Mercuri (element)

El mercuri és un element químic de nombre atòmic 80. El seu nom i abreviatura Hg procedeixen del llatí hidrargirium i de hydrargyrus, que al seu torn prové del grec hydrargyros (dels mots hydor, que vol dir 'aigua', i argyros, 'plata').

Mercuri
80Hg
ormercurital·li
Cd

Hg

Cn
Aspecte
Platejat
Pouring liquid mercury bionerd


Mercury spectrum visible

Línies espectrals del mercuri
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Mercuri, Hg, 80
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 126, d
Pes atòmic estàndard 200,59(2)
[Xe] 4f14 5d10 6s2
2, 8, 18, 32, 18, 2
Configuració electrònica de Mercuri
Propietats físiques
Fase Líquid
Densitat
(prop de la t. a.)
13,534 g·cm−3
Punt de fusió 234,32 K, -38,83 °C
Punt d'ebullició 629,88 K, 356,73 °C
Punt crític 1.750 K, 172,00 MPa
Entalpia de fusió 2,29 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 59,11 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,983 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 315 350 393 449 523 629
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 2 (mercúric), 1 (mercurós)
(òxid bàsic feble)
Electronegativitat 2,00 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 1.007,1 kJ·mol−1
2a: 1.810 kJ·mol−1
3a: 3.300 kJ·mol−1
Radi atòmic 151 pm
Radi covalent 132±5 pm
Radi de Van der Waals 155 pm
Miscel·lània
Romboèdrica
Mercuri té una estructura cristal·lina romboèdrica
Ordenació magnètica Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (25 °C) 961nΩ·m
Conductivitat tèrmica 8,30 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 60,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (líquid, 20 °C) 1.451,4 m·s−1
Nombre CAS 7439-97-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del mercuri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
194Hg sin 444 a ε 0,040 194Au
195Hg sin 9,9 h ε 1,510 195Au
196Hg 0,15% >2,5×1018 a α 2,0273 192Pt
β+β+ 0,8197 196Pt
197Hg sin 64,14 h ε 0,600 197Au
198Hg 9,97% 198Hg és estable amb 118 neutrons
199Hg 16,87% 199Hg és estable amb 119 neutrons
200Hg 23,1% 200Hg és estable amb 120 neutrons
201Hg 13,18% 201Hg és estable amb 121 neutrons
202Hg 29,86% 202Hg és estable amb 122 neutrons
203Hg sin 46,612 d β 0,492 203Tl
204Hg 6,87% 204Hg és estable amb 124 neutrons
Infotaula de mineralMercuri
Mercury-element
Fórmula química Hg
Classificació
Categoria elements natius
Nickel-Strunz 10a ed. 1.AD.05
Dana 1.1.7.1
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 3,463Å; c = 6,706Å;
Simetria 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Massa molar 201,971 uma
Color blanc estany
Fractura no observada
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla no es pot fer pol
Diafanitat opaca
Densitat 13,596 g/cm3 (mesurada);
Fluorescència no en té
Punt de fusió -38
Impureses comunes Au, Ag
Més informació
Referències [2]

Característiques principals

És un metall platejat que a temperatura estàndard és un líquid inodor. És un mal conductor de la calor comparat amb altres metalls, encara que no és mal conductor de l'electricitat. Es mescla fàcilment amb molts altres metalls com l'or o la plata produint amalgames, excepte amb el ferro; és insoluble en aigua i soluble en àcid nítric. Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors tòxics i corrosius, més pesants que l'aire. És perjudicial per inhalació, ingestió i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratòries. És incompatible amb l'àcid nítric concentrat, l'acetilè, l'amoníac, el clor i els metalls.

Altres sinònims de mercuri, són: mercuri elemental, mercuri metàl·lic, mercuri metall, plata liquida i argent viu. Per als estudiosos de l'alquímia, era el metall essencial del qual derivava la resta i, a l'Orient, es creia que servia per perllongar la vida.

El mercuri també es considera un mineral, pertanyent a la classe dels elements natius. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el mercuri pertany a "01.AD - Metalls i aliatges de metalls, família del mercuri i amalgames" juntament amb els següents minerals: belendorffita, kolymita, eugenita, luanheïta, moschellandsbergita, paraschachnerita, schachnerita, weishanita, amalgames d'or, potarita i altmarkita.[2]

Símbol del mercuri usat pels alquimistes

Obtenció

La mena més important del mercuri és el cinabri, les majors reserves mineres del qual es troben a Espanya, a les mines d'Almadén.

