Municipi

Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.[1] De vegades s'utilitza sota la influència francesa el sinònim comú o comuna. El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.

Està format per:

  • Un territori, el terme municipal, àmbit territorial on l'Ajuntament exerceix les seves competències.
  • Una població, el conjunt de veïns o habitants, persones residents en el municipi, segons consta al padró municipal d'habitants.
  • Una administració municipal, l'Ajuntament, organització político-administrativa formada per un conjunt de persones i béns ordenats per a la consecució dels objectius que es proposen.

En l'actualitat, la majoria dels països recullen el municipi com a entitat local bàsica d'organització. Per exemple, a Catalunya, els municipis vénen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Règim local[2] i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.[3]

El concepte de municipi com a subdivisió administrativa té l'origen en la reorganització administrativa després de la revolució francesa. Els revolucionaris volien rompre amb les subdivisions feudals de l'antic règim i es van crear municipis, districtes, departaments. El territori dels municipis pot tenir el seu origen en fets molt diversos. Els més freqüents són els següents: es podia tractar del territori d'un senyoriu (a Catalunya, habitualment una baronia); o bé d'un terme parroquial, dins de l'anterior; podia ser una vila nova, de vegades vila franca, en territori de repoblament, a la qual d'entrada se li assignava un territori; finalment, podia tractar-se d'un territori sota jurisdicció d'un monestir, capítol de canonges, etcètera. En la base de la gran majoria de municipis catalans, hi ha un d'aquests elements territorials predecessors. Els països ocupats per França generalment van mantenir aquesta reforma administrativa. Altres països van crear estructures semblants per reemplaçar els senyors locals hereditaris de l'antic règim, segons el cas per consells elegits o per funcionaris nomenats pel govern central.

Els municipis actuals a l'Estat espanyol es constituïren, utilitzant el nom d'«ajuntament», a partir del 1812, quan es desplegaren les disposicions emanades de la Constitució de Cadis, de manera que amb anterioritat a aquesta data, no es pot parlar pròpiament de l'existència dels municipis, amb el concepte actual d'aquest ens administratiu. En un primer moment es crearen molts ajuntaments, fins a l'extrem de formar-se'n amb només dos caps de casa (dos electors i elegibles per al càrrec d'alcalde, per tant), que devien agrupar al voltant de 10 habitants. És el cas de l'ajuntament d'Enrens i Trepadús, a l'Alta Ribagorça (actualment terme de Tremp, al Pallars Jussà.

Als anys posteriors al 1812, s'intentà acabar d'organitzar i racionalitzar l'estat espanyol, creant-se les províncies, els partits judicials, etcètera. El 1845 es promulgà una llei municipal que limitava a 30 caps de casa el mínim per poder tenir ajuntament propi, i, d'aquesta manera, tots els ajuntaments més petits d'aquest nombre s'hagueren d'agrupar a un de més gran, o bé ajuntar-se entre ells per a tenir el mínim de ciutadans electors i elegibles per als càrrecs. Calia ser cap de casa contribuent amb una renda mínima per a poder ser considerat veí (els esmentats electors i elegibles); la resta de la família i els caps de família de rendes més petites no eren considerats veïns i no podien votar ni ser elegits per a cap mena de càrrec.

És important no confondre el concepte municipi amb els de ciutat, vila, poble, etcètera. En l'actualitat, a causa de les reordenacions territorials dels dos darrers segles, algunes viles, antigament amb municipi propi, han estat afegides a termes municipals més amplis, i n'han passat a ser el cap municipal, o a dependre de ciutats o altres viles, habitualment de més importància en el seu territori. Tanmateix, en ser el títol de vila actualment més honorífic que no pas pràctic, aquestes viles no han perdut mai la seva categoria, encara que en alguns casos hom les anomeni exviles.

