Natan

«Natan» té aquests significats:

Avot de Rabí Natan

L'Avot de Rabí Natan (en hebreu: אבות דרבי נתן) és un tractat extra-talmúdic. Existeixen dues versions d'aquest tractat de 41 i 48 capítols cadascuna, la primera habitualment és impresa al costat dels tractats menors del Talmud, com un apèndix de l'ordre de Nezikín del Talmud de Babilònia, i la seva estructura és semblant a un Midraix. No es basa en un passatge de la Bíblia, sinó en un tractat de la Mixnà, en una versió del tractat de Pirkei Avot, anterior a la versió que va ser canonizada per Yehudà ha-Nassí, i que segons la tradició, es va ensenyar a l'acadèmia del Rabí Natan. No obstant això, encara que ha estat atribuït a aquest savi de l'època de la Mixnà, l'Avot del Rabí Natan va ser possiblement escrit a l'època dels Gueonim. El seu estil és menys formal que el tractat de Pirkei Avot, i conté algunes tradicions úniques.

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? - Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Se'l commemora el 24 d'agost. Pel seu martiri és patró d'oficis relacionats amb el treball de la pell, com els blanquers, assaonadors i adobers.

Fill d'un cananeu anomenat Ptolemeu, el seu nom real sembla que era Natanael (en arameu Natan-el bar Tholmai). D'aquí el nom "bar-Tolmay", en català Bartomeu, que significa “fill de Ptolemeu”. Segons el Nou Testament, veié Crist ressuscitat al llac Tiberíades i fou testimoni de la seva ascensió al cel. Segons Eusebi de Cesarea, Bartomeu anà a predicar a l'Índia i, juntament amb Judes Tadeu, predicaren a Armènia, per això són els patrons de l'Església Apostòlica Armènia. El seu final va ser dels més cruels entre els apòstols, ja que fou escorxat viu i, finalment, decapitat.

Se li atribueix un Evangeli de Bartomeu escrit cap al segle III en grec i considerat apòcrif.

Betsabé

Betsabé (en hebreu בַּת שֶׁבַע Bat Xéva) segons la Bíblia fou l'esposa del rei David i la mare de Salomó. Abans de casar-s'hi, però, David va cometre adulteri amb ella, quan era l'esposa d'un dels seus millors guerrers. D'aquesta relació adúltera n'esperaven un fill. Davant això, els amants intentaren ocultar la identitat del pare de la criatura i alhora tapar el seu pecat: Per això, David posà en perill de mort el marit de Betsabé , per d'aquesta manera quedar-se amb ella quan enviudés. La història apareix a l'Antic Testament, en el Segon llibre de Samuel i el Primer Llibre dels Reis.

Betsabé era filla d'Eliam i estava casada amb un dels herois de David, de nom Uries l'hitita. El Rei David va enamorar-se d'ella i la va portar a palau. Després de jeure amb ella es va quedar embarassada. Aleshores, David va fer portar-li alguns presents al marit i després el va posar a primera línia de l'exèrcit d'Israel, donant ordre a la resta de soldats de l'exèrcit que se n'allunyessin perquè l'enemic el pogués matar més fàcilment. Un cop Uries fou mort, David va poder casar-se amb Betsabé.

El fill que havia engendrat va morir pocs dies després de néixer, segons el profeta Natan com a càstig diví pel comportament menyspreable de David. Més tard, Betsabé i David tingueren un altre fill, de nom Salomó, que succeiria David i seria l'últim dels reis d'Israel de la història. Aquest episodi bíblic va inspirar la cançó Hallelujah de Leonard Cohen, que ha estat molt versionada posteriorment.

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Dina Kamínskaia

Dina Issaàkovna Kamínskaia (en rus: Ди́на Иса́аковна Ками́нская, 13 de gener de 1919, Iekaterinoslav - 7 de juliol de 2006 Falls Church ,Virgínia) va ser un advocadessa i activista dels drets humans coneguda per la seva participació en els judicis dels dissidents soviètics.

