Nahum

Nahum (hebreu: נַחוּם Naḥūm "Déu consola") fou un profeta menor que va escriure el Llibre de Nahum. Va escriure sobre el final de l'Imperi assiri, i la seva ciutat Nineveh, amb un estil poètic vívid.[1]

Infotaula personatgeNahum
Nahum
Tipus ésser humà
Dades
Ocupació profeta
Naixement segle VI aC
Altres
Mestre Joel
Alumne Habacuc

Vida

Nahum profetitzà cap a l'any 626 aC i l'única referència que tenim de la vida de Nahum és el lloc del seu naixement (Nahum 1, 1) on se l'anomena Nahum d'Elcoix (1, 1), és a dir, poble d'Elcos, situat, segon uns, a Galilea (Cafarnaüm), segon altres a Judea. No tan fundada és l'opinió que fos nascut a Alkosch, vila situada a prop de Mosul, on els nestorians veneren el seu sepulcre. Tanmateix, era un hebreu molt nacionalista i vivia entre els elkoshits en pau. Nahum, anomenat "l'Elkoshita", és el setè en ordre dels profetes menors. Segurament va viure al regne del sud, ja que els seus oracles es refereixen quasi sempre al Regne de Judà. Segurament era contemporani de Jeremies i de Sofonies, i és possible que col·laborés amb ells en la reforma religiosa que portà a terme el rei Josies cap a l'any 620 aC.

Feina

Les escriptures de Nahum es poden entendre com una profecia o com una història. Una versió suggereix que les seves escriptures són un profecia escrita aproximadament l'any 615 aC, just abans de la caiguda d'Assíria. Mentre que uns altres autors diuen que va escriure aquest passatge com a litúrgia just després de la seva caiguda en 612 abans de Crist.[2][3]

El llibre de Nahum va ser introduït com a poema complet i acabat:

« Cap dels profetes menors sembla igualar la sublimitat, la vehemència i l'audàcia de Nahum: a més, la seva Profecia és un poema complet i acabat; El seu exordre és magnífic, i de fet majestuós; La preparació per a la destrucció de Nínive, i la descripció de la seva ruïna, i la seva grandesa, s'expressen en colors més vius, i posseeixen admirable perspicàcia i plenitud. »
— Rev. John Owen, traductor, Calvin's Commentary on Jonah, Micah, Nahum

Nahum, prenent paraules del propi Moisès, va mostrar de manera general quin era el significat de "Déu és". Calví va argumentar que Nahum dibuixava a Déu a través del qual s'ha de veure la seva naturalesa, i "és d'aquesta visió més memorable, quan Déu va aparèixer a Moisès després del trencament de les taules".[4]

Referències

  1. Introducció a Nahum
  2. Heaton, E. W., A Short Introduction To The Old Testament Prophets, p. 35, Oneworld Publications, P.O. Box 830, 21 Broadway, Rockport, NA 01966, ISBN 1-85168-114-0
  3. «Nahum».
  4. Calvin; Commentary on Jonah, Micah, Nahum
Antic Testament

L'Antic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana. La designació 'Antic Testament' prové del grec Η Παλαια Διαθηκη, I Palea Diathiki, que significa "antic pacte", en referència a l'antic pacte de Déu amb la humanitat (principalment amb el poble elegit d'Israel) per mitjà del qual vindria el messies a salvar-los. Aquesta denominació s'obté per contraposició amb el "nou pacte" ('Nou Testament') entre els homes i Déu operat amb la vinguda de Crist a la terra. Els textos que la componen coincideixen més o menys amb el Tanakh del judaisme, tot i que aquest conté els mateixos llibres que l'Antic Testament canònic cristià, no coincideixen ni en l'ordre ni en els noms.

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.

Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu. L'exegesi o interpretació d'aquest missatge central és una branca tradicional de la teologia.

El català esdevingué, l'any 1478, la quarta llengua del món a tenir una Bíblia impresa, amb la Bíblia Valenciana. La Santa Inquisició, però, n'encetà un procés de persecució i hom arribà a dubtar de la seva existència, fins al s. XIX.Hi ha traduccions completes de la Bíblia en 451 idiomes, traduccions d'un dels dos testaments en 1.185 idiomes més, i porcions del text traduïdes en prop de 848 altres. En total 2.479 llengües disposen de traduccions completes o parcials del llibre.Fou també el primer llibre imprès per Gutenberg.

Cafarnaüm

Cafarnaüm o Capernaum (hebreu כְּפַר נָחוּם [Kəfar Nāḥūm], «poble de Nahum»), és un antic assentament situat a Galilea, a l'actual Israel, a la riba del mar de Galilea, també anomenat llac Tiberíedes o Kineret. És coneguda pels cristians com "la ciutat de Jesús". Esmentada al Nou Testament, va ser un dels llocs escollits per Jesucrist per transmetre el seu missatge i realitzar alguns miracles. Es troba a 2,5 km de Tabga i a 15 km de la ciutat de Tiberies, a la riba nord-oest del llac.