Usos

El seu ús més antic, a part de l'extracció d'or i plata, va ser en la confecció de miralls, que encara avui en dia s'aplica. S'utilitza també en instruments de mesura, endolls, fluorescents i com a catalitzador.

Altres usos del mercuri es dirigeixen a la indústria d'explosius. També ha estat notable el seu ús pels dentistes com a compost principal en els empastaments de queixals, però ha estat substituït fa poc de temps (en els països més desenvolupats) pel bismut, de propietats semblants però lleugerament menys tòxic. És molt coneguda també l'aplicació que va tenir en el passat en termòmetres, que va cessar a causa del perill d'intoxicació.

Paracels va descobrir les seves propietats per a combatre la sífilis[3] i també ha tingut usos en medicina amb el mercoquinol (oxiquinolinsulfonat de mercuri) i l'hidrargirol (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim com a antisèptic, igual que molts d'altres com ara l'hidrargol, l'hidrargiroseptol, el iodur mercúric, el cloroiodur mercúric, el mercuriol, etc.

Precaucions

Es transporta en estat líquid, codi del A.D.R.: 8,66,c. Cal emmagatzemar-lo en àrees fredes, seques, ben ventilades, allunyades de la radiació solar i de fonts de calor i ignició, allunyat d'àcid nítric concentrat, acetilè, amoníac i clor. Ha d'emmagatzemar-se en recipients irrompibles de materials resistents a la corrosió i que hi siguen compatibles. Els contenidors han de tancar-se hermèticament. S'hi poden emprar contenidors d'acer, acer inoxidable, ferro, plàstics, vidre, porcellana. Han d'evitar-se els contenidors de plom, alumini, coure, estany i zinc.

En l'etiquetatge, han d'incorporar-se les frases R: R 23 ("Tòxic per inhalació") i R 33 ("Perill d'efectes acumulatius"). També han d'incorporar-se les frases S: S 1/2 ("Conservi's tancat amb clau i mantingui's fora de l'abast dels nens"), S 7 ("Mantingui's el recipient ben tancat") i S 45 ("En cas d'accident o malestar, acudeixi immediatament al metge (si és possible, mostri-li l'etiqueta)").

Els efectes immediats que pot produir per inhalació són: coïssor de gola, mal de cap, nàusees, pèrdua de la gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell: enrogiment i irritació. Per ingestió: vòmits, diarrea, pèrdua de la gana i debilitat muscular. Els termòmetres amb mercuri han passat a ser de venda prohibida a la Unió Europea el 2007.[4]

L'exposició prolongada o repetida pot provocar: lesions en ronyons, cervell i sistema nerviós.

En cas d'accident, els primers auxilis a proporcionar són:

  • En cas d'inhalació: traslladar la víctima a l'aire fresc. Buscar atenció mèdica.
  • En cas de contacte amb la pell: portar la roba contaminada. Rentar l'àrea afectada amb aigua i sabó. Buscar atenció mèdica.
  • En cas de contacte amb els ulls: rentar els ulls immediatament amb aigua. Buscar atenció mèdica.
  • En cas d'ingestió: esbandir la boca amb aigua. Buscar atenció mèdica.

Les malalties o lesions associades al mercuri s'anomenen: hidrargirisme o mercurialisme i hidrargiria.

Altres característiques

Número CAS: 7439-97-6
IPVS: 10 ppm - 81,9 mg/m3
TLV-TWA: 0,025 ppm VLA-ED: 0,025 ppm
Densitat relativa del líquid (aigua=1): 13,6
Densitat relativa del gas (aire=1): 6,9
Pressió de vapor: 0,0012 mmHg (molt poc volàtil)

Referències

  1. "Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds" a Lide, D. R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 86a ed.. Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5.
  2. 2,0 2,1 «Mercury» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2016].
  3. Úbeda y Correal, José; Fernández-Caro y Nouvilas, Ángel. Acciones químicas de las bacterias (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1914, p. 115.
  4. Jones H. «EU bans mercury in barometers, thermometers». Reuters, 10-07-2007 [Consulta: 30 maig 2008].

Enllaços externs

Cianur de mercuri(I)

El cianur de mercuri(I), és un compost de coordinació de carboni, nitrogen amb mercuri. És una pols blanca inodora tòxica amb un gust metàl·lic amargant. Té un punt de fusió de 320°C, eal allibera fums tòxics de mercuri. És molt soluble en solvents polars com l'aigua i insoluble en benzè i altres solvents hidròfobs. Ràpidament es descompon en àcid i dóna cianur d'hidrogen. La seva reacció vigorosa amb agents oxidants; fusió amb clorats, perclorats, nitrats o nitrits metàl·lics pot causar una explosió violenta.