L'escriptor Iuli Daniel va contractar Kamínskaia com el seu advocat quan, al desembre de 1965, va ser processat amb Andrei Siniavski, però l'estat es va negar a permetre que ella parlés al tribunal en nom seu. Ella va passar a defensar - tan com les autoritats soviètiques li deixarien en un sistema legal dissenyat com un instrument de poder soviètic - Vladímir Bukovski en 1967. També va defensar Iuri Galanskov (que moriria en un camp de treball soviètic), Anatoli Martxenko (que també moriria al camp), Larissa Bogoraz i Pàvel Litvínov i l'activista tàrtar de Crimea Mustafà Djemílev.

A Kamínskaia se li va impedir defensar Bukovski en el seu judici de 1971 i Serguei Kovalov en 1975. En 1977, després d'haver estat desposseïda de la seva llicència per exercir com a advocat, va ser exclosa de la defensa de Natan Xaranski. A causa del seu treball de defensa política, Kamínskaia es va veure obligada a exiliar-se als Estats Units el 1977.El llibre de Kamínskaya Judici final: la meva vida com a advocadessa defensora.El 1984, el llibre fou publicat en rus sota el títol Notes d'un advocat.La recent publicació d'Estrelles de l'advocaciaqualifica Dina Kamínskaia i Sófia Kal·listràtova com a estrelles de la professió legal a la Rússia soviètica.

Kamínskaia va estar casada amb Konstantín Simis i van tenir un sol fill, Dimitri Simes. Va morir a Falls Church, Virgínia.

Genealogia de Jesús

La genealogia de Jesús se cita en dos evangelis, el de Lluc i el de Mateu, i anomena la família de Jesús de Natzaret des de temps immemorials.

Les dues genealogies dels evangelis tenen diferències substancials que han contribuït a l'exposició de diverses teories per explicar-les.

Hadassah

Hadassah: l'Organització Sionista Femenina Americana, (en anglès: Hadassah: American Women's Zionist Organization ) és una organització femenina estatunidenca de dones jueves voluntàries. Va ser fundada en 1912 per Henrietta Szold.Hadassah és una de les majors organitzacions jueves internacionals, amb 330.000 membres en els Estats Units. Hadassah recapta fons per als programes de la comunitat i per a les iniciatives que estan relacionades amb la salut a Israel, incloent el Centre Mèdic Hadassah, un hospital a Israel, que dona tractament a pacients de totes les religions i races en la ciutat de Jerusalem.En els Estats Units, l'organització advoca en favor dels drets de les dones, l'autonomia religiosa i les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i l'Estat d'Israel. A Israel, Hadassah dóna suport a l'educació, la sanitat, la recerca i desenvolupament, les iniciatives de dones, les escoles i els programes per a joves amb pocs recursos econòmics.

El 2005 els dos hospitals de Jerusalem de Hadassah foren nominades al Premi Nobel de la Pau citant les àrees on van promoure la pau:

Mantenint un tractament igualitari per a tots independentment de la nacionalitat, ètnia i religió.

Sent un exemple de cooperació i coexistència tenint treballadors de diverses creences religioses.

Iniciatives per a crear ponts per a la pau, fins i tot durant moments d'hostilitat d'Israel amb altres països.El 2014, la presidenta nacional de Hadassah, Marcie Natan, fou nomenada per The Jerusalem Post una de les 50 persones jueves més influents.

Moixé Natan

Moixé Natan (Tàrrega, ca. 1290 - 1360) fou un financer, dirigent i poeta jueu català.Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348. Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva. Compongué en hebreu una col·lecció de 58 sentències morals ritmades (impreses a Venècia el 1618) i algunes poesies religioses. En català escriví un poema moral, que s’ha perdut (com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial). No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons costums.

A diferència d'altres jueus il·lustres del seu temps, Moixé Natan no va viure en calls d'anomenada com el de Barcelona, Lleida o Girona, sinó que va residir en un call menor, el de la vila reial de Tàrrega, però tenia propietats en diferents localitats. Una de les més destacables es la casa on es va aixecar el Palau de la Generalitat.

