Orient Pròxim

L'Orient Pròxim o Pròxim Orient[1] és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra. El terme originalment s'utilitzà per als territoris que formaven l'Imperi otomà en la seva màxima extensió, en finalitzar la Gran Guerra turca amb el tractat de Karlowitz, el 26 de juny del 1699. Aquesta guerra fixà que els territoris d'Àustria, Hongria i Ucraïna no formarien part de l'Imperi otomà, i per tant, tampoc es consideren part de l'Orient Pròxim.

Durant la segona meitat del segle XIX, només s'utilitzava el terme Orient Pròxim per a parlar d'aquesta zona geogràfica, però a partir del segle XX també s'utilitza Orient Mitjà. Des d'aquest moment, ambdós termes són gairebé sinònims. Orient Pròxim és emprat en alguns contexts històrics determinats i Orient Mitjà en d'altres, sense gaires diferències semàntiques.

Infotaula de geografia físicaOrient Pròxim
Tipus Regió geogràfica
Middle east
 32° 48′ N, 35° 36′ E / 32.8°N,35.6°E
NearEast
  • L'Orient Pròxim en un context arqueològic i històric modern
  • L'Orient Pròxim en un sentit més ampli
  • La qüestió oriental

    A inicis del segle XIX, l'Imperi otomà integrava tota la península dels Balcans fins a l'extrem sud de la plana hongaresa, però cap al 1914 ho havia perdut tot excepte Constantinoble, a causa de l'expansió de l'Imperi austrohongarès, la independència de Grècia i altres guerres d'independència que resultaren en la creació dels estats dels Balcans. Alguns d'aquests estats eren independents i d'altres encara pertanyien nominalment als otomans, encara que ocupats per les tropes austrohongareses. Fins al 1912, els otomans encara mantenien Albània, Macedònia i Tràcia, però les van perdre en les dues guerres balcàniques de 1912 i 1913.

    L'Imperi otomà, a punt de col·lapsar, va ser retratat en la premsa com "el malalt d'Europa". Els estats balcànics, amb l'excepció parcial de Bòsnia i Albània, eren principalment de religió cristiana. A partir del 1894, els otomans van perseguir els armenis amb el motiu que era un poble no musulmà i que, com a tals, eren una amenaça potencial per a l'imperi musulmà on vivien. El genocidi armeni va provocar la indignació de tot el món cristià. Les relacions de les minories de l'Imperi otomà i la disposició dels antics territoris otomans es van començar a conèixer com "la qüestió d'Orient", ja que els otomans es trobaven a l'est d'Europa.

    Aleshores, va esdevenir rellevant diferenciar l'"Orient" de la "qüestió oriental". A mitjan segle XIX, l'"Orient Pròxim" s'utilitzava per a descriure aquesta part de l'est més propera a Europa, que havia estat coneguda com a Llevant, un territori sota la jurisdicció del govern otomà. El terme Orient Llunyà s'emprava llavors per a referir-se al Japó, la Xina, Corea, Indonesia i el Vietnam, és a dir, les Índies orientals.

    Referències

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orient Pròxim Modifica l'enllaç a Wikidata
    1. «Pròxim Orient». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

    Coord.: 32° 48′ N, 35° 36′ E / 32.8°N,35.6°E

    Antic Orient Pròxim

    L'Antic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones d'Àsia occidental i nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà. Per a la mateixa regió, Vere Gordon Childe va inventar la denominació Creixent Fèrtil, en definir-la com la zona on va sorgir primer la revolució neolítica (mil·lenni VIII aC) i posteriorment la revolució urbana (mil·lenni IV aC). Són els actuals països d'Iraq, part d'Iran, part de Turquia, Síria, Líban, Israel, els Territoris palestins, Jordània, Aràbia i Egipte. Cronològicament, s'entén com un període que va des de l'inici de les civilitzacions històriques entorn del IV mil·lenni aC (en aquesta zona l'aparició de l'escriptura, les ciutats i els temples és simultània a l'edat del Bronze) fins a l'expansió de l'imperi aquemènida al segle VI aC

    Bosqueta pàl·lida oriental

    La bosqueta pàl·lida oriental (Iduna pallida) és un ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides a prop de l'aigua d'Europa sud-oriental, Àfrica Septentrional, des del Marroc fins a Egipte, oasis del Sàhara, Turquia, Orient Pròxim, Península Aràbiga, Iraq, oest i nord d'Iran, sud del Kazakhstan i Turkmenistan.

