Mixné Torà

El Mixné Torà (en hebreu: משנה תורה) és un codi de lleis jueves religioses, realitzat per Maimònides, important autoritat sefardita, a qui també es coneix amb el nom del "Rambam", va ser compilat entre els anys 1170 i 1180, mentre Maimònides vivia a Egipte, és considerat com una de les majors obres legals de Maimònides, és una compilació sistemàtica de totes les opinions normatives de l'Halacà (la llei jueva), incorpora material del Talmud i els seus comentaris. Va ser escrit en un hebreu senzill, similar al de la Mixnà.

Infotaula de llibreMixné Torà
משנה תורה
Rambam mishne-torah
Tipus text sagrat i obra literària
Fitxa
Autor Maimònides
Llengua hebreu
Qualitat
Tema halacà
Obra derivada Xulhan Arukh, Arba Turim, Séfer ha-Hinnukh, Sefer Hamitzvot, Séfer Mitzvot Gadol i Késsef Mixné
Rambam mishne-torah
Art sefardita. Mixné Torà (Maimònides, 1180), manuscrit hebreu copiat a Sefarad, en 1340. Pàgines del Sefer Ahavah (Llibre de l'Amor. Jerusalem, Biblioteca Nacional d'Israel.[1]
Mishneh Torah (Books 7 to 14) by Maimonides - Google Art Project
Art jueu. Manuscrit sefardita-asquenazita. Mixné Torà realitzat en 1457.[2] Pàgines del Sefer Mishpatim (Llibre de les Lleis). Cal·ligrafia asquenazita semi-cursiva. Museu d'Israel, Jerusalem.

Organització de l'obra

  1. "Sefer HaMadà" (Llibre del Coneixement), tracta sobre els coneixements bàsics i principals de la Torà la qual són la base d'ella.
  2. "Sefer Ahavà" (Llibre de l'Amor), tracta sobre les lleis que cada jueu ha d'observar com a testimoniatge de la seva fe i amor al Creador.
  3. "Sefer Zemaním" (Llibre dels Temps), tracta sobre les festivitats jueves.
  4. "Sefer Naixím" (Llibre de les Dones), tracta de lleis de matrimoni.
  5. "Sefer Keduixà" (Llibre de la Santedat), tracta sobre les relacions sexuals prohibides, i productes d'alimentació prohibits. Es diu així perquè per aquests manaments el Poble d'Israel és santificat i diferenciat de les altres nacions.
  6. "Sefer HaFlaà" (Llibre de la Separació), tracta sobre promeses i juraments, i s'anomena així perquè el que fa una promesa és separat per la seva promesa dels altres.
  7. "Sefer Zeraim" (Llibre de les Llavors), tracta de les lleis i preceptes en relació amb l'agricultura de la Terra d'Israel.
  8. "Sefer Avoda" (Llibre del Servei Diví), tracta sobretot el treball del Temple, i la seva adoració, i les ofrenes comunitàries.
  9. "Sefer Korbanot" (Llibre dels Sacrificis), tracta de les lleis per a les ofrenes privades que es portaven al Temple, a diferència de les ofrenes que pertanyien a la comunitat sencera.
  10. "Sefer Taharà" (Llibre de la Puresa), tracta de les regles de la puresa ritual.
  11. "Sefer Nezikim" (Llibre dels Danys), tracta del dret penal.
  12. "Sefer Kinian" (Llibre de l'Adquisició), tracta de les lleis de la compra i la venda.
  13. "Sefer Mixpatim" (Llibre dels Judicis), tracta del dret civil.
  14. "Sefer Xoftim" (Llibre dels Jutges), tracta de les prescripcions sobre els magistrats, el Sanedrí, el Rei, els jutges, així com els deures que ells han de realitzar i les prerrogatives de les quals ells gaudeixen.

Crítica

Moltes autoritats rabíniques de l'època van criticar que Maimònides no cita les seves fonts, fent virtualment impossible verificar la veracitat de l'obra.

Comentaris

En totes les edicions del Mixné Torà s'inclouen els comentaris del Rabí Abraham Ben David, contemporani de Maimònides, en moltes edicions s'inclouen comentaris com el Kesef Mixné del rabí Yossef Qaro.