Moixé Natan, però, es convertí en un membre destacat de la plutocràcia jueva de l'època i, com a tal, es relacionà amb el segment més acabalat i culte de la societat jueva i cristiana. Els documents que es van generar com a resultat d'aquests contactes donen fe dels lligams que va establir amb famílies jueves preeminents i personatges jueus de primera línia i dels tractes que va mantenir amb les institucions més representatives del poder polític i religiós del país.Una part del seu temps el dedicà a escriure poemes de to sapiencial en hebreu (la "llengua sagrada") i en català (la "llengua estrangera", que era la llengua de la terra on vivia i la que parlava a casa), ja que l'hebreu era aleshores per als "homes intel·ligents", mentre que el català era per a "l'humil del poble" i també per als "estrangers". Els textos catalans, potser a causa de l'atac al call de Tàrrega de 1348, s'han perdut, però els hebreus s'han pogut conservar. Moixé Natan destaca per ser un dels pocs autors jueus que, des d'un punt de vista lingüístic i literari, va ser competent per escriure obres tant en hebreu com en català. La seva obra més coneguda és la col·lecció de proverbis Qüestions de vida, traduïda al català per Xavier Muntané Santiveri.Escrita a mitjan segle XIV, en un moment de profusió d'obres i gèneres didàctico-morals dins de la literatura catalana i de la literatura en hebreu produïda a Catalunya, va obtenir un ressò immediat i els manuscrits i edicions que se n'han conservat testimonien la seva àmplia difusió inicial. Malgrat tot, Qüestions de vida ha romàs una gran desconeguda entre les col·leccions de proverbis medievals. Afegida l'any 1618 per Menakhem de Lonzano al seu llibre Dues mans, les úniques edicions modernes que se n'han fet abans de la traducció esmentada han consistit sempre en reedicions d'aquesta obra.

Natan (fill de David)

Natan (en hebreu נתן Nâthân, que significa regal de Déu) va ser el tercer dels quatre fills que va tenir el Rei David i Betsabé a Jerusalem. Era el germà petit de Salomó.Al Nou Testament, la genealogia de Jesús segons l'Evangeli de Lluc, explica el llinatge de Jesús fins al rei David a través de la línia de Natan, encara que, segons l'Evangeli de Mateu, el llinatge ve de Salomó. Una explicació del fet, que es dóna a partir de l'època de Joan Damascè, es que Natan és l'avantpassat de Maria, la mare de Jesús, i Salomó seria l'avantpassat de Josep, el marit de Maria. També es menciona Natan com a fill de David a II Samuel 05:14, i I Cròniques 14:04.

Natan (profeta)

Natan (en hebreu נָתַן Nâthân) va ser un profeta hebreu que segons la Bíblia va viure en temps del rei David (segle X aC), sobre el que va exercir una considerable influència.

Natan va recriminar al rei per haver seduït a Betsabé, i haver donat mort al seu espòs Uries. Va aprovar que el rei decidís la construcció del Temple de Jerusalem, però li va predir que no seria ell, sinó el seu fill i successor qui el construís. i Finalment va aconseguir que el successor de David fos Salomó, resolent una difícil situació sobre els hereus. Dos dels fills del profeta, Atzaries i Zabud, van tenir alts càrrecs a la cort de Salomó.

Juntament amb Gad, vident i profeta, Natan va participar en l'organització dels cors de levites encarregats de la música sagrada. Alguns autors li atribueixen una Història de David i una altra de Salomó que no s'han conservat.

Natan Xaranski

Natan Xaranski o Sxaranski, també transcrit Sharanski, Sharansky, Shcharanski o Shcharansky (hebreu: נתן שרנסקי‎, en rus: Натáн Щарáнский, nom real Anatoli Boríssovitx Sxaranski, en rus: Анато́лий Бори́сович Щара́нский), nascut el 20 de gener de 1948, és un notable antic dissident, refusenik i activista pels drets humans soviètic, a més de ser actualment un polític i autor israelià.

Xaranski és l'actual president de l'Institut Adelson d'Estudis Estratègics en el Shalem Center.Entre març de 2003 i maig de 2005, va ser ministre sense cartera, responsable, a la ciutat de Jerusalem, d'assumptes socials i de la diàspora jueva. Prèviament havia estat viceprimer ministre d'Israel, i va ocupar diversos ministeris: el d'Indústria i Comerç (1996 - 1999), el de l'Interior (juliol de 1999, al qual hi va renunciar el mateix mes de l'any 2000) i el d'Habitatge i Construcció des de març del 2001.

