Metro

El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, essent en general subterrani o en viaducte.[1][2]

A diferència del tramvia, és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux) s'han construït sistemes mixtos de metro i tramvia (Stadtbahn, Prémetro), on els combois circulen segregats de forma subterrània al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifèrics en forma de tramvia.

El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).

El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3),[3] únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts, entre Bordeta i Catalunya (actual L1).

El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.

Alstom Metropolis 98B, Wilanowska, 2014-10-25
Metro de Varsòvia, Polònia
Farringdon station MMB 22 S-Stock
Metro de Londres, Regne Unit
81-760-Timiryazevskaya
Metro de Moscou, Rússia

infraestructura

Hi ha diverses característiques que diferencien els metros. La presa elèctrica pot ser ja bé aèria (per catenària o per carril superior) o bé mitjançant un tercer carril situat a terra al costat dels altres dos. La construcció dels túnels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un túnel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar, i els molt profunds, fets com veritables túnels de mines, avui en dia amb tuneladores.

AC09 on Shanghai Metro Line 9
Metro de Shangai, China

Referències

  1. «Definició de metro, significat de metro en català». [Consulta: 20 juny 2019].
  2. «metro - Diccionari Català - WordReference.com» (en en). [Consulta: 20 juny 2019].
  3. «90 anys del metro de Barcelona» (en cat), 2014. [Consulta: 20 juny 2019].

Vegeu també

Enllaços

Estació de Diagonal-Provença

Diagonal i Provença és el nom que rep un intercanviador del ferrocarril suburbà barceloní que, per al metro de Barcelona, pren el nom Diagonal (antigament anomenada Diagonal (P. Gracia) L3 i Diagonal (Rbla. Cataluña) L5) a les línies L3 i L5, operades per TMB, mentre pren el nom Provença a les línies L6 i L7, operades per FGC. Malgrat la diferència de noms les dues estacions estan comunicades formant un intercanviador ferroviari situat sota la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l'Avinguda Diagonal (part de Metro) i de l'Avinguda Diagonal amb el carrer de Balmes (part de FGC).

Aquest intercanviador va ser la segona estació amb més demanda tant de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona com de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya durant el 2016: l'estació de Diagonal de TMB va registrar l'entrada de 15.261.825 passatgers, i l'estació de Provença d'FGC, va registrar-ne 8.541.579.

Estació de Passeig de Gràcia

Passeig de Gràcia (antigament anomenada Aragón o Encreuament Aragó, L3, o Gran Via, L4) és un intercanviador metro-renfe situat sota el Passeig de Gràcia, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el Carrer Aragó, al districte de l'Eixample de Barcelona. És un punt de d'enllaç de les línies L2, L3 i L4 del Metro de Barcelona, de la línia R2 de Rodalies Renfe i cinc línies de Mitjana Distància, les: R11, R13, R14, R15, R16 i Ca6.

L'any 2016, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 6.448.000 passatgers i la del Metro va registrar-ne 9.854.140.

Estació de Plaça de Catalunya

Plaça de Catalunya (Rodalies i FGC) o Catalunya (Metro) és un intercanviador multimodal ferroviari situat a la plaça del mateix nom de Barcelona. És l'estació terme de les línies de FGC Balmes i del Metro del Vallès, on enllaça amb les línies L1 i L3 de Metro, tres línies de Rodalies de Catalunya (R1, R3 i R4) i finalment una línia de Mitjana distància, la línia R12.

L'any 2016 va ser l'estació amb més demanda de la xarxa de metro de TMB i de la xarxa d'FGC. També va ser la segona estació més transitada de la xarxa de via ampla d'ADIF, només quedant per darrere de Sants. Concretament, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 9.522.000 passatgers, la dels Ferrocarrils de la Generalitat en va registrar 12.055.886 i la del Metro va registrar-ne 17.416.282.

Estació de Sant Andreu Comtal / Sant Andreu

Sant Andreu Comtal (Rodalia) o Sant Andreu (Metro) és un intercanviador ferroviari situat al districte de Sant Andreu de Barcelona. Sant Andreu Comtal (antigament anomenada Barna-San Andrés) és una estació de ferrocarril propietat d'adif que es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R2 i R2 Nord dels serveis de rodalia de Barcelona i diversos serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Sant Andreu és una estació de la L1 del metro de Barcelona.