Referències

  1. Datos del manuscrito miniado n la Biblioteca Nacional de Israel; Elie Kedouri, The Jewish World, 1979, p. 193.
  2. Together Again: A Renaissance Mishneh Torah from the Vatican Library and The Israel Museum, mayo de 2015.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mixné Torà Modifica l'enllaç a Wikidata
Abraham ben David

Abraham ben David (1125-1198) va ser un filòsof i rabí francès.

Popularment conegut amb l'acrònim RABAD (basat en les inicials del seu nom), va néixer al sud de França uns 20 anys abans del naixement del gran rabí Maimònides, el Rambam. Abraham ben David va ser afortunat, doncs el seu indret de naixement, no estava lluny de la ciutat de Lunel. A Lunel es va aplegar la crema dels rabins talmudistes, i la Universitat va esdevenir un refugi dels erudits perseguits a cada país del Món. Molts creuen que Lunel va començar a funcionar com un centre d'aprenentatge de la Torà, des de l'època de la destrucció del segon Temple de Jerusalem. Dins d'aquesta esfera de profunds ensenyaments religiosos i místics, el Rabí Abraham ben David va rebre la seva educació.El RABAD no va tornar a Posquières fins que va tenir 40 anys, i aleshores, ja havia servit com a membre d'un tribunal rabínic (Bet Din) a Lunel i a Nimes. A més de la seva erudició, Ravad era conegut per la seva riquesa i generosa benevolència. Va recolzar als estudiants de l'acadèmia rabínica de la seva comunitat. A més de dur a terme bones obres i dedicar-se a l'àmbit de l'educació, va tenir també temps per escriure alguns comentaris.Entre els seus escrits es troben les seves notes, anomenades (hasagot), i un comentari del Mixné Torà de Maimònides, el RAMBAM. Encara que el Rabí Abraham ben David era un crític molt sever, estava impulsat principalment per un estricte seguiment de l'ortodòxia rabínica i talmúdica. El Rabí Abraham temia que la magnifica obra literària del RAMBAM, el Mixné Torà, que relata amb gran detall la llei jueva, la Halacà, pogués reemplaçar l'estudi del Talmud babilònic. Les persones certament podien sentir-se inclinades a fer servir el Mixné Torà en lloc de la Tanakh, i per tant deixarien d'estudiar les sagrades escriptures. De totes maneres, el temps va demostrar que tots dos rabins van contribuir molt a l'avanç de l'aprenentatge jueu.La riquesa del Rabí Abraham i el seu lloc en la comunitat van demostrar ser un desafiament, ja que el cobejós governador de Posquières va trobar la manera de treure profit d'això. Va aconseguir que el rabí fos empresonat, esperant rebre una important suma monetària pel seu alliberament. Durant molts anys, el Rabí Abraham va estar pres entre les quatre parets d'una antiga presó francesa. Encara que la seva ment va romandre activa i fèrtil referent als afers espirituals. El rabí, no va pensar en el seu empresonament, ni tampoc podia fer res per a ser alliberat. El cobejós governador aviat es va oblidar del tot del Rabí Abraham, però Déu no ho va fer. Alguns anys més tard, seguint l'ordre d'un important noble francès de la cort del rei, el rabí va ser finalment alliberat.

Abraham va escriure extensament fins a la seva defunció. El rabí va redactar comentaris de tractats del Talmud. Alguns autors posteriors el citaven freqüentment, entre ells estava el notori Bezalel Ashkenazi. Els alumnes del RABAD, es troben entre els grans del poble d'Israel (Am Yisroel). Entre ells cal assenyalar a Abraham ben Nathan, l'autor del Séfer ha-Ezer, i altres autors. El rabí tenia dos fills, David i Isaac, aquest darrer era conegut com a Isaac el cec, i va ser un famós cabalista.

Arba Turim

El llibre del Arba Turim, (en hebreu: ארבעה טורים) també anomenat Tur, és una recopilació de lleis jueves (halakhot), i va ser escrit pel Rabí Jacob ben Asher (1270-1340), un segle després de la redacció de l'obra Mixné Torà, del Rabí Maimònides, el Rambam. El llibre tracta només sobre les lleis que són vàlides en absència del Temple de Jerusalem, el Beit HaMikdash. Les lleis són presentades en l'idioma original en que aquestes van ser redactades, i els autors són citats pel seu nom. El llibre és un resum de les deliberacions dels savis jueus de l'època (els jajamim) de França, Europa de l'Est i Espanya.

