Mondariz

Mondariz és un municipi de la província de Pontevedra, a Galícia. Pertany a la comarca d'O Condado.

Infotaula de geografia políticaMondariz
Mondariz
Campodemouro

Localització
Situacion Mondariz
 42° 14′ 21″ N, 8° 27′ 12″ O / 42.2390797°N,8.45321664342°O
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaPontevedra
Població
Total 4.496 (2018)
• Densitat 52,4 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 85,8 km²
Altitud 114 m
Limita amb
Organització política
Identificador descriptiu
Codi postal 36870
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE 36030
Altres

Lloc web Lloc web

Història

A l'Edat Moderna les terres pertanyien a la senyoria de Sobroso. El marquesat de Sobroso va ser concedit per Felip IV d'Espanya el 18 de maig de 1625. Durant l'Antic Règim la zona pertanyia a la província de Tui, una de les set del Regne de Galícia. Després de la reforma administrativa, el 30 de novembre de 1833 la jurisdicció de Sobroso va passar a pertànyer a la província de Pontevedra.

El 1904 es va crear la parròquia de Troncoso amb terres que pertanyien a la parròquia de Mondariz. Allà s'hi va construir un balneari que aviat es va convertir en un lloc freqüentat per la burgesia. El 30 de novembre de 1924 la parròquia de Troncoso va passar a formar un municipi independent, canviant el seu nom pel de Mondariz-Balneario.

Durant el regnat d'Alfons XIII els veïns de la parròquia de Vilasobroso van sol·licitar constituir-se com a entitat local menor, i va ser reconeguda el 13 de setembre de 1924. El mateix va sol·licitar la parròquia de Queimadelos, que ho va aconseguir el 21 de febrer de 1935.[1]

Geografia

Mondariz té una superfície de 85,8 km². Està situat al sud-oest de la serra d'O Suído, al sud de la província de Pontevedra. Limita al nord amb Fornelos de Montes i Pazos de Borbén; a l'est amb Covelo; al sud amb A Cañiza i Salvaterra de Miño, i a l'oest amb Ponteareas, Mondariz-Balneario i Pazos de Borbén.

Està banyat pel riu Tea, que forma una vall molt pronunciada. Els seus afluents més importants són Caraño, Alén i Aboal per la dreta, i Lougariños i Xabriña per l'esquerra. El cim més elevat del municipi és el Coto de Eira, de 881 metres.

Demografia

Evolució demogràfica
19001930195019812004
5.2136.6877.0936.4435.320
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Parròquies

  • Frades (San Martiño)
  • Gargamala (Santa María)
  • Lougares (San Fiz)
  • Meirol (Santo André)
  • Mondariz (Santa Baia)
  • Mouriscados (San Cibrán)
  • Queimadelos (Santa María)
  • Riofrío (San Miguel)
  • Sabaxáns (San Mamede)
  • Toutón (San Mateo)
  • Vilar (San Mamede)
  • Vilasobroso (San Martiño)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mondariz Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. [1]
A Cañiza

A Cañiza és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca da Paradanta. Limita amb els municipis de Mondariz, Covelo, Melón (a la província d'Ourense), Crecente, Arbo, As Neves i Ponteareas.

Carlos Sobrino Buhigas

Carlos Sobrino Buhigas (de nom artístic Carlos Sobrino) (Pontevedra, 18 de març de 1885 - Vigo, 4 de desembre de 1978) va ser un pintor gallec, germà del naturalista i arqueòleg Ramón Sobrino Buhigas.

Deixeble d'Àngel Ferrant des de 1902. Sobrino prové d'una família on la tradició artística calà profundament: pintors, músics,...Becat per la Diputació de Pontevedra viatjà a Londres i París el 1923.

Les temàtiques que va escollir durant tota la seva vida se centren principalment en paisatges de racons de Galícia pintats a l'aquarel·la i olis d'escenes costumistes en les que hi ha evidents paral·lelismes amb Llorens i Sotomayor, amb els quals va mantenir molt bones relacions d'amistat.

