Llibres de Samuel

El llibre de Samuel (en hebreu: שְׁמוּאֵל Shmuel) és un dels llibres històrics de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana i el vuitè llibre de la Tanakh jueva. A l'Antic Testament es va considerar convenient dividir el llibre, per la seva gran extensió, en dos rotlles o parts, conegudes com a primer i segon llibre de Samuel.

Cap dels dos llibres no contenen històries completes, ja que l'objectiu és presentar la història del regne i el seu desenvolupament, i no pas els esdeveniments dels regnats dels governants.

Infotaula de llibreLlibres de Samuel
Gerbrand van den Eeckhout - Anna toont haar zoon Samuël aan de priester Eli
Anna presentant el seu fill Samuel al sacerdot Elí
Tipus text sagrat
Llengua hebreu
Característiques
Sèrie
Part de Neviïm, Antic Testament i Tanakh

Primer de Samuel

El primer llibre, que se sol referenciar com a 1 Sam o bé 1 Samuel, té 31 capítols i abasta un període de 100 anys i coincideix amb la vida del profeta Samuel. Conté les històries d'Elí, Samuel i Saül; l'exili de David i el duel de David contra Goliat (capítol 17).

  • Capítols 1 i 2: Naixement de Samuel.
  • Capítol 3: Vocació de Samuel.
  • Capítols 3 a 7: Judicatura de Samuel.
  • Capítols 8 a 10: Elecció de saül com a rei.
  • Capítols 11 a15: Regnat de Saül i la seva desobediència al tetragrama bíblic jueu YHWH (jehovà).
  • Capítols 16 a 18: Joventut de David.
  • Capítols 19 a 26: Expulsió i vida a l'exili de David.
  • Capítols 27 a 31: Mort de Saül a una batalla contra el poble filisteu, el poble fundador de Gaza, Ascaló i Asdod entre altres ciutats.

Segon de Samuel

El segon llibre, que se sol referenciar com a 2 Sam o bé 2 Samuel, té 24 capítols i abasta un període de prop de 50 anys. El seu contingut ocorre durant el regnat de David:

  • Capítols 1 a 6: Consacració de David com a rei i la seva conquesta de Jerusalem.
  • Capítols 7 a 10: Altres empreses militars de David.
  • Capítols 11 i 12: L'adulteri de David amb Betsabé, la dona del seu soldat heroi Uries l'Hitita, i l'assassinat d'ell per part de David.
  • Capítols 13 i 14: Violació de Tamar (filla de David) per Amnon (fill de David amb una altra dona) i assassinat d'Amnon com a venjança per la seva germana d'un altre fill de David, Absalom.
  • Capítols 15 a 19: Rebel·lió d'Absalom contra el seu pare David, pujada al tron de Jerusalem i posterior derrota a favor del seu pare.
  • Capítols 20 a 24: Apèndix amb diversos esdeveniments succeïts durant el regnat del rei David, però, no pas cronològicament.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibres de Samuel Modifica l'enllaç a Wikidata
Abigail

Abigail (Hebreu: אֲבִיגָיִל, Avigáyil ʾĂḇîḡáyil o ʾĂḇîḡāyil) és un personatge bíblic. El seu nom significa el pare bota de goig o font d'alegria. És un personatge femení que apareix en narratives bíbliques dels llibres de Samuel, i reflectit en els llibres de Cròniques. El nom Abigai hi apareix una vegada, i l'extensa majoria d'erudits creu que és un nom alternatiu d'Abigail. Hi ha dos individus que pareixen anomenar-se Abigail:

És una calebita, dona de Nabal amb qui vivia en la ciutat de Maon, junt amb el desert de Faran, prop d'Hebron, que va ser una esposa de David després de la mort sobtada de Nabal. Va ser la mare d'un dels fills de David, anomenat en el llibre de Cròniques com a Daniel, en el text masorètic dels llibres de Samuel com Quilab, i en el text del Setanté dels llibres de Samuel com Daluyah.