Marc 1, 21: Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava.

Marc 2, 1: Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,

Dido and Aeneas

Dido and Aeneas (en anglès; Dido i Enees) és una òpera barroca en un pròleg (perdut) i tres actes escrita no més tard del juliol de 1688 pel compositor anglès Henry Purcell, sobre un llibret de Nahum Tate. Està basada en un episodi del IV llibre de l'Eneida de Virgili. D'una duració d'una hora aproximadament, va ser representada per primera vegada el novembre o desembre de 1689 a la Boarding School for Girls, a Chelsea, Londres. L'ària Lament de Dido és la més coneguda.

És l'única obra de Purcell realment considerada com una òpera, les altres (La reina de les fades, El rei Arthur, etc.) són més aviat semiòperes o masquerades destinades a ser interpretades al teatre per la presència de recitatius. La forma de Dido and Aeneas la fa semblant a Venus i Adonis de John Blow.

La història d'Enees, fugitiu de Troia i refugiat a Cartago, ja havia sigut tractat per alguns músics i ho continuaria sent fins al segle XIX, per exemple en Les Troyens de Berlioz. Tanmateix no hi ha cap altre cas d'una concentració tan perfecta de tots els fets en un espai de temps tan reduït com és aquesta obra. L'escena transcorre en una cort barroca en la qual els cortesans confien en el fet que la boda de la reina asseguri la pervivència del regne.

També és curiós observar com Dido and Aeneas s'adapta als corrents francesos del seu temps, amb una distribució del material musical en àries curtes, interludis orquestrals, cors i ballets.

Fets dels Apòstols

Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.

En principi era una part de l'Evangeli segons Lluc, però els textos se separaren abans de ser escrits els manuscrits que ens han arribat fins avui dia. Són de gran interès i valor històric.

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià. El nom del llibre en hebreu és בראשׁית Bərêšîth, que és la primera paraula que fou escrita i que significa «en el principi de». Els cinc llibres de la Torà han estat anomenats en hebreu amb la primera paraula del text. En grec s'anomena Γένεσις Genesis, que significa "naixement", "creació", "causa", "principi", "font" o "origen".

Joel (profeta)

El profeta Joel (en hebreu יואל Yōw’êl: "Jehovà és Déu") és un dels 12 profetes menors del qual se'n sap únicament que era fill de Patuel i del regne de Judà (Joel,I,1). En la seva profecia hi ha certs trets que semblen indicar que vivia a Jerusalem, i el Pseudo-Epifani diu que era de la tribu de Rubèn i que havia nascut a Bethoron, entre Jerusalem i Cesarea.

Llibre d'Abdies

El llibre d'Abdies, escrit pel profeta menor Abdies al segle IX aC, és un llibre de l'Antic Testament, el més breu de tots. Narra la destrucció d'Edom, enemic d'Israel, com a prova del poder diví quan el poble jueu li és fidel. El llibre ha atret els estudiosos de la Bíblia per la menció de llocs aparentment anacrònics.

Llibre de Joel

El llibre de Joel forma part de l'Antic Testament, dins dels grup dels profetes. Es considera que fou escrit pel profeta Joel. La data de composició no està clara per les al·lusions històriques a diferents èpoques i perquè el nom Joel és força comú, però estaria compresa entre els segles VIII i IV aC. Narra la profecia d'una plaga de llagostes que afectarà les collites per la mala conducta del poble jueu, que ha de demanar perdó a Déu per conjurar el perill. Posteriorment fa una profecia sobre un futur més llunyà sobre el judici final i l'arribada del Paradís a la Terra, llegida com un anunci de la vinguda del Messies.

Llibre de Nahum

El llibre de Nahum pertany als escrits dels profetes menors de l'Antic Testament de la Bíblia.

Menachem Nachum Twersky

El rabí Menachem Nachum Twersky de Txernòbil (nascut en 1730, a Norynsk, Volinia, va morir en 1787 a Txernòbil, Confederació de Polònia i Lituània) Twersky va ser el fundador de la dinastia hassídica Txernòbil. Menachem, fou un deixeble del Baal Xem Tov, (el rabí Israel ben Eliezer) i del Maguid de Mezeritch. (Dov Ber Ben Avraham) Twersky va publicar una de les primeres obres del pensament hassídic. El yahrzeit del rabí Menachem Nachum Twersky, té lloc el dia 11 del mes de Heixvan.

Nahum Tate

Nahum Tate (1652 – 30 juliol 1715) fou un poeta irlandès, escriptor d'himnes i lletrista, qui esdevingué el poeta oficial d'Anglaterra l'any 1692.

