Marçal Cervera i Millet

Marçal Cervera i Millet (Santiago de Cuba, 26 de juliol de 1928 - Palafrugell, 20 de setembre de 2019[1]) fou un violoncel·lista i gambista català.

Fill d’Ernest Cervera i Astor, va estudiar a Barcelona amb el seu oncle, Lluís Millet i Farga i Joan Massià i Prats i va completar la seva formació a Itàlia amb Gaspar Cassadó i a París amb Paul Tortelier.[2]

Va ser membre del Collegium Musicum de Zuric sota la direcció de Paul Sacher i del Musikkollegium Winterthur, així com violoncel·lista principal de l'Orchestre de Chambre de Lausanne. Des de 1963 va exercir com a violoncel·lista principal i membre de grups de cambra de tot el món, com ara a Europa, Canadà, Mèxic, Sud-àfrica, Orient Mitjà i Corea del Sud. Va realitzar enregistraments per a la ràdio i segells discogràfics, incloent-hi les Sonates per a violoncel de Bach amb Rafael Puyana o les Recercades de Diego Ortiz amb Christiane Jaccottet.[3] Des de 1999 fou membre del Beethoven Piano Quartet.

Des de la dècada de 1970, Cervera va ensenyar durant vint anys a les escoles superiors de música de Friburg i Lausana.

Infotaula de personaMarçal Cervera i Millet
Biografia
Naixement 1928
Santiago de Cuba
Mort 20 setembre 2019 (90/91 anys)
Palafrugell
Activitat
Instrument Violoncel

Musicbrainz: b6064062-a3e9-44a5-bbe3-900302697cd8

Referències

  1. «Memora Palafrugell».
  2. «Conversa amb el violoncel.lista Marçal Cervera». Catalunya música.
  3. Datos.BNE.es

Enllaços externs

2019

2019 és l'any actual, que ha començat en dimarts en el calendari gregorià. Les Nacions Unides l'han designat com a Any Internacional de les Llengües Indígenes i Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics.

Ernest Cervera i Astor

Ernest Cervera i Astor (Barcelona 1896 - 1972) va ser un pedagog i compositor.

Va començar a estudiar piano als vuit anys amb Alexandre Ribó i harmonia, contrapunt i composició amb Enric Morera i Josep Barberà. De 1917 a 1922 fou sotsdirector de l'Orfeó Gracienc, amb el mestre Balcells de director titular. El 1920 fou fundador i secretari de l'Associació Íntima de Concerts. El 1923 va fundar amb Agustí Grau i Josep Maria Pagès la Revista Catalana de Música. Aquell mateix any va marxar a Cuba per dirigir l'Orfeó Catalunya i va fundar el Conservatori Cervera i l'Orquestra Simfònica de Santiago de Cuba, de la qual va ser director.

El 1931 va tornar a Barcelona i va esdevenir professor d'estètica del Conservatori del Liceu i responsable dels ensenyaments musicals de l'Institut Escola. Passada la guerra civil, va ser professor de l'Escola Isabel de Villena i director de la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis des del 1949 fins al 1969.

Va fer nombroses harmonitzacions de cants populars de gairebé tots els països europeus que avui formen part del repertori dels grups corals de tot Catalunya. És autor de la cantata En Pere sense por.

Ernest Cervera és pare del també músic Marçal Cervera i Millet.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.