Bais Yaakov

Bais Yaakov o Beis Yaakov (en hebreu: בית יעקב) és una institució educativa del judaisme ortodox. Bais Yaakov és una escola de educació primària i secondària per a noies. El moviment educatiu Bais Yaakov va ser fundat per Sarah Schenirer, a Cracòvia, Polònia, en 1917, i es va escampar ràpidament per Europa de l'Est entre les comunitats de jueus asquenazites.

Beit Yossef

El Beit Yossef (en hebreu: בית יוסף) (en català: "la casa de Josep") és un llibre que tracta sobre la llei jueva (halacà), i que fou compilat pel Rabí Joseph Caro al segle XVI. Va ser concebut com un comentari del Arba Turim del Rabí Jacob ben Asher. L'obra tracta solament sobre els aspectes pràctics de la vida quotidiana jueva, però cobreix gairebé tota la literatura rabínica existent a l'època en la qual va ser escrita. Va ser desenvolupada durant més de vint anys, va ser suplementada i esmenada pel mateix autor, qui més tard va escriure el Xulhan Arukh, una obra que actualment es considera com la principal referència en matèria de llei jueva (halacà ).Joseph Caro va començar a escriure el Beit Yossef a la ciutat d'Adrianòpolis l'any 1522, a l'edat de 32 anys, i el va completar a la ciutat de Safed, vint anys més tard. Com el mateix autor explica en la introducció del seu llibre, Caro intenta respondre, d'una banda, als jueus que han estat expulsats d'Espanya, i que es veuen forçats a adoptar els hàbits i costums de les diverses comunitats que els acullen, i que són dirigides sovint per líders menys preparats, i d'altra banda, per fer front als perills que representa la naixent indústria editorial, la qual permet que qualsevol persona pugui imprimir llibres sobre religió, fins i tot sense tenir un coneixement adequat.

L'autor estava interessat en arribar a una audiència el més àmplia possible. Caro va decidir escriure un comentari sobre l'obra del Rabí Jacob ben Asher, el llibre del Arba Turim, encara que menys extensa que el Mixné Torà de Maimònides. L'autoritat de l'obra del Rabí Joseph Caro, ha estat acceptada tant pels líders asquenazites com pels sefardites.

Belz

Belz (en hebreu: בעלז ) és una dinastia jasídica que va ser fundada en el poble de Belz a Ucraïna, prop de la frontera polonesa, en un territori que antigament havia format part de la Corona del Regne de Polònia. La dinastia va ser fundada a principis del segle xix pel rabí Shalom Rokeach, també conegut com a Sar Shalom, i va ser liderada pel seu fill, el rabí Yehoshua Rokeach, i pel seu nét, el rabí Yissacar Dov, i pel seu besnét, el rabí Aharon. Va ser precisament el rabí Aharon qui liderava la dinastia de Belz, just abans de la invasió nazi de Polònia l'any 1939. Tot i que el rabí Aharon va poder fugir d'Europa, la major part dels jasidim de Belz van ser assassinats. El rabí Aharon va establir de nou la dinastia a Tel Aviv, Israel. Actualment Belz és una de les majors dinasties jasídiques que estan presents a Israel, i també té una presència considerable a Anglaterra, Brooklyn, Nova York, i Canadà.

