Orde de l'Imperi Britànic

L'Excel·lentíssim Orde de l'Imperi Britànic és un orde de cavalleria britànic, instituït el 4 de juny de 1917 pel rei George V.[1][2] La pertinença a l'orde és atorgada pel rei d'Anglaterra a tots aquells que fan alguna cosa significativa en nom del Regne Unit.

Està dividida en 5 classes:

  • Cavaller de la Gran Creu o Dama de la Gran Creu del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic (GBE) (Knight Grand Cross or Dame Grand Cross)[3]
  • Cavaller Comandant o Dama Comandant del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic (KBE o DBE) (Knight Commander or Dame Commander)
  • Comandant del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic (CBE) (Commander)
  • Oficial del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic (OBE) (Officer)
  • Membre del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic (MBE) (Member)

Totes les Dames (excepte Grand Cross) llueixen la insignia penjant d'un llaç sobre l'espatlla esquerra.

Els dos primers rangs impliquen entrar a la Cavalleria, i permet (però no prescriu) l'ús dels prexifos Sir/Dame (tot i que els homes poden haver estat fets cavaller d'una altra manera. A més, els membres Gran Creu poden rebre un escut heràldic. Si en tenen, poden envolcallar les seves amb l'anell (un cercle amb el lema) i el collar. Els Knights Commander i Commanders poden usar l'anell al seu escut, però no el collar. La insignia penja del collar o de l'anell.

Es poden crear cavallers honoraris en cas de no ser ciutadans d'un estat on la Reina Elisabet II no sigui la Cap d'Estat. En tal cas, poden usar el post-nominal corresponent, però no el prefix. La concessió de l'orde de l'Imperi Britànic va descontinuar-se als reialmes del Commonwealth amb l'establiment dels sistemes d'honors i distincions nacionals, com l'orde del Canadà, l'orde d'Austràlia i l'orde del Mèrit de Nova Zelanda. Els receptors estrangers estan classificats com a membres honorífics de l'orde, i no compten per a les quantitats restringides de membres que hi ha per classe.

Relacionada a l'orde hi ha la Medalla de l'Imperi Britànic (British Empire Medal BEM), els membres de la qual no són membres de l'orde, però sí que hi estan afiliats. La Medalla de l'Imperi Britànic no s'havia fet servir des del 1993, però es va recuperar el 2012 amb la concessió de 293 BEMs pel Jubileu de Diamant de la Reina. A més, la Medalla de l'Imperi Britànic es fa servir a les Illes Cook i en altres països del Commonwealth.

El lema de l'orde és (Per Déu i l'Imperi). És el més jove dels ordes de cavalleria britànics, així com el major, amb més de 100.000 membres vius arreu, amb actors com Julie Andrews (DBE 2000), Pierce Brosnan (OBE 2003), Alfred Hitchcock (KBE 1980), Angela Lansbury (hon CBE 199?), Elaine Paige (OBE 1995), Michael Palin (CBE 1999), Michael Caine (CBE 1993, KBE 2000), Charlie Chaplin (KBE 1975), Michael Crawford (OBE 1986), Hugh Laurie (OBE 2007) o Christopher Lee (CBE 2001); musics com Elton John (CBE 1996, KBE 1998), Bono (Paul David Hewson)(KBE 2007), Kylie Minogue (OBE 2008) Andrew Lloyd Webber, Roger Daltrey (CBE 2004) o els Beatles (MBE 1965); empresaris com Richard Branson (KBE 2000) o Bill Gates (KBE 2005); esportistes com Sebastian Coe (MBE 1982, OBE 1990, KBE 2006), David Beckham (OBE 2003), Nick Faldo (MBE 1998), Alex Ferguson (OBE 1984, CBE 1995) o Nigel Mansell (OBE 1990); escriptors com Terry Pratchett (OBE 1998 i posteriorment KBE 2009 pels seus serveis a la literatura), Tim Rice (KBE 1994), J.K. Rowling (OBE 2000), Salman Rushdie (KBE 2007), J. R. R. Tolkien (CBE 1972) o Agatha Christie (DBE 1971); i un llarg etcètera entre les personalitats britàniques de tots els camps.[2]

Infotaula d'esdevenimentOrde de l'Imperi Britànic
Lint Orde van het Britse Rijk
CBE AEAColl
Nom original (en) The Most Excellent Order of the British Empire
Lema For God and the Empire
Tipus orde de cavalleria
Data 4 juny 1917 –
Instauració Jordi V del Regne Unit
Estat Regne Unit
Format per
MBE-Cobh-Heritage-Centre-2012
La insígnia de Membre tal com s'atorgava al 1918