Va renunciar al gabinet israelià a l'abril de 2005 en protesta contra els plans de retirar els assentaments israelians de la Franja de Gaza. Va ser reelegit al març de 2006 com a membre del dretà partit Likkud.

El 20 de novembre de 2006 va renunciar al seu escó del parlament israelià (Kenésset) per constituir l'Institut Adelson d'Estudis Estratègics.

Des del 18 de juny de 2007, Xaranski és el president de la junta del Museu de la diàspora jueva (Bet ha-Tefutsot).

Natanita

La natanita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la schoenfliesita. Va ser anomenada en honor de Natan (Anatolii) Ilitx Guinzburg, mineralogista i geòleg rus que va investigar dipòsits d'estany oxidats.

Pathé

Pathé o Pathé Frères (pronunciació en francès: [pate fʁɛʁ], estilitzat com PATHÉ!) és el nom de diverses empreses franceses que van ser fundades i dirigides originalment per els germans Pathé de França, començant l'any 1896.

Actualment, Pathé es considera una Major, és a dir, una gran productora i distribuidora cinematogràfica, propietària d'una gran quantitat de cadenes de cinema a través de la seva subsidiària Les Cinémas Gaumont i de cadenes de televisió arreu d'Europa. És la segona productora més antiga que segueix en actiu del món, per davant d'Universal Studios i Paramount Pictures, i la més important d'Europa després de la Gaumont.

Primer llibre de Samuel

El Primer llibre de Samuel és la primera part de Llibres de Samuel, un dels llibres de l'Antic Testament que, per raons pràctiques, fou dividit en dos rotlles o volums més manejables. Es considera que fou escrit principalment pel profeta Samuel, el darrer dels jutges, tot i que fou acabat pels profetes Gad i Natan.

El primer i el segon llibre de Samuel, que reuneixen una sèrie de tradicions heterogènies (no totes contemporànies al moment de l'escriptura), s'apleguen dins dels llibres històrics de la Bíblia, ja que es refereixen als fets que van des del naixement del profeta Samuel (1070 aC, aproximadament) fins a la successió del rei David (970 aC). Concretament, el Primer de Samuel abraça des del naixement del profeta fins a la mort del rei Saül, passant per la crida divina del profeta i la instauració de la monarquia jueva. També inclou, al capítol 17, el famós duel entre David i Goliat.

La crítica textual considera que el primer text va ser redactat cap al VIII aC però que va patir diverses reescriptures i addicions fins a la forma actual, essent les principals durant el segle VI aC. S'observa la barreja de diverses fonts amb narracions sobre fragments de la història del poble d'Israel, algunes orals i altres compilades per altres autors previs.

Salomó d'Israel

El rei Salomó (en hebreu, שלמה בן-דוד Shelomoh ben David i en àrab, سليمان Sulayman ibn Dàüd) fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó.

Segon de Samuel

El Segon llibre de Samuel és la segona part de Llibres de Samuel, un dels llibres de l'Antic Testament que, per raons pràctiques, fou dividit en dos rotlles o volums més manejables. Es considera que fou escrit principalment pel profeta Samuel, el darrer dels jutges, tot i que fou acabat pels profetes Gad i Natan.

El primer i el segon llibre de Samuel, que reuneixen una sèrie de tradicions heterogènies (no totes contemporànies al moment de l'escriptura), s'apleguen dins dels llibres històrics de la Bíblia, atès que es refereixen als fets que van des del naixement del profeta Samuel (1070 aC, aproximadament) fins a la successió del rei David (970 aC). El Segon de Samuel està dedicat enterament a la figura del rei David: des de la seva consagració com a rei i la seva conquesta de Jerusalem, els seus aspectes com a guerrer, com a adúlter, la violació de la seva filla Tamar per part del seu germanastre -també fill de David- Amnon, la venjança del seu tercer fill, Absalom, contra el seu germà per a restaurar l'honor de la seva germana, la posterior rebel·lió d'Absalom contra el seu pare i la consecució del tron de Jerusalem. Els darrers cinc capítols estan dedicats a altres successos durant el regne del rei David.