L'estació de la línia de Granollers o Girona va entrar en servei l'any 1854 quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona (antiga estació de Granollers, substituïda per l'Estació de França) i Granollers Centre.L'any 2016, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 764.000 passatgers i la del Metro va registrar-ne 3.421.770.

Estació de Torrassa

Torrassa és una estació de les línies L1, L9 i L10 del metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Catalunya al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat i es va inaugurar el 1983.

Està previst que l'estació esdevingui un intercanviador ferroviari donat què està projectada una estació de Rodalies de Catalunya, esdevenint llavors un intercanviador entre la línia de Vilafranca i la línia de Vilanova.

A l'estació de la L9/L10 hi tenen parada trens de la L9 Sud i de la L10 Sud. La previsió inicial era obrir-la l'any 2007, posteriorment es donava com a data l'any 2011, però donats els contratemps es va posar en funcionament el 12 de febrer de 2016.

Estació de la Sagrera

La Sagrera o la Sagrera - Meridiana és un intercanviador de ferrocarril a la ciutat de Barcelona situat al barri de la Sagrera, sota l'Avinguda Meridiana. Dóna servei a quatre línies del metro de Barcelona (L1, L5, L9 i L10), amb el nom de la Sagrera (antigament Sagrera; i Sagrera-Meridiana en el projecte constructiu de la L4 i L9) i tres línies de rodalies i una de regionals de Rodalies de Catalunya, amb el nom de la Sagrera - Meridiana.

Aquesta estació és el segon gran intercanviador de ferrocarril que s'està construint al barri de la Sagrera, juntament amb l'intercanviador de metro, rodalies, trens d'alta velocitat i d'autobusos de Sagrera | TAV. Serà l'estació terminal provisional de les línies L9 i L10 fins que s'obri el tram central d'aquestes línies.

L'estació de la L9/L10 del metro de Barcelona pertany al Tram 4 (La Sagrera – Can Zam / Gorg), la previsió inicial era obrir l'estació l'any 2004, però finalment no es va posar en funcionament fins a l'any 2010, tot i això els trens fan parada a l'estació de la L4 provisionalment, ja que la pròpia no està finalitzada.

L'any 2016, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 2.064.000 passatgers i la del Metro va registrar-ne 8.363.545.

Línia 10 del metro de Barcelona

L'L10 o línia 10 és un dels serveis de metro que transcorren pel túnel de la línia 9 del metro de Barcelona juntament amb l'L9 pròpiament dita. És propietat de la Generalitat de Catalunya i operada per l'empresa municipal Transports Metropolitans de Barcelona (a través de Ferrocarril Metropolità de Barcelona). Un cop estigui totalment acabada donarà servei a Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i la Zona Franca (Barcelona i el Prat de Llobregat).

Actualment (2019) te dotze estacions en funcionament, repartides en dos trams: el tram nord (L10 Nord), amb sis estacions, que discorre entre Badalona i el nord de Barcelona; i el tram sud (L10 Sud), amb sis estacions, que recorrerà el districte de Sants-Montjuïc de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. La part central del recorregut, entre les estacions de Can Tries | Gornal i Bon Pastor, és compartida amb la línia 9.

El primer servei comercial de la L10 fou el 18 d'abril de 2010 entre l'estació badalonina de Gorg i la barcelonina de Bon Pastor, un tram de 3,4 quilòmetres de longitud. En aquesta última estació fins a la Sagrera transcorre juntament amb l'L9, tram que va ser inaugurat el 26 de juny del 2010.

Línia 1 del metro de Barcelona

La línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. És la segona línia més antiga del metro, la més llarga de la xarxa i l'única amb via d'ample ibèric antic.

La línia es va inaugurar el 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviàries que havien sorgit a Barcelona. Actualment uneix les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo, en un traçat de doble via soterrada, les cotxeres es troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i tallers a l'estació d'Hospital de Bellvitge. Actualment té 20,7 quilòmetres de longitud i trenta estacions.

