Llibres de Cròniques

El Llibre de les Cròniques (hebreu, דִּבְרֵי הַיָּמִים א, "Divrei Hayamim Alef"), és un llibre bíblic de l'Antic Testament, dividit habitualment en dos llibres a causa de la seva extensio: el Primer llibre de les Cròniques i el Segon llibre de les Cròniques. A la Bíblia cristiana està situat després del Segon llibre dels Reis, mentre que en el Tanakh hebreu es troba en el penúltim lloc.[1]

Infotaula de llibreLlibres de Cròniques
Solomon and the Plan for the Temple
Salomó amb el plànol del temple
Tipus text sagrat
Llengua hebreu
Sèrie
Part de Ketuvim i Antic Testament

Propòsit

El propòsit del Llibre de les Cròniques és donar una lectura del passat a la vista del present i així unificar el poble de Déu, rastrejar les arrels del rei David i de les dotze tribus, i ensenyar que la veritable adoració ha de ser el centre de la vida nacional i individual.[1]

Sobre el nom

La Septuaginta i la Vulgata llatina donen als dos llibres de les Cròniques el nom de Paralipómenos, que significa "que corren paral·lels" a I i II Reis. Això no és del tot cert, perquè si bé les Cròniques en efecte descriuen els regnats d'Israel, no narren fets que s'hagin omès en els altres.[1]

Divisió del llibre original

Igual que en el cas dels Llibres de Samuel, Llibres dels Reis i els llibres d'Esdres-Nehemies, el que en el seu origen va ser un sol llibre fou dividit més tard i artificialment en dues obres. La raó d'aquestes divisions era, segurament, convertir l'enorme text del llibre original en dos rotllos de menors dimensions i, per tant, més fàcils de manejar. Per això, els dos llibres de cròniques s'han de considerar parts d'un de sol. Així mateix, cal assenyalar que I i II Cròniques formen una clara unitat temàtica i estilística amb Esdres i Nehemies.[1]

Autor i època

L'autor dels Llibres de Cròniques és completament desconegut, tot i que la tradició jueva ho atribueix a Esdres, possiblement a causa de les similituds de vocabulari i estil amb el llibre del seu nom. El seu pensament demostra que havia estudiat la doctrina i hi havia reflexionat llargament de la mà de mestres jueus. Va escriure el seu llibre a finals del segle iv aC o en la primera meitat del segle iii aC.[1]

Contingut

Els Llibres de les Cròniques fan una relació històrica dels esdeveniments més importants del poble jueu des dels orígens fins al decret de Cir II el Gran que posa en llibertat els hebreus després del captiveri a Babilònia. El Primer llibre de Cròniques, en particular, narra el període comprès des dels orígens fins a la mort de David. Explica la història des d'Adam fins a Saül en la seva primera meitat (1Cr. 1-9) i després la de David (1Cr. 10-29).[2][3]

Diferències amb els Llibres dels Reis

Les Cròniques es diferencien dels Reis en el sentit que el cronista ha preferit explicar la història del seu poble però posant en primer pla els assumptes de la religió. No aconsegueix això mitjançant la confrontació documental sinó més aviat comparant cada episodi amb els altres llibres.

La veritable intenció de l'autor, sembla ser justificar teològicament les solucions que els mestres posteriors a l'exili a Babilònia donaren a greus problemes polítics i religiosos; la manera de fer això és representar el rei David com el model perfecte de la personalitat jueva, referint-se a tot el que David va ser, va fer i va dir, i als orígens mosaics de la Llei. Les cròniques estan, per tant, relacionades amb l'ensenyament i el Midraix, la tècnica educativa que analitza el passat per explicar les realitats del present.[1]

Utilització de les fonts

Els Llibres de Cròniques són uns llibres summament dependents de les seves fonts, especialment els Llibres dels Reis. A vegades les cita textualment amb la finalitat de relatar els fets amb objectius pedagògics. Tanmateix, la prosa del cronista és molt rica: abreuja llargs paràgrafs antics, modernitza la gramàtica i l'estil, omet repeticions, desplaça i situa correctament certs esdeveniments.[1]