Història

George V la va crear per omplir un buit al sistema d'honors britànic:

Amb aquest nou orde es volia honorar a tots aquells milers que havien servit al país durant la I Guerra Mundial des de llocs no-combatents; però ja el 1918 va ser dividida en 2 classes: Classe Civil i Classe Militar.[4]

Diversos polítics i diplomàtics que han servit per, o en ajut del Regne Unit han rebut la distinció de Comandant o de Gran Creu de l'orde. Però com que ser-ne membre requereix jurar fidelitat a un cap d'estat estranger (actualment la Reina Elisabet II) aquests títols són considerats com a "honorífics", i la persona no pot ser anomenada "Sir" o "Dame". A vegades els mitjans es refereixen incorrectament a receptors estrangers amb el títol del prefix, com succeeix a vegades amb Bob Geldof, KBE, ciutadà de la República d'Irlanda.

Composició

El monarca britànic és el Sobirà de l'Orde, i nomena tots els altres membres de l'Orde (d'acord amb el consell del Govern). El segon membre és el Gran Mestre, que n'hi ha hagut tres: Eduard, Príncep de Gal·les (1917-1936), la Reina Maria (1936-1953) i l'actual Gran Mestre, el Duc d'Edimburg (des de 1953).

L'Orde està limitada a 100 Knight/Dame Grand Cross, 845 Knight Commander i 8.960 Commander. No ni ha limits per a les altres classes, però només se’n poden nomenar 858 Officers i 1.464 Members per any. Els nomenaments es realitzen per recomanació dels governs del Regne Unit i d'alguns reialmes de la Commonwealth. Per convenció, les jutgesses de l'Alt Tribunal d'Anglaterra i Gal·les són automàticament Dames Commander (els jutges són Knights Bachelor).

Tot i que l'orde de l'Imperi Britànic és de lluny la que té més membres de tots els ordes britànics de cavalleria, hi ha menys nomenaments que comportin l'accés a la cavalleria que la resta d'ordes. El grau de Dame Commander és el grau més habitual de Dama en el sistema d'honors britànic, i és atorgat en circumstàncies que els homes rebrien el Knight Bachelor.

La majoria són ciutadans del Regne Unit o del limitat nombre de reialmes de la Commonwealth sense el seu propi sistema d'honors i premis. Els ciutadans d'altres països, però, poden ser admesos com a "membres honorífics". Aquests no compten vers els límits numèrics abans mencionats, i no se'ls anomena "Sir" o "Dame"; però poden rebre tots els honors si esdevenen súbdits dels reialmes de la Commonwealth.

En fundar-se l'orde també s'instituí la "Medalla de l'orde de l'Imperi Britànic". El 1922, però, va ser rebatejada com la "Medalla de l'Imperi Britànic". Els receptors, que no són membres de l'orde, s'agrupen en les divisions militar i civil. Només la reben els funcionaris inferiors i els oficials de camp; els oficials superiors són nomenats directament per a l'orde. El govern britànic deixà de recomanar per a la concessió de la medalla el 1992, encara que alguns reialmes del Commonwealth continuaren la pràctica, però aquesta ressorgí al juny del 2012 amb 293 concessions en ocasió del Jubileu de Diamant de la Reina.[5]

L'Orde té 6 oficials: el Prelat de l'Orde, el Dean, el Rei d'Armes, el Registrador, el Secretari i l'Uixer. El bisbe de Londres, un dels principals bisbes de l'Església d'Anglaterra, serveix com a Prelat de l'orde. El Degà de Saint Paul és ex-officio el Degà de l'Orde. El Rei d'Armes de l'orde no és un membre del College of Arms, com molts altres funcionaris heràldics. L'Uixer de l'orde és conegut com el Senyor Uixer del Bastó Porpra; i a diferència del seu equivalent de l'orde de la Lligacama, el Senyor Uixer del bastó Negre, no realitza cap funció relativa a la Cambra dels Lords.

A vegades, els membres són promoguts a un grau més alt de l'orde, abandonant l'ús dels post-nominals inferiors.

