Neologisme

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.[1] Pot haver estat creat per una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Un neologisme pot provenir del manlleu d'una altra llengua o per creació amb els mecanismes de la pròpia llengua, sobretot amb la derivació o composició a partir de paraules comunes. El TERMCAT publica els neologismes acceptats en l'àmbit català al diccionari en línia Neoloteca.

Els neologismes acostumen a aparèixer per a designar un nou objecte o concepte que abans no existia, per humor o broma... encara que també es creen nous mots per a idees ja presents a la llengua per diversos motius: connotació del mot ja existent, influència d'altres llengües, ampliació o restricció en el camp d'aplicació...

Processos de formació de neologismes

Tipus de processos Explicació Exemples
Processos formals Derivació Prefixació adjunció d’un prefix a un radical antisistema, hiperactiu, refundar, transgènere
Sufixació adjunció d’un sufix a un radical empatitzar, exitós -osa, manualitat, tuitejar
Composició Patrimonial combinació de dos radicals, simples o compostos contacontes, mosquit tigre, tren bala, salvapantalles
Culta combinació de formants cultes (llatins o grecs)

o d'un mot patrimonial amb un formant culte

aerolínia, barcelonitis, seriòfil -a, turismofòbia
Sintagmació estructura sintàctica lexicalitzada canvi climàtic, llapis de memòria, ovella negra
Canvis gramaticals i flexius Conversió canvi de categoria gramatical sense modificació

de la base lèxica

blaugrana (m i f), hormonar (v tr), secallona (f)
Lexicalització lexicalització d’una forma flexiva, normalment

un paradigma verbal (participi i gerundi) i diminutius

lexicalitzats que prenen un altre significat de la base lèxica

indignat -ada, mascareta, prejubilat -ada
Canvi sintàctic canvi de subcategoria gramatical (gènere, nombre, canvi

de règim verbal, etc.) a una base lèxica

filial (m), posicionar-se (v pron), muntanya russa (sg)
Truncació Abreviació escurçament d’una paraula o d’un sintagma curt, pel·li, primàries, uni
Acronímia combinació de segments de paraules que formen

una estructura sintàctica

dramèdia, electrolinera, futtoc, infoxicació
Siglació combinació de les lletres corresponents a una sigla

i que ja s’han lexicalitzat i, doncs, s’escriuen en minúscules

ampa, oenagé, opa, sicav
Altres Variació variant formal ortogràfica (no morfològica ni sintàctica)

d'una paraula

infrastructura
Processos semàntics Canvi semàntic Resemantització canvi de significació d'un mot;

pot ser per habilitació d'una marca

escarabat 'cotxe', perfil 'xarxa social', típex
Manlleus Sense adaptació incorporació de mots presos d'altres llengües delicatessen, emoji, mozzarella, quiche, sudoku, wok
Amb adaptació Gràfica o fònica cíborg, nòvio -a, sexi, tuit
Morfològica land (pl), panini (sg)

Una mena de manlleu és el xenisme, que consisteix en un mot pres d'una altra llengua que té com a referent un element inexistent en la cultura pròpia (kame, harira, katsuobushi). Quan l'element denominat deixa d'ésser estrany (curri), el mot esdevé un manlleu. També s'hi podrien incloure els calcs, formacions d'una unitat lèxica per imitació de l'estructura o significació d'un mot estranger (space shuttle: llançadora espacial; container: contenidor; on line: en línia; fleur de sel: flor de sal).

Neologisme de l'any

Des del 2014, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitzen una crida oberta a participar en l’elecció de la paraula nova en català de l’any. L'elecció de la paraula es duu a terme mitjançant una enquesta online. Per a seleccionar el neologisme de l’any es tenen en compte els criteris de freqüència i d’adequació, i la decisió final la pren una comissió formada per persones de la Secció Filològica de l’IEC i investigadors de l’Observatori de Neologia de la UPF, els mateixos que decidiran si aquesta paraula s'incorpora definitivament al diccionari.