Clorur de mercuri(II)

El clorur de mercuri(II) és el compost químic amb la fórmula química HgCl2. Aquest sòlid blanc i cristal·lí és un reactiu de laboratori. Antigament el seu ús estava molt estès, tanmateix és una de les formes més tòxiques de mercuri, ja que és més soluble en aigua que la majoria de les altres formes. És un compost iònic.

Dimetilmercuri

El dimetilmercuri ((CH3)2Hg) és un compost organometàl·lic del mercuri. A temperatura ambient es troba en estat líquid, és inflamable, incolor. És una de les neurotoxines conegudes més potents. Se'l descriu amb una lleu olor dolça, encara que inhalar una quantitat de vapors suficient per captar l'olor seria exposar-se en excés als efectes d'aquest compost.

És extremadament perillós, ja que en éssers humans, una absorció de l'ordre de 0,1 mL té conseqüències fatals. Posseeix una pressió de vapor especialment alta i això implica que un petit vessament pot posar en perill a qualsevol persona que es trobi exposada als seus vapors.

El dimetilmercuri travessa amb molta facilitat la barrera hematoencefàlica, probablement gràcies a la formació de complexos amb la cisteïna, i el procés d'eliminació per part de l'organisme és molt lent, per la qual cosa tendeix a bioacumular-se. Els símptomes d'enverinament de mercuri solen aparèixer quan és massa tard per aplicar un tractament efectiu.

Aquest compost travessa el làtex, el PVC, el butil i el neoprè molt ràpidament (en qüestió de segons), sent absorbit a continuació per la pell, per la qual cosa la majoria de guants usats en laboratori no proporcionen una protecció adequada davant d'aquest compost. L'única opció viable i segura per manipular-lo és l'ús de guants laminats d'alta resistència sota una cobertura de neoprè de màniga alta o altres guants per a ús industrial. També es recomana usar una màscara de protecció facial d'almenys 20 cm de llarg i una cabina extractora de fums.La toxicitat del dimetilmercuri queda ben remarcada pel fet que la coneguda química Karen Wetterhahn va morir després de vessar-se unes gotes d'aquest compost sobre les seves mans protegides per guants de làtex.

Intoxicació per mercuri

El mercuri és un metall molt tòxic, afecta principalment les funcions cerebrals (neurotòxic) i renals (nefrotòxic) i se sospita que és un disruptor endocrí i pot induir certs càncers (es va observar per exemple, casos de leucèmia en la intoxicació per mercuri massiva de Minamata del Japó)). L'any 2007 es va demostrar que el mercuri té un efecte citotòxic sobre les cèl·lules mare del sistema nerviós central.És un element que s'evapora fàcilment i en estat de vapor l'organisme l'assimila més fàcilment cosa que augmenta la seva acció nociva. Nocivitat que a més s'incrementa amb l'absorció simultània de coure, zinc o plom.

La intoxicació per mercuri també rep el nom d'hidrargíria (del nom grecollatí del mercuri: hydrargirium)

Cal distingir els efectes de les sals de mercuri (mercuri sota la forma ionitzada) Hg22+ i del Hg+ del mercuri metàl·lic Hg0, dels efectes dels compostos orgànics del mercuri (metilmercuri CH3Hg especialment) molt més tòxics.

