Mar Roja

La mar Roja o mar Roig (en àrab: البحر الأحمر al-Bahr al-Ahmar o vulgarment Bahr al-Kulzum; en hebreu: ים סוף Yam Suf, en tigrinya: ቀይሕ ባሕሪ QeyH baHri), és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia. Els antics grecs l'anomenaven Ερυθρά Θάλασσα, 'mar d'Eritrea'.

Infotaula de geografia físicaMar Roja
Red Sea 37.95521E 21.41271N
Tipus Mar
Part de oceà Índic i mar d'Eritrea
 22° N, 38° E / 22°N,38°E
Dades i xifres
Profunditat 3.040 m
Superfície 438.000 km²

Geografia

RedSeaReef105
Al mar Roig hi ha una vida submarina molt variada, contrastant amb l'aridesa de les costes
Tihama on the Red Sea near Khaukha, Yemen
Aspecte de la costa: Tihama, a la vora de Khaukha, Iemen

La connexió amb l'oceà es troba al sud, a través de l'estret de Bab al-Mandab i el golf d'Aden. Al nord, hi ha la península del Sinaí, situada entre el golf d'Aqaba i el golf de Suez (al fons del qual s'obre el canal de Suez, que connecta la mar Roja amb la Mediterrània. El mar fa aproximadament uns 1.900 km de llarg, i al punt més ample fa uns 300 km. El fons marí té una profunditat màxima de 2.500 m a la fossa central i una profunditat mitjana de 500 m, però també té plataformes poc fondes, famoses per la seva vida marina i els coralls. La superfície marina és d'uns 438.000 o 450.000 km². És l'hàbitat de més de 1.000 espècies d'invertebrats i de 200 de coralls. La mar Roja ocupa una part de la vall del Rift.

Les temperatures de l'aigua a la superfície es mantenen relativament constants a 21-25°C i la temperatura i la visibilitat són bones fins a uns 200 m, però el mar és conegut pels seus forts vents i els perillosos corrents locals. La mar es va crear quan l'Àfrica es va separar d'Aràbia, un moviment que va començar fa uns 30 milions d'anys. La mar Roja encara s'està eixamplant i a les parts més fondes hi ha petits cons volcànics; es considera que, en el futur, el mar esdevindrà un oceà (segons el model proposat per Tuzo Wilson).

La mar Roja és una zona molt difícil per la navegació marítima a causa dels innombrables esculls i de les tempestes que poden aixecar-se sobtadament. El primer a cartografiar amb detall aquesta mar fou el capità britànic Robert Moresby en una difícil aventura al segle XIX.[1]

Etimologia

La mar fou anomenada golf Aràbic en la majoria de fonts europees fins al segle XX, nom derivat de les antigues fonts gregues. Heròdot, Estrabó i Claudi Ptolemeu anomenaven aquest braç de mar Arabicus Sinus, mentre que reservaven el terme mar d'Eritrea (o mar Roja) per a les aigües que banyaven el sud de la península d'Aràbia, conegudes actualment com el golf d'Aden, a l'oceà Índic.

El nom del mar no indica pas el color de les aigües, ja que són ben blaves vistes de lluny, i transparents a les mans. Pot ser que faci al·lusió a la floració estacional dels cianobacteris vermellosos anomenats Trichodesmium erythraeum, que es troben prop de la superfície de l'aigua. Alguns suggereixen que es refereix a les muntanyes vermelloses del voltant, riques en minerals, anomenades "הרי אדום" ('muntanyes dels Edomites' o 'muntanyes Rubi') en hebreu.

L'explicació més plausible és la que afirma que el nom de la mar Roja procedeix d'una mala traducció (en grec) del que havia de ser la mar de les balques en la història bíblica de l'Èxode 13, 18. La mar de les Balques (en hebreu ים סוף Yam Suf) sovint és traduïda malament, com la 'mar dels Joncs' o, encara pitjor, per 'mar Roja'. En aquest sentit, no es pot dir que es tracti del golf de Suez, sinó dels grans Llacs Amargs.

