Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política. S'autodenominen democristians i conservadors liberals.[1][2] Va ser fundat en el gener de 1989, encara que va ser refundat, substituint a l'antiga Aliança Popular. Des de 2011 i fins 2018, va ser el partit que va ocupar el Govern d'Espanya, sota el mandat de Mariano Rajoy, fins que va ser desplaçat a causa de l'aprovació d'una moció de censura en la seva contra. La sentència de la investigació judicial del cas Gürtel el converteix en el "primer partit polític en democràcia condemnat per corrupció a Espanya".[3]

El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb José María Aznar com a president. La primera legislatura del govern Aznar, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura de CiU, CC i el PNB. La segona legislatura, a partir del 2000, va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment ja no és el partit que governa a Espanya amb Mariano Rajoy de president del govern, juntament amb diverses comunitats autònomes, entre elles en Galícia. Forma part del Partit Popular Europeu.

Infotaula d'organitzacióPartit Popular
Partido Popular
Logo PP 2019
Dades
Nom curt PP
Ideologia política Conservadorisme, liberalisme econòmic, democracia cristiana,[1] patriotisme
Alineació política Dreta, centre-dreta
Forma jurídica
Reemplaça Alianza Popular
Creació 1977 (Aliança Popular)
1989 (Partit Popular)
Fundador Manuel Fraga Iribarne
Activitat
Membre de Partit Popular Europeu
Organització i govern
Seu 
Presidència Pablo Casado Blanco
Secretari general Teodoro García Egea
Joventuts Nuevas Generaciones del Partido Popular
Afiliació internacional Internacional Demòcrata de Centre
Afiliació europea Partit Popular Europeu
Altres dades
Color oficial      Cian

Lloc web www.pp.es
Telegram: Partido_Popular

Història

El Partit Popular sorgeix de l'evolució d'Alianza Popular, un dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica espanyola, dirigit per Manuel Fraga Iribarne[4] (amb llarga experiència de govern com a ministre franquista). Fou creat el 9 d'octubre de 1976 i que incorporava molts antics governants del règim franquista:

A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2% dels vots. Durant els anys 80, va formar coalició amb el PDP, i rebé el nom de Coalició Popular, i finalment es va refundar en l'actual Partit Popular.

El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular feta en el IX COngrés d'Aliança Popular (gener de 1989).[4] Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Això fa que sigui considerat com un partit democratacristià i no conservador.

EvolucionPP
Evolució de l'Aliança Popular i el Partit Popular

A partir del 1982 esdevé el principal partit de l'oposició, ocupant l'espai de la desapareguda UCD i guanyant governs autonòmics i municipals.2019 Dirigit per José María Aznar des del X Congrés del partit (abril de 1990), en les eleccions generals aconseguí 141 escons (34 més que en les de 1989), consolidant-se com a partit d'oposició.[4] El PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport de CiU i el PNV. En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta.

Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). Aznar també va donar suport als EUA en la Guerra d'Iraq, el 2003.

El PP, ja amb Mariano Rajoy al front, va quedar segon en les eleccions del 2004, perdent així el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmica Al-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment a ETA.

Des de l'oposició del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del Nou Estatut de Catalunya, també en l'actualitat. S'ha oposat enèrgicament a la llei del matrimoni homosexual participant en les manifestacions del Fòrum de la família. A Galícia, Fraga quedà primer en les autonòmiques, però no pogué impedir que un pacte PSG-BNG li tragués el govern.

En la dècada de 2010 s'ha vist esquitxat per nombrosos casos de corrupció, com el cas Bárcenas de sobresous ala dirigents,[5] el Cas Gürtel,[6] el Cas Palma Arena,[7] el Cas Nóos, el cas Fabra,[8] o l'operació Púnica, amb desenes d'imputats.[9] El 2016, El Mundo va aconseguir un document PowerPoint que explicava als alcaldes del partit de la Comunitat de Madrid com finançar-se de manera irregular sense que el Tribunal de Comptes poguera assabentar-se. Aquesta pràctica va ser exercida per desenes d'alcaldes i es sap que la primera consulta del document data del 13 de gener de 1999.[10]

La sentència del cas Gürtel, feta el maig de 2018, va concloure que durant més de dos dècades el partit ha tingut una comptabilitat econòmica fora del circuit econòmic, implicant un mecanisme de finançament irregular.[11] El 2018 aconseguí 64.523 inscrits per al procés de primàries per a l'elecció del líder del partit.[12]

Comitè executiu nacional[13]

Sede del Partido Popular (cropped)
Seu principal del partit, a Madrid.