Any Neologisme Vots Altres paraules proposades
2014 estelada - extracomunitariminifeinavistairetofukebab
2015 dron 28,9%[2] cupaireviral o sobiranisme
2016 vegà -ana 21,7%[3] maridatgemicropoblegihadista o superlluna
2017 cassolada 23,8%[4] fer pinyafeminicidi, transgènere o micromasclisme
2018 sororitat 32,6%[5] èpic -a, demofòbia, migrant, criptomoneda, seriòfil -a

Referències

  1. «neologisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Institut d'Estudis Catalana». www.iec.cat. [Consulta: 10 gener 2017].
  3. «Institut d'Estudis Catalana». www.iec.cat. [Consulta: 10 gener 2017].
  4. «Institut d'Estudis Catalana». www.iec.cat. [Consulta: 8 gener 2018].
  5. «‘Sororitat’, elegit neologisme de l’any 2018». [Consulta: 21 desembre 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neologisme Modifica l'enllaç a Wikidata
Abertzale

En llengua basca o èuscar, el terme abertzale significa «amant de la pàtria» o «partidari de la pàtria». Prové de la fusió del terme «Aberri(a)» (pàtria, un neologisme creat per Sabino Arana) amb el sufix «-(t)zale» (el que estima, és amic de, aficionat a o es dedica a quelcom).

Tot i que la traducció més literal al català seria «patriota», se sol utilitzar com a equivalent de "nacionalista basc". No obstant això, en el llenguatge polític de fora del País Basc, s'utilitza sovint i de forma errònia per a referir-se específicament als membres i simpatitzants d'Herri Batasuna, encara que totes les formacions nacionalistes basques també es reconeixen com a abertzales. Els motius pels quals s'ha arribat a aquest ús restringit del terme poden ser:

L'àmplia utilització que els militants i simpatitzants d'Herri Batasuna van fer del terme, fins i tot en la denominació oficial dels grups parlamentaris que ha tingut aquesta organització en les diferents cambres de representació parlamentària. Tanmateix, val a dir que l'entorn d'HB generalment matisa i s'autodefineix com a "esquerra abertzale", alhora que considera igualment abertzales altres formacions basques com Eusko Alkartasuna o el mateix PNB.

El fet que els seguidors del Partit Nacionalista Basc s'anomenin a si mateixos amb més freqüència jeltzales que no pas abertzales.Diverses entitats i organitzacions utilitzen el terme abertzale en el seu nom:

Euskal Herria Bildu (EH Bildu) és una coalició independentista formada per alguns partits de l'esquerra abertzale, incloent Aralar, Eusko Alkartasuna, Sortu i la plataforma Alternatiba.

Abertzaleen Batasuna (Unió d'Abertzales): partit polític d'Iparralde.

Emakume Abertzale Batza: secció femenina del PNB, il·legalitzada per la junta rebel de Burgos durant la Guerra Civil espanyola l'any 1936.

Euskal Abertzaletasunaren Museoa (Museu del Nacionalisme Basc).

Ezker Mugimendu Abertzalea: partit polític d'Iparralde.

Gazte Abertzaleak, GA (Joves Abertzales): joventuts del partit Eusko Alkartasuna.

Koordinadora Abertzale Sozialista, KAS (Coordinadora Abertzale Socialista).

Ikasle Abertzaleak, IA (Estudiants Abertzales) Principal sindicat estudinatil en les universitats EHU/UPV i NUP/UPN.

Langile Abertzaleen Batzordeak, LAB (Comissions d'Obrers Abertzales): un dels principals sindicats bascos.

Ezker Abertzalea (Esquerra Abertzale).

Nafarroako Sozialista Abertzaleak (Socialistes Abertzales de Navarra) i Araba, Bizkaia eta Gipuzkoako Sozialista Abertzaleak (Socialistes Abertzales d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia): noms que han tingut els grups parlamentaris de Batasuna i Euskal Herritarrok en diferents parlaments.