A l'antiga Roma, un municipium era una ciutat lliure que era governada amb les seves pròpies lleis, tot i que els seus ciutadans gaudien del drets de la ciutadania romana. S'utilitza de vegades com sinònim la paraula de«municipalita» que a l'origen significa qualitat de municipal.[4]

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Municipi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Municipi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.» (en castellà). BOE.
  3. «Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril». Portal Jurídic de Catalunya.
  4. «municipalitat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Alta Ribagorça

L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà. A ponent limita amb la comarca homònima de l'Aragó (vegeu Ribagorça). La comarca fou creada per llei l'any 1988, juntament amb el Pla d'Urgell i el Pla de l'Estany i, fins aleshores i des de la divisió comarcal de 1936 havia format part del Pallars Jussà, llevat de la nova divisió comarcal feta el 1939.

Beaune (Costa d'Or)

Beaune (i Beuna antigament en català) és un municipi francès al departament de Costa d'Or (regió de Borgonya - Franc Comtat). L'any 1999 tenia 22.916 habitants. És el centre d'una àrea productora de vi. La ciutat, de forma circular, és envoltada d'antigues muralles. Sobresurt l'hospici del segle XV, actualment musée de l'Hôtel-Dieu, que conté el políptic del Judici universal de Rogier van der Weyden, que pintà aproximadament l'any 1445, i l'església de Notre-Dame del segle XII, un dels millors edificis romànics de la Borgonya.

En temps medieval el vi de Beuna, extret d'un cep cultivat a l'Aragó, era molt estimat.

Beauvais (Oise)

Beauvais és un municipi francès, capital del departament de l'Oise a la regió dels Alts de França. L'any 2005 tenia 54.100 habitants. A la vora del Thérain, és un nucli industrial molt important per la confecció de tapissos, sobretot des que el 1664 Colbert hi fundà la important Manufacture de Tapisseries de Beauvais. La catedral nova de Sant Pere, gòtica, malgrat ésser incompleta, és una de les més importants de França.

Comú

Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna, encara que el terme s'usava antigament) és una divisió administrativa menor que correspon a una zona urbana o rural, o mixta. Correspon al municipi o altres instàncies de govern local. L'origen del nom i funció és de l'edat mitjana quan era la designació de les ciutats italianes independents d'un senyor feudal.

Als Països Catalans, històricament era utilitzat el nom de comú, comuna o universitat fins que amb els decrets de Nova Planta tots aquestes denominacions van ésser substituïdes per municipi. A excepció d'Andorra on ha perdurat el nom de comú especialment per a designar la corporació local i a la Catalunya Nord on comuna s'empra principalment per a referir-se al territori administrat per la corporació local.

Conca de Dalt

Conca de Dalt o el Pont de Claverol és el municipi a l'extrem nord-est de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, amb l'Alt Urgell i també amb l'Alta Ribagorça. De fet, el terme municipal de Conca de Dalt és la meitat oriental i la quarta part sud-occidental de la Conca de Dalt geogràfica, una de les comarques que formen el Pallars Jussà. No té del tot continuïtat geogràfica, ja que l'antic municipi de Toralla i Serradell està situat a la part nord de la zona central de la comarca i, a més, no està unit amb la resta del seu municipi.

Està format per la unió, feta el 1969, de quatre antics municipis independents: Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell. Inclou dotze pobles, un d'ells, Sossís, constituït en entitat municipal descentralitzada. El poble que fa de cap del municipi és el Pont de Claverol.

El nom del municipi, com ha quedat ja apuntat, no s'acaba d'ajustar a la realitat geogràfica, ja que el municipi de la Pobla de Segur i una part dels de Senterada i Abella de la Conca (la vall de Carreu) també pertanyen geogràficament a la Conca de Dalt. D'altra banda, el primer nom que prengué aquest municipi en integrar els quatre termes separats que ara el formen fou el de Pallars Jussà, que hagué de canviar el 1994 en institucionalitzar-se la divisió comarcal catalana i coincidir el nom del municipi amb el de la comarca a la qual pertanyia.