La mare d'Amassà. En la versió del llibre de Cròniques, i del Setanté dels llibres de Samuel, identifiquen el pare d'Abigail com Jessè, i ella per tant seria una germana de David, però en el text masorètic dels llibres de Samuel anomenen son pare Nahaix; els erudits pensen que Nahaix és un error tipogràfic, basat en l'aspecte dels dos versos coneguts més avant. En el llibre de Cròniques, identifiquen el pare d'Amassà com Jèter l'Ismaelita, però en els llibres de Samuel, identifiquen el pare d'Amassà com Itrà l'Israelita; els erudits pensen que l'últim cas és el més probable.És possible que ambdues dones anomenades Abigail siguen diversos rols de la mateixa dona, perquè els erudits dels textos miren el que es descriu en els llibres dels Cròniques que deriven dels llibres de Samuel, i les referències a Abigail com una germana de David ocorren només en els passatge que els erudits textuals dels textos atribueixen a la història de la cort de David, un document que no menciona Abigail com una de les esposes de David.

Anna (mare de Samuel)

Anna (en hebreu חַנָּה, de vegades transliterat Ḥannah), és l'esposa d'Elcanà que es menciona als Llibres de Samuel. Segons la Bíblia hebrea va ser la mare del profeta Samuel.

Anna era una de les dues done d'Elcanà. L'altra, Penina, havia donat fills a Elcanà, però Anna no. Però Elcanà preferia Anna. Cada any, Elcanà oferia un sacrifici al santuari de Siloh i a Penina i els seus fills els hi donava una porció, però Anna en rebia el doble. Penina llavors, es burlava d'Anna per la seva esterilitat.

Una vegada, Anna es va sentir profundament amargada després d'aquesta provocació i va entrar al Temple a resar intensament, i plorant. No resava amb paraules, sinó que es comunicava amb Jehovà des del cor. Va prometre a Déu que si tenia un fill baró els destinaria des de nen al servei de Déu i del Temple.

Déu va escoltar Anna, i quan amb el seu marit tornava a casa seva, a les muntanyes d'Efraïm, Anna va quedar prenyada i va tenir un fill, Samuel. Després de Samuel Anna va tenir cinc fills més, tres nois i dues noies.

Anna és considerada profetessa a la Bíblia.

Beit Jala

Beit Jala —en àrab بيت جالا, Bayt Jālā— és una ciutat palestina de la governació de Betlem, a Cisjordània, situada 10 kilòmetres al sud de Jerusalem, al costat occidental de la carretera cap a Hebron, uns 825 metres per sobre el nivell del mar. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 14.798 habitants el 2016, la tercer ciutat més gran de la demarcació després de Betlem. Aproximadament el 75 % dels habitants són cristians (la majoria ortodoxos) i el 25 % musulmans.

Datació de la Bíblia

La datació de la Bíblia consisteix en determinar el període de composició i de redacció de cada llibre que la compon, i si és possible, de cada unitat textual de què es componen els llibres. Aquesta recerca intenta, doncs, determinar quan, qui i on es va escriure la Bíblia.

La Bíblia és una compilació de textos escrits o editats en èpoques diferents. La Bíblia hebrea comprèn tres parts, que es van constituir gradualment. De més antic a més recent, són la Torà (תּוֹרָה, la Llei o Pentateuc), els Neviïm (נביאים, els Profetes) i els Ketuvim (כתובים els Altres Escrits o Hagiografies). A aquesta llista també s'hi afegeixen els Llibres Deuterocanònics del Catolicisme, així com el Nou Testament, propi dels cristians.

Des del segle XIX, les excavacions arqueològic a l'Orient Mitjà han proporcionat nous elements sobre el context en què la Bíblia va prendre forma. Aquests descobriments permeten precisar millor la història dels regnes d'Israel i de Juda, fet que ajuda a entendre millor la formació del text bíblic que s'hi inscriu. La tradició de fer Moisès l'autor de la Torà, de David l'autor dels Salms i de Salomó dels Proverbis s'ha denegat, i s'està produint un nou enfocament històric i crític, amb una base més històrica i científica que religiosa.

La datació dels textos bíblics depèn de mètodes com la filologia, la paleografia, la comparació amb altres textos antics i l'arqueologia. Les dates de redacció dels textos de la Bíblia hebraica de vegades són difícils d'establir, i certes datacions són objecte de debat entre els especialistes. La majoria d'ells concedeixen tanmateix en situar la seva redacció entre els segles VIII i II aC, i la del Nou Testament entre la meitat del segle I i el segle II.