Concessió per valentia

A partir de 1940 el Sobirà podia nomenar hom com a Comandant, Oficial o Membre de l'orde de l'Imperi Britànic per gallardia i valentia (no davant de l'enemic) que no justifiquessin la concessió de la Medalla de Jordi, amb el grau determinat pel mateix criteri que habitualment. Malauradament això significava que es concedí per accions de valentia menors que la Medalla de Jordi, però que, en ser un orde, es portava pel davant i s'indicava abans als post-nominals. A partir del 14 de gener de 1958, aquestes concessions van ser designades Orde de l'Imperi Britànic per Valentia.[6]

Qualsevol persona que la rebés per valentia podia lluir un distintiu de dues fulles de roure platejades sobre el galó o llaç. No podia ser atorgada postumament; i el 1974 va ser substituïda per la Medalla de la Reina per Valentia. Si els receptors de l'orde de l'Imperi Britànic per Valentia rebien una promoció a l'orde, ja fos per valentia o per qualsevol altra motiu, continuaven portant la insígnia del grau menor amb les fulles de roure;[7] però només feien servir el post-nominal del grau superior.

Vestimentes i Distintius

Classes

  • Cavaller de la Gran Creu o Dama de la Gran Creu (GBE): llueix la insignia d'una banda sobre l'espatlla dreta, a més de l'estrella.
  • Cavaller Comandant o Dama Comandant (KBE o DBE): llueix la insignia penjant del coll a més de l'estrella.
  • Comandant (CBE): llueix la insignia penjant del coll.
  • Oficial (OBE): llueix la insignia penjant d'un galó a l'esquerra del pit.
  • Membre (MBE: llueix la insignia penjant d'un galó a l'esquerra del pit.

Totes les Dames (excepte Grand Cross) llueixen la insignia penjant d'un llaç sobre l'espatlla esquerra.

Manera de portar la insígnia

Grans Ocasions

Bessie Rischbieth
Les dones poden lluir les seves insígnies sobre un llaç, com apareix en aquesta imatge de Bessie Rischbieth, la reformadora social australiana

Els membres de l'orde vesteixen elaborats vestits en les ocasions importants (com el servei quatrienial o les coronacions, que poden variar segons el rang (els dissenys van patir un gran canvi el 1937):

  • El mantell: lluït pels Cavallers i Dames Gran Creu, antigament fet de setí groc amb franges de seda blava, actualment és en setí de color rosa amb les línies en gris perla. Al costat esquerre hi ha bordada l'estrella.
  • El collar: Lluït només pels Cavallers i Dames Gran Creu, és fet d'or. Consisteix en 6 medallons amb l'escut reial, alternat amb 6 medallons amb el monograma reial de Jordi V ("GRI", de "Georgius Rex Imperator") Els medallons estan units mitjançat fils d'or que sostenen lleons i corones. La insignia penja del collar.

Altres Ocasions

  • L'estrella: Una estrella de 8 puntes pels membres Gran Creu i de 4 puntes pels membres Comandant. Està feta en plata, i al mig porta un anell vermell amb el lema de l'orde (For God and the Empire / Per Déu i l'Imperi). Originalment, al centre hi apareixia la imatge de Britànnia, però des de 1937 apareixen la imatge de Jordi V i la Reina Maria
  • La insígnia: És l'única insígnia que llueixen tots els membres. És una creu patoncé, amb el mateix medalló central que l'estrella a l'anvers i el monograma reial de George V al revers. Sobre el braç superior de la creu hi ha una corona imperial. Varia de mida segons la classe, i per les classes Knights Grand Cross, Knights Commander i Commanders és d'esmalt blau cel amb l'anell en vermell; la d'Officers és daurada, i la de Member és en plata. Fins al 1937 penjava d'una cinta morada, amb una franja central vermella per la divisió militar. Des de llavors penja d'un galó rosa amb les puntes en gris perla; i la divisió militar porta a més una franja grisa per la central.
  • La Medalla de l'Imperi Britànic és feta en plata. Sobre l'anvers hi ha la imatge de Britànnia envoltada pel lema, amb la inscripció "For Meritorious Service" a la part inferior. Al revers hi ha el monograma reial i imperial de Jordi V, amb la inscripció "Instituted by King George V " a la part inferior. El nom del receptor està gravat al lateral. La medalla rep el sobrenom de "el Gong".
  • L'agulla per a ús diari va ser anunciada al desembre del 2006, i disponible per a tots els nivells de l'orde, així com pels receptors de la Medalla de l'Imperi Britànic. Consisteix en la insígnia de l'orde, dins d'un cercle de galó amb els colors rosa i gris. Les agulles s'han de comprar de manera separada, a un preu de £19.50.[8]

En certes ocasions, el Sobirà designa un "Dia del Collar" ("Collar Day"), durant el que els membres poden lluir el collar de l'orde sobre l'uniforme o el vestit de cerimònia. Quan es porta el collar, la insígnia penja d'ell. Els collars són tornats al Sobirà després de la mort del receptor, si bé la resta d'insígnies es poden conservar.