El nom que han proposat sempre els experts, geògrafs i lingüistes, per al municipi és el del poble que en fa de capital, el Pont de Claverol, però aquesta recomanació només fou parcialment atesa pels diferents governs municipals de l'actual municipi de Conca de Dalt durant la legislatura 1983-1987. Malgrat tot, bastants publicacions, entre elles les diferents obres publicades per Enciclopèdia Catalana l'anomenen d'aquesta manera. La Generalitat de Catalunya, en la Resolució GAP/583/2007, publicada en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4842 de 15 de març del 2007 oficialitza la denominació el Pont de Claverol al costat de la de Conca de Dalt.

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca, es preveia separar l'antic terme de Toralla i Serradell del terme municipal de Conca de Dalt, al qual pertany, per agregar-lo al de la Pobla de Segur, amb la qual cosa Toralla i Serradell perdria la seva condició d'enclavament. La resta del municipi quedava intacta. A més, es creava l'agrupació de municipis de la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.

Eivissa (municipi)

Eivissa és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa. Fins al 1979 s'anomenava Ciutat d'Eivissa, però tradicionalment s'ha anomenat Vila, per antonomàsia, i Eivissa a l'illa. El gentilici és «eivissenc», el mateix que per a l'illa, distingit a vegades com «viler». Amb 11,1 km² és el municipi més petit de l'illa, encara que antigament abastava tota l'illa més Formentera.

Entitat de població

El terme entitat de població és un hiperònim, o nom genèric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de població amb el seu nom més adequat: Ciutat, vila, poble, veïnat, caseria, raval, localitat... Aquesta denominació genèrica no té cap mena de validesa administrativa, ja que no consta en cap llei territorial, però és realment útil en el cas que calgui esmentar alhora nuclis de població de categories diverses. Per això, qualsevol nucli de població, amb nom propi, que estigui físicament separat del nucli urbà del municipi a què pertany és de vegades anomenat d'aquesta manera.

Una altra cosa és la pedania, entitat local menor (entitat municipal descentralitzada o EMD, a Catalunya), que ha de tenir, entre altres coses, un alcalde pedani i un cert grau d'autogovern. El terme pedania procedeix de l'antiga administració, cosa que fa que sobretot les persones grans continuïn utilitzant aquest terme, encara que ha desaparegut del llenguatge oficial.

En alguns casos, antics municipis que, per diversos motius (pèrdua de població, reorganització territorial, etc.) han perdut aquesta condició i han passat a dependre d'un altre municipi proper més gran són inclosos en la categoria d'entitats de població, tot i que per a ser més exactes, caldria veure de quin tipus d'entitat de població es tracta en cada cas. D'altres vegades, es tracta d'urbanitzacions, formades per segones residències que han anat esdevenint l'habitatge permanent dels seus propietaris.

Quan una entitat de població assoleix determinats criteris (grandària, presència d'indústria i/o comerços, serveis) pot esdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). A Catalunya, tot i que el nombre d'entitats de població és considerable, només 58 (juliol de 2008) són EMD.

Frazione

Una frazione (frazioni, en plural), a Itàlia, és el nom que es dóna a un tipus de subdivisió territorial d'un comune. Normalment designa un conjunt de cases que constitueix un hàbitat agrupat dins dels límits municipals, però separat i diferent del municipi principal (capoluogo) i d'altres frazioni.

El terme località és, de fet, un sinònim. De vegades les frazioni són vertaders pobles amb una història i amb una identitat diferenciades. La tipologia de les frazioni italianes és extremadament variada: pot ser constituïda per un grup restringit de cases o coincidir amb el cim d'una muntanya o d'un pujol, el meandre d'un riu, una vall boscosa o un indret arqueològic. Els municipis poden decidir atribuir a les seves frazioni una autonomia administrativa limitada.

Històricament, nombroses frazioni han estat constituïdes durant el període del feixisme per desenvolupar i racionalitzar les subdivisions territorials del país. No és rar que alguna d'aquestes frazioni hagi estat un antic municipi que ja no podia conservar el seu estatus administratiu. Abans, el govern central tenia la competència d'establir les "frazioni", tret de les cinc regions autònomes. Ara, però, pel decret llei 267/2000, afegit a les esmenes del Títol V de la Constitució italiana, les frazioni es defineixen des del nivell municipal.