Turisme

La mar Roja és coneguda pels seus indrets per a la pràctica del submarinisme, com ara els següents d'Egipte: el cap Ras Muhammad, l'escull de Khawr ash-Shamm (o Elphinstone) o les illes Al-Akhawein (Brothers Islands); i els menys coneguts del Sudan: Sanganeb, Abington, Angarosh i Shaab Rumi.

La mar fou "descoberta" com a destinació per als esports subaquàtics per Hans Hass a la dècada de 1950, i per Jacques-Yves Cousteau més endavant.

Països costaners

Els països i les ciutats principals de la costa de la mar Roja són:

Vegeu també

Referències

  1. Sarah Searight, The Charting of the Red Sea. History Today, 2003

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar Roja Modifica l'enllaç a Wikidata
Dofí mular indopacífic

El dofí mular indopacífic (Tursiops aduncus) és una espècie de dofí del gènere Tursiops. Creix fins a 2,6 metres de llargada i pesa fins a 230 quilograms. Viu a les aigües del voltant de l'Índia, el nord d'Austràlia, el sud de la Xina, la mar Roja i la costa oriental d'Àfrica. Té una esquena de color gris fosc i un ventre d'un gris més clar o gairebé blanc amb taques grises.

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Amb una extensió d'1.020.000 km2, inclou la península del Sinaí (considerada part de l'Àsia sud-occidental), mentre que la majoria del país se situa al nord d'Àfrica. Limita amb Líbia a l'oest, amb el Sudan al sud, amb la mar Roja a l'est, amb Israel i la franja de Gaza al nord-est i amb la Mediterrània al nord.

Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del riu Nil (uns 40,000 km²) i del canal de Suez. Hi ha extenses àrees del territori que són part del desert del Sàhara i que molt sovint estan deshabitades. La capital és el Caire, gran metròpoli de més de quinze milions d'habitants, i la segueixen en importància Alexandria, amb més de tres milions i mig, i Gizeh, dins l'aglomeració urbana cairota, amb més de dos milions; Shubra al-Khayma (també dins l'aglomeració del Caire) i Port Saïd passen del mig milió d'habitants.

El país és famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments, com ara les piràmides, el temple de Karnak o la Vall dels Reis. A hores d'ara, Egipte és àmpliament considerat el principal focus polític i cultural del món àrab.

Elat

Elat és la ciutat més meridional del districte del Sud d'Israel. Situada a la costa del golf d'Àcaba, a la mar Roja, és adjacent a Taba (Egipte) i a Àcaba (Jordània).

Eritrea

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Limita amb el Sudan a l'oest, Etiòpia al sud i Djibouti a l'est. El nord-est del país està banyat per la mar Roja, d'on ve el seu nom, derivat del grec èrythros, 'vermell'. Eritrea és un dels estats sobirans més recents.

Gerbillus poecilops

Gerbillus poecilops és una espècie de rosegador de la família dels múrids. És endèmic de les serralades costaneres de la mar Roja i l'extrem occidental del golf d'Aden (Aràbia Saudita i Iemen). El seu hàbitat natural són les zones sorrenques situades prop de poblacions, magatzems i camps de conreu. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.

Golf d'Aden

El golf d'Aden (en àrab: خليج عدن Khalij 'Adan, en somali: Badyarada 'Admēd) és un braç de mar de l'oceà Índic situat entre el Iemen, a la costa meridional de la península Aràbiga, i Djibouti i Somàlia a l'Àfrica. Al nord-oest, comunica amb la mar Roja a través de l'estret de Bab al-Mandab.

És una via marítima essencial per al transport del petroli del golf Pèrsic, cosa que el fa molt important per a l'economia mundial. A més a més, és l'hàbitat natural de nombroses espècies de peixos i coralls, ja que és una mar poc contaminada. Els ports principals en són Aden (al Iemen), Berbera i Bosaso (a Somàlia) i la ciutat de Djibouti.

Malgrat tot, és un camí perillós, ja que els estats riberencs, especialment el Iemen i Somàlia, tenen una situació política inestable. També s'hi han produït diversos casos de pirateria i atacs terroristes, com l'atemptat suïcida que va patir el destructor estatunidenc USS Cole.