El objecte més antic sobre el qual es troba un text bíblic és l'amulet de Ketef Hinnom, datat del 600 aC. El manuscrit més antic de la Bíblia hebraica trobat probablement és el fragment d'un rotllo dels llibres de Samuel, que data de la meitat o de finals del segle III aC, i trobat a Qumrân a Cisjordània. El text més antic del Nou Testament que s'ha trobat és el papir P52 de la biblioteca Rylands, que conté un fragment de l'Evangeli segons Joan, que data de la primera meitat del segle II. Les versions més antigues relativament completes dels escrits de l'Antic Testament redactats en grec que han arribat són dues còpies de la Septuaginta que daten del segle IV: el Còdex Sinaiticus i el Còdex Vaticanus. Des que una part del Còdex d'Alep es va perdre l'any 1947, el manuscrit complet més antic de la Mesorah, que serveix de base de les edicions de les Bíblies modernes, és el Còdex Leningradensis, que data del segle XI.

Elcanà (profeta)

Elcanà (en hebreu, אֱלְקָנָה Elqanah "Déu ha previst") va ser, segons els Llibres de Samuel, el marit d'Anna i pare dels seus fills incloent-hi el primer, el profeta Samuel. Elcanà practicava la poligàmia, i la seva altra dona, a la que no afavoria tant però l'hi havia donat més fills, es deia Penina. Els noms dels altres fills d'Elcanà no es mencionen a la Bíblia. Elcanà té un paper menor dins del relat bíblic, i més aviat acompanya a altres personatges, com ara Elí, Anna o Samuel.

Segons els Llibres de Samuel, Elcanà era de la tribu d'Efraïm, però el Llibre de les Cròniques diu que pertanya a la tribu de Leví.

Gad

Segons el Gènesi, Gad (en hebreu גד בן-יַעֲקֹב Gad ben Yahăqōb) és el setè fill de Jacob, el primer amb la seva esclava Zilpà. Esdevingué el cap de la seva pròpia tribu, la Tribu de Gad.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Gad es casà i tingué diversos fills:

Sefon

Haguí

Xuní

Esbon

Erí

Arodí

ArelíQuan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà es toparen amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte. Segons font rabíniques, Gad fou l'únic germà a qui Josep no presentà el faraó, ja que era un jove molt fort i temia que quan el veiés, el faraó se'l quedaria per a la seva guàrdia personal. Gad morí amb 125 anys.

Gott ist mein König, BWV 71

Gott ist mein König, BWV 71 (Déu és el meu Rei des d'antic), és una cantata de Johann Sebastian Bach per a la constitució del Consell Municipal de Mülhausen, estrenada el 4 de febrer de 1708.

Importància religiosa de Jerusalem

Jerusalem és una ciutat especialment rellevant per a diverses tradicions religioses, incloent les religions abrahàmiques del judaisme, el Cristianisme, i l'Islam, que la consideren una ciutat sagrada. Alguns dels indrets més sagrats per aquestes religions es troben a Jerusalem i entre aquests l'indret més compartit per les tradicions és el Mont del Temple.

Jutge d'Israel

Un jutge d'Israel era un líder bíblic escollit per dirigir el poble d'Israel entre la conquesta de la Terra Promesa per Josuè i la coronació del primer rei d'Israel, Saül. Aquest jutges no tenien res a veure amb els actuals jutges, eren els líders del poble d'Israel, prenien totes les decisions i tenien els poders executiu i judicial. El legislatiu no el posseïen perquè seguien al peu de la lletra les lleis dictades per Moisès.

Els jutges d'Israel eren figures molt similars als reis de les diferents nacions del Pròxim Orient dels temps bíblics, però els jutges no eren hereditaris ni escollits en una votació. Era l'aclamació del poble i l'acord entre les tribus d'Israel qui nomenava un jutge.

Llibres de Cròniques

El Llibre de les Cròniques (hebreu, דִּבְרֵי הַיָּמִים א, "Divrei Hayamim Alef"), és un llibre bíblic de l'Antic Testament, dividit habitualment en dos llibres a causa de la seva extensio: el Primer llibre de les Cròniques i el Segon llibre de les Cròniques. A la Bíblia cristiana està situat després del Segon llibre dels Reis, mentre que en el Tanakh hebreu es troba en el penúltim lloc.