Mantell de Cavaller/Dama Gran Creu (GBE)

Grand Cross of the Order of the British Empire - Memorial JK - Brasilia - DSC00378

Banda de la Gran Creu (GBE)

Collar and star of the Order of the British Empire

Collar i Estrella de la Gran Creu (GBE)

GBE star

Estrella de la Gran Creu brodada al mantell

Star Knight Commander of the British Empire

Estrella de Cavaller/Dama Comandant (KBE/DBE)

Order of the British Empire Officer

Creu d'Oficial (OBE)

Mbe medal front and reverse

Creu de Membre (MBE), anvers i revers

Tweemaal de British Empire Medal

Medalla de l'Imperi Britànic (la de la dreta amb les fulles de roure per valentia)

Galons de l'orde de l'Imperi Britànic
Civil Militar
1917–1935
Galó civil 1917-1935
Orde de l'Imperi Britànic
Des de 1936
Orde Civil de l'Imperi Britànic
Orde de l'Imperi Britànic

La capella

St-Pauls-Cathedral London Crypta Chapel-Order-Of-The-British-Empire-01
Capella de l'orde a la cripta de la Catedral de Saint Paul

La Capella de l'orde és la situada a l'extrem est de la cripta de la catedral de Sant Pau de Londres; però realitza els seus serveis a la nau principal de la catedral (la catedral també és on està la capella de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi.) Els serveis religiosos per l'orde se celebren cada quatre anys; i els nous Cavallers i Dames Gran Creu són investits en aquests serveis. La capella va ser dedicada el 1960.

Precedència i privilegis

Circlet K.B.E.
Anell de l'Orde per incloure a l'escut heràldic, amb la insígnia de l'orde suspès.[9]

Els membres de totes les classes de l'orde tenen llocs assignats a l'orde de precedència. Les mullers dels membres de totes les classes també actuen d'acord amb l'ordre de precedència, igual manera que fills, filles i nores dels Cavallers Gran Creu i Cavallers Comandats; però les parelles de les Dames de l'orde no tenen assignada cap precedència en especial.

Els Cavallers Gran Creu i els Cavaller Comandant prefixen el seu nom amb "Sir"; i les Dames Gran Creu i les Dames Comandant el de "Dame".[10] Les mullers dels cavallers poden emprar el prefix "Lady", però no existeix el mateix privilegi pels consorts de les Dames. Aquestes formes no es fan servir amb els nobles i prínceps, llevat quan els seus noms s'escriuen en la forma completa. Els clergues de l'Església d'Anglaterra o de l'Església d'Escòcia no fan servir el títol de "Sir" car no reben la bescollada (no són nomenats cavallers amb una espasa), tot i que fan servir les lletres post-nominals.

Els post-nominals són:

  • Cavaller/Dama Gran Creu: GBE
  • Cavaller Comandant: KBE
  • Dama Comandant: DBE
  • Comandant: CBE
  • Oficial: OBE
  • Membre: MBE
  • Medalla de l'Imperi Britànic: BEM

Les Dames i Cavallers Gran Creu i Comandant que no són ciutadans de cap reialme del Commonwealth poden rebre títols honorífics, però no reben la bescollada i no poden emprar el prefix "Sir" o "Dame", tot i que sí que poden fer servir les abreviatures post-nominals. Per exemple, Bill Gates, estatunidenc, va ser fet Cavaller Comandant, però no pot fer-se anomenar "Sir Bill" o "Sir Bill Gates", tot i que pot emprar el títol "Bill Gates, KBE". Bob Geldof, KBE rebé la cavalleria el 1986 i tot i que sovint és anomenat "Sir Bob", no és súbdit de cap dels reialmes del Commonwealth i no el pot fer servir. Si un receptor posteriorment es nacionalitza d'algun dels reialmes, llavors es converteix en membre substantiu de l'orde i sí que pot fer servir el prefix "Sir". Per exemple, el presentador de televisió Terry Wogan va ser fet KBE el 2005 a títol honorífic; però quan posteriorment prengué la doble nacionalitat irlandesa i britànica, va ser fet membre substantiu de l'orde i actualment sí que es pot fer anomenar "Sir Terry Wogan.[11]

Els Cavallers i Dames Gran Creu també poden rebre suports heràldics. A més poden encerclar els seus escuts amb l'anell (un anell on hi ha inscrit el lema) i el collar de l'orde (és més habitual que només hi hagi l'anell). Els Cavallers i Dames Comandant poden emprar l'anell, però no el collar, al voltant de l'escut. La insígnia de l'orde apareix suspesa del collar o de l'anell.