Golf d'Àqaba

El golf d'Àqaba (en àrab Bahr al-'Aqabah), també anomenat golf d'Elat i més tradicionalment golf d'Àcaba, està situat al nord-est de la mar Roja de la qual forma part. Separa la península d'Aràbia de la península del Sinaí. Els països banyats pel golf d'Àqaba són Egipte, Israel, Jordània i l'Aràbia Saudita. El nom amb què és conegut als estats àrabs riberencs deriva de la ciutat jordana d'Àqaba, mentre que els israelians l'anomenen amb el nom de la ciutat portuària d'Elat. El golf fa una llargada d'uns 175 km, l'amplada màxima és de 29 km i la major profunditat és de 1.827 m. Per passar de la mar Roja al golf d'Àqaba s'han de travessar els estrets de Tiran. Al fons del golf hi ha les ciutats de Taba (Egipte), Eilat (Israel) i Àqaba (Jordània).

Golf de Suez

El Golf de Suez (en llengua àrab: خليج السويس, Khalyj as-Suways) està situat al nord-est d'Egipte i separa Àfrica d'Àsia. És el més occidental dels dos golfs en què s'acaba al nord la Mar Roja i a l'extrem nord hi ha situada la ciutat de Suez.

Governació d'Assuan

La governació d'Assuan —en àrab محافظة أسوان, muḥāfaẓat Uswān— és una de les governacions d'Egipte, la més meridional de l'Alt Egipte, i la seva capital és Assuan. Limita al nord amb la governació de Qena, a l'est amb la de la Mar Roja, a l'oest amb la de Wadi al Jadid, i al sud amb el Sudan. L'any 2006 tenia una població d'1.184.432 habitants.

Governació de la Mar Roja

La governació de la Mar Roja —en àrab محافظة البحر الأحمر, muḥāfaẓat al-Baḥr al-Aḥmar— és una governació d'Egipte, situada a l'est del país, entre el Nil i la Mar Roja, fent de frontera amb el Sudan. La capital és Hurghada, i la governació tenia l'any 2006 una població de 288.233 habitants.

Heroòpolis

Heroòpolis (llatí Heroopolis, grec Eroonpolis o Heroöpolis, Hοώων πόλις) fou una ciutat a l'est del delta del Nil, a Egipte, a la boca del canal reial, que connectava el Nil amb la mar Roja. Apareix també com Heroònpolis i Herònpolis. No era a la costa sinó a la part nord dels llacs, però va donar el seu nom a una part de la mar Roja, el Heroopolites kolpos (Hρωοπολίτης κόλπος, llatí: Heroopoliticus Sinus) que arribava fins a Arsinoe (Suez) actual Golf de Suez. Fou capital del nomós VIII del Baix Egipte (A-bt), capital que després va passar a Arsinoe. Els hebreus l'anomenaren Pithom (פתם) i els egipcis Tjeku o Tyeku i després Per-Atum (o Pi-Tum, és a dir casa de Tum o d'Atum, el déu solar de la ciutat). Hero o Heroo és probablement la traducció grega d'Atum. Segons la Bíblia la ciutat fou construïda pel treball forçat dels hebreus igual que Pi-Ramsès i Heliòpolis. Heròdot diu que el canal fet per Necó II connectava la mar Roja amb el Nil passant per "Patumos" ciutat de nomós d'Aràbia (el nomós XX) que tenia per capital a Goshen (egpci Kosen).

El lloc fou descobert per Édouard Naville el 1883, al sud-oest d'Ismaïlia (uns 18 km) i a l'est de Wadi Tumilat, a Tell al-Maskhuta on es va trobar una inscripció que ho demostrava. Es va trobar un antic grup d'estàtues de Ramsès II entre dos déus i després es va descobrir una muralla, un tempre en ruïnes, i una sèrie d'edificis. Això va permetre confirmar que la ciutat era al nomós VIII (veí del nomós XX) i que l'afirmació d'Heròdot no era del tot correcta.

Jiddah

Jiddah o Gidda (en àrab جدة, Jidda), és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga, a l'Aràbia Saudita a la costa de la mar Roja, província de Makkah, segona ciutat del país després de la capital Al-Riyad. Té una població (2011) de 3.430.697 habitants. És el port d'entrada dels peregrins que van a la Meca. Disposa d'un aeroport internacional al nord de la ciutat (Aeroport Reis Abd al-Aziz). És la tercera ciutat industrial del país després de Jubail i Yanbu.

