O Salnés.

És conegut per ser una de les principals destinacions turístiques de Galícia, gràcies al seu clima, les platges amb bandera blava i l'ambient nocturn.

Trahamunda de Poio

Trahamunda de Poio (Poio, Pontevedra, segle VIII o IX) fou un personatge llegendari, una monja gallega que és venerada com a santa popular.

Segons la tradició, Trahamunda era novícia al convent de San Martín de l'illa de Tambo, a la Ria de Pontevedra davant el poble de Poio. El convent fou assaltat pels musulmans, per Abd-ar-Rahman I segons uns o per Abd-ar-Rahman II segons altres, i fou duta presonera a Còrdova.

En no voler incorporar-se a l'harem del califa, fou tancada en una presó, on visqué onze anys. Sentia nostàlgia de la seva terra, i un 23 de juny va pregar a Déu de trobar-se a Poio l'endemà, que s'hi celebrava Joan Baptista, la festa del poble.

Un àngel li va donar una branca de palma i va viatjar miraculosament a Galícia: segons unes tradicions, en la palmera; segons d'altres, en una barca de pedra. En arribar a Poio per a la festa, les campanes dels dos convents (Tambo i Poio), van repicar plegades. Va plantar la branca prop del monestir de San Xoán, i hi cresqué una palmera que es va conservar fins al 1578.

Venerada com a santa, la seva tomba es conserva a la capella del monestir de Poio. És considerada patrona de la "morrinha" o sentiment d'enyorament característic del tarannà gallec.

Víctor Casas

Víctor Casas Rey (La Corunya, 31 de juliol de 1900 - Poio, 12 de novembre de 1936) va ser un articulista i polític gallec.

El 1916 va ingressar en la Irmandade da Fala de La Corunya. Després d'abandonar el seu treball com viatjant venedor de calçat, en 1918 va participar en la I Assemblea Nacionalista de Lugo, de la qual va sortir el «Manifest Nacionalista», que constituiria la base comuna de tots els programes del nacionalisme gallec fins a la guerra civil espanyola, i va combatre la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Al costat de Federico Zamora va recórrer la regió per a dur el missatge del nacionalisme gallec.

Actiu col·laborador de les Irmandades da Fala, i director d'A Nosa Terra des de 1922, va ser un dels impulsors de l'ORGA, participant en les reunions constituents del partit durant setembre de 1929. Va acceptar el Pacte de Lestrove (26 de març de 1930), però no el Compromís de Barrantes (25 de setembre de 1930) organitzat pel Partido Autonomista Galego, i signat per Risco, Otero, Castelao, Cuevillas, Paz Andrade i Portela Valladares. No obstant això, desencantat de l'ORGA, per la seva deriva estatalista, va participar, en 1931 en la fundació del Partit Galleguista, que va ser president en la província de Pontevedra i de La Corunya.

Partidari de l'aliança amb el Front Popular, després del cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil, va ser detingut, condemnat per un Consell de Guerra i afusellat per les tropes franquistes en el bosc de Careira, a Poio, a quatre quilòmetres de Pontevedra, al costat d'uns altres nou republicans.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.