Línia 2 del metro de Barcelona

La línia 2 o línia lila del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a les ciutats de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Va ser l'última línia a incorporar-se el segle XX a la xarxa del metro i la primera totalment equipada amb ascensors hidràulics per ser adaptada a persones amb mobilitat reduïda i paviment de textura especial per a invidents. Actualment té tretze quilòmetres de longitud i divuit estacions.El traçat de la línia, que uneix Paral·lel i Badalona Pompeu Fabra, és de doble via soterrada. Els tallers i les cotxeres es troben al Triangle Ferroviari, a prop de l'estació de la Pau. A més té enllaços de servei a Paral·lel amb la línia 3 i a la Pau amb la línia 4.

Línia 3 del metro de Barcelona

La línia 3 o línia verda del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a la ciutat de Barcelona. És la línia més antiga del metro, inaugurada l'any 1924 i batejada com Gran Metro, unint les estacions de Catalunya i Lesseps, sota la gestió de la companyia Gran Metropolità de Barcelona fins a la fusió amb Ferrocarril Metropolità de Barcelona.

Actualment uneix les estacions de Zona Universitària i Trinitat Nova, en un traçat de doble via soterrada. Les cotxeres es troben a Sant Genís (Vall d'Hebron). Les antigues cotxeres de Lesseps ja no donen servei i tenien la peculiaritat d'estar ubicades en unes naus a l'exterior, pujant i baixant els trens amb un elevador. Actualment té 18,4 quilòmetres de longitud i vint-i-sis estacions.

Línia 4 del metro de Barcelona

La línia 4 o línia groga del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a la ciutat de Barcelona. Tot i inaugurar-se el 1973 part del seu traçat es va posar en servei el 1926 com a ramal del Gran Metro (L3) entre Passeig de Gràcia i Jaume I. Els túnels, però, van ser construïts el 1908, sent els més antics de la xarxa de metro barcelonina, quan es va crear la Via Laietana.

El traçat de la línia, que uneix Trinitat Nova i la Sagrera, és de doble via soterrada, els tallers i les cotxeres es troben a Via Júlia i al Triangle Ferroviari. Té enllaços de servei amb la línia 1 a Urquinaona, línia 2 a la Pau, la línia 5 a Maragall, amb la línia 11 a Trinitat Nova, i la línia 3 a Passeig de Gràcia. Actualment té 17,3 quilòmetres de longitud i vint-i-dues estacions.

Línia 5 del metro de Barcelona

La línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona. La línia es va inaugurar el 21 de juliol de 1959 com a línia II i actualment uneix les estacions de Cornellà Centre i Vall d'Hebron.

Línia 9 del metro de Barcelona

La línia 9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolitana soterrada que actualment té 24 estacions en funcionament repartides en dos trams: el tram nord (L9 Nord), de 7,9 km de longitud amb 9 estacions, que discorre entre Santa Coloma de Gramenet i el nord de Barcelona; i el tram sud (L9 Sud), de 19,6 km de longitud amb 15 estacions, que recorre els districtes meridionals de la Ciutat Comtal, a més de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. La part central del recorregut, entre les estacions de Can Tries | Gornal i Bon Pastor, és compartida amb la línia 10. Quan en finalitzi la construcció, tindrà una longitud de 47,8 km, dels quals 43,71 km seran soterrats, i serà la línia soterrada més llarga d'Europa, i superarà la línia 9 del metro de Moscou (41,5 km), la línia 12 del metro de Madrid (41 km) i la Northern Line del metro de Londres.