Crítiques

Vegeu també: "Persones que han rebutjat un honor britànic"

L'orde ha rebut diverses crítiques pel seu enllaç amb la idea de l'Imperi Britànic.[12] Benjamin Zephaniah, un poeta jamaicà, rebutjà públicament l'OBE el 2003 perquè recordava «milers d'anys de brutalitat». Va afirmar que «em recorda com les meves avantpassades van ser violades i els meus avantpassats van ser brutalitzats.»[13]

El 2004, un comitè de la Cambra dels Comuns recomanà canviar el nom a "Orde de l'Excel·lència Britànica" (Order of British Excellence); i que es canviés el nom del rang de "Comandant" pel de "Company", per les referències militars del primer.[12][14]

Un notable que rebutjà l'oferiment de ser-ne membre va ser l'autor C. S. Lewis (1898–1963), que va ser inclòs a la darrera llista d'honors de Jordi VI al desembre de 1951, però declinà per evitar cap associació amb qüestions polítiques.[15][16] El cantant David Bowie ho rebutjà el 2000.[17]

Els membres dels Beatles van ser fets MBEs el 1965. John Lennon justificà els mèrits comparatius de la seva investidura en comparar els membres militars de l'orde: «Molts dels que lamenten que hàgim rebut el MBE van rebre els seus per heroisme a la guerra, per matar gent... Nosaltres hem rebut els nostres per entretenir la gent. Crec que nosaltres ens la mereixem més.» Curiosament, Lennon tornaria la seva insígnia del MBE el 25 de novembre de 1969 com a part de la seva campanya de protestes per la pau.[18]

Una altra crítica per l'orde es centra en el fet que molts dels seus receptors han estat recompensats amb honors simplement per fer la seva feina, i afirmen que el funcionariat públic i el servei judicial rep de lluny molts més ordes i honors que els caps d'altres professions.[12]

Chin Peng, durant molt temps líder del Partit Comunista Malai, va rebre l'OBE per la seva col·laboració en la lluita contra els japonesos durant la Segona Guerra Mundial, conjuntament amb la Force 136 dels commandos britànica. El govern britànic li retirà (i pel mateix Chin Peng era indesitjable) quan el líder comunista encapçalà la insurgència de la guerrilla del seu partit contra els britànics durant l'Emergència Malaia.[19]

Vegeu també

Referències

  1. The London Gazette: (suplement) no. 30250. pp. 7791–7999. 1917-08-24. Consulta: 2010-06-13.Original Order of the British Empire Statutes dated 24 Aug 1917
  2. 2,0 2,1 The Monarchy Today > Queen and public > Honours > Order of the British Empire royal.gov.uk: The Official Website of the British Monarchy, Accessed 24 August 2009
  3. És incorrecte ometre el " Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic" i altres termes que no apareix a les inicials, car si bé l'Imperi Britànic ja no existeix com a entitat, l'orde de l'Imperi Britànic existeix.
  4. The London Gazette: no. 31084. p. 15135. 27 desembre 1918.
  5. «Birthday Honours: 'Working class' British Empire Medal revived». BBC News. [Consulta: 20 juny 2012].
  6. The London Gazette: (suplement) no. 41285. p. 365. 14 gener 1958.
  7. The London Gazette: (suplement) no. 56878. p. 3353. 17 març 2003.
  8. Emblems for honours at the Government website, 27 May 2012Plantilla:Verification needed
  9. En aquesta imatge, el receptor també té el Venerable orde de Sant Joan, de manera que també apareix aquesta insígnia, amb el galó negre a la dreta.
  10. En cas d'abreujar-se, es fa sobre el nom, així, a Sir Antony Sher pot ser abreujat com a Sir Antony, però no com a Sir Sher
  11. Radio's Wogan becomes Sir Terry. BBC News, 6 December 2005, Retrieved 7 February 2009
  12. 12,0 12,1 12,2 A Reformed Honours system, Select Committee on Public Administration, 7 July 2004, Retrieved 13 May 2012
  13. Mills, Merope (2003-11-27). "Rasta poet publicly rejects his OBE". The Guardian, 27 November 2003. Retrieved on 2007-02-28 from http://www.guardian.co.uk/uk_news/story/0,3604,1094118,00.html.
  14. "Honours system outdated, say MPs", BBC News, 13 July 2004, Retrieved 28 February 2007
  15. «Chronology of the Life of C.S. Lewis».
  16. C.S., Lewis. W. H. Lewis, Walter Hooper. Letters of C.S. Lewis. Nova York: Mariner Books, 1994, p. 528. ISBN 0-15-650871-0.
  17. Mohan, Dominic (12 September 2003). "Exclusive: Bowie refuses knighthood". The Sun. Retrieved 11 December 2010.
  18. Brian Roylance; George Harrison, John Lennon, Paul McCartney, Ringo Starr. The Beatles Anthology. Chronicle Books, 2000, p. 183. ISBN 0-8118-2684-8.
  19. Dead or Alive,(subscripció necessària) TIME Magazine, May 12, 1952

Enllaços externs

Alan Greenspan

Alan Greenspan (nascut a Nova York el 6 de març de 1926) és un economista nord-americà que va ser president de la Reserva Federal dels Estats Units entre 1987 i 2006.