Llista d'elements químics per períodes

Elements del període 1

1 Hidrogen (H)

2 Heli (He)Elements del període 2

3 Liti (Li)

4 Beril·li (Be)

5 Bor (B)

6 Carboni (C)

7 Nitrogen (N)

8 Oxigen (O)

9 Fluor (F)

10 Neó (Ne)Elements del període 3

11 Sodi (Na)

12 Magnesi (Mg)

13 Alumini (Al)

14 Silici (Si)

15 Fòsfor (P)

16 Sofre (S)

17 Clor (Cl)

18 Argó (Ar)Elements del període 4

19 Potassi (K)

20 Calci (Ca)

21 Escandi (Sc)

22 Titani (Ti)

23 Vanadi (V)

24 Crom (Cr)

25 Manganès (Mn)

26 Ferro (Fe)

27 Cobalt (Co)

28 Níquel (Ni)

29 Coure (Cu)

30 Zinc (Zn)

31 Gal·li (Ga)

32 Germani (Ge)

33 Arsènic (As)

34 Seleni (Se)

35 Brom (Br)

36 Criptó (Kr)Elements del període 5

37 Rubidi (Rb)

38 Estronci (Sr)

39 Itri (Y)

40 Zirconi (Zr)

41 Niobi (Nb)

42 Molibdè (Mo)

43 Tecneci (Tc)

44 Ruteni (Ru)

45 Rodi (Rh)

46 Pal·ladi (Pd)

47 Argent (Ag)

48 Cadmi (Cd)

49 Indi (In)

50 Estany (Sn)

51 Antimoni (Sb)

52 Tel·luri (Te)

53 Iode (I)

54 Xenó (Xe)Elements del període 6 (1a part)

55 Cesi (Cs)

56 Bari (Ba)Lantànids

57 Lantani (La)

58 Ceri (Ce)

59 Praseodimi (Pr)

60 Neodimi (Nd)

61 Prometi (Pm)

62 Samari (Sm)

63 Europi (Eu)

64 Gadolini (Gd)

65 Terbi (Tb)

66 Disprosi (Dy)

67 Holmi (Ho)

68 Erbi (Er)

69 Tuli (Tm)

70 Iterbi (Yb)Elements del període 6 (continuació)

71 Luteci (Lu)

72 Hafni (Hf)

73 Tàntal (Ta)

74 Tungstè (W)

75 Reni (Re)

76 Osmi (Os)

77 Iridi (Ir)

78 Platí (Pt)

79 Or (Au)

80 Mercuri (element) (Hg)

81 Tal·li (Tl)

82 Plom (Pb)

83 Bismut (Bi)

84 Poloni (Po)

85 Àstat (At)

86 Radó (Rn)Elements del període 7 (1a part)

87 Franci (Fr)

88 Radi (Ra)Actínids

89 Actini (Ac)

90 Tori (Th)

91 Protactini (Pa)

92 Urani (U)

93 Neptuni (Np)

94 Plutoni (Pu)

95 Americi (Am)

96 Curi (Cm)

97 Berkeli (Bk)

98 Californi (Cf)

99 Einsteini (Es)

100 Fermi (Fm)

101 Mendelevi (Md)

102 Nobeli (No)Elements del període 7 (continuació)

103 Lawrenci (Lr)

104 Rutherfordi (Rf)

105 Dubni (Db)

106 Seaborgi (Sg)

107 Bohri (Bh)

108 Hassi (Hs)

109 Meitneri (Mt)

110 Darmstadti (Ds)

111 Roentgeni (Rg)

112 Copernici (Cn)

113 Nihoni (Nh)

114 Flerovi (Fl)

115 Moscovi (Mc)

116 Livermori (Lv)

117 Tennes (Ts)

118 Oganessó (Og)

Llista de valències dels elements

A continuació hi ha una llista d'elements més comuns amb la seva valència. La valència s'indica amb nombres romans.

Làmpada de vapor de mercuri

Una làmpada de vapor de mercuri consisteix en un tub de descàrrega de quars ple de vapor de mercuri, que té dos elèctrodes principals i un d'auxiliar per facilitar l'arrencada.

La llum que emet és d'un color blau verdós; no conté radiacions vermelles. Per resoldre aquest problema s'acostumen a afegir-hi substàncies fluorescents que emetin en aquesta zona de l'espectre. D'aquesta manera es milloren les característiques cromàtiques de la llum, tot i que també hi ha disponibles bombetes completament transparents les quals il·luminen bé les zones on no es requereix estrictament una reproducció exacta dels colors.

Per a la seva operació les làmpades de vapor de mercuri necessiten un balast, a excepció dels anomenats llums mescladors.

Una de les característiques d'aquestes làmpades és que tenen una vida útil molt llarga, que ronda les 25.000 hores de vida, encara que la depreciació lumínica és considerable. Per contra, quan es trenquen alliberen vapor de mercuri que incrementa el risc d'enverinament per mercuri.

Hi ha hagut casos, amb làmpades d'aquest tipus, en les que han desaparegut les pólvores fluorescents pel pas de molts anys d'ús i no obstant això la làmpada continua encesa.

Aquestes làmpades han estat utilitzades principalment per il·luminar avingudes principals, carreteres, autopistes, parcs, naus industrials i llocs poc accessibles, ja que el seu període de manteniment és molt llarg. Actualment, les llums amb additius metàl·lics (llums d'halur metàl·lic) proveeixen millors característiques al llarg de la seva vida útil.