Sentit religiós

Si es té en compte el fet que en el moment en què s'escriuen les cròniques, la majoria dels jueus vivien a la diàspora, llavors queda molt clar que la intenció del cronista és exaltar la unitat del judaisme. Les cròniques ens condueixen per les genealogies, intentant demostrar que el llinatge del rei David s'estén fins als temps contemporanis (1Cr. 3). La genealogia de Saül s'atura en arribar a l'exili babilònic i la dels sacerdots principals s'interromp també i no continuarà sinó fins a Nehemies 12:10.[4][5]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 biblija.net
  2. biblija.net
  3. biblija.net
  4. biblija.net
  5. biblija.net

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibres de Cròniques Modifica l'enllaç a Wikidata
Abigail

Abigail (Hebreu: אֲבִיגָיִל, Avigáyil ʾĂḇîḡáyil o ʾĂḇîḡāyil) és un personatge bíblic. El seu nom significa el pare bota de goig o font d'alegria. És un personatge femení que apareix en narratives bíbliques dels llibres de Samuel, i reflectit en els llibres de Cròniques. El nom Abigai hi apareix una vegada, i l'extensa majoria d'erudits creu que és un nom alternatiu d'Abigail. Hi ha dos individus que pareixen anomenar-se Abigail:

És una calebita, dona de Nabal amb qui vivia en la ciutat de Maon, junt amb el desert de Faran, prop d'Hebron, que va ser una esposa de David després de la mort sobtada de Nabal. Va ser la mare d'un dels fills de David, anomenat en el llibre de Cròniques com a Daniel, en el text masorètic dels llibres de Samuel com Quilab, i en el text del Setanté dels llibres de Samuel com Daluyah.

La mare d'Amassà. En la versió del llibre de Cròniques, i del Setanté dels llibres de Samuel, identifiquen el pare d'Abigail com Jessè, i ella per tant seria una germana de David, però en el text masorètic dels llibres de Samuel anomenen son pare Nahaix; els erudits pensen que Nahaix és un error tipogràfic, basat en l'aspecte dels dos versos coneguts més avant. En el llibre de Cròniques, identifiquen el pare d'Amassà com Jèter l'Ismaelita, però en els llibres de Samuel, identifiquen el pare d'Amassà com Itrà l'Israelita; els erudits pensen que l'últim cas és el més probable.És possible que ambdues dones anomenades Abigail siguen diversos rols de la mateixa dona, perquè els erudits dels textos miren el que es descriu en els llibres dels Cròniques que deriven dels llibres de Samuel, i les referències a Abigail com una germana de David ocorren només en els passatge que els erudits textuals dels textos atribueixen a la història de la cort de David, un document que no menciona Abigail com una de les esposes de David.

Azariahu

Azariahu o Azaries (segles X-IX aC) va ser un profeta hebreu, segons el Text masorètic, fill d'Oded, que va profetitzar davant del rei Asà de Judà (911-870) instigant-lo a que lluités contra els ritus pagans, a eliminar les seves imatges i a instaurar el culte a Jehovà.

Els Llibres de Cròniques expliquen que responent a la crida d'Azaries, el rei Asà va dur a terme diverses reformes, destruint ídols i reparant l'altar de Jehovà al Temple de Jerusalem. Va arribar un període de pau després d'aquestes reformes.

Jedó

Jedó (hebreu: עדו) va ser un profeta hebreu testimoni del cisma d'Israel, quan es va dividir el país entre Jeroboam, cap de deu tribus i fundador del Regne d'Israel, i Roboam, fill de Salomó que es quedà amb el Regne de Judà, que formaven les tribus de Judà i Benjamí.

Se li atribueix una Crònica dels regnats de Roboam i d'Abies, i se l'identifica amb Jedó el Vident, que va deixar un escrit sobre les seves visions relatives als regnats de Salomó i Jeroboam. En tenim noticia a través dels Llibres de Cròniques.