Arthur Koestler

Arthur Koestler (en hongarès: Kösztler Artur; Budapest, 5 de setembre de 1905 - Londres, 1 de març de 1983) va ser un escriptor, filosof i periodista hongarès nacionalitzat britànic. Nascut a Hongria, el seu desenvolupament i estudis acadèmics els va cursar a Àustria. El 1931 es va unir al Partit Comunista d'Alemanya fins que, desil·lusionat per l'estalinisme, va renunciar-hi el 1938. El 1940 es va publicar la novel·la Sonnenfinsternis —Foscor al migdia, el zero i l'infinit—, una obra antitotalitària que li va atorgar fama internacional. Durant els següents quaranta-tres anys, des de la seva residència a Gran Bretanya, Koestler es va comprometre amb moltes causes polítiques, i va escriure novel·les, memòries, biografies i nombrosos assajos. El 1968 va ser guardonat amb el Sonning Prize «per [la seva] excel·lent contribució a la cultura europea», i el 1972 va ser nomenat comandant del Molt Excel·lent orde de l'Imperi britànic. El 1976 se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson i el 1979 una leucèmia terminal. Ell i la seva esposa es van suïcidar a casa seva, a Londres, el 1983.

Charlotte Dujardin

Charlotte Dujardin (Enfield, Greater London, Anglaterra, 13 de juliol de 1985) és una genet britànica de doma clàssica (disciplina de l'equitació coneguda a Amèrica Llatina com a ensinistrament), actual campiona olímpica de la seva especialitat i considerada el màxim exponent de doma clàssica del seu país de tots els temps.Als Jocs Olímpics de Londres 2012 va obtenir les medalles d'or en la competència individual i per equips, en ambdues muntant a "Valegro". En els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, en el mateix cavall va repetir l'or individual, però aquesta vegada va obtenir la medalla de plata per equips.

Compta amb el rècord mundial de puntuació en el domatge clàssic obtingut en 2015. A Anglaterra la sobrenomenen La noia del cavall dansant, a més a causa dels seus èxits eqüestres aconseguits va ser guardonada amb la Orde de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II qui va declarar que "ningú cavalca com aquesta senyoreta".

Chris Amon

Christopher Arthur Amon va ser un pilot de curses automobilístiques de Nova Zelanda que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

Va néixer el 20 de juliol del 1943 a Bulls, Nova Zelanda.

David Attenborough

David Attenborough (Londres, 8 de maig de 1926), Sir OM CH CVO CBE FRS FZS, és un divulgador científic naturalista britànic.

Considerat un dels pioners en els documentals sobre la naturalesa, ha escrit i presentat vuit sèries per la BBC, fent possible que es vegi pràcticament qualsevol aspecte de la vida a la terra. A la BBC també ha ocupat càrrecs en la gerència del grup televisiu britànic, esdevenint director de programació entre la dècada del 1960 i 1970.

El juny de 2009 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials per l'estudi de la Terra i dels éssers vius amb una creativa i innovadora combinació de sabers.

Errollyn Wallen

Errollyn Wallen (10 d'abril de 1958) és una compositora anglesa nascuda a Belize. Va ser la primera dona negra a tenir una obra representada a The Proms (concretament, un concert per percussió i orquestra).

Gerald Brenan

En Gerald Brenan (Malta, 1894 - Màlaga, 1987) va ser un periodista, corresponsal de guerra, escriptor i hispanista britànic. Pertanyia al Grup de Bloomsbury. Destaquen els seus escrits sobre la Guerra Civil espanyola, de la qual va ser testimoni. El 1982 va rebre l'Excel·lentíssim Orde de l'Imperi britànic.

Manté molts paral·lelismes biogràfics amb dos escriptors britànics de la seva generació: George Orwell, John Langdon-Davies o Robert Graves. Al contrari d'aquests, que van escriure sobretot sobre Catalunya i Mallorca, Brenan ho va fer principalment sobre Andalusia. També el desmarca dels anteriors la seva imparcialitat "sorprenent", segons Paul Preston, en explicar els fets que observa i viu. Les seves obres més conegudes són The Spanish Labyrinth (1943) i South from Granada: Seven Years in an Andalusian Village (1957).