Tractats menors

Els Tractats menors del Talmud (en hebreu: מסכתות קטנות) (transliterat: masechtot ketanot ) són tractats del període dels Tanaim o posterior que tracten sobre qüestions no existents en els altres tractats de la Mixnà.

Poden ser contrastats amb la Tosefta, els tractats de la qual segueixen la mateixa estructura que la Mixnà. Els primers vuit contenen material original, els darrers set són col·leccions de material que es troba repartit al Talmud.

Els tractats menors són impresos normalment al final de l'ordre de Nezikín del Talmud. Aquests inclouen:Avot de Rabí Natan (en hebreu: אבות דרבי נתן). L'edició Schechter conté dues versions diferents (la versió A té 41 capítols i la versió B té 48).

Soferim (en hebreu: סופרים "escribes"). Aquest tractat apareix en dues versions diferents del Talmud, al Talmud de Jerusalem i al Talmud de Babilònia.

Evel Rabati (en hebreu: אבל רבתי). Aquest tractat tracta sobre les lleis i els costums pertanyents a la defunció i al duel.

Kalah (en hebreu: כלה "núvia"). Tracta sobre el compromís, el matrimoni i la cohabitació.

Kalah Rabati: (en hebreu: כלה רבתי). És un desenvolupament del tractat anterior.

Derej Eretz Rabbah (en hebreu: דרך ארץ רבה) literalment significa "el camí del món", que en aquest context es refereix a la conducta, les bones maneres i el comportament.

Derekh Eretz Zuta (en hebreu: דרך ארץ זוטא) Aquest tractat està dirigit als acadèmics, és una col·lecció de màximes dirigides cap a l'auto-examinació i la modèstia.

Pereq ha-Shalom (en hebreu: פרק השלום "el capítol de la pau") tracta sobre la pau entre la gent, és considerat com un capítol del tractat anterior, encara que sovint tots dos són llistats per separat.

Sefer Torah (en hebreu: ספר תורה) són les regulacions necessàries per escriure els rotllos de la Torà.

Mezuzah (en hebreu: מזוזה): la mezuzà és un pergamí amb una inscripció que és fixat als marcs de les portes.

Tefilin (en hebreu: תפילין) són les lleis referents a la col·locació de les filactèries.

Tzitzit (en hebreu: ציצית) són les lleis relacionades amb els fils anomenats tzitzit que porten els jueus ortodoxos en les vores de la roba.

Avadim (en hebreu: עבדים "esclaus") són les lleis referents a l'esclavatge.

Guerim (en hebreu: גרים "conversos") són les lleis referents a les persones que desitgen convertir-se al judaisme.

Kutim (en hebreu: כותים) són les lleis referents al poble samarità.

També hi havia un tractat perdut anomenat "Eretz Israel" que tractava sobre les lleis referents a la Terra d'Israel.

Uries l'hitita

Uries l'hitita és un personatge de l'Antic Testament, que apareix al segon llibre de Samuel. Uries, apodat l'hitita, va ser un soldat de l'exèrcit del rei David, en particular un dels anomenats herois de David. Pertanyia al poble hitita, en una època al qual aquesta era una minoria ètnica a l'actual Palestina i Jordània.

Uries es va enamorar de Betsabé quan va veure-la, des del terrat de palau, banyant-se al pati de casa seva. Poc després es van casar. El rei David va seduir l'esposa d'Uries, la va deixar prenyada i després va ordenar els altres soldats que s'apartessin d'Uries a la batalla perquè l'enemic el matés.

El profeta Natan va reprendre durament David per haver fet això, i va predir que el fill de Betsabé i David moriria, com efectivament va ser així set dies després del part. Més tard, David tidria un altre fill amb Betsabé, el futur rei Salomó, últim de la seva dinastia.

Zabad ben Natan ben Ablai

Zabad ben Natan ben Ablai fou un dels caps militars del temps del rei David segons la Bíblia hebrea.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.