    Corb marí emplomallat

    El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Phalacrocorax aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita. Viu a Europa Occidental, costes mediterrànies, península Ibèrica, Balears, Àfrica del Nord i Orient Pròxim. Les colònies de cria més importants a Europa estan a les illes Farne (Anglaterra), a Fowlsheugh (Escòcia), a Runde (Noruega) i a les illes Fèroe, tot i que la més nombrosa es localitza a les illes Cíes (Galícia) amb 2.500 parelles (el 25% de la població mundial d'aquest ocell).

    Corredor del desert

    El corredor del desert o corredor (Cursorius cursor) és un ocell de la família dels glareòlids (Glareolidae) que habita deserts i planures de l'Àfrica nord-occidental, illes Canàries i Cap Verd, Península del Sinaí; Àfrica Subsahariana a Mauritània, Senegal, Gàmbia, centre de Sudan, Etiòpia, Djibuti, Somàlia, illa de Socotra; Àsia Occidental, a la Península Aràbiga, Orient Pròxim, Iraq, Iran i Turkmenistan.

    Còlit del desert

    El còlit del desert (Oenanthe deserti) és un ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita zones semidesèrtiques del nord d'Àfrica i el sud d'Àsia, des del nord del Sàhara Occidental i el Marroc, cap a l'est, pel centre d'Algèria, Tunis, Líbia, Egipte i nord de Sudan, i cap a l'est, a través d'Aràbia Saudí i Orient Pròxim, fins al nord de Pakistan, nord-oest de l'Índia, Tibet, nord de la Xina i Mongòlia. Ocasionalment es presenta als Països Catalans.

    Còlit frare

    El còlit frare (Oenanthe monacha) és un ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita barrancs rocosos de l'est d'Egipte, Orient Pròxim, Península Aràbiga, Iran i sud de l'Afganistan i de Pakistan.

    Còlit pàl·lid

    El còlit pàl·lid (Oenanthe isabellina) és un ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita planures àrides i deserts pedregosos des de Turquia, est d'Ucraïna, Orient Pròxim i el Caucas, cap a l'est, fins al nord de Pakistan, nord de la Xina i Mongòlia.

    Direcció general pel Magrib, Mediterrani i Orient Pròxim

    La Direcció general pel Magrib, Mediterrani i Orient Pròxim és un òrgan de gestió de la Secretaria d'Estat d'Afers Exteriors del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya.

    Estats croats

    Els estats croats van ser uns estats feudals creats durant el segle XII i el segle XIII per croats de l'Europa occidental a l'Àsia menor, Grècia i Terra Santa. Els poders islàmics, amb el temps, van conquerir-los.

    Falciot cuablanc petit

    El falciot cuablanc petit (Apus affinis) és un ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que se'l veu en camps oberts i ciutats, criant sobre penya-segats i edificis d'Àfrica nord-occidental i Subsahariana, Madagascar, Orient Pròxim, Iran, Afganistan, Pakistan, Índia i Sri Lanka.

    Falcó fumat

    El falcó fumat (Falco concolor) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) que habita garrigues i zones rocoses del nord-est d'Àfrica i Orient Pròxim, a l'est de Líbia, Egipte, nord de Sudan, Eritrea, Iemen, Israel, Jordània i les illes del Mar Roig.

    Hortolà cendrós

    L'hortolà cendrós (Emberiza caesia) és un ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita vessants rocosos i estèrils amb escassa vegetació del sud-est d'Europa, al centre de Iugoslàvia, Grècia, Creta, oest i sud de Turquia, Xipre i Orient Pròxim.

    Jaculus

    Jaculus és un gènere de rosegadors del desert i regions semiàrides des del nord d'Àfrica, el Sàhara, Aràbia, Orient Pròxim i Àsia Central.

    Llevant (Orient Pròxim)

    El Llevant, conegut també com a Xam —en àrab الشام, Xām, o بلاد الشام, Bilād ax-Xām—, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim. Aquesta regió també es coneix en alguns documents històrics amb el nom de Gran Síria.

