Pèleg

En el Gènesi, capítol desè, Pèleg (en hebreu פָּלֶג בן-עֵבֶר Péleg ben Éver i en àrab فالج بن هود Falih ibn Hud) és el primogènit d'Éber que va rebre aquest nom per què va néixer durant un moviment de terra. Era germà de Joctan.

Quan va tenir trenta anys engendrà Reú i després visqué dos-cents nou anys, en què engendrà altres fills i filles. En temps de Pèleg, hi hagué una divisió a la terra.[1]

Infotaula de personaPèleg
Paleg
Nom original (he) פלג
Biografia
Naixement 2004 aC
Mort 1765 aC (238/239 anys)
Família
Fills Reú
Pare Éber
Germans Joctan
Parents Joctan (germà)

Referències

  1. (Gen, 10:25)
Amminadab

En la Bíblia, Amminadab (en hebreu עמינדב בן-רם Aminadav ben Ram) fou el fill d'Aram, membre de la tribu de Judà.

Va néixer durant el temps en què els israelites van viure a Egipte. Els seus fills foren:

Naasson

Elixeba, casada amb el Summe Sacerdot Aaron

Arfaxad

En el Gènesi, capítol desè, Arfaxad (en hebreu אַרְפַּכְשָׁד בן-שֵׁם Arpakhšad ben Šēm i en àrab ارفکشاد بن سام Arfakxād ibn Sām) és el fill de Sem que va ser pare de Xèlah a l'edat de trenta-cinc anys. Després visqué quatre-cents tres anys, en què engendrà altres fills i filles que apareixen al Llibre de Jasher com Anar i Axcol.

Al llibre dels Jubileus s'anomenen dos fills més d'Arfaxad, anomenats Ura i Kesed, els fills dels quals esdevindrien els fundadors d'Ur Kasdim: I Ur, fill de Kesed, va construir la ciutat d'Ara dels caldeus, i va anomenar-la com ell mateix (Jub, 11:3)

Tradicionalment es consideren descendents d'Arfaxad els caldeus, mesopotamis del golf Pèrsic, hebreus, israelites, àrabs, beduïns, Moabites, Jordans, palestins, sabaeans i altres grups del Pròxim Orient.

En algunes versions de la Bíblia, el seu fill és Cainà, qui seria pare de Xèlah. Actualment els erudits tendeixen a considerar-ho un error i aquest Cainà seria una confusió de Quenan, fill d'Enoix.

Enoix

En el Gènesi capítol cinquè Enoix (en hebreu אֱנוֹשׁ בן-שֵׁת Ĕnôš ben Šēt i en àrab انوش بن شيث Anouix ibn Xays) era el fill de Set i nét d'Adam i Eva.

Enoix va casar-se amb Noam, segons el judaisme. Quan tenia noranta anys va tenir el seu fill Quenan i va viure vuit-cents quinze anys més engendrant a fills i filles. Va morir a l'edat de nou-cents cinc anys, segons l'Antic Testament.

En aquesta època, segons la tradició jueva, van començar a aparèixer els primers homes que renegaven de Jahvè, ja que no entenien com el seu déu els permetia viure en aquelles condicions tan dures de sofriments i malalties en lloc de permetre'ls tornar al Jardí de l'Edèn.

Enoix apareix també a textos hinduistes, com els Purana, sota el nom d'Anoohan.

Hesron

Segons el Gènesi, Hesron (en hebreu חֶצְרוֹן בן-פָּרֶץ Heshrôn ben Péresh) emigrà cap a Egipte juntament amb el patriarca Jacob, el seu avi Judà, el seu pare Fares i les seves respectives famílies.

Els seus fills foren:

Jerahmeel

Aram o Ram

Caleb o CarmíQuan era un ancià, Hesron va unir-se amb una dona de seixanta anys que era filla de Maquir, de la tribu de Manassès, amb qui va engendrar un fill:

Segub, que fou el pare de Jaïr, jutge d'Israel que va arribar a posseir vint-i-tres ciutats al país de Galaad

Joctan

En el Gènesi, capítol desè, Joctan (en hebreu יָקְטָן בן-עֵבֶר Yāqtān ben Éver i en àrab قحطان بن هود Yāqtān ibn Hud) és el segon fill d'Éber, germà de Pèleg i pare de:

Almodad

Xèlef

Hassàrmavet

Jèrah

Adoram

Uzal

Diclà

Obal

Abimael

Saba

Ofir

Havilà

Jobab, qui casà la seva filla petita Arida amb Issacar, fill del patriarca Jacob.Les terres que ocupaven els seus descendents anaven des de Meixà fins a Sefar, a la muntanya oriental.