Majdal Yaba

Majdal Yaba fou una població dels palestins d'Israel, situada a 8,5km al nord-est de Ramla i a 4 km a l'est de Jaffa, que fou despoblada el 12 de juliol del 1948, durant la guerra araboisrraliana . El nombre de perones que marxaren buscant refugi s'estima que serien uns 1.763. El 1950 el govern d'Israel creà en el seu lloc la ciutat de Roix Ha-Àyin i tres anys després s'establí el quibuts de Givat HaShlosha. El lloc va estar habitat des del 3000 aC. Els egipcis l'anomenaven Aphek. Els cananeus la conqueriren als israelites i després fou territori dels filisteus. Els romans l'anomenaren Antipatris. En l'època de les croades, hi construïren una fortalesa que anomaren Mirabel. Des que fou conquerida pels musulmans el seu nom passà a ser Majdal Yaba, llevat del període otomà en què l'anomenaren Majdal Sadiq.

Nigromant d'Endor

La nigromant d'Endor és un personatge que apareix en els Llibres de Samuel, de la Bíblia.

Saül, el primer rei d'Israel, estava en guerra contra els filisteus i es trobava en una situació desesperada, acorralat també pels seus enemics polítics. Atemorit, no sabia com actuar i Jehovà no contestava els seus precs. Havia fet desterrar d'Israel els nigromants i endevins per ajustar-se a la llei de Déu, però, contravenint les seves pròpies normes, va decidir consultar una nigromant que actuava clandestinament, una pitonissa que vivia a Endor. Saül es disfressà i anà de nit, acompanyat per dos homes, a casa de la bruixa. L'endevinadora va fer prometre a Saül que no seria perseguida per la llei. Saül va demanar a la pitonissa que convoqués l'ombra de Samuel, el jutge i profeta ja mort (I Samuel, 28,5-25). Samuel va aparèixer del fons de la terra cobert amb un mantell de profeta i l'endevinadora va veure que el consultant era el rei Saül, però continuà amb la invocació perquè Saül tornà a prometre que no la perseguiria. Saül va exposar a l'aparició la seva situació. El profeta va respondre al rei que perdria el tron a mans de David i el regne a mans dels filisteus, perquè havia desobeït Déu en no haver fet la guerra contra els amalequites.

La profecia del fantasma de Samuel és en gran manera una repetició de les paraules de Samuel quan estava viu, en 1 Samuel 15. L'única informació nova és la profecia que Saül havia de morir "demà". I, tanmateix, si els esdeveniments dels capítols 1Sam.28-31 estan en ordre cronològic, Saül no va morir l'endemà, sinó al cap de tres dies, per donar temps als moviments de les tropes de David a arribar a Siclag "al tercer dia" 1Sam.30:1. En aquest cas l'única profecia nova, que va ser afegida per la bruixa, era en realitat incorrecta.

En la Septuaginta, la traducció grega de l'Antic Testament, la frase "una dona amb un esperit" (28,7) es tradueix com "un ventríloc". Orígenes, que analitzà el tema, deia que la veu del fantasma era, de fet, la de la dona.

Segons el Llibre de les cròniques, la tràgica mort de Saül i els seus va ser conseqüència dels seus pecats i també d'haver convocat els morts.

Primer llibre de Samuel

El Primer llibre de Samuel és la primera part de Llibres de Samuel, un dels llibres de l'Antic Testament que, per raons pràctiques, fou dividit en dos rotlles o volums més manejables. Es considera que fou escrit principalment pel profeta Samuel, el darrer dels jutges, tot i que fou acabat pels profetes Gad i Natan.

El primer i el segon llibre de Samuel, que reuneixen una sèrie de tradicions heterogènies (no totes contemporànies al moment de l'escriptura), s'apleguen dins dels llibres històrics de la Bíblia, ja que es refereixen als fets que van des del naixement del profeta Samuel (1070 aC, aproximadament) fins a la successió del rei David (970 aC). Concretament, el Primer de Samuel abraça des del naixement del profeta fins a la mort del rei Saül, passant per la crida divina del profeta i la instauració de la monarquia jueva. També inclou, al capítol 17, el famós duel entre David i Goliat.

La crítica textual considera que el primer text va ser redactat cap al VIII aC però que va patir diverses reescriptures i addicions fins a la forma actual, essent les principals durant el segle VI aC. S'observa la barreja de diverses fonts amb narracions sobre fragments de la història del poble d'Israel, algunes orals i altres compilades per altres autors previs.