Mercast

El procés mercast és un procés de fabricació de motlles per la producció de peces metàl·liques per fosa (metal·lúrgia) per gravetat. Es tracta de la construcció d'un motlle a partir d'un model de mercuri (element).

Mercuri

«Mercuri» té aquests significats:

Mercuri (mitologia), déu romà

Mercuri (planeta), planeta més proper al sol

Mercuri (element), element químicVegeu també: Mercury (desambiguació)Viccionari

Mercuri roig

El mercuri roig és una substància o compost del mercuri que, teòricament, pot produir bombes brutes. S'obté per una mescla de mercuri pur i òxid d'antimoni de mercuri. Aquest compost, en comprimir-se per una explosió convencional, alliberaria la suficient energia perquè els àtoms de triti i de deuteri d'un recipient interior de la bomba es fusionen, sense la necessitat de tenir una bomba de fissió com a "iniciadora", necessària a les bombes H "normals" amb el que començaria així una reacció en cadena. En resum, el material pot produir les altíssimes temperatures necessàries en una explosió de fusió pura. Aquest material no explotava, s'escalfava i quedava intacte: és això el que definitivament es denomina mercuri roig.

Per a crear una arma de fusió, a diferència de les armes nuclears tradicionals, no es necessita un material fisionable per a produir la cadena que implica l'explosió, això porta un avantatge tàctic perquè el volum que pot omplir una arma d'aquestes característiques es redueix al mínim. A banda de tot això, l'ona expansiva de l'explosió, composta de neutrons d'alta energia, és molt més potent que la d'una arma nuclear convencional. Un altre dels grans avantatges d'una arma de fusió pura és el cost econòmic, ja que no necessita material com el plutoni - que, per altra banda, està molt més controlat i és més difícil de robar o d'aconseguir-. Tampoc existeix l'"explosió" -no es veuria el conegut fong per a entendre-ho-, pel que no pot estar prohibida actualment per cap tractat de proliferació d'armes.

Es pensa que existeixen trames secretes que comercialitzen el producte al mercat negre, procedint una important quantitat de Rússia degut a la cerca d'una sortida de l'estoc emmagatzemat a l'antiga URSS, on es fabricaven uns seixanta kilograms anualment. Aquest material, segons alguns, s'arribava a pagar a uns 300.000 dòlars el gram.

Metilmercuri

El metilmercuri és un catió organometàl·lic amb fórmula química CH3Hg+. S'acumula biològicament i és tòxic. "Metilmercuri" és la forma curta del "monometilmercuri", i de forma més correcta es diu "catió de monometilmercuri". Està compost d'un grup funcional metil, carboni, i hidrogen enllaçat químicament a l'element mercuri. Es combina amb anions d'altres elements.

Termòmetre de mercuri

El termòmetre de mercuri és un instrument de mesura inventat pel físic Daniel Gabriel Fahrenheit l'any 1714. Consisteix en un bulb que conté mercuri connectat a un tub de vidre de petit diàmetre; el volum de mercuri en el tub és molt menor que el volum en el bulb. El volum del mercuri canvia lleugerament segons la temperatura a causa de la dilatació; aquest petit canvi fa que la columna de mercuri en el tub pugi o baixi. L'espai que no ocupa el mercuri pot ser emplenat amb nitrogen o bé pot estar a una pressió inferior que l'atmosfèrica (un buit parcial).

El 19 de març de 1743, Jean-Pierre Christin va presentar el primer termòmetre de mercuri que utilitzava els paràmetres de zero graus com a punt de fusió de l'aigua i cent com a punt d'ebullició..En 2007, una directiva europea va prohibir el seu ús.

Taula periòdica
H   He
Li Be   B C N O F Ne
Na Mg   Al Si P S Cl Ar
K Ca   Sc Ti V Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br Kr
Rb Sr   Y Zr Nb Mo Tc Ru Rh Pd Ag Cd In Sn Sb Te I Xe
Cs Ba La Ce Pr Nd Pm Sm Eu Gd Tb Dy Ho Er Tm Yb Lu Hf Ta W Re Os Ir Pt Au Hg Tl Pb Bi Po At Rn
Fr Ra Ac Th Pa U Np Pu Am Cm Bk Cf Es Fm Md No Lr Rf Db Sg Bh Hs Mt Ds Rg Cn Nh Fl Mc Lv Ts Og
Metalls alcalins Alcalinoterris Lantànids Actínids Metalls de transició Altres metalls Metal·loides Altres no metalls Halògens Gasos nobles

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.