Amb l'antiga legislació, una frazione tenia la possibilitat de tenir un prosindaco (alcalde de barri) que era remunerat per l'alcalde del municipi (sindaco). Amb la legislació actual, l'article 54 de la Constitució preveu que un alcalde pot delegar les seves funcions d'alcalde per una frazione en un regidor del municipi.

Grahamstown

Grahamstown és una ciutat a la província de Cap Oriental a Sud-àfrica i és la seu del municipi de Makana. La població de Grahamstown ( 2003) era de 124 758 habitants (Rhodes University Journalism Department).

Es troba a uns 140 km de Port Elizabeth i a 180 km d'East London, Grahamstown també és la seu de la Universitat Rhodes, una diòcesi de l'Església de la Província de Sud-àfrica (C.P.S.A. - Anglicana) i un Tribunal Suprem. Tanmateix, no forma part de la South African Cities Network (vegeu Llista de ciutats de Sud-àfrica).

Hesdin (municipi del Pas de Calais)

Hesdin és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França). L'any 2007 tenia 2.409 habitants.

Lattre-Saint-Quentin

Lattre-Saint-Quentin és una comuna francesa del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França.

És un municipi fruit de la fusió entre l'antic municipi de Latre i l'antic municipi de Saint-Quentin.

Forma part de la Comunitat de Comunes de la Val de Gy.

Palafrugell

Palafrugell és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà. Amb una població censada de 22.860 habitants (2018) és el municipi més poblat de la comarca. El terme municipal limita amb els de Mont-ras, Forallac, Torrent, Regencós i Begur. La vila de Palafrugell és el centre del municipi, on també hi ha els nuclis rurals de Santa Margarida i Ermedàs, el poble de Llofriu, a peus de les Gavarres, juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida. D'aquesta manera, el municipi viu dividit entre el mar i l'interior, tot i que la importància del seu litoral ha condicionat el desenvolupament social i econòmic, transformant una vila tradicionalment tapera, en un centre turístic i de serveis plenament consolidat.

Té algunes cales representatives de la Costa Brava i disposa d'una tradició gastronòmica extensa i d'una riquesa cultural personificada en l'escriptor Josep Pla. Una de les principals fonts de riquesa del municipi ha estat la indústria surera, que actualment encara gaudeix de gran prestigi. Aquesta indústria havia estat enfocada en bona part a l'exportació de taps de suro arreu del món. Palafrugell és una de les destinacions turístiques i de segona residència més gran de les comarques gironines. Això fa que la població al pic de l'estiu se situï al voltant dels 60.000 habitants, pràcticament triplicant la població censada. La franja litoral comprèn 12 km de retallades cales i petites platges.

Població sense dobles comptes

A França, per a les operacions de cens, l'INSEE ha definit alguns indicadors de població que permeten tenir en compte la doble domiciliació de certes persones, per tal de poder estudiar aquest fenomen i de tenir-ho en compte en les polítiques de disposició.

Poble (localitat)

Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila. No hi ha una definició clara per determinar quan un nucli habitat és poble, vila o ciutat; depèn de la zona, de l'època i, sobretot, de la història (per esdevenir vila o ciutat, cal un nomenament de la màxima autoritat civil del país). Tampoc no hi ha criteris exactes per a destriar un poble de conceptes propers com llogarret, caseria, veïnat, raval... En tots aquests casos, depèn del costum local i de l'evolució històrica que hagi sofert cada entitat de població en concret. És cert, tanmateix, que la categoria de poble ha anat molt lligat al llarg de la història al de parròquia, base de l'organització territorial religiosa.

Se sol considerar que un poble és un conjunt de cases pertanyents a un mateix municipi, amb una identitat comuna forjada històricament, delimitat per elements urbans o naturals i amb els serveis elementals per als seus habitants. L'estil de vida dels pobles és més rural i lligat a la natura que el de les ciutats.