En les seves col·laboracions en premsa és característic dels primers temps la plasmació de vinyetes humorístiques com les de la revista Spes, per passar en els treballs per a Blanco y Negro a reflectir una crua temàtica regionalista i delicats paisatges amb la seva destresa per l'aquarel·la. En la premsa local també desenvolupà una molt destacable carrera com a il·lustrador, entre les que cal mencionar estampes per a El Pueblo Gallego i dibuixos i anuncis per el Banco Pastor i en Vida Gallega.

La seva carrera com a pintor transcendeix l'àmbit local al participar entre altres, en les Exposicions Nacionals de Belles Arts pels anys 1908, 1910, 1915 i 1917. rep mencions honorifiques el 1908 i el 1910 i la 3ª medalla el 1915 per l'obra El Cristo do Casal Dourado.

En el famós concurs de cartells de Carnaval del Cercle de Belles Arts de Madrid, Sobrino aconseguí el 3r, premi el 1915, el que li obrí les portes per a col·laborar en Blanco y Negro (des de 1918). Tant en aquesta revista com en la del balneari de Mondariz. La Temporada coincidí fent il·lustracions amb un altre mestre d'aquesta disciplina: Federico Ribas (1890-1952).

Cosme Vázquez Subiabre

Cosme Vázquez Subiabre (Mondariz, 15 de gener de 1904 – Madrid, 27 d'agost de 1976) fou un futbolista espanyol de la dècada de 1920.

Pel que fa a clubs, defensà els colors del Celta de Vigo, Atlètic de Madrid i Reial Madrid.

Covelo

Covelo és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca da Paradanta. Limita amb els municipis de Avión i Melón (a la província d'Ourense), A Cañiza, Mondariz i Fornelos de Montes.

Fornelos de Montes

Fornelos de Montes és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Vigo. Fins a la reforma administrativa de 1869-70 va estar unit a Sotomaior.

Inma Shara

Inma Shara (nom artístic d'Inmaculada Concepción Lucía Saratxaga) (Amurrio, Àlaba 1972) és una directora d'orquestra espanyola.

Josep Manuel López Martínez

Josep Manuel López Martínez (Barcelona, 24 d'abril de 1980) és un jugador d'escacs català, que té el títol de Gran Mestre des de 2007. És diplomat en estadística. Va començar a jugar, i es va formar, al Club Ateneu Colón el 1992. Després de passar per la Unió Gracienca d'Escacs, des de la temporada 2010 representa l'equip de la Societat Coral Colon de Sabadell.

A la llista d'Elo de la FIDE del juliol de 2019, hi tenia un Elo de 2581 punts, cosa que en feia el jugador número 8 (en actiu) de l'estat espanyol. El seu màxim Elo va ser de 2607 punts, a la llista del setembre de 2017.

José Fernando Cuenca Jiménez

José Fernando Cuenca Jiménez, més conegut com a Pepe Cuenca (Granada, 17 de març de 1987), és un jugador d'escacs andalús que té el títol de Gran Mestre des del 2015.A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2016, hi tenia un Elo de 2496 punts, cosa que en feia el jugador número 25 (en actiu) de l'estat espanyol, i el número 835 del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2541 punts, a la llista d'agost de 2016 (posició 494 al rànquing mundial).A banda de la seva carrera escaquística, José Cuenca és també llicenciat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, a més d'haver fet un doctorat en matemàtiques.

Parla amb fluïdesa diverses llengües, entre les quals destaquen el català, l'anglès, l'alemany, l'italià i el portuguès.

José Cuenca és també un recurrent comentarista i analista d'escacs d'elit, treballant amb Chess24 des 2015. Amb la seva forma de comentar, on s'ha adaptat als escacs una simbologia pròpia d'altres esports, ha creat un estil propi que ha captivat a milers de nous aficionats als escacs, realitzant una gran tasca en favor de la difusió de l'esport.

José Pérula y de la Parra

José Pérula y de la Parra (Sesma, Navarra, 1830 - Mondariz-Balneario, Pontevedra, 1881) fou un general carlí navarrès.

Per haver figurat en classe de capità en la partida dels cèlebres Hierros, que el 1855 s'aixecà en favor de Carles a la serra de Burgos fou condemnat per un consell de guerra, a servir vuit anys a l'illa de Cuba com a soldat ras, però el 1858 fou amnistiat i tornà a Espanya poc temps abans de declarar-se la guerra d'Àfrica.