Presidents de les Comunitats Autònomes

El Partit Popular té presència en totes les comunitats autònomes d'Espanya, a més de les dues ciutats autònomes. Després de les eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 el partit popular governa en cinc de les disset autonomies i en les dues ciutats autònomes. En el període anterior (2011-2015) governava en onze autonomies i les dues ciutats.

Noves Generacions

Es ng
Bandera de "Nuevas Generaciones"

La branca juvenil del Partit Popular, a tota Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Francisco Enrique Camps Ortiz. És la segona secció més forta del partit a tota Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa a la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València a 1991 i el de la Comunitat el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana, Rita Barberà, Carlos Fabra i Luis Díaz Alperi.[16]

El partit popular, al País Valencià, ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la reqüalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[17] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat del Govern d'Espanya.[18]

En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven la unitat de la llengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[19] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[20] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per últim destaca la promoció d'esports com la vela amb esdeveniments com la Copa Amèrica de vela[21] o la Volvo Ocean Race.[22][23] Altre èxit de la política popular de portar esdeveniments de fama mundial al País Valencià va ser el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a València l'any 2008.[24]

Partit Popular de Catalunya

La secció catalana del Partit, tot i que sense cap mena d'autonomia, coneguda com a Partit Popular de Catalunya, està dirigida, des de novembre de 2018, per Alejandro Fernández Álvarez, vuitè president de la formació política.

El Partit Popular de Catalunya ha donat a vegades suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i formés govern al Principat (quan la federació nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si bé sempre sense incorporar-se pròpiament al govern. Ha estat així fins al 2003, quan aquesta combinació no tenia majoria i en canvi es formà un govern tripartit d'esquerres.

Partit Popular de Balears

El pacte subscrit entre el PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-eV i Eivissa pel Canvi després de les eleccions de 2007 va deixar el PP fora de totes les principals institucions illenques (Govern Balear, Consell de Mallorca, Consell de Menorca, Consell d'Eivissa, Consell de Formentera i Cort (Ajuntament de Palma), provocant la partida del seu president Jaume Matas, que deixà la política i se n'anà al sector privat dels Estats Units. Rosa Estaràs fou nomenada coordinadora i l'11 de setembre de 2009 anuncià la seva dimissió a causa de "problemes de salut"[25] i el nou president passà a ser José Ramón Bauzà, vicepresident del partit fins aleshores, i batle de Marratxí.[26]

Referències

  1. 1,0 1,1 Cardona, Diego. Encrucijadas de la seguridad en Europa y las Américas (en castellà). Universidad del Rosario, 2004, p. 173. ISBN 9588225167.
  2. Encarnación, Omar G. «The Ghost of Franco Still Haunts Catalonia». Foreign Policy, 05-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. «It is nonetheless mystifying why Rajoy, a seasoned politician, allowed the crisis in Catalonia to mushroom into a full-fledged constitutional crisis that threatens the very integrity of Spain. Equally mystifying is why, knowing that the world’s eyes would be fixed on Catalonia, he chose to display Madrid’s brute power to subjugate a rebellious region. After all, he already had the courts and much of the political class (save for the separatists in Catalonia) on his side, and no major international actor had officially endorsed the referendum; even Google had agreed to disable an app to tell people where to go vote. So why the use of force then? This is where historical perspective becomes necessary. It’s impossible to make sense of this question without understanding how right-wing forces in Spain have traditionally overreacted, to put it mildly, to the issue of sub-nationalism.»
  3. «L'Audiència Nacional condemna Bárcenas a 33 anys de presó i Correa a 52». À Punt, 24-05-2018 [Consulta: 25 maig 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 641. ISBN 84-930048-0-4.
  5. «Los papeles de Bárcenas muestran pagos periódicos a la cúpula y otros gastos». El País, 30-01-2013.
  6. (castellà) Dons i suborns a autoritats, per J. Yoldi i M. Altozano en El País, publicat el 13/02/2009.
  7. Anticorrupció investigarà els comptes del Palma Arena (Diario de Mallorca, 10-07-2008) (castellà)
  8. «La Fiscalia Anticorrupció recorrerà la sentència contra Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal». 3/24, 27-11-2013.
  9. «Casos de corrupción que afectan al PP» (en castellà). El País, 29-10-2014. [Consulta: 26 desembre 2014].
  10. Urreiztieta, Esteban «El PP instruía a sus alcaldes con un 'powerpoint' sobre financiación ilegal». El Mundo, 10-10-2916 [Consulta: 13 abril 2019].
  11. «La sentencia de Gürtel describe el fraude en el Partido Popular desde su fundación». eldiario.es, 24-05-2018 [Consulta: 26 maig 2018].
  12. «El PP solo logra 64.523 inscritos de los supuestos 850.000 afiliados para su proceso de primarias». Valencia Plaza, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].
  13. «Recursos - Comité Ejecutivo Nacional - Partido Popular - pp.es» (en castellà). pp.es. [Consulta: 5 novembre 2011].
  14. «PP Quien es quien > Presidencia».
  15. «Rafael Hernando, nuevo portavoz del PP». Cinco Días, 17-12-2014 [Consulta: 17 desembre 2014].
  16. «No se conocerá al sucesor de Zaplana hasta finales de la semana próxima o principios de la siguiente» (en castellà). Libertad Digital, 16-04-2004. [Consulta: 18 gener 2014].
  17. Europa jutjarà la destrucció del territori valencià per l'urbanisme depredador del PP. Valencianisme.com
  18. El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar[1].
  19. [2] racó català
  20. http://www.lasprovincias.es/alicante/20080903/alicante/hospital-juan-queda-pequeno-20080903.html
  21. http://www.americascup.com/es/
  22. http://www.alicante2008.com/main.php
  23. http://www.comunitatvalenciana.com/geventos/volvorace.htm
  24. València es prepara per acollir la Fórmula 1 Pàgina26.com
  25. Rosa Estaras dimiteix
  26. Jose Ramón Bauzá nou president PP Balears