El nom pot derivar de jaddah (àvia), ja que segons la tradició és el lloc on fou enterrada Eva, la parella d'Adam, però més probablement derivaria de judda que vol dir "ruta" (el gran viatger del segle XIV, Ibn Battuta, l'anomena Djudda o Juddah).

Mar

La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. Les grans masses d'aigua que separen els continents s'anomenen oceans, mentre que les divisions d'aquests oceans més o menys tancades per parts dels continents o per illes i arxipèlags són conegudes simplement com a mars, les quals alhora se subdivideixen en masses d'aigua més petites anomenades golfs i badies i es connecten a través d'estrets. També s'anomenen mars els grans llacs interiors, habitualment salats, que no desguassen enlloc, com ara la mar d'Aral.

Segons el grau de tancament de les mars, aquestes es divideixen en:

mars costaneres, parcialment tancades per illes, arxipèlags o penínsules i en què els corrents són causats pels vents marins, com la mar del Nord o la mar del Japó;

mars continentals, més tancades i amb un intercanvi d'aigua amb l'oceà limitat, en què els corrents són deguts a diferències de salinitat i temperatura més que no pas a la força del vent, com és el cas de la mar Mediterrània o la mar Roja;

mars interiors o tancades, totalment voltades de terra, que poden rebre o no aigua dolça a través de diversos emissaris però no arriben a desguassar a l'oceà, com ara la mar Càspia o la mar Morta.L'autoritat mundial que defineix els límits de mars i oceans és l'Organització Hidrogràfica Internacional (OHI), el document vigent de la qual és la publicació especial S-23, Límits d'oceans i mars (en anglès), 3a edició, 1953. La segona edició fou la del 1937, i la primera era del 1928. El 1986 se'n va publicar una quarta edició, però a causa de diverses disputes nominals encara no ha estat ratificada.

El Dia Marítim Mundial, acordat per l'Assemblea General de les Nacions Unides, se celebra el quart dijous de setembre de cada any.Pescadors i navegants, corallers, mestres d'aixa i calafats, mestres velers, corders, xarxaires, peixaters, estibadors i amarradors, pilots, faroners, armadors, gent de mar. Tots ells es guanyen la vida al mar.

Mentuhotep II

Mentuhotep II (III) fou fill i successor de Mentuhotep I (II). La seva mare fou Tem. El seu nom d'Horus fou Sanikare i el seu nom Nebty el mateix; el seu nom d'Horus d'or fou Biknebuhotep o Biknebumeankh, o potser també Herep o Hotep; el seu nom Nesut-Bity fou Seneferkare i el seu nom de Sa Ra, Mentuhotep. La seva ubicació cronològica és vers poc després del 2000 aC.

Va agafar el govern d'un país pròsper gràcies als dots organitzatius del seu pare. Pel temps que va regnar el pare, i com que era el fill més gran, devia tenir ja alguns anys, probablement al tomb dels 50, quan va arribar a tron.

Va continuar erigint monuments com havia fet el seu pare. Va enviar una expedició de tres mil soldats al Punt, que va sortir de Denderah cap al Wadi Hammamat i va anar a la costa de la mar Roja, al Wadi Gasus, des on va sortir per mar cap al Punt. Mentuhotep va organitzar aquesta expedició a l'any vuitè del seu regnat i la va dirigir el seu visir Henenu. La via utilitzada fou netejada prèviament de saquejadors. Els expedicionaris portaven fusta per fer barques en arribar a la mar Roja. Pel camí, van trobar dotze pous que havien de servir per a futures expedicions. En arribar a la mar Roja, van construir uns vaixells amb els quals van sortir cap al Punt, en la primera expedició coneguda a aquesta terra, i d'allí van portar alguns productes com goma i perfums; a la tornada a Tebes, es van aturar al Wadi Hammamat per recollir pedra. Els soldats que integraven l'expedició portaven cadascun una botella de cuiro, un bastó, dos pots d'aigua i 20 pans (al dia); els ases anaven carregats amb sandàlies per abastir a les tropes.