João Lopes Marques

João Lopes Marques (Lisboa, 29 d'agost de 1971) és un periodista, escriptor i guionista portuguès amb residència a Tallinn, capital d'Estònia. El 1995 li va ser atorgat el Prémio de Ensaio do Clube Português de Imprensa. Amb la seva obra sobre Tallinn, Capital Europeia da Cultura 2011, va ser un dels dos periodistes distingits amb el Prémio Jornalismo de Viagems 2012, lliurat pel Clube de Jornalistas e pela Halcón Viagens.

Ketuvim

Els Ketuvim (de l'hebreu כְּתוּבִים, «Escrits») és la tercera de les tres parts en què es divideix la Tanakh; després de la Torà i dels Neviïm.

Pedro Lemebel

Pedro Segundo Mardones Lemebel(Santiago, 21 de novembre de 1952 - 23 de gener de 2015) fou un escriptor, cronista i artista plàstic xilè.

La seva obra escrita aborda els temes de la marginalitat xilena utilitzant per fer-ho algunes referències autobiogràfiques. Que fa referència a la literatura homosexual i contestatària, el seu estil irreverent s'ha fet conèixer per tota Hispanoamèrica, estant un dels escriptors xilens amb més gran projecció internacional. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, com ara el francès, l'italià i l'anglès.Com a artista de performances i com a escriptor, el seu treball es va caracteritzar per l'ús de la provocació i el ressentiment com a eines per a la denúncia política i social.Lemebel va ser cronista de Página Abierta, La Nación, de les revistes d'esquerra Punto Final (des de 1998) i The Clinic. També va conduir programes radials, va dirigir tallers de cròniques i va donar conferències en diverses universitats, com la Universitat Harvard i la Universitat de Stanford.

Peixitta

La Peixitta és una versió cristiana de la Bíblia en idioma siríac.

Primer llibre de les Cròniques

El Primer llibre de les Cròniques és un llibre de l'Antic Testament que narra la vida dels regnes d'Israel. Forma un tot unitari amb el Segon llibre de les Cròniques, la divisió es deu només a l'extensió del text. La crònica, d'autor desconegut però escrita probablement al segle IV o principis del III aC, se centra en l'ascens al poder de David i el seu regnat però amb un accent religiós absent d'altres llibres com el Primer llibre dels Reis. L'objectiu central del llibre és mostrar la unitat del judaisme i exhortar a la veneració de Déu.

Segon llibre de les Cròniques

El Segon llibre de les Cròniques és un llibre de l'Antic Testament que formava un tot unitari amb el Primer llibre de les Cròniques, escindit en dues meitats per l'extensió del text. Se centra en els fets des de la mort del rei David fins a l'alliberament del poble jueu després de l'exili a Babilònia i el seu objectiu és exaltar la unitat del judaisme i justificar amb lleis divines les decisions dels governants. És el darrer llibre del cànon jueu, mentre que precedeix el Llibre d'Esdres en l'ordenació catòlica.

Sext Juli Africà

Sext Juli Africà (Sextus Julius Africanus, Ἀφρικανός) fou un escriptor romà del segle III, probablement nadiu de Líbia si bé va viure part de la seva vida a Emmaus (Palestina) on Suides diu que va néixer. Quant Emmaus fou destruïda pel foc va demanar a Heliogàbal la seva restauració i la nova ciutat es va dir Nicòpolis (221). Després Africanus va anar a Alexandria per escoltar al filòsof Heraclees, que després fou bisbe de la ciutat.

Tanakh

Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle XVI, és a dir: Els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:

Torà [תורה], que significa "llei", "ensenyament" i/o "instrucció". També és anomenat Chumash [חומש] que significa "cinc", en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat "Pentateuc".

Neviïm [נביאים], que significa "Profetes".

Ketuvim [כתובים], que significa "escrits".La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].

Åsne Seierstad

Åsne Seierstad (Oslo, 10 de febrer de 1970) és una periodista, corresponsal de guerra i escriptora noruega.Llicenciada en filologia russa i espanyola per la Universitat d'Oslo, Åsne Seierstad col·labora com a corresponsal per a diaris escandinaus des de diversos llocs del món. Ha cobert la informació d'importants conflictes bèl·lics i té publicats diversos llibres de cròniques.

La seva obra més popular, El llibreter de Kabul (2002), va esdevenir un best-seller internacional.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.