Escola de Safed

L'Escola de Safed era una ieixivà formada per un grup de teòlegs jueus estudiosos de la Càbala, que es van aplegar al voltant dels ensenyaments del Rabí Yossef Qaro (1488-1575), l'autor d'un ample comentari anomenat Beit Yossef sobre el llibre Arba Turim de Jacob ben Asher. Caro és l'autor d'un comentari de l'obra Mixné Torà del Rambam Maimònides, anomenada Kessef Mixné. Caro és també l'autor del més cèlebre codi legal de la llei jueva, el Xulhan Arukh. Aquesta obra és encara actualment la major autoritat legal en matèria de jurisprudència, i a ella es fa referència constantment.A la ciutat de Safed, en una alta roca sobre la depressió que ocupa el Llac de Tiberíades, es va establir com a jutge i deixeble seu el Rabí Shlomo HaLevi Alkabetz (mort en 1580), cabalista i poeta. Shlomo Alkabetz va ser l'autor del famós himne religiós i festiu Lekhà Dodí, aquesta popular cançó és cantada per rebre el Shabat.El Zohar, també conegut com "El Llibre de l'Esplendor", és una de les principals obres que tracten sobre la Càbala, altres obres importants relacionades amb la Càbala són: el Sefer ha-Bahir, el Séfer Yetsirà, el llibre Etz Chaim, i el Pardes Rimonim. Els Rabins Moisès Cordovero i Isaac Lúria, l'Arizal HaKadoix, van ser els principals recopiladors de la mística i la Càbala jueva. A aquesta escola de pensament, pertany també el fidel deixeble del Rabí Isaac Lúria, el Rabí Haim Vital.

Halacà

L'halacà (en hebreu: הלכה, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.En no haver tingut els jueus una jerarquia unificada (des dels temps del Sanedrí) i uns jutges suprems, en la pràctica, les opinions dels diversos rabins fan que per seguir l'halacà el creient jueu s'adapti a les opinions d'uns rabins determinats.

Reflectint la diversitat entre les comunitats jueves del món hi ha certes diferències en l'halacà que s'hi aplica. Entre els jueus asquenazites el desacord sobre l'halacà i sobre si els jueus han de continuar seguint-la ha estat de gran importància en el sorgiment del judaisme reformista, el judaisme conservador i el judaisme reconstruccionista.

El judaisme ortodox no distingeix en les seves lleis entre la vida religiosa i l'aparentment vida no religiosa; la tradició religiosa jueva, no distingeix clarament entre les identitats religioses, nacionals, racials o ètniques.

Hilchot HaRif

L'obra coneguda amb el nom de Hilchot HaRif (en hebreu: הלכות רב אלפס) (transliterat: Hilchot Rav Alfas ) també anomenada: Llibre de les lleis, i Sefer Halachot, va ser escrita en la ciutat de Fes, al Regne de Marroc, pel Rabí Isaac ben Jacob Alfassi ha-Cohen (nascut en 1013- mort en 1103) aquesta obra compila les decisions legals dels tractats del Talmud relacionats amb la halacà, la llei jueva, tal com era aplicada en aquella època. Alfassi va recopilar les decisions legals del Talmud de Babilònia, tot i que no va incloure a la seva obra les discussions rabíniques pròpies de la Guemarà. Per escriure la seva obra, Alfassi va excloure tot el material rabínic no legal del text del Talmud. El llibre del Hilchot HaRif, va esdevenir la base i la font, per a moltes altres obres rabíniques posteriors.Entre elles el Mixné Torà de Maimònides, l'Arba Turim de Jacob ben Aixer, i el Xulhan Arukh del Rabí Yossef Qaro.

Judaisme ortodox

El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista. Es distingeix d'elles per la seva adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà). Tanmateix, la manca d'una autoritat doctrinal central, permet una certa variació en la pràctica religiosa.

D'acord amb la seva actitud envers la cultura contemporània, el judaisme ortodox es divideix de manera informal en el judaisme ortodox modern, un moviment que cerca adequar fins a cert punt les seves pràctiques i estudis amb la situació social contemporània, encara que és ferm amb els afers que estan relacionats l'halacà (la llei jueva), el sionisme religiós, un moviment que uneix el judaisme ortodox modern amb la ideologia del sionisme, i el jueus ultraortodoxes (haredim), que rebutjen quansevol innovació contrària a les ensenyançes religioses de la Torà.

Les divisions doctrinals en aquest sentit no s'hi van fixar fins prop del segle XVIII, que sota l'influx de la il·lustració jueva uns certs sectors de la comunitat jueva van rebutjar la segregació imposada per les pràctiques religioses convencionals i van cercar integrar-se -malgrat l'aleshores dominant antisemitisme- a les comunitats nacionals, replantejant en termes moltes vegades racionalistes, les tradicions i les creences religioses. El rebuig a aquest moviment va definir l'ortodòxia. L'ortodòxia és un moviment creat en el segle XIX en contra dels rabins i dirigents que assajaven maneres de fer compatible el judaisme i la modernitat.