Bascos

Els bascos (o bascs) i les basques (en singular: basc, basca) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre. En les llengües que s'hi parla, són coneguts com a: euskaldunak (bascoparlants) o euskotarrak (neologisme creat per Sabino Arana per designar els nadius del País Basc) en basc, les Basques en francès, los vascos en castellà i los bascos en gascó (occità).

Cameo

Un paper de cameo o aparició cameo (sovint escurçat a només cameo) és una aparició breu d'una persona coneguda en una obra artística, com pel·lícules, jocs de vídeo i televisió. Aquest paper no necessita ser omplert per un actor: són normals les aparicions curtes de directors de cinema, polítics, atletes, músics o altres celebritats. Aquests papers són generalment petits, i la majoria ni parlen. El director Alfred Hitchcock va gaudir introduint-se, sovint com a personatge passiu, en escenes de les seves pel·lícules.

El mot «cameo» és un neologisme manllevat de l'anglès. Com que s'ha incorporat de poc en el lèxic català, són molts els parlants que tenen consciència de l'origen forà del mot i per això en el registre escrit sovint el veiem imprès bé en cursiva, bé entre cometes, senyal inequívoca que el mot encara no és percebut del tot com a formant part del lèxic català.

Altres conceptes de cameo inclouen personatges de videojoc d'un altre «univers fictici» apareixent en un altre videojoc.

Cibulet

El cibulet o cebollí i també porradell (Allium schoenoprasum) és una espècie de planta conreada inclosa al gènere de la ceba (Allium). És originària d'Euràsia i Amèrica del Nord. És una planta bulbosa herbàcia i perenne que arriba a fer 50 cm d'alt. Les fulles són tubulars i buides per dins amb un diàmetre de 2 a 3 mm. Les flors són de color porpra distribuïdes en una inflorescència. La fructificació és en una càpsula que conté diverses llavors negres. És habitual que es confongui el cibulet amb altres espècies similars del gènere Allium, ja que la denominació és un neologisme i la planta no és gaire conreada als Països Catalans de la península Ibèrica.

En la cuina se n'utilitzen les fulles, sigui crues en amanides o com a condiment en diversos plats. Les fulles dels cibulets s'usen fresques, crues, picades, en crudités i amanides i en diverses preparacions culinàries. Cuites també s'inclouen en algunes receptes, salses, truites. Són un dels ingredients del plat de la gastronomia lionesa anomenat cervelle de canut. Les flors poden ser avantatjosament utilitzades per a decorar amanides o guisats, també es poden conservar en vinagre, com els cogombres, però aleshores perden el color atractiu.

Dinamita

La dinamita és un explosiu usat en la mineria, demolició, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867, i que va guanyar ràpidament popularitat perquè no explota per accident amb facilitat. La paraula «dinamita» és un neologisme construït a partir de les paraules gregues δυναμις (dunamis, «potència», «moviment») i el sufix, també grec, -ιτης (-itēs), que indica «inflamació», «irritació». Alfred Nobel l'anomenà «Pols de Seguretat per a Explotar». Fou inventada per Alfred Nobel l'any 1866 i patentada l'any 1867, el que junt amb l'explotació dels camps petroliers de Bakú (Azerbaidjan) li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel en penediment del sofriment que provocà la seva reeixida invenció.

La dinamita és una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat d'amoni i nitrat de sodi, adsorbida en materials inerts com les serradures. L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu líquid significava un ús molt dificultós. Nobel manufacturava i venia aquest líquid, però la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb "terra de diatomees" que estabilitzà la seva reactibilitat. Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i sílex.

Gai

Un gai és un home homosexual que es reconeix públicament com a tal, reivindica la plena acceptació de la seva opció sexual i -per tant- el dret de ser tractat com qualsevol altra persona. Són individus que estan plenament d'acord amb el seu gènere biològic i -per això- no s'aplica ni a transvestits ni a transsexuals.