    Limita a l'oest amb la mar Mediterrània, a l'est amb Mesopotàmia, al sud amb la península Aràbiga i el mar Roig i al nord amb Anatòlia.

    El Llevant inclou, a més del territori de Síria, els estats actuals de Jordània, Israel, el Líban i Palestina. Sovint, en els texts històrics, amb aix-Xam (الشام) hom es refereix simplement a la ciutat de Damasc, la ciutat històricament més gran i més important de la regió.

    Mil·lenni I aC

    El mil·lenni I aC va abastar els anys 1000 fins al 1 aC. Engloba l'edat del Ferro a l'Antic Món i veu la transició des de l’Antic Orient Pròxim a la antiguitat clàssica.

    Orient

    Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est). És un terme ambigu que s'ha utilitzat històricament per representar el conjunt de cultures contraposades a les d'Occident. Actualment, s'empra per designar aproximadament Àsia tot i que es considera un terme inexacte i etnocèntric.

    S'acostuma a utilitzar la separació entre:

    Orient Pròxim.

    Extrem Orient.

    Orient Mitjà

    Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà.

    Històricament era el nom amb el qual els primers geògrafs europeus moderns designaren els territoris situats a la riba est de la Mediterrània. Coincidia aproximadament amb les fronteres occidentals de l'imperi Otomà, i per això de vegades incloïa també la península balcànica. Actualment, l'ús més restringit d'aquesta denominació sol comprendre els estats de Turquia, Síria, el Líban, Israel i Egipte, però l'evolució política posterior a la Segona Guerra Mundial ha fet que hom l'empri com a sinònim d'Orient Mitjà, terme molt més ampli que inclou, a més de Turquia i Israel, tots els estats àrabs, des del Marroc fins a l'Iraq i el Sudan, i també l'Iran i àdhuc l'Afganistan i el Pakistan. Tanmateix, els estats inclosos varien segons el context de referència, el punt de vista utilitzat, etc.El nom d'Orient Mitjà s'utilitza per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que després de la caiguda de l'imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda a moltes llengües. Molts han criticat el terme Orient Mitjà a causa del seu eurocentrisme implícit. Al mitjans de comunicació contemporànis el terme sovint s'utilitza tant pels europeus i no europeus, el que contrasta amb la designació similar, Mashreq, que s'utilitza sobretot en contextos de llengua àrab.Són molts els factors que han fet d'aquesta zona una de les més conflictives del món, però molts autors coincideixen a remarcar que el factor desencadenant de la conflictivitat va ser el repartiment de les possessions otomanes després de la Primera Guerra Mundial, moment en què es va predeterminar el traçat de les fronteres i el naixement de l'Estat d'Israel. Un altre factor segurament s'hauria de trobar en les seves riqueses naturals, sobretot de petroli. Durant el segle XX, el Pròxim Orient ha viscut sis conflictes bèl·lics de rellevància (quatre guerres àrab-israelianes, la guerra entre l'Iraq i l'Iran i la Guerra del Golf i els seus successius episodis), una guerra civil al Líban, i la revolució islàmica de Khomeini a l'Iran amb importants repercussions per a tot el món musulmà.

    Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Mitjà és el que hi ha entre Israel i els països àrabs. El procés de pau de conflicte àrab-israelià, encetat a Madrid el 1991, va obrir una petita porta a l'esperança per a la regió.

    Sit capnegre

    El sit capnegre (Emberiza melanocephala) és un ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita planures àrides, pis inferior de boscos clars, horts i ciutats del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, des d'Itàlia, Península Balcànica, Grècia i Creta, cap a l'est, a través de Xipre, Turquia, Orient Pròxim i nord d'Iraq fins a Iran i la regió entre el Mar Caspi i el Negre.

    Tórtora del Senegal

    La tórtora del Senegal (Spilopelia senegalensis) és un ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita estepes, oasis i ciutats d'Àfrica i el sud d'Euràsia, a la major part de l'Àfrica subsahariana, vall del Nil, Àfrica Nord-occidental, oest i sud de Turquia, Orient Pròxim i Mitjà, sud de la Península Aràbiga, i des d'Iran fins al sud del Kazakhstan, nord-oest de la Xina, Índia, Nepal i Bangla Desh.

    En altres idiomes

    This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
    Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
    Images, videos and audio are available under their respective licenses.