Organització Sionista Mundial

L'Organització Sionista Mundial (hebreu: הַהִסְתַּדְּרוּת הַצִּיּוֹנִית הָעוֹלָמִית‎; HaHistadrut HaTzionit Ha'Olamit) (en anglès: World Zionist Organization) (WZO) va ser creada el 3 de setembre del 1897 al Primer Congrés Sionista celebrat a Basilea (Suïssa). Aquesta organització, que es deia encara Organització Sionista va esdevenir l'aparador de moviment sionista. No fou fins al 1960 que el moviment va arribar a ser conegut com a Organització Sionista Mundial.

Theodor Herzl, que va organitzar el primer Congrés, va escriure més tard: "A Basilea vaig infantar el futur Estat jueu. Pot arribar en cinc anys, o d'aquí a cinquanta anys, però tothom el veurà ".

En la creació de l'estat d'Israel, cinquanta anys després, el 14 de maig del 1948, una gran part de les institucions ja s'havien posat en funcionament en els diversos congressos sionistes que s'havien dut a terme regularment durant les dècades anteriors. Algunes d'aquestes institucions segueixen funcionant avui dia.

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea). Conjunt integrat a l'Antic Testament cristià, també se'l coneix com els Cinc Llibres de Moisès i, en la traducció de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a Pentateuc. No obstant això, sovint els jueus també es refereixen a tota la revelació i els ensenyaments jueus com la Torà.

Primer llibre de les Cròniques

El Primer llibre de les Cròniques és un llibre de l'Antic Testament que narra la vida dels regnes d'Israel. Forma un tot unitari amb el Segon llibre de les Cròniques, la divisió es deu només a l'extensió del text. La crònica, d'autor desconegut però escrita probablement al segle IV o principis del III aC, se centra en l'ascens al poder de David i el seu regnat però amb un accent religiós absent d'altres llibres com el Primer llibre dels Reis. L'objectiu central del llibre és mostrar la unitat del judaisme i exhortar a la veneració de Déu.

Segon llibre dels Reis

El Segon llibre dels Reis és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Primer llibre dels Reis, amb el qual formava originàriament una unitat. En ell s'explica la història dels regnes d'Israel i Judà des de la mort del rei Salomó (de forma paralel·la). L'objectiu fonamental, però, no és fer un relat històric fidel sinó explicar com el poble jueu viu la llei divina, encarnada simbòlicament en el Temple. Això justifica que el final del llibre, que narra justament la destrucció dels regnes, sigui tan breu malgrat la transcendència de l'assumpte: és només una conseqüència, conclusió de la tesi principal que s'ha de romandre fidel a la fe o sobrevenen càstigs.

Siràcida

El llibre de Siràcida, o simplement Siràcida, també conegut com a llibre de l'Eclesiàstic (que cal no confondre amb l'Eclesiastès), és un text de l'antic testament, inspirat en la Septuaginta i inclòs a les bíblies catòliques i ortodoxes. Com els altres llibres del Deuterocanònic, no es troba a les bíblies cristianes protestants ni als texts jueus.

El nom o sobrenom de «l'Eclesiàstic» fa referència al fet que aquest llibre s'usava a les primeres assemblees (en llatí, ecclesia) cristianes. D'altra banda, el nom de «Siràcida» fa referència a l'autor, Jesús de Sira, que és l'únic autor considerat identificable dels textos de l'Antic Testament, i que hauria escrit el llibre en hebreu prop del 196 aC-175 aC. Va ser traduït al grec en Egipte cap al 132 aC.

Consta de 51 capítols, que com els altres llibres sapiencials tracten sobre temes diversos de saviesa popular.

Sofonies (profeta)

Sofonies (צְפַנְיָה en hebreu) és el novè dels profetes menors de l'Antic Testament. Era de llinatge noble, de la tribu de Simeó, però el seu pare, Kus, potser era etíop i no jueu.

Va començar a profetitzar al temps del rei Josies de Judà (639-609 aC), alguns anys abans que aquest rei portés a terme una reforma religiosa, cap al 621. Va ser contemporani dels profetes Nahum i Jeremies. A l'Antic Testament un llibre, el Llibre de Sofonies, porta el seu nom. Algunes de les profecies del text s'adeqüen bé amb l'època de Josies.

Llença malediccions contra els «etíops», probablement els egipcis de la XXV dinastia derrotats l'any 605 a la batalla de Karkemish. També s'atribueix a Sofonies la maledicció contra Jerusalem i els dirigents del poble de Judà per no haver escoltat la veu de Déu transmesa pels profetes. Va predir la ruïna de Nínive i va fer promeses consoladores sobre la tornada de l'exili de Babilònia, el restabliment de la Llei i la conversió dels idòlatres. El seu estil era semblant al de Jeremies.

Tanakh

Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle XVI, és a dir: Els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:

Torà [תורה], que significa "llei", "ensenyament" i/o "instrucció". També és anomenat Chumash [חומש] que significa "cinc", en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat "Pentateuc".

Neviïm [נביאים], que significa "Profetes".

Ketuvim [כתובים], que significa "escrits".La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.