Oia

Oia és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca do Baixo Miño.

Evolució demogràfica
19001930195019812004
2.6392.6772.8932.9542.912
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)
Infotaula de geografia políticaOia
Escudo Oia
Oia, Mosteiro, 2012

Localització
Situacion Oia
 42° 01′ 57″ N, 8° 50′ 39″ O / 42.03254015°N,8.84424861026°O
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaPontevedra
Població
Total 3.018 (2018)
• Densitat 36,36 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 83 km²
Banyat per oceà Atlàntic
Altitud 3 m
Limita amb
Organització política
Identificador descriptiu
Codi postal 36794
Fus horari
UTC+01:00
UTC+02:00
Codi de municipi INE 36036
Altres

Lloc web Lloc web

Parròquies

  • Burgueira (San Pedro)
  • Loureza (San Mamede)
  • Mougás (Santa Uxía)
  • Oia (Santa María)
  • Pedornes (San Mamede)
  • Viladesuso (San Miguel)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oia Modifica l'enllaç a Wikidata
Baiona (Pontevedra)

Baiona és un municipi costaner de la província de Pontevedra, a Galícia. Pertany a la comarca de Vigo. Limita al nord amb l'oceà Atlàntic i el municipi de Nigrán, al sud amb el d'Oia, a l'est amb els de Gondomar i Tomiño i a l'oest amb l'oceà Atlàntic i el municipi d'Oia. Forma part de la comarca natural del Val Miñor, amb els municipis de Nigrán i Gondomar.

Baredo

Santa Maria de Baredo és un civil parròquia del municipi de Baiona. Segons la IGE, l'any 2015, va ser 1 085 h (573 homes i 512 dona), que representa un increment respecte a l'any 1999 quan tenia 989 habitants. La seva és baredano/ana.

Cap Silleiro

El cap Silleiro és un cap situat a la costa atlàntica de Galícia, al sud-oest de la comunitat. Tanca la ria de Vigo pel sud i marca l'inici de les Rías Baixas cap al nord. Es troba entre les parròquies de Baredo i Mougás, que pertanyen respectivament als municipis de Baiona i Oia, a la província de Pontevedra.

En el cap hi trobem el Far Silleiro, construït el 1866. Té una alçada de 9 metres sobre el terra i de 85 sobre el nivell del mar, amb un abast de 30 milles.A la dècada de 1940 es va construir a la zona la bateria d'artilleria costanera J4 amb l'objectiu de protegir el port de Vigo i l'entrada a la vila de Baiona. La base es va abandonar durant la dècada de 1980, i el 1998 es va retirar el perímetre de seguretat, tot i que la zona pertany al Ministeri de Defensa d'Espanya.

Diminutiu

Un diminutiu és un mot derivat que dona un significat de més petit, generalment fet amb un sufix afegit al mot primitiu. Per exemple «gosset» és un «gos petit» i per tant un diminutiu. En principi no hi ha límit quant a les paraules que poden adoptar aquest matís, per exemple: noms «gosset», adjectius «grassonet», adverbis «a propet», etc.

El diminutiu també es pot usar per a demostrar afecte o proximitat, per això és més freqüent en la parla entre pares i fills o les parelles. Segons el context pot tenir un valor apreciatiu o despectiu. De vegades la paraula amb sufix per bifurcació semàntica obté una significació diferent de l'arrel. El seu corol·lari és l'augmentatiu. A cops un mot que a l'inici o en llatí era un diminitiu perd aquesta valor i passa al català com a mot primitiu: fesol, perola, flabiol. De vegades el mot amb sufix obté una significació diferent del mot arrel, i esdevé un lexema sui generis, com per exemple «cotxet» en el sentit de «vehicle destinat a portar-hi un infant o dos», o la ironia fa que un sufix diminutiu «-et» pren una valor augmentativa: «Quin cotxet t'has comprat, de set places!» En altres casos, el diminitiu obté un significat propi, quasi dissociat del mot primitiu: targeta (tarja).El diminutius catalans es poden formar amb diferents sufixos. Els més comuns en la llengua actual són:

-et, -eta

-ó, -onaHistòricament altres sufixos també han format diminutius, tots vigents en algunes de les múltiples varietats geogràfiques del català:

-ell, -ella (porcell)

-el·lo, -el·la

-eu, -eua

-í, -ina

-ic, -ica

-ill, -illa (foradill, esquerdill. potser fossilitzat)

-iu, -iua, (petit, petitiua)

-oi, -oia, (petit, petitoi)

-ol, -ola (estany, estanyol)

-utxo, -utxa

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. Solen formar-se per derivació a partir del corònim o del topònim corresponent, però n'hi ha de procedents del nom de la comunitat o del nom de l'idioma (eesti, estonià; Deutsch, alemany; suomi, finlandès), sovint rebuts dels veïns, així com hi ha corònims procedents del nom de la llengua (Bangla Desh, 'país dels qui parlen bengalí'; el polonès Niemcy i el txec Německo 'país dels muts', és a dir 'país dels qui no parlen la nostra llengua', per referir-se a Alemanya; Barbaria, 'país dels qui parlen barbotejant', de bàrbar, onomatopeia del grec clàssic). Els noms dels idiomes poden formar-se també partint del nom d'una comunitat sense corònim o d'un gentilici. Hi ha noms d'idiomes sense gentilici ni corònim (jiddisch).