La principal diferència entre els termes homosexual i 'gai' és que el segon, com que és originalment un sinònim de 'alegre', 'divertit', 'xiroi' -tant en català com en anglès- és un mot positiu, que fou escollit originàriament per la comunitat gai de San Francisco per referir-se a si mateixos; en canvi 'homosexual' és un neologisme, encunyat al segle XIX, que originàriament tenia connotacions negatives que feien pensar en una patologia, malaltia o tara. Tot i que als països anglòfons gay es pot aplicar també a les lesbianes, en català 'gai' es refereix quasi exclusivament al gènere masculí. Per aquest motiu, quan hom es vol referir al conjunt dels homosexuals, tant masculins com femenines, s'acostuma a emprar l'expressió 'gais i lesbianes'.

A Catalunya, la història de l'homosexualitat ha estat estudiada, entre d'altres, per Albert Torras i Corbella, a "Gais i lesbianes de la història de Catalunya" (Ed. Llibres de L'Índex)

Heteropatriarcat

Un sistema heteropatriarcal és un sistema sociopolític al qual l'home i l'heterosexualitat són superiors sobre els altres gèneres i sobre altres orientacions sexuals.És un neologisme etimològicament format per hetero (d'heterosexualitat) i patriarcat. És un tipus de patriarcat al qual, a més de les característiques del sistema patriarcal en general, s'afegeix la supremacia de l'heterosexualitat sobre l'homosexualitat, bisexualitat i altres preferències sexuals. També s'usa per ressaltar aquest aspecte del patriarcat, com per exemple en expressions com "família nuclear heteropatriarcal", per definir el model tradicional de família patriarcal formada per un pare home, una mare dona i els seus fills i filles.

Internauta

Internauta és un neologisme resultant de la combinació dels termes Internet i del grec ναύτης (nautes, navegant), utilitzat habitualment per descriure als usuaris d'Internet.

Internauta és una persona que navega per Internet visitant pàgines web i, per extensió, tota persona que usa l'ordinador per obtenir informació d'Internet, o per interaccionar amb altres persones: correu electrònic, compartir fitxers en xarxes p2p, discussions en fòrums, etc.

La paraula Internauta és oficial a Catalunya, ja que va ser inclosa el març de 2007 al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Llegenda urbana

Una llegenda urbana és un neologisme equivalent als mots en català "rumor públic" o "enraonies". Com qualsevol llegenda, es tracta d'històries o contes extravagants o fantàstics, però prou creïbles, vehiculats de boca en boca, adquirint així dades noves i matisos personals de qui ho explica, com si es tractessin de fets reals que van tenir lloc en algun moment i lloc determinats, habitualment dins o en relació amb una gran ciutat. Una característica que les distingeix és que és gairebé impossible trobar un testimoni directe del succés narrat, pel que resulta molt difícil saber si la història és real. Les històries en qüestió reben diverses denominacions per part de qui les expliquen i difonen: hi ha llocs on, per exemple, són anomenades simplement contes. També hi ha qui prefereix catalogar-les com a llegendes a seques, considerant que la seva funció segueix sent la pròpia d'aquest gènere.

Magrib

El Magrib —en àrab المغرب, al-Maḡrib o المغرب العربي, al-Maḡrib al-ʿArabī, literalment «l'Oest (Àrab)» o «l'Occident (Àrab)»—, també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil). En l'ús més habitual –i sobretot en l'ús que se'n fa en francès–, aquest terme sovint es veu restringit als tres primers estats. La part oposada, més enllà de la vall del Nil, es denomina Màixriq o Llevant.