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular Modifica l'enllaç a Wikidata
Eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries

Des de l'arribada de la democràcia s'han celebrat 6 eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries fins ara (2006). En 5 d'elles resultà vencedor el Partit Socialista Obrer Espanyol i en l'altra el Partido Popular. La participació sol estar entre el 60 i el 65% del total d'electors, que en els últims anys s'ha estancat en un milió de persones. A part dels ja esmenats, uns altres cinc partits han tingut representació en la Junta General del Principat d'Astúries: Izquierda Unida, Unió Renovadora Asturiana, Centre Democràtic i Social, Partit Asturianista i Partit Comunista d'Astúries.

Eleccions al Parlament Basc de 2012

Les eleccions al Parlament Basc de 2012, que donaren pas a la X legislatura, es van celebrar el dia 21 d'octubre de 2012. Aquesta convocatòria és producte d'una dissolució anticipada de la cambra, atès que el mandat dels diputats expirava el març de 2013.Nota 1

La convocatòria de les eleccions anticipades va ser resultat de la pèrdua del suport del Lehendakari Patxi (PSOE) per part del Partit Popular (Espanya). El resultat de les eleccions va suposar la fi del primer govern no nacionalista, i l'arribada de nou al poder del Partit Nacionalista Basc.

José Antonio Monago Terraza

José Antonio Monago Terraza (Quintana de la Serena, Badajoz, 10 de gener del 1966) és un polític espanyol, actual president del Partit Popular d'Extremadura.

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat a la confluència dels rius Llobregat i Anoia, on el Llobregat forma un congost de gran importància per les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès, i, per extensió, l'interior del país i de la península amb Barcelona. Per aquest punt hi passava la Via Augusta en temps dels romans (en queda la part romana del pont del Diable) i actualment hi passen l'autovia A-2 i l'autopista AP-7 i les vies de la RENFE, del Metro del Baix Llobregat dels FGC i de l'AVE o TGV.

L'origen del poble se situa al marge dret de l'Anoia, lleugerament elevat sobre la plana d'inundació, al barri que actualment es coneix com la Vila, i posteriorment s'ha estès a la plana entre els dos rius, on hi ha també les estacions principals dels dos ferrocarrils i els polígons industrials, amb la planta de SEAT (Volkswagen).

PPN

PPN té els següents significats:

Partit Popular de Navarra, partit polític de Navarra, delegació del Partit Popular (Espanya)

Partit Progressista Nacional, partit polític històric de Xile

Nació Pomo Pinoleville (del seu nom en anglès Pinoleville Pomo Nation), tribu reconeguda federalment d'amerindis pomo de Califòrnia

Nebulosa protoplanetària (del seu nom en anglès Protoplanetary Nebula), objecte astronòmic corresponent a un episodi curt de l'evolució estel·lar

Neolític preceràmic (del seu nom en anglès Pre-Pottery Neolithic), període del Neolític que es desenvolupà al Creixent Fèrtil

PP (desambiguació)

PP té els següents significats:

Polipropilè

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

Partit Popular de les Illes Balears

Partit Popular de Catalunya

Partit Popular de Menorca

Partit Popular (Espanya)

Partit Popular d'Aragó

Partit Popular de Galícia

PP, abreviatura de pare predicador, emprada per a referir-se als membres de l'Orde dels Predicadors o dominics

Partido Popular (1976)

Partido Popular va ser un partit polític espanyol fundat per Pío Cabanillas i José María de Areilza al novembre de 1976. La seva ideologia era de centredreta i provenia del nucli de reformistes del règim agrupat entorn del grup Tácito.