Jèred

En el Gènesi capítol cinquè Jèred (en hebreu ירד בן-מהללאל Yared ben Mahălal'ēl i en àrab یارد بن مهللئیل Aded ibn Mahlaleel) és fill de Mahalalel i nét de Quenan.

Segons l'apòcrif Llibre dels Jubileus, la seva dona es deia Baraka. Jèred va ser pare d'Henoc als cent seixanta-dos anys, vivint després vuit-cents anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-dos anys, esdevenint la segona persona més longeva de la Bíblia, només superat pel seu nét Matusalem que va viure un total de 969 anys.

Mahalalel

En el Gènesi capítol cinquè Mahalalel (en hebreu מהללאל בן-קֵינָן Mahălal'ēl ben Qênān i en àrab مهللئیل بن قینان Mahlaleel ibn Qaynan) és fill de Quenan, nét d'Enoix i besnét de Set, el tercer fill d'Adam i Eva.

Va ser pare de Jèred als seixanta-cinc anys, vivint després vuit-cents trenta anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de vuit-cents noranta-cinc anys. Segons la tradició apòcrifa la seva dona es deia Dinah.

Vegeu també: El Mite de la longevitat

Matusalem

En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem (en hebreu מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ Mətûšālah ben Hănōk i en àrab متوشالح بن خنوخ Matuixalakh ibn Akhanukh) és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial.

Va ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.

Durant els set-cents vuitanta-dos anys més que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (font apòcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.

Naasson

Segons la Bíblia, Naasson o Nahxon (en hebreu נחשון בן-עמינדב Nachshon ben Aminadav) fou declarat el primer cap de la tribu de Judà.

Nat a Egipte en el si de la tribu de Judà, era fill d'Amminadab i esdevingué cunyat del Summe Sacerdot Aaron quan la seva germana Elixeba s'hi va casar.

Durant la sortida dels israelites d'Egipte, la tradició del judaisme el fa el primer a saltar a l'aigua en el pas del Mar Roig. Per aquest motiu, quan els prínceps d'Israel van oferir una ofrena a Jahvè per donar-li gràcies, Moisès va decidir per aclamació popular que Naasson fos el primer.

Va morir durant l'Èxode i va designar hereu el seu fill Salmon.

Nahor (fill de Serug)

Nahor o Nacor (en hebreu נָחֹור בן-שְׂרוּג Nahor ben S'rug i en àrab ناحور بن سروج Nakhur ibn Sarukh) és un personatge del Gènesi, el primogènit de Serug (i la seva esposa Milcà, segons llibres apòcrifs).

En el Llibre dels Jubileus es menciona la seva esposa, Iyoska. A l'edat de vint-i-nou anys engendrà Tèrah (pare d'Abraham) i després visqué cent dinou anys més, en què engendrà altres fills i filles.

Segons el judaisme, el seu pare Serug va abandonar el culte a Jahvè i va ensenyar-li bruixeria, aleshores foren expulsats d'Ur, la seva població natal.

Noè

Noè o Noé (en hebreu נוֹחַ בן-לֶמֶך Nōah ben Lemech i en àrab نوح بن لمک Nūh ibn Lamak) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal. És citat en el Gènesi, capítols cinquè al desè.

Obed

En l'Evangeli segons sant Mateu, Obed (en hebreu,

עובד בן-בועז Oved ben Bo'az) fou el fill de Booz i la seva esposa Rut, i fou el pare de Jessè i, per tant, avi del Rei David. Apareix mencionat al Llibre de Rut i és un personatge menor, simplement para establir la genealogia de David. El nom Obed significa "servent, adorador".

Reú

En el Gènesi, capítol onzè, Reú (en hebreu רְעוּ בן-פָּלֶג Re'u ben Péleg i en àrab رئو بن فالج Rau ibn Falih) és el primogènit de Pèleg i que a l'edat de trenta-dos anys engendrà, segons el Llibre dels Jubileus amb la seva muller Ora, el seu fill Serug i després visqué dos-cents set anys més, en què engendrà altres fills i filles.