A més de donar servei a barris que no disposen de metro (Bon Pastor, Llefià, la Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca) les línies 9 i 10 uniran cinc municipis: Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. També enllaçaran punts estratègics com centres logístics, zones d'equipaments i de serveis com l'Aeroport de Barcelona, la Zona Franca, la Fira, l'ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet, entre d'altres.El 13 de desembre del 2009 va entrar en servei posar el primer tram de la línia, entre Can Zam i Can Peixauet, mentre que el dia 18 d'abril del 2010 es va fer la inauguració del tram de la línia 10 entre Bon Pastor i Gorg a Badalona, conjuntament amb el perllongament de la línia 9 de Can Peixauet a Bon Pastor. Posteriorment, el 26 de juny del mateix any, es va ampliar amb dues estacions fins a la Sagrera. El 12 de febrer del 2016 es va posar en servei el tram entre l'Aeroport i la Zona Universitària sota la denominació L9 Sud, i el 7 de setembre de 2018 va entrar en servei dues estacions del ramal de la Zona Franca, Foneria i Foc, amb la posada en servei de la línia 10 sud, que comparteix túnel amb la línia 9 sud entre les estacions de Can Tries | Gornal i Collblanc. El 2 de març de 2019 es va inaugurar l'estació de Provençana, a l'espera que l'octubre d'aquest any s'inauguri l'estació de Ciutat de la Justícia.

A agost de 2018, la previsió és que entrin en servei les estacions de la Zona Franca el 2002, el tram central només amb les estacions principals el 2023, i totes les estacions el 2026.

Línia Barcelona-Vallès

La línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola. La línia té una terminal al sud, a l'estació de Pl. Catalunya, i cap al nord es bifurca fins a tres vegades; les dues primeres es troben a Barcelona, i l'última s'ubica un cop passada l'estació de Sant Cugat, per arribar fins a Sabadell o Terrassa.

FGC opera la línia amb vuit serveis: tres serveis de metro dins el municipi de Barcelona i cinc serveis de suburbans entre Barcelona i el Vallès Occidental. A més de la denominació de línia Barcelona-Vallès, FGC també empra la denominació de metro del Vallès per a les línies S1, S2, S5, S6, S7, L6, L12 i el funicular de Vallvidrera i el nom de línia de Balmes per a la L7.

Metro-Goldwyn-Mayer

Metro-Goldwyn-Mayer Inc. (o simplement MGM) és una gran companyia, involucrada principalment en la producció i distribució de pel·lícules de cinema i programes de televisió.Els seus principals subsidiaris eren MGM Studios Inc., United Artists Corporation i Orion Pictures Corporation (adquirida el 1997). El 2005 va ser adquirida per un grup de companyies encapçalades per Sony Pictures Entertainment, que era anteriorment Columbia Pictures.

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dóna servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.

Actualment la xarxa té 12 línies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades dins el sistema tarifari de sis zones creat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM Àrea de Barcelona) que inclou també autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalia dins l'Àmbit Metropolità de Barcelona i comarques o municipis limítrofs. Totes les línies de metro es troben a la zona 1 de l'àmbit integrat. La xarxa actual té 166 quilòmetres i 198 estacions (TMB+FGC+funicular de Montjuïc), a data 28/5/2019.

El 2018 es van fer més de 449 milions de viatges (407 TMB + 41 serveis urbans FGC), la xifra més alta de la història. Això representa una increment d'usuaris del 4% respecte l'any anterior, el que va significar una recaptació de 280 milions d'euros.

Metrovalència

Metrovalència és la marca comercial amb la que l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seva àrea metropolitana.

La xarxa actual és l'hereva de l'antiga xarxa de suburbans de València, coneguda popularment com el trenet de València, una xarxa de ferrocarrils de via estreta construïda en la seva major part a l'acabament del segle xix. La modernització de la xarxa i la seva conversió en un modern ferrocarril metropolità, ha donat origen a la xarxa de Metrovalència.

Actualment, Metrovalència compta amb 6 línies de metro i tres de tramvia. Entre 1987 i 2017 va transportar 1.281 milions de viatgers.

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

1 km = 1.000 m = 103 mHistòricament, es defineix com la deumil·lèsima part de la distància entre el pol Nord terrestre i l'equador passant pel meridià de París (França). S'usa per expressar distàncies, sobretot a les carreteres (excepte Anglaterra i Estats Units).

La paraula «kilòmetre» està formada per les paraules gregues χίλια (khilia) = mil i μέτρο (metro) = compte/mesura.

Kilo és el prefix per a 1.000, definit en els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats.

Equivalències:

1 km = 0,621 milles = 0,540 milles nàutiques = 1.094 iardes = 3.821 peus

rail
carretera
cable
aeri
mar
Xarxes de rodalia, metro, tramvia i tròlei als Països Catalans

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.