Al moment del naixement del partit, al novembre de 1976, José María de Areilza i Pío Cabanillas, tots dos ex alts funcionaris franquistes, eren ministres del gabinet d'Adolfo Suárez, i va federar el Partido Popular Regional Valenciano Autonomista de Emilio Attard Alonso i la formació de Balears. El congrés del Partido Popular celebrat en Madrid al febrer de 1977, va tenir una gran envergadura, comparable al del PSOE de desembre anterior; en aquest congrés Areilza es va mostrar com la seva figura més destacada. Entorn del partit es va organitzar una coalició denominada Centre Democràtic, que va servir d'embrió a la creació de la Unió de Centre Democràtic, que acabaria sent liderada pel president Adolfo Suárez en desembarcar-hi amb el seu govern. Suárez va posar com a condició prèvia la sortida de Areilza, per evitar rivalitats, i el partit va accedir a aquesta petició.

Areilza va abandonar la UCD i va crear Acció Ciutadana Liberal, que es va presentar a les eleccions generals de 1979 coaligat amb Alianza Popular, liderada per Manuel Fraga, dins de Coalició Democràtica, sent elegit diputat. No obstant això, a les eleccions generals de 1982 Areilza va tornar a UCD.

Pío Cabanillas seria un dels principals dirigents de la UCD i ministre tant amb Suárez com amb Leopoldo Calvo-Sotelo.

No obstant això un sector del partit es va oposar a la integració d'aquest en UCD en 1977, escindint-se la seva branca catalana liderada per Antoni de Senillosa, que en les eleccions de 1979 es va presentar dins de Coalició Democràtica, sent Senillosa elegit diputat per Barcelona.

El registre d'un partit amb el nom "Partit Popular" es va fer per Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona i Manuel Fraile Clivilles, a l'empara de la Llei d'Associacions Polítiques de 14 de juny de 1976. El 2 d'octubre de 1976 es va comunicar públicament pel Ministeri de l'Interior la llista dels deu primers partits acceptats en el Registre d'Associacions Polítiques, figurant el "Partit Popular" entre els tres que havien seguit el tràmit d'aprovació en Consell de Ministres.

Partit Popular

«Partit Popular» té aquests significats:

Antiga Roma: Partit Popular (antiga Roma), partit oposat al dels optimats

Europa:

Partit Popular (Bèlgica), partit polític de Bèlgica d'orientació liberal conservadora

Partit Popular Europeu (PPE) partit polític europeu demòcrata cristià a nivell europeu fundat el 1976

Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus grup polític del Parlament Europeu demòcrata cristià i conservador

Àustria:

Partit Popular d'Àustria (Österreichische Volkspartei, ÖVP) partit polític austríac

Partit Popular de la Gran Alemanya (Großdeutsche Volkspartei, GDVP) partit polític austríac fundat el 1920

Croàcia:

Partit Popular Croat – Demòcrates Liberals (Hrvatska narodna stranka – Liberalni Demokrati) partit polític de Croàcia

Partit Popular Serbi (Croàcia) (Српска народна странка, CHC, Srpska narodna stranka, SNS) partit polític de Croàcia

Dinamarca:

Partit Popular Danès Partit Popular Danès (danès Dansk Folkeparti), partit polític danès d’ideologia nacional-conservadora

Partit Popular Socialista (Socialistisk Folkeparti, SF) partit polític danès fundat el 1959

Partit Popular Conservador (Det Konservative Folkeparti), partit polític de Dinamarca

Eslovènia: Partit Popular Eslovè (Slovenska ljudska stranka) partit polític d'Eslovènia

Estat espanyol:

Partit Popular (Espanya), partit polític a l'Espanya post-Transició, successor ideològic d'Alianza Popular

Partit Popular d'Aragó secció aragonesa del Partit Popular fundat en 1989 amb el naixement oficial del Partit Popular

Partit Popular de Balears secció local del Partit Popular a les Illes Balears

Partit Popular de Menorca secció del Partit Popular a Menorca

Partit Popular del País Basc secció del Partit Popular a la comunitat autònoma del País Basc

Partit Popular de Catalunya secció del Partit Popular a Catalunya

Partit Popular de Galícia secció gallega del Partit Popular que funciona de manera autònoma des del 1991

Partit Popular de Navarra secció del Partit Popular a Navarra

Partit Popular de la Comunitat Valenciana secció del Partit Popular al País Valencià

Nuevas Generaciones del Partido Popular organització juvenil del Partit Popular.