John Marshall Watson

John Marshall "Wattie" Watson (4 de maig del 1946, Belfast, Irlanda del Nord) va ser un pilot de curses automobilístiques britànic que va arribar a disputar curses de Fórmula 1. John Watson va debutar a la novena cursa de la temporada 1973 (la 24a temporada de la història) del campionat del món de la Fórmula 1, disputant el 14 de juliol del 1973 el GP de la Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar en 154 curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dotze temporades consecutives (1973-1985), aconseguint cinc victòries (vint podis) i assolí 169 punts pel campionat del món de pilots, amb un tercer lloc com a millor classificació final en una temporada (1982).

John Walker (remer)

John Drummond Walker (Oxford, 4 de gener de 1891 – Lewisham, Londres, 22 de juliol de 1952) va ser un remer anglès que va competir a començaments del segle XX.

Walker va néixer a Oxford i estudià al New College, de la Universitat d'Oxford. El 1912 va prendre part als Jocs Olímpics d'Estocolm, on guanyà la medalla de plata en la competició del vuit amb timoner del programa de rem. En aquesta embarcació feia de timoner.

El 1918 va ser guardonat com a Orde de l'Imperi Britànic, com a MBE.

Jordi Herralde Grau

Jordi Herralde Grau (Barcelona, 1936) és un escriptor i editor català, germà del director de cinema Gonçal Herralde. Casat amb la llibretera i traductora Eulàlia Lali Gubern.

Leonard Slatter

El mariscal de l'aire Sir Leonard Horatio Slatter (8 de desembre de 1894 - 14 d'abril de 1961) va ser un aviador naval durant la Primera Guerra Mundial i un comandant superior durant la Segona. Slatter finalitzà la seva carrera com a comandant en cap del Comandament Costaner de la RAF. Va ser condecorat entre d'altres amb Orde de l'Imperi Britànic (KBE), Orde del Bany (CB), la Creu del Servei Distingi amb barra (DSC) i la Creu dels Vols Distingits (DFC) de la Royal Air Force.

Michael Morris Killanin

Michael Morris Killanin ( Londres, Regne Unit, 1914 - Dublín, Irlanda, 1999) fou un periodista, noble i polític irlandès, que va esdevenir el sisè president del Comitè Olímpic Internacional (COI).

Myra Hess

Myra Hess, Orde de l'Imperi Britànic (Londres, 25 de febrer de 1890 - idem, 25 de novembre de 1965), amb el nom de naixement de Julia Myra Hess, fou una pianista britànica.

Començà els seus estudis de piano a l'edat de 5 anys i dos anys més tard ingressà en el Guildhall School of Music and Drama, on es graduà amb medalla d'or. Més tard fou alumna de T. Matthay (1902-1907). Debutà amb gran èxit aquest últim any amb el Concert per a piano n.º 4 de L. v. Beethoven, sota la direcció de T. Beecham. Des de llavors restà especialment lligada a aquesta obra, que interpretà en diverses ocasions al llarg de la seva carrera.

Intèrpret molt popular i estimada (va poder treballar, entre d'altres, amb Bruno Walter i Arturo Toscanini), mostrava predilecció per W. A. Mozart (del que n'era una intèrpret excel·lent) i R. Schumann. El 1941 fou nomenada Dame de l'Imperi Britànic.

Peter Shaffer

Peter Shaffer FRSL (Liverpool, 1926 - 6 de juny de 2016) fou un dramaturg i guionista de cinema i de televisió anglès.

Senyor Uixer del Bastó Porpra

El Senyor Uixer del Bastó Porpra (anglès: Gentleman Usher of the Purple Rod) és l'uixer del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic, establert el 1917 i efectiu des de 1918.

Tim Berners-Lee

Sir Timothy John «Tim» Berners-Lee, (Londres, 8 de juny de 1955) és un enginyer informàtic britànic i professor del Massachusetts Institute of Technology. Pot portar els següents títols honorífics darrere el cognom: EM (Orde del Mèrit), KBE (Orde de l'Imperi Britànic), FRS (Fellow of the Royal Society).