Késsef Mixné

El Késsef Mixné (en hebreu: כסף משנה) és un comentari de l'obra del Mixné Torà, l'obra del Rambam Maimònides. El Késsef Mixné va ser escrit pel Rabí Yossef Qaro, en la localitat de Nikopol, i va ser publicat a Venècia entre els anys 1574 i 1575. En la introducció de la seva obra, l'autor escriu que el seu objectiu era citar la font de cada llei que apareix en el Mixné Torà, i defensar l'obra del Rambam, dels arguments del Ravad, el Rabí Abraham ben David.El Mixné Torà (en hebreu: משנה תורה) és un codi de lleis jueves religioses, realitzat pel Rabí Maimònides, una important autoritat sefardita, qui també és conegut com el "Rambam". El Mixné Torà va ser compilat entre els anys 1170 i 1180, mentre Maimònides vivia a Egipte. Aquest llibre és considerat com una de les majors obres legals de Maimònides. El Mixné Torà és una compilació sistemàtica de totes les opinions normatives de la Halacà (la llei jueva), i incorpora material del Talmud i dels seus comentaris. Va ser escrit en un hebreu senzill, similar al de la Mixnà.

Literatura rabínica

La literatura rabínica és el conjunt d'obres, escrites generalment en hebreu i arameu, que recull les opinions i comentaris dels rabins més destacats. Dins la literatura rabínica, hi ha dues vessants principals, una de les quals és l'halacà, de caràcter normatiu, i l'altra és l'aggadà, de caràcter no normatiu.

Noahisme

Els Bnei Noah (en hebreu: בני נח), (en català: Els fills de Noè) són totes les persones d'entre les nacions del món que es reconeixen com a fidels i servidores d'Elohim, i que compleixen amb els set preceptes que Jehovà va ordenar al profeta Noè.

Rabí

En el judaisme, un rabí (en hebreu רַבִּי, rabbí, pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu רָב, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva. El terme s'usa, juntament amb el de hakham o «savi» (en hebreu חָכָם), per denominar els savis jueus.En hebreu l'expressió significa «mon mestre» o, més literalment, «mon major,» ja que el sufix pronominal -í denota possessiu de primera persona singular. Existeix igualment el terme rabenu, en hebreu רַבֵּינוּ, que denota el possessiu de primera persona plural.

Rixonim

Els Rixonim (en hebreu: ראשונים) (en singular: ראשון) (transliterat Rixonim) (en català: "els primers") van ser els rabins principals, i els Poskim (referents) que van viure aproximadament entre el segle XI i el segle XV, abans de l'escriptura del Xulhan Arukh, i després dels Gueonim. Els rabins erudits que són posteriors al Xulhan Arukh, són coneguts com els Acharonim, "els darrers". El període dels Rixonim s'estén entre l'any 1050 i el 1500.

La distinció entre els Rixonim i els Gueonim és fonamentalment temporal, des de la visió de la Halacà (llei tradicional jueva) la distinció és menys important. D'acord amb la visió ortodoxa, els Acharonim no poden disputar les regles fixades pels rabins d'èpoques anteriors tret de que es trobin fonament en savis d'aquestes eres. Des d'un altre punt de vista, aquesta visió no és part formal de la halacà, i fins i tot per alguns rabins, és una violació del sistema legal de la halacà. En la seva obra The Principles of Jewish Law, el rabí ortodox Menachem Elon, va escriure que aquests punts de vista:Entre els Rixonim més destacats, podem esmentar a Raixí, Rabeinu Guerxom, Maimònides (el Rambam), Najmànides (el Ramban), Roix, Rif, i els tosafistes.