Salhab

Salhab —en àrab سلحب, Salhab— és una vila palestina de la governació de Tubas a Cisjordània al nord de la vall del Jordà, a Cisjordània. Segons el cens de l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques (PCBS) tenia una població de 45 habitants en cinc llars en 2007. L'actual alcalde és Fawze Sawafta.

Samuel

«Samuel» té aquests significats:

Llibres de Samuel, llibre de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana i el vuitè llibre de la Tanakh jueva

Personatges:

Samuel (profeta), últim jutge d'Israel, venerat al cristianisme, al judaisme i a l'islam.

Samuel d'Ani (Ani, començaments del segle XII - 1180), monjo i historiador armeni que va escriure una Cronografia de la història d'Armènia

Samuel de Bulgària, emperadors de l'Imperi Búlgar (997 -1014)

Harold Samuel (Londres, 1879 – 1937), pianista i compositor anglès

Samuel (profeta)

A l'Antic Testament de la Bíblia, Samuel —en hebreu שְׁמוּאֵל; en àrab صموئيل, Ṣamūʾīl; en grec Σαμουήλ; en llatí Samuel— fou l'últim jutge d'Israel. Profeta, és venerat com un sant del cristianisme i com un profeta del judaisme i de l'islam.

Saül

Saül (en hebreu שאול בן-קיש Sha'ul ben Qysh) va ser, segons els Llibres de Samuel de la Bíblia, el primer dels reis d'Israel. La seva història apareix en el Primer llibre de Samuel, a partir del capítol 9.

Segon de Samuel

El Segon llibre de Samuel és la segona part de Llibres de Samuel, un dels llibres de l'Antic Testament que, per raons pràctiques, fou dividit en dos rotlles o volums més manejables. Es considera que fou escrit principalment pel profeta Samuel, el darrer dels jutges, tot i que fou acabat pels profetes Gad i Natan.

El primer i el segon llibre de Samuel, que reuneixen una sèrie de tradicions heterogènies (no totes contemporànies al moment de l'escriptura), s'apleguen dins dels llibres històrics de la Bíblia, atès que es refereixen als fets que van des del naixement del profeta Samuel (1070 aC, aproximadament) fins a la successió del rei David (970 aC). El Segon de Samuel està dedicat enterament a la figura del rei David: des de la seva consagració com a rei i la seva conquesta de Jerusalem, els seus aspectes com a guerrer, com a adúlter, la violació de la seva filla Tamar per part del seu germanastre -també fill de David- Amnon, la venjança del seu tercer fill, Absalom, contra el seu germà per a restaurar l'honor de la seva germana, la posterior rebel·lió d'Absalom contra el seu pare i la consecució del tron de Jerusalem. Els darrers cinc capítols estan dedicats a altres successos durant el regne del rei David.

Torre de David

La Torre de David és el nom de la ciutadella de Jerusalem, situada a prop de la Porta de Jaffa. L'actual edifici data de l'època del domini mameluc i otomà, ocupant el lloc d'antigues fortificacions durant el govern dels asmoneus, herodians, bizantins i els inicis del període musulmà, que foren destruïdes repetidament pels aiúbides i els mamelucs durant les darreres dècades de la presència dels croats en Terra Santa. Conté importants restes arqueològiques que daten de fa més de 2.000 anys, entre les quals hi ha una antiga pedrera de l'època del Primer Temple. Actualment es fa servir com a museu, lloc de concerts, sala d'exposicions i altres esdeveniments socials.

Dan Bahat és l'arqueòleg que més l'ha estudiat i ha arribat a la conclusió que la ciutadella actual és el reusultat de les modificacions fetes per Herodes de les tres torres originals dels asmoneus, i que la torre nord-est fou substituïda per una molt més grossa, el doble del que feia la Torre de David al segle V. El nom li van posar els cristians de l'Imperi Bizantí, que creien que aquest era el lloc on havia estat el palau del rei David. El nom és esmentat en el Càntic dels Càntics, atribuït a Salomó, fill del rei David: «El teu coll és com la Torre de David construïda amb torretes, des de les quals pengen milers d'escuts, tot l'armament dels homes poderosos.»

També es fa servir l'expressió Torre de David per referir-se al minaret d'una mesquita que hi hagué al segle XVII.

Antic
Testament
Nou
Testament

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.