Tamazgha o Tamazɣa —en amazic en alfabet tifinagh ⵜⴰⵎⴰⵣⵖⴰ; en amazic en alfabet àrab تامازغا— és un neologisme que fa referència al territori en el qual han habitat i s'han desenvolupat les distintes cultures amazigues o berbers. Comprèn una àmplia franja de territori africà que s'estén des de les Illes Canàries fins a l'oasi de Siwa, actualment a Egipte, i des del mar Mediterrani fins al Sahel. Tamazgha en llengua amaziga es pot traduir literalment pel «país dels amazics». Esta denominació és utilitzada pel moviment amazic en contraposició al terme Magrib, arabocentrista, aplicable aproximadament a la mateixa regió.

Tots aquests països tenen importants característiques comunes com el mar, les serralades muntanyoses, el desert, i una arrel ètnica comuna, la berber. Posteriorment, s'hi van assentar els àrabs i van prendre una religió també comuna, l'islam.

Al-Magrib és també el nom àrab del Marroc, estat que en altre temps s'anomenava al-Magrib al-Aqsà, això és, el Magrib Extrem o l'Occident Extrem. És per això que, en àrab, s'utilitzen actualment diferents expressions per a distingir el Marroc del Magrib, que han passat a altres llengües. La més habitual és Gran Magrib, que també s'utilitza per a distingir el Magrib reduït o històric (Algèria, Marroc i Tunis) del que actualment es considera Magrib. També s'utilitza l'expressió Magrib àrab en el mateix sentit, encara que el seu significat és confús, ja que dóna a entendre que es contraposa a un Magrib no àrab: en realitat aquí cal entendre Magrib no com a nom propi sinó amb el seu significat literal en àrab; així, la traducció exacta de l'expressió és «Ponent àrab», és a dir, la part més occidental del món àrab.

Com a entitat política, existeix la Unió del Magrib Àrab (UMA), que agrupa tots els estats de la zona (el Sàhara Occidental com a part del Marroc). Aquests cinc estats es van unir després de múltiples intents el 17 de febrer de 1989. Per contraposició a Magrib, els moviments nacionalistes amazics utilitzen el terme Tamazgha.

Manlleu (lingüística)

Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra. Hi ha principalment manlleus lèxics i molt menys freqüents manlleus gramàtics.Els neologismes per designar conceptes nous poden ser de producció pròpia, calcs semàntics o manlleus. Quan es considera que el manlleu no és útil o empobreix la llengua, es parla de barbarisme. Quan es reemplaça un manlleu per un neologisme propi, es parla de purisme.

Micromasclisme

El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o aprofitar-se del "treball de cura" de la dona. Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic. És a dir, que els micromasclismes són la base de la violència de gènere o violència masclista.

Preqüela

Una preqüela és una obra audiovisual o literària basada en els personatges o els fets d'una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets previs als esdeveniments que relata l'obra inicial. Totes les preqüeles són, en essència, seqüeles que aprofundeixen en una història anterior o prèvia a l'original. El terme és un neologisme del segle XX, que és un mot creuat del prefix "pre-" (del llatí prae, "abans") i "seqüela".Com les seqüeles, les preqüeles poden o no tractar la mateixa trama del treball del qual deriven. Sovint s'expliquen els motius que porten als esdeveniments de l'original, però a vegades les connexions no són tan explícites.

Píxel

El píxel o pícsel (neologisme de l'anglès pixel, derivat de la contracció de picture element que significa 'element de la imatge') és, en informàtica, la unitat mínima que forma una imatge digital gràfica. Aquesta imatge pot ser mostrada i interpretada pel maquinari de l'ordinador, per exemple, mitjançant un monitor o una impressora. Un píxel usualment es defineix com un punt o un quadrat, però realment no té una forma determinada. Es pot dir que es tracta d'una mostra abstracta o una unitat de mesura de resolució de pantalla. El píxel té una mida concreta; és establerta pel fabricant del maquinari; acostuma a ser de l'ordre de mil·límetres. Els píxels són unitats independents, però el fet que es percebin com un conjunt és degut a la limitació de la nostra visió, que fa que s'obtingui una sensació de continuïtat. A partir del concepte de píxel, s'han derivat altres termes com ara vòxel (element de volum), tèxel (element de textura) i surfel (element de superfície), utilitzats per altres processaments de la imatge.