La majoria dels gentilicis són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no. Els sufixos emprats en la formació dels gentilicis de l'àmbit català (endotopònims) no són tots els mateixos que s'apliquen en la formació dels gentilics de fora d'aquest àmbit, o exotopònims, per motius extralingüístics.

Els diferents sufixos s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible, ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici.

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat: [ri'ɔd͡ʒa] o [ri'ɔʒə]) és una autonomia uniprovincial d'Espanya. Limita amb el País Basc i Navarra al nord, amb Aragó a l'est, Castella i Lleó al sud. La capital de la comunitat és Logronyo, ciutat d'uns 150.000 habitants amb fesomia de capital del nord d'Espanya. Altres poblacions importants són: Calahorra, Haro, Alfaro, Nájera, Santo Domingo de la Calzada i Arnedo. És coneguda internacionalment per la fama dels seus vins, amb una denominació d'origen que s'estén també pel sud d'Àlaba i el sud-oest de Navarra.

La patrona de La Rioja és la Mare de Déu de Valvanera, santuari ubicat a la serralada del Sistema Ibèric. Així mateix és important el monestir de San Millán de la Cogolla, on es troben els escrits més antics que es conserven tant en llengua romanç com en llengua basca.

Lingua Franca Nova

La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsilvània. La llengua està basada en el francès, l'italià, el portuguès, el castellà i el català. Segueix una gramàtica molt simplificada basada en un crioll llatí amb normes estrictes.

Llista d'espècies de linífids (N-O)

Llista d'espècies de linífids, per ordre alfabètic de la lletra N a la lletra O, amb totes les espècies descrites fins al 20 de novembre de 2006.

Per a les llistes d'espècies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espècies de linífids.

Per a la llista completa de tots els gèneres vegeu l'article Llista de gèneres de linífids.

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona. Abans del primer bisbe documentat, hi ha una extensa llista de bisbes llegendaris de la ciutat, alguns d'ells inexistents i d'altres formats a partir de figures reals de la comunitat cristiana de la ciutat romana. El primer, segons aquesta tradició, fou Sant Eteri, un deixeble de Sant Jaume el Major, que el deixà com a cap de la comunitat cristiana en la seva també llegendària visita a la ciutat l'any 37. La llista continua amb els sants bisbes Teodosi de Barcelona, Víctor, Eci, Luci de Barcelona, Toca o Fuca, fins a arribar a Sant Sever de Barcelona, sant màrtir l'any 302 i sant patró de la ciutat, tot i que tampoc no va existir. Vegeu-ne les diferents llistes en l'apartat Bisbes llegendaris de Barcelona.

Mas Serra (Riudellots de la Selva)

Mas Serra és una masia al Veïnat de l'Estació de Riudellots de la Selva inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Masia de tres naus, dues plantes i golfes amb vessants a laterals i cornisa plana. El portal és d'arc de mig punt amb grans dovelles i a la clau trobem inscrita la data de 1566. Al costat dret de la planta baixa hi ha una finestra rectangular emmarcada amb pedra, llinda decorada i ampit motllurat, i a l'esquerra una obertura d'arc de mig punt que dona accés al galliner. Al primer pis hi ha tres interessants finestres renaixentistes amb guardapols.L'obertura de l'esquerra presenta guardapols acabat amb caps d'angelets i la de la dreta amb culs-de-llànties. Les dues tenen llinda decorada amb motiu floral inscrit en un triangle. Pel que fa a la finestra principal, més gran, presenta als extrems del guardapols dues petxines, la llinda amb el text “OIA PIERREM PRETERA MARE DEUM” i un bonic escut central amb el símbol d'una serra i la inscripció “ROC SERRA”.La façana lateral té dues finestres també emmarcades amb pedra, una d'elles amb impostes i, l'altra amb la llinda i l'ampit torçats, probablement per un moviment de la casa. El costat dret de l'edifici té un pati interior i diversos cossos afegits entre els quals cal destacar un porxo amb un arc de mig punt de rajol cegat. L'interior es conserva intacte pel que fa a l'estructura i els acabats, ja que no s'hi ha fet cap intervenció i tant el paviment de toves com els sostres d'embigat de fusta són encara els originals.

O Baixo Miño

O Baixo Miño és una comarca de Galícia situada al sud de la província de Pontevedra.

O Rosal

O Rosal és un municipi de la província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca do Baixo Miño.