Assentà plaça en qualitat de voluntari de cavalleria i anà a l'Àfrica, distingint-se per la seva bravura i mereixen en recompensa la creu de Sant Ferran, i com a oficial dels terços bascos. El comte de Montemolin li agraí amb el grau de capità de cavalleria pel desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita als que no assistí, i en vista del fracàs que va tenir aquell intent, es retirà a Corella, on exercí durant alguns anys el càrrec de notari públic.

Quan esclatà la Revolució de Setembre (1868) marxà a Donostia amb el comte Heredia-Spinola i s'oferí a lluitar en defensa d'Isabel II d'Espanya, mentre la reina romania a Espanya, i en veure-la marxar, passà a l'estranger; a París oferí l'espasa a en Carles, assistí a l'Assemblea de Vevey, i el 21 d'abril de 1872, iniciada la tercera guerra carlina es llençà a campanya amb el general carlí Diaz de Rada; es va batre heroicament a Oroquieta, Puente la Reina i Unzué, i no adherint-se al conveni d'Amorebieta pactat pels biscaïns, emigrà a França amb En Carles, el qual premià els seus serveis amb l'ascens a coronel.

El 21 de desembre del mateix any tornà a penetrar a Espanya amb Ollo i Argonz, i als tres dies entrava a Sesma, rendint-se la seva guarnició i apoderant-se d'armes i bagatges, i a Lizarra feu el mateix. Assistí a les accions de Salinas de Oro, Munarriz, Ulibarri, Caparroso, Villafranca i Olcoz, sostenint-se amb una força il·lusoria de cavalleria contra diverses columnes enemigues.

A principis de 1873 s'uní a la fructífera excursió de Antonio Dorregaray y Dominguera a Biscaia; batent-se a Miravalles i Elejabeitia i organitzà el primer regiment de cavalleria regular que tingué l'exèrcit carlí del Nord. Assistí a la batalla de Monreal, burlà la persecució de Moriones, i amb tan sols quatre companyies i un esquadró emprengué una agosarada expedició a la Rioja; va recórrer en breu temps gran part de les províncies de Logronyo, Burgos i Àlaba, desarmant nombroses guarnicions: retronà a Navarra sense perdre un sol home; assistí a les accions d'Allo, a l'atac i rendició de Lizarra i a la batalla de Montejurra, i quan el general Ollo emprengué el setge de Bilbao, protegí a Lizarra, lliurant freqüents escaramusses conra forces superiors a les seves, mereixen per aquests fets l'ascens a brigadier.

Novament es distingí en les batalles d'Abárzuza i Oteiza, i en l'expedició de Calahorra, en la qual féu 100 presoners i s'apoderà de 300 fusells, pel qual hagué de passar pel mig de dos cossos d'exèrcit republicans. En les accions del Carrascal guanyà la gran creu roja del Mèrit Militar, distingint-se després d'una manera notable en les jornades glorioses, pels carlistes, de Biurrun i Monte San Juan i Lácar, en la que guanyà la faixa de mariscal de camp.

Des de llavors Pérula figurà en primera línia en el camp carlí, desenvolupant els càrrecs més honorífics i també compromesos: al grau de comandant general de Navarra s'uní el juliol de 1875 el de general en cap de l'exèrcit carlista basconavarrès en substitució del general Mendiry. Pérula inaugurà el seu comandament en cap amb la desgraciada batalla de Zumelzu en el comtat de Treviño, però fou més afortunat en els combats de Lumbier.

Vençut després pel general Quesada en la línia Miravalles-Oricáin, Pérula presentà, i li'n fou admesa, la dimissió del generalat en cap, passant a desenvolupar fins al final de la campanya la comandància general de Navarra. Malgrat que en el desenvolupament d'aquesta Pérula refusà als liberals a Santa Barbara de Mañeru el 30 de gener de 1876 i operà amb habilitat a Navarra durant el següent mes de febrer, es féu sospitós de traïció, degut, sens dubte, a certs moviments de les seves tropes, sense motiu aparent, i que s'ha d'atribuir més aviat a l'atabalament, doncs la vida modesta, i fins i tot precària i plena d'estretors que portà en Pérula a l'emigració a Madrid i a l'Havana, on, per a poder viure, hagué d'acceptar un pobre destí civil, que no va poder desenvolupar sinó un breu temps per motius de salut, no justifica més bé el dictat de traïdor que li donaren alguns dels seus correligionaris.