Smarta

El terme smarta fa referència als adherents de l'hinduisme que segueixen els xastres (escriptures sagrades hindús) smriti. D'aquest mot en deriva el neologisme smartisme o "tradició smarta" (smarta sampradaya).

Sororitat

La sororitat, soritat o agermanament femení és un terme que prové del llatí soror (germana) que reflecteix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc. en un context social i polític de discriminació en societats patriarcals. És una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani, que en paraules de la feminista mexicana Marcela Lagarde es pot definir com una experiència de les dones que condueix a la recerca de relacions positives i l'aliança existencial i política, cos a cos, subjectivitat a subjectivitat amb altres dones, per contribuir amb accions específiques a l'eliminació social de totes les formes d'opressió i al suport mutu per aconseguir el poder genèric de totes i l'empoderament vital de cada dona.Aquest neologisme s'ha convertit en un concepte habitual del feminisme contemporani.

Transvestisme

El transvestisme és una activitat consistent a vestir-se amb roba considerada pròpia dels individus d'un altre gènere. La paraula és un neologisme, creat el 1910 pel sexòleg jueu-alemany Magnus Hirschfeld (1868-1935), al marc del seu activisme per a l'alliberació sexual.Evidentment aquestes consideracions difereixen a cada cultura. Així, si en èpoques passades, que una dona vestís pantalons, com per exemple Marlene Dietrich, podia considerar-se transvestisme o estar-hi propera, mentre que avui a la majoria de països no ho és i, al contrari, es considera un signe de modernitat. El transvestisme pot ser puntual, per a una festa, espectacle o art escènica, o bé hi ha persones que l'adopten a la vida quotidiana, sigui en públic o en privat, no necessàriament per transsexuals. El transvestisme com a fetitxisme sexual és el fetitxisme travestista. Actualment moltes estrelles de la música pop l'adopten, a més d'utilitzar-se també en espectacles com, per exemple, de drag queens, de dansa clàssica (per exemple, els ballets Trockadero de Montecarlo o The Chanclettes; o ja al segle XIX a Coppélia) o contemporània, actors (Ángel Pavlovsky) de teatre o cinema, a l'òpera, etc. de vegades com a part d'un espectacle de transformisme.

Tuamotu

L'arxipèlag de les Tuamotu (en tahitià, Tūāmotu mā) és el conjunt d'atols més gran del món. Situat a l'est de les Illes de la Societat, és una divisió administrativa de la Polinèsia francesa, juntament amb les Illes Gambier.

El nom Tuamotu coincideix amb el significat del neologisme d'origen grec Polinèsia, és a dir, 'moltes illes'. Antigament era Pakamotu, que vol dir 'núvol d'illes'. Els tahitians van canviar el nom a Paumotu, 'illes sotmeses', nom que es manté com a gentilici: paumotu. Per als europeus era l'arxipèlag Perillós, pels esculls i el gran nombre de vaixells que han embarrancat als atols poc visibles a la navegació.

Àfrica-Euràsia

Àfrica-Euràsia o Eurafràsia és el supercontinent més gran de la Terra. Se situa a l'hemisferi oriental i inclou Àfrica i Euràsia (aquest últim format per Europa i Àsia). També anomenat Vell Món o Antic Continent, abasta més de 90 milions de km², d'un total de terra emergida de gairebé 150 milions en tot el planeta, alhora que alberga prop del 85% de la població mundial, estimada en 7.200 milions d'éssers humans el 2015. El terme Eurafràsia és un neologisme estrictament geogràfic. Actualment l'Àfrica es troba separada artificialment de la resta de la massa continental pel canal de Suez.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.