Té 44,13 km² amb 6595 habitants (2010) i densitat poblacional de 148,97 hab/km².

Oia de Barcelona

Oia (segle VII) fou bisbe de Barcelona del 634 fins més enllà del 638. Va succeir Sever II, mort a finals del 633. En el V Concili de Toledo, del 636, convocat pel rei Khíntila, consta la seva presència entre els 22 bisbes assistents. En el VI Concili, de 638, també hi participà. En canvi no hi va haver cap representant de la diòcesi en el VII, del 646, la qual cosa fa que se'n perdi la pista així com dels seus successors perquè fins al 656 no es té notícia d'un altre bisbe que serà Quirze.

Siegfried Kracauer

Siegfried Kracauer (Frankfurt am Main, 8 de febrer del 1889 – Nova York, 26 de novembre del 1966) fou un escriptor, periodista, sociòleg, i crític cultural, especialment de mitjans com el cinema i la forma urbana.

Tahitià

El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat. Forma part del grup polinesi oriental i es considera la llengua nuclear de les llengües tahítiques. El tahitià és la llengua més prominent del reo mā’ohi, el nom que reben el conjunt de llengües parlades a la Polinèsia Francesa, més enllà de la seva adscripció a un grup lingüístic. El reo mā’ohi inclou, a més del tahitià, les llengües o dialectes següents:

La llengua de les illes Tuamotu, anomenada reko pa’umotu, que engloba set variants dialectals.

Les llengües de les illes Marqueses: la del nord-oest (’eo enana) i la del sud-est (’eo enata).

Les llengües de les illes Australs i les diferents variants: El reo rapa i l'australès, que agrupa les variants anomenades rurutu, tupua’i, rimatara i ra’ivavae.

La llengua de les illes Gambier, el reo mangareva.En alguns casos les diferències són de pronunciació, i en altres resulten mútuament inintel·ligibles. Actualment el tahitià, a causa del major pes demogràfic, de l'ús per l'administració territorial i dels mitjans de comunicació, és àmpliament entès pels altres parlants polinesis. De tota manera, el francès s'imposa com a llengua vehicular.

Fins al segle XIX, de la mateixa manera que la resta de llengües polinèsies, el tahitià no fou transcrit, atès que fins aleshores havia romàs com a llengua de tradició oral. Foren missioners de la London Missionary Society els primers a fer la transcripció del tahitià. L'oralitat de la llengua i el fet que els primers transcriptors fossin europeus, és la causa que el tahitià usi l'alfabet llatí, amb unes certes particularitats.

Tomiño

Tomiño és un municipi de la província de Pontevedra, a Galícia. Pertany a la comarca del Baixo Miño. Limita al nord amb Gondomar, al nord-est amb Tui, a l'est i al sud amb Portugal, al sud-oest amb O Rosal i a l'oest amb Oia.

Vigo

Vigo és un municipi i una ciutat situada al sud-oest de Galícia, a la província de Pontevedra. És el municipi més poblat d'aquesta comunitat autònoma amb 292.986 habitants (2017), així com el catorzè d'Espanya, sent la ciutat més poblada sense rang de capital provincial. Situada a les Rías Baixas i capital de la comarca de Vigo, és coneguda com la "ciutat olívica".Vigo és un dels motors econòmics de Galícia, amb gran tradició industrial, turística i de serveis. Destaquen el sector automobilístic, les seves drassanes, el port i també el turisme, amb les seves platges i les illes Cíes, que pertanyen al municipi.

Xabier Garrido Carrera

Xabier Garrido (Vigo, ?) és un escultor, aficionat a l'arqueologia, agricultor ecològic i activista gallec que fou escollit com una de les "17 persones que han canviat el món" per Greenpeace. El 2016 va celebrar els 25 anys des que es va estalbir a Oia.Ha fet escultures de pedra i ha fet rèpliques de petròglifs prehistòrics, que són les inscripcions en forma de dibuixos en pedra. Difón les seves obres a través d'exposicions i altres activitats a Arribada de Baiona, el monestir d'Oia o la Festa da Arribada de Baiona.La seva obra més coneguda és una escultura dedicada als voluntaris del chapapote situada a A Guarda en honor dels 300.000 voluntaris que el 2002 van respondre al vessament de 60.000 tones de chapapote del Prestige a les costes de Galícia. Ell mateix fou un dels milers de voluntaris. L'escultura és una fusta de mongoy de 18 metres que Garrido va trobar a la deriva i va rescatar el 2008. L'escultura des del 2012 està situada al mirador de Fonte Quente, al costat de la muntanya Trega de A Guarda. Va demanar als ciutadans que van ser voluntaris que li fessin arribar una pedra blanca i en va rebre més d'un miler d'Espanya, Egipte, Estats Units i Veneçuela. Espera poder fer algun dia una exposició amb tot el material, les fotos i els objectes que va rebre quan fer la crida per fer l'escultura.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.