Shalosh Regalim

Shalosh Regalim (en hebreu: שלוש רגלים) (en català: "Els tres pelegrinatges"), és el nom donat a les tres festivitats jueves de Pessa'h, Xavuot, i Sukkot, durant les quals el poble jueu acostumava a peregrinar al Temple de Jerusalem i oferir ofrenes. En hebreu la paraula utilitzada per designar a aquestes tres festivitats és chag (en hebreu: חג, "festa", i també "moviment circular"), la qual cosa fa referència al costum de moure's en cercles al voltant d'un objecte, característica d'alguns rituals de pelegrinatge (per exemple; el pelegrinatge islàmic a La Meca, i la circumval·lació de la Kaba). Les tres festivitats són escrites en el text bíblic, i estan fortament lligades als canvis de les estacions i a la vida agrícola. Les festivitats en aquesta categoria són:

Pessa'h - La Pasqua jueva.

Xavuot - La festivitat de les setmanes, o de Pentecosta.

Sukkot - La festa de les cabanyes o dels Tabernàcles.

Sidur

El Sidur (en hebreu: סידור) és el llibre d'oracions diàries (tefilà-tefilot) de la religió jueva, el seu objectiu és introduir un ordre (סדר - seder i d'aquí sidur) en els resos. Existeixen diferents tipus de sidurim (סידורים - plural de sidur), tant en la tradició asquenazita com en la sefardita, i basen els seus resos tant en la Torà, que dóna pocs detalls en relació amb aquesta pràctica, com en les tradicions recollides en el Talmud babilònic, un llibre que parla amb més detall sobre el tema.

Un Sidur conté totes les pregàries necessàries per poder efectuar els tres serveis litúrgics diaris, així com les oracions específiques pel Shabat (שבת) i les altres commemoracions religioses i civils, com és el cas del Yom ha-Atsmaüt, el dia de la independència d'Israel. Per a altres festivitats jueves, com el Roix ha-Xanà (רוש השנה), el Yom Kipur (יום כיפור) etc, es sol fer servir el Majzor (מחזור) en lloc del Sidur.

Els resos són originalment en idioma hebreu, encara que hi ha nombroses edicions bilingües o traduïdes a altres llengües.

Séfer Mitzvot Gadol

El Séfer Mitzvot Gadol (en hebreu: ספר מצוות גדול) (en català: "El gran llibre dels manaments", abreujat: סמ"ג "SeMaG"), completat en 1247, és una obra literària que tracta sobre els 365 manaments negatius i els 248 manaments positius, discutint cadascun d'ells per separat, segons el Talmud i les decisions dels rabins. "SeMaG" també conté molts ensenyaments morals no legalistes. Les referències al "SeMaG" estan ordenades per secció (manaments negatius i positius) i hi ha un nombre per a cada manament a cada secció del llibre.Els arranjaments i la presentació del Rabí Moisès ben Jacob de Coucy, estan fortament influenciats per les discussions de Maimònides sobre els manaments, que es troben al Séfer HaMitzvot, i a la seva codificació de la Halacà, el Mixné Torà. De totes maneres, a diferència de Maimònides, el Rabí Moisès ben Jacob presenta llargues discussions de les diferents interpretacions i opinions legals. També fa un ús extensiu d'altres codis legals, i particularment dels comentaris de Raixí i dels tosafistes, normalment afavorint les tradicions asquenazites sobre l'opinió de Maimònides.Els comentaris tradicionals del "SeMaG" inclouen el Tosefe SeMaG del Rabí Elies Mizrachi (el Re'em) i Ammude Shlomo del Rabí Salomó Lúria (el Maharshal). Mitzvot Gadol és un comentari del segle XX del Rabí Abraham Aharon Price. El Séfer Mitzvot Katan ("SeMaK") del Rabí Isaac Joseph de Corbeil, és un resum del "SeMaG", inclou material addicional sobre ètica i llegendes (agadà).

Tanakh

Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle XVI, és a dir: Els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:

Torà [תורה], que significa "llei", "ensenyament" i/o "instrucció". També és anomenat Chumash [חומש] que significa "cinc", en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat "Pentateuc".

Neviïm [נביאים], que significa "Profetes".

Ketuvim [כתובים], que significa "escrits".La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].

Yossef Qaro

Yossef Ben Efraïm Qaro (en hebreu: יוסף קארו) (Toledo 1488 - Safed 1575) fou un rabí, teòleg, jurista, i escriptor sefardita.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.