Partit Popular Gallec (Partido Popular Galego PPG), partit galleguista de centre, fundat en juliol de 1976

Partit Popular Canari (PPC) partit nacionalista canari fundat el 22 d'octubre de 1901 com a Partit Popular Autonomista

Partit Popular Demòcrata Cristià (PPDC) partit polític centrista d'orientació demòcrata cristiana, fundat el 1977

Partit Popular de Catalunya (1973-1976) organització política creada el 1973 escindida del Front Nacional de Catalunya

Partido Popular Regional Valenciano (PPRV) partit polític conservador i regionalista de dretes fundat a València el 1975

Partido Popular (1976) partit polític espanyol fundat per Pío Cabanillas i José María de Areilza al novembre de 1976

Itàlia:

Partit Popular Italià, dos partits polítics italians separats en el temps

Partit Popular Trentino Tirolès (PPTT) partit polític regional, actiu a la Província de Trento, d'inspiració autonomista

Südtiroler Volkspartei (SVP, Partit Popular del Tirol del Sud), partit polític italià

Letònia: Partit Popular (Letònia), partit polític de Letònia d'ideologia conservadora fundat el 1998

Luxemburg: Partit Popular Social Cristià, partit polític de Luxemburg membre del Partit Popular Europeu

Macedònia del Nord: VMRO-Partit Popular, partit polític de Macedònia del Nord fundat el 2004

Moldàvia: Partit Popular Democristià (Moldàvia), partit polític democristià de la república de Moldàvia

Noruega:

Partit Popular Liberal (Noruega), partit polític de Noruega d'ideologia liberal format el 1972

Partit Popular Liberal (Noruega, 1992) (Det Liberale Folkeparti, DLF), partit polític de Noruega fundat el 1992

Partit Popular Radical (Det Radikale Folkeparti) partit polític de Noruega

Partit Popular Noruec (Norsk Folkeparti, NF), partit polític de Noruega fundat el 1999 per Oddbjørn Jonstad

Partit Popular Socialista (Noruega) (Sosialistisk Folkeparti, SF) partit polític de Noruega fundat el 1961

Països Baixos:

Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD) partit polític neerlandès

Partit Popular Evangèlic (Evangelische Volkspartij, EVP) partit polític neerlandès fundat el 1981

Partit Popular Catòlic (Katholiecke Volkspartij) partit polític neerlandès fundat el 1945

Polònia:

Partit Popular Polonès, partit polític de Polònia d'ideologia agrarista i demòcrata cristiana fundat el 1990

Partit Popular Unit (Zjednoczone Stronnictwo Ludowe, ZSL) partit polític polonès d'ideologia agrarista, fundat el 1949

Partit Popular Polonès-Piast, partit polític polonès d'ideologia agrarista actiu entre 1913 i 1931

Partit Popular (Polònia) (Stronnictwo Ludowe, SL) partit polític de Polònia, actiu des de 1931

Partit Popular Polonès-Wyzwolenie (Polskie Stronnictwo Ludowe "Wyzwolenie"), partit polític polonès fundat el 1915

Portugal: Centre Democràtic Social / Partit Popular (Portugal)

Suècia:

Partit Popular Liberal (Folkpartiet liberalerna) partit polític liberal suec

Partit Popular de Pensament Lliure (Frisinnade folkpartiet), partit polític suec fundat el 1923

Suïssa:

Partit Popular Democristià de Suïssa, partit polític suís democristià fundat en 1848

Partit Popular Suís, partit d'extrema dreta

Txèquia: Unió Democristiana–Partit Popular Txecoslovac, partit partit polític de la República Txeca

Índia:

Partit Popular Democràtic de Jammu i Caixmir, partit polític de Jammu i Caixmir (Índia)

Partit Popular de Kamtapur partit polític de l'Índia, que representa als koch-rajbanshi del nord-est de Bengala Occidental

Amèrica:

Puerto Rico: Partit Popular Democràtic que defensa l'estatus actual de Puerto Rico amb els EUA com a territori no incorporat

Partits polítics amb representació a les Corts Generals del Regne d'Espanya

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.