A partir de 1989 coordinà un grup d'investigadors de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), amb seu a Ginebra (Suïssa), que desenvolupà el projecte World Wide Web, (el web). El 25 de desembre de 1990, amb l'ajuda de Robert Cailliau i personal del CERN, va implementar amb èxit la primera comunicació entre un client i un servidor http a través d'Internet. El 2007, va quedar en primer lloc, al costat d'Albert Hofmann, a la llista dels cent majors genis vius del diari The Daily Telegraph. Berners-Lee és el director de la World Wide Web Consortium (W3C), institució que fundà el 1994, i que supervisa el desenvolupament del web. També és el fundador de la Fundació World Wide Web, i és investigador sènior i titular de la 3Com i fundador president del Computer Science and Artificial Intelligence Laboratori (CSAIL) del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És fellow i conseller del Web Science Trust, i membre de la junta consultiva del Centre d'Intel·ligència Col·lectiva del MIT. L'abril de 2009, va ser elegit com a membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.

William Laurence Bingham

William Laurence Bingham MBE (Belfast, 5 d'agost de 1931), conegut com a Billy Bingham, fou un antic jugador i entrenador de futbol nord-irlandès.

Ingressà al Sunderland el 1950 per £8.000 on jugà 227 partits i marcà 47 gols. Més tard jugà amb el Luton Town (amb qui jugà la final de la Copa anglesa el 1959) i l'Everton FC amb un traspàs de £15.000. Amb aquest club jugà 98 partits i marcà 26 gols. Finalment jugà amb el Port Vale, club on es retirà el 1964 després de trencar-se una cama.

Amb la selecció jugà la Copa del Món de 1958. Disputà un total de 56 partits, rècord del moment, i marcà 10 gols.Com a entrenador dirigí a la selecció d'Irlanda del Nord durant dos períodes separats i a la Grècia, a més de diversos club britànics. Dirigí a Irlanda als Mundials de 1982 i 1986.

Entre les nombroses distincions que va rebre cal esmentar:

Orde de l'Imperi Britànic el 1981.

Premi al Mèrit de la Professional Footballers Association el 1994.

Orde de Mèrit del Centenari de la FIFA el 2004.

William Plomer

William Charles Franklyn Plomer Orde de l'Imperi Britànic (10 de desembre de 1903 – 21 de setembre de 1973) fou un novel·lista, poeta i editor literari d'origen anglo-africà. Va ser educat principalment en el Regne Unit, però ell es descriu com "Anglo-afro-asiàtic".

Es va fer famós en la Unió Sud-africana amb la seva primera novel·la, Turbott Wolfe, que tenia l'amor interracial i el matrimoni com a tema. Va ser el co-fundador de la revista literària de curta durada Voorslag ("Whiplash") juntament amb altres dos rebels sud-africans, Roy Campbell i Laurens van der Post; va promoure una Sud-àfrica racialment igual.

Va passar el període d'octubre 1926 a març 1929 al Japó, on es va fer amic de Sherard Vines. Aquí, d'acord amb els biògrafs, va tenir una relació homosexual amb un home d'origen japonès. Mai va ser obertament gai durant la seva vida; com a màxim va al·ludir el tema.

Després es va mudar a Anglaterra, i a través de la seva amistat amb la seva editora Virginia Woolf, va entrar als cercles literaris de Londres. Es va convertir en editor literari, per a Faber and Faber, va ser lector i conseller literari de Jonathan Capi, on va editar una sèrie col·leccions de James Bond de Ian Fleming. Fleming va dedicar Goldfinger a Plomer.Plomer és conegut per portar el pseudònim de 'Robert Pagan', notable especialment en alguns dels seus poemes.

També va ser actiu com a llibretista, amb Gloriana, Curlew River, The Burning Fiery Furnace i The Prodigal Son per a Benjamin Britten.

Zeev Jabotinski

Zéiev o Zeev / Vladimir Jabotinsky (hebreu: זאב ז'בוטינסקי, ucraïnès: Володи́мир (Зеєв) Євге́нович Жаботи́нський, Volodýmyr (Zéiev) Ievhènovytx Jabotynskyi, rus: Влади́мир Евге́ньевич Жаботи́нский, Vladímir Ievguéniovitx Jabotinskii; nom de naixement (en rus): Вольф Евнович Жаботинский, Volf Ievnovitx Jabotinskii; en hebreu: זאב ז'בוטינסקי, transcrit: Zéiev Jabotynski) (Odessa, Ucraïna, Imperi Rus, 18 d'octubre de 1880 - Nova York, EUA, 4 d'agost de 1940) era un líder de l'ala dreta del moviment sionista i el fundador de la Legió jueva durant la Primera Guerra Mundial. Fou també autor, publicista (principalment en rus, però també en hebreu), orador i soldat. Crea el 1925 el Partit Revisionista, el principal partit de la dreta nacionalista sionista, actiu al territori de Palestina. També va fundar l'Organització per l'autodefensa dels jueus a Odessa.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.