Manuel Murguía

Manuel Martínez Murguía (O Froxel, Arteixo 1833 - la Corunya 1923) fou un escriptor i historiador gallec, i un dels teoritzadors del galleguisme polític.

Mondariz-Balneario

Mondariz-Balneario és un petit municipi de la província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la comarca d'O Condado. Limita al nord i est amb Mondariz i al sud i oest amb Ponteareas.

O Condado

O Condado és una comarca de Galícia, el sud de la província de Pontevedra. Limita al nord i a l'oest amb la comarca de Vigo, a l'est amb A Paradanta i al sud amb el districte de Viana do Castelo (Portugal). La componen els municipis següents:

As Neves

Mondariz

Mondariz-Balneario

Salvaterra de Miño

Ponteareas

Pazos de Borbén

Pazos de Borbén és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Vigo. Limita amb els municipis de Redondela, Fornelos de Montes, Soutomaior, Mondariz, Ponteareas i Mos.

Ponteareas

Ponteareas és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca do Condado. Limita, al nord, amb Mos, Mondariz-Balneario i Mondariz; al sud, amb Salvaterra de Miño, Salceda de Caselas i As Neves; a l'est, amb Covelo; i a l'oest, amb Mos, O Porriño i Salceda de Caselas.

Queimadelos

Santa María de Queimadelos és una parròquia i entitat local menor del municipi gallec de Mondariz, a la província de Pontevedra. Tenia el 2015 una població de 98 habitants agrupats en dues entitats de població: Aqueleido i A Armada.

Queimadelos va pertànyer a la jurisdicció de Sobroso per passar posteriorment a integrar-se en el municipi de Mondariz. És una de les nou entitats locals menors que existeixen a Galícia, constituïda el 21 de febrer de 1935 i que gestiona els monts de Peralta, Lagoa i Portela.

Riu Tea

El Tea és un riu gallec del sud de la província de Pontevedra, afluent del riu Miño, que travessa la comarca d'O Condado.

Neix de la confluència de dos rierols, un dels quals neix a la part sud de la serra d'O Suído, a uns 900 metres d'altitud, i l'altre al Faro de Avión, a 940 metres. Banya els municipis de Covelo, Mondariz, Mondariz-Balneario, Ponteareas i Salvaterra de Miño, on desemboca al riu Miño després de 50 km de recorregut.

És un riu de característic règim pluvial, amb un cabal mitjà de 17,5 m³/s. Entre els seus afluents destaquen l'Alén, per la dreta, que hi desemboca a la muntanya. Ja en el curs baix rep les aigües de l'Uma, per l'esquerra.

Està declarat lloc d'importància comunitària (LIC).

Salvaterra de Miño

Salvaterra de Miño és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca do Condado. És situat a la confluència de les valls dels rius Tea i Miño, i tenint com límits naturals la Serra do Paradanta, a As Neves, a l'est; al nord de Mondariz i Ponteareas; al sud el riu Miño, que el separa de Portugal (C.M. de Monçao) i a l'oest limita amb el rierol Caselas que li separa de Salceda de Caselas i la parròquia de Caldelas de Tui, pertanyent al municipi de Tui (Pontevedra).

Vilasobroso

San Martiño de Vilasobroso és una parròquia i entitat local menor del municipi gallec de Mondariz, a la província de Pontevedra. Tenia el 2015 una població de 352 habitants agrupats en cinc entitats de població: O Cruceiro, A Pena, Saniñáns, Veigadraga i Vilasobroso.

Vilasobroso va ser l'origen i capital de la jurisdicció de Sobroso, que posteriorment es va integrar en el municipi de Mondariz. És una de les nou entitats locals menors que existeixen a Galícia, constituïda el 13 de setembre de 1924. Conserva els seus històrics símbols identificadors, com el seu escut d'armes i la seva bandera.

Entre els seus llocs d'interès destaquen el castell de Sobroso, del segle XI, i l'església de San Martiño, del segle XVIII.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.