Tanmateix, hi ha casos de pobles que pertanyen a dos o més municipis. És destacable, a Catalunya, el cas de la Beguda Alta, que pertany a tres municipis diferents, pertanyents a tres comarques diferents (la partió, en alguns casos, és a banda i banda de carrer): Sant Llorenç d'Hortons, de l'Alt Penedès, Sant Esteve Sesrovires, del Baix Llobregat, i Masquefa, de l'Anoia. També ho és el del poble del Pertús, pel mig del qual passa la frontera entre els estats espanyol i francès, de manera que la part sud-oriental pertany al municipi de la Jonquera, de l'Alt Empordà, i la nord-occidental al municipi del Pertús, del Vallespir. Finalment, també cal destacar el poble garrotxí de la Canya, separat en dos municipis (La Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts) o tres si es compta la zona industrial pertanyent al municipi d'Olot però que duu el nom del poble.

Seu de comtat

Una seu de comtat (county seat en anglès) és un municipi que és el centre administratiu d'un comtat, utilitzat principalment als Estats Units. A Nova Anglaterra, el terme oficial és shire town, però col·loquialment el terme usat és county seat. A les províncies marítimes del Canadà, el terme shire town també és utilitzat. A Anglaterra, Gal·les i Irlanda, el terme utilitzat és county town. Aquest terme és utilitzat col·loquialment a Escòcia i Irlanda del Nord, encara que avui en dia cap dels dos estigui dividit en comtats —sinó que es divideixen, respectivament, en regions i districtes. L'estat estatunidenc de Louisiana, en lloc de comtats, utilitza parròquies, i la seu administrativa s'anomena parish seat o, en català, seu de la parròquia. L'estat d'Alaska s'organitza en boroughs, que són districtes molt extensos, i els centres administratius s'anomenen borough seat, o seu del borough.

Tervuren

Tervuren és un municipi de la província belga del Brabant Flamenc on naix el Voer. El nom prové del riu, ja que ‘Ter Vuren’ significa al Voer en neerlandès.

Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom. Està situat al centre, decantat cap a ponent, de la seva comarca (arriba a l'extrem oest de la comarca i fins i tot inclou dos antics municipis de l'Alta Ribagorça: Espluga de Serra i Sapeira, en el lloc més ben comunicat de tota ella. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana, antic municipi independent.

El municipi s'estén entre la zona del Prepirineu català, a l'oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l'est de la Noguera Pallaresa. El nucli central del municipi està situat sobre un petit altiplà dins de la conca del seu mateix nom, a 468 metres d'altura sobre el nivell del mar. La Conca de Tremp, o Conca Deçà, constitueix una comarca natural, delimitada per les serres i muntanyes de Montllobar (1.125 m), Lleràs (1.678 m), Comiols (1.356 m), Sant Gervàs (1.834 m), Boumort (2.070 m) i Montsec d'Ares (1.678 m). Els nuclis habitats del municipi estan situats a altituds compreses entre els 400 i els 800 metres.

El terme municipal de Tremp era el terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya. Entre 1970 i 1973 fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i es convertí en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya.

La maledicència popular deia de Tremp bona vila i mala gent, a més d'anomenar-los farts de carn.

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf. Històricament, és el resultat de l'agregació del nucli de la Geltrú, que antigament era un municipi independent, al terme de Vilanova de Cubelles, que antigament formava part del terme de Cubelles, municipi actualment limítrof amb Vilanova i la Geltrú. Tot i així, avui dia és impossible distingir els dos nuclis, a causa del gran creixement demogràfic, que els ha dut a formar una conurbació urbana completa.

Limita amb Cubelles, Castellet i la Gornal, Canyelles i Sant Pere de Ribes.

Àrea no incorporada

En el dret anglosaxó, una àrea no incorporada és un territori que no està constituït per si mateix en entitat local; "incorporar" en aquest context significa constituir-se en entitat local i formar una corporació municipal per a exercir la seua pròpia administració. Així, una comunitat no incorporada està administrada per una unitat administrativa superior (p.ex.: municipi, borough, comtat, estat, província, cantó, parròquia). Encara que no és comú, algunes vegades els pobles petits amb crisis fiscals es "desincorporen", perden la seua autonomia, per a integrar-se i rebre ajuda d'una administració més gran.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.