Salmon

En l'Evangeli segons sant Mateu, Salmon o Salmà (en hebreu שַׂלְמָ בן-נַחְשׁוֹ Salmon ben Nachshon) fou el fill de Naasson. De la seva esposa Rahab va tenir el seu fill Booz.

Sem (bíblic)

En el Gènesi, capítol desè i onzè, Sem (en hebreu שֵׁם בן-נוֹחַ Xēm ben Nōah i en àrab سام بن نوح Sām ibn Nūh) és el fill de Noè que va ser pare de:

Arfaxad

Elam

Aixur

Lud

AramVa sobreviure al Diluvi universal gràcies a l'Arca de Noè, on Déu digué a Noè que hi dugués la seva esposa, els seus fills i llurs esposes.[Gn 6:9-22] Tradicionalment es considera que Sem i els seus descendents, anomenats semites, poblaren l'actual Àsia.

Segons la Tradició jueva, Sem fou el rei de (Jeru-)Salem, conegut pel títol de MalquiCédeq (מַלְכִּיצֶדֶק = Rei de Justícia). Segons aquesta tradició, tant Isaac com Jacob aprengueren de Sem la Història prediluviana.

A Arfaxad l'engendrà dos anys després del diluvi, a l'edat de cent anys i després va viure cinc-cents anys en els quals naixeren els altres germans.

Segons la tradició egípcia, Sem va esdevenir el faraó Semsem de la Dinastia I i va matar Nimrod, fill de Cuix. Segons el Llibre de Jasher també va assassinar a Esaú, descendent seu.

Viccionari

Serug

En el Gènesi, capítol onzè, Serug (en hebreu שְׂרוּג בן-רְעוּ S'rug ben Re'u i en àrab سروج بن رئو Sarukh ibn Rau) és el primogènit de Reú i la seva esposa Ora (font apòcrifa). Quan tenia trenta anys, la seva muller Milcà (segons el llibre dels Jubileus) li engendrà Nahor i després visqué dos-cents anys més, en què engendrà altres fills i filles.

Segonsel judaisme, el seu nom original era Seroh, però va abandonar el culte a Jahvè i va ensenyar-li bruixeria al seu fill Nahor, aleshores fou expulsat d'Ur, la seva població natal, i es canvià el nom per Serug.

Set (Gènesi)

Set (en hebreu בן-אָדָם שֵׁת Šēt ben Adam i en àrab شيث بن آدم Xays ibn Adam) és el tercer fill d'Adam i Eva engendrat després de la mort d'Abel. Apareix al Gènesi capítol quart

Xèlah

En el Gènesi, capítol desè, Xèlah o Saleh (en hebreu שֵׁלָח בן-אַרְפַּכְשָׁד Šēlāh ben Arpakšad i en àrab صالح بن ارفکشاد Sāliḥ ibn Arfakxād) fou fill d'Arfaxad. Fou pare d'Éber a l'edat de trenta anys. Després visqué quatre-cents tres anys, en què engendrà més fills i filles. Segons la tradició islàmica, es considera descendent seva a Agar, l'esclava amb qui el profeta Abraham va engendrar Ismael, l'ancestre dels àrabs.

Éber

En el Gènesi, capítol desè, Éber (en hebreu עֵבֶר בן-שֵׁלָח Éver ben Šēlāh i en àrab هود بن صالح Hud ibn Saleh) és el fill de Xèlah que va ser pare de Pèleg als trenta-quatre anys. Després va viure quatre-cents trenta anys en què engendrà també a Joctan. Els musulmans el consideren un profeta amb el nom de Hud.

Una llegenda jueva indica que es va casar amb Azurad, filla de Nimrod, el que va dirigir la construcció de la famosa Torre de Babel.

Éber però, va refusar ajudar el seu sogre en la construcció i per això la seva llengua va romandre pura, com l'original. Aquest fet explica que els jueus considerin el seu idioma com a perfecte i el valor que li atorguen en les Escriptures, ja que seria l'idioma de la Creació, amb poders màgics. De fet, el nom Éber estaria a l'arrel de la paraula "hebreu".

Alguns crítics, com Charles Pope, han volgut equiparar-lo al rei Hammurabi.

Tanakh: genealogia des d'Adam fins a David
De la Creació al Diluvi
Origen dels Patriarques
De les Tribus al Regne

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.