A l'oest de Tebes, va construir un petit temple dedicat a Horus al lloc d'un santuari de la dinastia I, temple que fou trobat el 1904. Està construït amb rajoles i té una entrada amb pilons i un mur a l'entorn.

El seu regne està ben considerat segons el que diu en les seves cartes un home anomenat Hekanakht, sacerdot funerari sota el visir Ipy a Tebes. Vers al final del regnat, hi va haver el començament d'una epidèmia de fam a la regió de Tebes.

Va construir la seva tomba prop del temple del seu pare a Deir al-Bari, però no la va poder acabar. Consistia en una avinguda i una rampa que s'aturava una mica a la roca. Els grafits de la rodalia indiquen que el seu lloc d'enterrament hauria d'estar proper.

El seu regnat va durar uns dotze anys. Queda una estàtua d'aquest faraó vestit amb les robes reials tradicionals, el nemes, una roba exclusiva per a reis.

El va succeir el seu fill Mentuhotep III (IV).

El seu nom apareix també com a Mentehotpe, Menthuhetep, Mentouhotep, Mentuhotp, Mentuhotpe, Monthhotep, Montouhotep, Montuhotep, Sankhkara, Sankhkere, Sankhkerementouhotep, Sankhtauyef, Seankhkara, Seankhkare, Seneferkare i Senekhkere.

Mentuhotep III

Mentuhotep III (IV) fou fill i successor de Mentuhotep II (III). Fou el darrer rei de la dinastia XI. El seu nom Sa Ra era Mentuhotep ('El déu Montu està satisfet'), el seu nom d'Horus i de Nebty fou Nebtauy o Nebtaure; el seu nom d'Horus d'or fou Neteru o Neternebu; i el seu nom Nesut Bity fou Nebtaure. La seva mare fou una dona secundària del pare, anomenada Imi. No ha quedat cap pintura ni estàtua d'aquest faraó.

Va governar durant set anys. No se sap quina edat tenia en arribar al tron, però com que el seu pare havia mort passats els seixanta, no tindria menys de 30.

Durant el segon any de regnat, va organitzar una expedició a les pedreres entre el riu Nil i a la mar Roja, al Wadi Hammamat, a uns 50 km al nord-est de Tebes. L'expedició, la va dirigir el visir Amenemhet. Els expedicionaris van deixar una vintena d'inscripcions tallades a la roca, que són les úniques restes del regnat, ja que els registres oficials foren esborrats després de l'enderrocament de la dinastia. A Wadi Hammamat, l'expedició va trobar pedra fina per al sarcòfag reial, pedra que els hi fou assenyalada per una gasela; un segon fet extraordinari es va produir després d'una turmenta de pluja, quan es va trobar un gran pou ple d'aigua a vessar, cosa extraordinària en aquell terreny. La pedra trobada fou portada a Tebes. L'expedició tenia l'encàrrec de trobar un port favorable a la mar Roja i es creu que el port seleccionat fou l'actual Marsa Gawais (Kuser), lloc que des d'Amenemhet II fou punt de sortida per a les expedicions al Punt.

No s'ha trobat la seva tomba i no apareix en algunes llistes de reis, però al papir de Torí té un espai per a un rei anònim al final de la dinastia, amb set anys de regnat. Potser fou considerat un usurpador (enfront d'un germà de la dona principal del pare). Un tal Antef (IV), que probablement era un membre de la família reial, va adoptar el títol de rei, segurament perquè considerava que n'era el primer en la línia successòria, i fou el seu oponent a la cort; però, alguns erudits pensen que els reis de la dinastia XII van reescriure la història per justificar la seva real usurpació del tron, traient legitimitat a Mentuhotep III, i que en realitat aquest era rei legítimament.

El nom d'Antef IV apareix en inscripcions al sud d'Egipte, a la Baixa Núbia. Almenys 9 ciutats presenten inscripcions de reis diferents a Mentuhotep III (IV). Un altre rei de la Baixa Núbia és anomenat Ibkhenetre i un tercer Segerseni. No se sap si foren simultanis o successius, i s'oposaven tots a Mentuhotep III. Potser, aquestes lluites civils van contribuir a l'enderrocament del faraó. El visir Amenemhet, que se sap que disposava d'un exèrcit important (va dirigir l'expedició a la mar Roja amb una exèrcit que, segons unes fonts, era de mil soldats i, segons d'altres, de deu mil), va donar un cop d'estat, i va assolir el poder amb el nom d'Amenemhet I.

El seu nom apareix també com a Mentehotpe, Menthuhetep, Mentouhotep, Mentuhotp, Mentuhotpe, Monthhotep, Montouhotep, Montuhotep, Nebtaui, Nebtauira, Nebtauire, Nibtaouire, Nibtaouirementouhotep, Nibtowere i Nubtowere.

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra. Està limitat al nord pel sud de l'Àsia, a l'oest per la península Aràbiga i l'Àfrica, a l'est per la península de Malacca, les illes de la Sonda i Austràlia, i al sud per l'Antàrtida. Està separada de l'oceà Atlàntic pel meridià 20 graus est, al sud de l'Àfrica, i de l'oceà Pacífic pel meridià 147 graus est. El punt més septentrional de l'oceà Índic és situat aproximadament als 30 graus nord de latitud, al golf Pèrsic. L'oceà fa aproximadament 10.000 km d'ample entre les puntes meridionals de l'Àfrica i d'Austràlia; la seva àrea és de 73.556.000 km², incloent-hi la mar Roja i el golf Pèrsic. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 km3. Petites illes en puntegen les vores continentals.

Els estats independents de l'Índic són Madagascar (abans República Malgaixa), la quarta illa més gran del món; les Comores, les Seychelles, les Maldives, Maurici i Sri Lanka. Indonèsia el voreja. La importància de l'oceà com a ruta de trànsit entre Àsia i Àfrica n'ha fet un focus de conflictes. A causa de la seva extensió, de tota manera, cap nació l'ha dominat amb èxit fins a l'inici del segle XIX, quan Anglaterra en controlava la majoria de la terra perimetral. És l'únic oceà que porta el nom d'un país: l'Índia.

Papió sagrat

El papió sagrat (Papio hamadryas) és un papió de regions àrides que viu a banda i banda de la mar Roja i la Banya d'Àfrica (Djibouti, Etiòpia, Eritrea i Somàlia). Probablement fou introduït a la península Aràbiga per navegants del Iemen.

Aquesta espècie de papió era sagrada pels antics egipcis. El papió sagrat és una de les representacions del déu Thoth.

Placa aràbiga

La placa aràbiga és una placa tectònica que ocupa la Península Aràbiga i part del Pròxim Orient. La seva superfície és de 0'120 82 estereoradiants (5.000.000 km²).Amb més detall, cobreix:

la totalitat de la península aràbiga i de Mesopotàmia i el sud-est d'Anatòlia;

l'est de la Mar Roja i la Depressió d'Afar;

el nord del Golf d'Aden, el nord-oest del Mar d'Aràbia i el Golf Pèrsic.A certes zones de Turquia, on es troba el límit entre aquesta placa i l'eurasiàtica, es produeixen freqüents terratrèmols. En temps recents –dins una escala geològica–, la separació d'aquesta placa i la placa africana va crear un nou espai que va ser ocupat per la Mar Roja.Les plaques limítrofes són:

Al nord, la placa eurasiàtica

Al sur, la placa africana

A l'est, la placa índia i la placa eurasiàtica

A l'oest, la placa africana i la placa eurasiàtica

Tjeku

Tjeku o A-bt (Arpó de l'est) és el nom convencional assignat al nomós VIII del Baix Egipte. Apareix també com a Nofer-abti (Nefer abt). Estava situat a l'orient entre Pelusium al nord, i la mar Roja al sud, a les terres a occident dels llacs d'aquesta regió.

La capital fou la ciutat de Tjeku o Per-Atum que correspon a la bíblica Pithom de la terra de Goshen (àrab Tell al-Maskhuta) i a la grega Heroòpolis. La ciutat era un centre d'adoració del déu Atum, el principal de la regió. Estrabó esmenta en aquest nomós la ciutat de Phagroriopolis que estava no molt lluny de Heroòpolis en direcció sud-est. Ja no apareix com a nomós en temps de la dominació romana.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.